L’
Istoria de Tailandia
es l'
istoria
de l'actuau
Reiaume de Tailandia
,
estat
independent
d'Asia dau Sud-Est que se formet a l'entorn dau poble tai.
Lei vestigis umans pus ancians descuberts sus lo territori tailandes datan d'aperaqui 700 000 ans e son atribuits a
Homo erectus
. La cultura coneguda pus anciana i data dau
Temps dau Bronze
(vers 4 000-2 500 av. JC). Apareguda dins la region de
Ban Chiang
, desvolopet la
metallurgia
de
bronze
, la cultura de
ris
e avia lo mestritge de la
terralha
. Aquo indica l'existencia d'una societat organizada mai lo poble que ne'n foguet a l'origina es totalament desconegut.
Per la seguida, l'Istoria de la region es mau coneguda fins au segle III e la formacion dau reiaume de
Funan
. Era una poissanca
maritima
, probablament d'origina mon, que dominet a son apogeu lo centre de la Tailandia actuala e lo sud d'
Indochina
. Son centre economica era la region d'
Oc Eo
dins lo
sud
dau
Vietnam
moderne. A la fin dau segle V, foguet remplacat per lo reiaume de
Chenla
, lo precursor de
Cambotja
, que se formet a partir dei provincias meridionalas dau
Laos
actuau.
Dau segle VI au segle IX, lo centre dau territori tai foguet dominat per la
civilizacion
de
Dvaravati
. Fondada per lei Mons, aquela civilizacion sembla relativament prospera gracias a sa participacion au comerci dau sud-est
asiatic
. Lo declin de la
civilizacion
de
Dvaravati
, politicament fragmentadas entre plusors reiaumes, se debanet au segle IX amb la formacion de l'
Emperi Khmer
qu'impauset sa dominacion ai Mons. Aqueu periode veguet tanben l'arribada dei premierei populacions
tais
, en provenenca dau
sud
de
China
. S'installeron premier au
nord
dei
Monts Dangrek
onte vengueron majoritaris dins lo corrent dei segles XI e XII.
Emperi Khmer
e migracions tais dins lo corrent dau segle XII.
Division territoriala d'Indochina vers 1540.
Segon la tradicion, lei caps de clan tais s'afranquigueron de la senhoria
khmer
en
1238
e elegigueron un rei. Lo declin de la poissanca
khmer
e la destruccion dau reiaume de
Nanzhao
per lei
Mongols
en
1253
accelereron lei migracions tais vers lo sud. En
1238
, fogueron ansin fondat lo
reaiume de Sukhotai
en
1238
e lo reiaume de
Lanna
a la fin dau segle XIII.
Rama Khambeng
(
1283
-
1317
) donet de basas solidas a l'estat de Sukhotai amb la somission dei Mons dau bacin de
Menam
e una expansion territoriala vers l'
est
e lo
sud
au detriment de l'
Emperi Khmer
. A mesura que sei tropas avanceron, son reiaume adoptet lo model politic
khmer
e la cultura dei Mons, en particular lo
bodisme
theravada
. Puei, dins lo corrent dei segles seguents, lei Khmers e lei Mons d'aquelei regions fogueron assimilats per lei populacions tais.
En
1350
, una
capitala
novela,
Ayuthia
, foguet fondada per un prince que se proclamet rei sota lo nom de
Ramathibodi I
er
(
1350
-
1369
). Aquo foguet l'acte de creacion de Siam (que prenguet per la seguida lo nom de Tailandia en
1939
). Lei forcas d'Ayuthia annexeron lo
reaiume de Sukhotai
dins lo corrent deis annadas 1430 e conquisteron
Angkor
en
1431
. En revenge, mau capiteron de conquistar
Lanna
e degueron conclure la
patz
amb lo
Sultanat de Malacca
, poissanca comerciala dominanta dins la
Peninsula Malaia
, dins lo corrent deis annadas 1450. Durant lo reine de
Trailok
(
1448
-
1488
), lo reiaume se dotet d'una administracion centralizada que venguet un factor important d'estabilitat interna.
Au segle seguent, lei Siames degueron se defendre contra leis ambicions dei
Birmans
qu'eran venguts una poissanca importanta a l'oest. Dins lo corrent deis annadas 1560, aganteron
Ayuthia
ont installeron un principat
vassau
. Pasmens, fogueron rebutats a partir de
1584
per lo prince puei rei
Naresuen
(
1590
-
1605
). Aqueu darrier capitet tanben d'infligir una desfahca ai
Khmers
qu'avian restaurat una partida de sa poissanca anciana. En particular, en
1594
, conquistet
Lovek
, capitala de l'
Emperi Khmer
dempuei la casuda d'
Angkor
, e impauset sa senhoria sus lo pais. En
1595
, impauset tanben sa senhoria au reiaume de
Lanna
. Forca importantas, aquelei victorias marqueron l'acomencament d'un long periode de
patz
que duret fins au segle XVIII.
Periode de
patz
dins lo pais, lo segle XVII foguet marcat per una dubertura economica de Siam e de contactes amb d'
Europeus
qu'eran arribats dins la region dempuei lo segle XVI. Forca dinamics, leis
Olandes
aquisteron rapidament una placa importanta dins lo comerci siames, co que suscitet certanei crenhencas au sen dau
govern
tai. Ansin, leis autoritats encoratjeron l'installacion de
Frances
coma lo missionari
Pierre Lambert de Lamothe
. Una ambaissador foguet mandat per
Lois XIV
e un acord francosiames signat en
1685
. Pasmens, lei relacions se desgraderon en causa dei campanhas de conversion au
catolicisme
menadas per lei missions. Ansin, en
1688
, lei
Frances
fogueron expulsats e la maufisanca venguet la norma a respect deis estrangiers e subretot deis
Europeus
.
Siam dins lo corrent deis annadas 1830.
Lo periode de
patz
dubert per lei victorias militaras de
Naresuen
s'acabet dins lo corrent deis annadas 1750 quand lei
Birmans
vengueron tornarmai una poissanca militara importanta dins la region. En
1759
, ataqueron sensa succes
Ayuthia
mai capiteron de la destrurre en
1767
. La resistencia foguet animada per lo generau
Taksin
que se proclamet rei. Combateguet victoriosament contra lei
Khmers
e lei
Birmans
mai venguet finalament fol. Fogueron remplacat per lo generau
Chakri
que se proclamet rei sota lo nom de
Rama I
er
(
1782
-
1809
). Capitet de reconquistar mai d'un territori en
Laos
(
Viengchan
en
1778
) en
Cambotja
(provincias de
Battambang
e de
Siem Reap
en
1795
) e installet la
capitala
a
Bangkok
?
Ayuthia
foguet jamai tornada bastir.
Au segle XIX, la menaca birmana dispareguet pauc a pauc car lei Birmans degueron mobilizar sei forcas contra lei
Britanics
. Pasmens, lei Siames degueron faciar leis ambicions
vietnamianas
, unificat en
1802
, en
Laos
e en
Cambotja
. Aquo entrainet mai d'una revouta dins la region e lei Siames destrugueron
Viengchan
en
1730
avans de menar una guerra per lo contrarotle de
Cambotja
de
1741
a
1745
. Equilibrat, aqueu conflicte s'acabet per l'establiment d'un
protectorat
comun sus lo pais.
Perdas territorialas de Siam dins lo corrent dau periode coloniau.
Dins lo corrent de la segonda mitat dau segle XIX, Siam deguet faciar lei premiereis ambicions dei poissancas
colonialas
francesa
e
britanica
que s'interessavan au sud-est d'
Asia
. Dos reis cultivats e partisans de la dubertura dau pais,
Mongkut
(
1851
-
1868
) e son fiu
Chulalongkorn
(
1868
-
1910
) capiteron de limitar lei perdas e lei concessions per mantenir l'
independencia
siamesa.
Mongkut
era a l'origina un monge
bodista
qu'avia apres l'
angles
amb de missionaris. Sa politica favorizet la dubertura dau pais e lo mantenement dei tradicions. Durant son reine, deguet faciar l'arribada de
Franca
en
Cochinchina
. Favorizeron una revouta de
Cambotja
que se placet sota
protectorat
frances
. Siam foguet obligat de reconoisser aquela situacion en
1867
e foguet protegit deis ambicions francesas fins ais annadas 1880 car
Paris
s'interesset pusleu a la conquista de
Vietnam
. De mai,
Mongkut
assaiet d'utilizar lei rivalitats entre
Frances
e
Britanics
. Ansin, signet en
1855
un tractat d'amistat amb
Londres
. Aqueu tractat era ≪ inegau ≫ car donava d'avantatges importants ai
Britanics
mai permetet de leis implicar en Siam. Puei, de tractats similars fogueron signats amb
Franca
e leis
Estats Units d'America
.
Chulalongkorn
conoguet un reine pus malaisat car la pression dei poissancas
colonialas
venguet pus importanta. Capitet de modernizar l'educacion, lei financas publicas e la justicia amb l'ajuda de conselhiers estrangiers. En revenge, modifiquet pas lo model politic que laissava lo poder a l'
aristocracia
. Regardant leis afaires estrangiers, perdiguet tota la riba senestra de
Mekong
en
1893
que foguet placada sota
protectorat
frances apres de trebols encoratjats per
Paris
. Pasmens, aquo suscitet l'inquietud dau
Reiaume Unit
e un acord foguet signat en
1896
entre lei doas poissancas
europeas
. Forca dur, entrainava la creacion d'una zona d'influencia
francesa
dins lei provincias orientalas de Siam mai lo bacin de
Menam
foguet declarat neutre, co que permetet de sauvar l'
independencia
. Dins aquo, empachet pas quauquei rosegatges suplementaris de la periferia dau territori siames en
1902
-
1904
per lei Frances long de la riba drecha de
Mekong
e en
1907
per lei
Reiaume Unit
dins la
Peninsula Malaia
.
Lei reines de
Rama VI
(
1910
-
1925
) e de
Rama VII
(
1925
-
1935
) confirmeron leis aquists dau periode precedent e permeteron pauc a pauc de restaurar la plena
sobeiranetat
de Siam.
Rama VI
era un incompetent e un excentric e deguet laissar la mager part dau poder a son oncle
Devawongse Varopakarn
qu'era ministre deis afaires estrangiers. Sota sa direccion, lo pais jonhet lo camp deis Aliats en
1917
e faguet partida dei venceires de la
Premiera Guerra Mondiala
. Aquo li permetet de venir membre de la
Societat dei Nacions
e d'obtenir a partir de
1922
la fin dei clausas ≪ inegalas ≫.
Sota
Rama VII
, se contuniet la modernizacion de l'estat mai lo poder demoret concentrat entre lei mans de l'
aristocracia
. Pasmens, lei progres realizats dempuei lo segle XIX avian entrainants l'emergencia de dos grops, d'un caire lei marchands, d'autre caire lei foncionaris e lei militars, que volian tenir un rotle politic pus important. Or, la
crisi economica de 1929
causet una greva demenicion deis
exportacions
e dei revenguts de l'
Estat
. Lo
govern
assaiet de resouvre la crisi amb una demenicion dei despensas mai agravet la situacion. En
1932
, entrainet un
cop d'estat
pacific organizat per lei foncionaris e lei militars.
L'alianca amb Japon e la Segonda Guerra Mondiala
[
modificar
|
Modificar lo codi
]
Leis autors dau cop d'estat de
1932
volian principalament contuniar e accelerar la modernizacion dau pais. Lo prefessor de
drech
, reformator,
Pridi Phanamyong
e lo
coroneu
Phibun Songkhram
,
nacionalista
, n'eran lei doas personalitats principalas. Mantengueron la
monarquia
mai limiteron lei poders dau rei e
Rama VII
foguet obligat d'
abdicar
en
1935
. Puei, en
1939
, Tailandia remplacet Siam coma apelacion oficiala dau pais.
Enterin, una
constitucion
, forca autoritari, era estada adoptada en
1932
. Gaire estable, lo regime foguet pontuat per diversei
cops d'estat
. En
1938
,
Phibun Songkhram
venguet Premier Ministre e se raprochet de
Japon
. En
1940
, aprofichet lo sosten de
Toquio
per reclamar a
Franca
lei territoris cedits en
1902
-
1904
. En despiech d'una desfacha militara, obtenguet contentament en marc de
1941
a l'eissida de la
Guerra Francotailandesa
. Aqueu succes favorizet un raprochament suplementari amb
Japon
e Tailandia declaret la guerra ais
Estats Units d'America
e au
Reiaume Unit
en
1942
. Aquo permetet la reconquista dei territoris malais laissats ai
Britanics
. Dins aquo,
Bangkok
deguet laissar ai
Japones
lo drech d'utilizar lo territori tailandes coma basa d'operacions. Lei soudats nipons i fogueron responsable d'abus forca importants que susciteron l'ostilitat de la populacion.
Pasmens, en secret, lo regent
Pridi Banomyong
organizet un ret de resistencia favorable ais Aliats. Apres la demission de
Phibun Songkhram
en julhet de
1944
,
Pridi Banomyong
venguet lo cap vertadier dau pais e capitet de negociar la
patz
. Tailandia deguet solament restituir sei conquistas de la guerra e tornar prendre lo nom de Siam fins a
1948
.
Apres la guerra, una
constitucion
democratica
foguet adoptada en
1946
mai lo regime manquet d'estabilitat en causa d'una instabilitat forta ministeriala e d'una corrupcion importanta. En
1947
,
Pridi Banomyong
foguet obligat de s'
exilar
apres lo deces violent de
Rama VIII
. Puei, en
1948
, lei militars e
Phibun Songkhram
reprengueron lo poder. Instaureron un regime autoritari dirigit per
Phibun Songkhram
reversat en
1957
per
Sarit Thanarat
. Lo cap noveu moriguet en
1963
e foguet remplacat per lo
manescau
Thanom Kittikachorn
.
Lei militars mantengueron un regime
democratic
de facada per obtenir lo sosten deis
Estats Units d'America
e venir un bastion de l'anticomunisme en
Asia
dau Sud-Est. Ansin, Tailandia s'aliet amb
Washington
de l'
Organizacion dau Tractat de l'Asia dau Sud-Est
(
OTASE
).
Bangkok
participet a la lucha contra leis insureccions
comunistas
d'
Indochina
. En reaccion,
China
e
Vietnam
sostengueron de
guerilhas
dins lo
nord
dau pais.
En mai de la lucha militara contra lo
comunisme
dins l'encastre de la
Guerra Freja
, lo regime militar deguet pauc a pauc se preocupar dei revendicacions internas d'una eleit novela subretot interessada per lei questions economicas. En octobre de
1973
, de grandei manifestacions d'estudiants se debaneron dins la
capitala
. Fogueron durament reprimidas mai lo rei refuset de sostenir l'accion de l'armada e
Thanom Kittikachorn
foguet constrench a l'
exili
.
En
1975
, una
constitucion
democratica
foguet restablida mai ges de majoritat clara emergiguet deis eleccions. Un
govern
centrista prenguet la direccion de Tailandia mai foguet rapidament menacat per de manifestacions d'estudiants de senestra e per un durciment dei
partits politics
de drecha. D'eleccions novelas en
1976
, marcadas per de violencias grevas, s'acaberon per una victoria de la drecha. Pasmens, aquo amaiset pas la situacion amb leis estudiants e lei militars proclameron una constitucion pus autoritaria en octobre de
1976
. Puei, exercigueron
de facto
la realitat dau poder amb l'ajuda de la drecha. Ansin, lo generau
Prem Tinsulanonda
foguet Premier Ministre de
1980
a
1988
.
A partir de
1991
, de tensions aparegueron entre l'armada e lei mitans d'afaires. Apres un cop d'estat militar suplementari en
1991
, leis eleccions de marc de
1992
permeteron ai partits promilitars de ganhar una majoritat parlamentaria e de nomar lo generau
Suchnda Krapayoon
coma cap dau
govern
. Aquo entrainet d'importantei manifestacions. La repression foguet
saunosa
e causet una intervencion directa dau rei per restablir l'ordre. D'eleccions novelas agueron luoc e lo
conservator
Chuan Leekpai
venguet Premier Ministre. Sota sa direccion, Tailandia conoguet un desvolopament economic important en despiech de violacions dei drechs de l'Ome e d'una corrupcion importanta.
Dempuei
2001
, Tailandia es tocada per de tensions internas grevas entre dos movements politics dichs ≪ camisas rojas ≫ e ≪ camisas jaunas ≫. Aquo acomencet en
2001
amb la victoria ais eleccions legislativas de
Thaksin Shinawatra
, un ome d'afaires acusat de
populisme
. Adoptet una politica de reformas en favor dei classas popularas e dei regions ruralas orientalas que son sa basa electorala. Pasmens, foguet reversat per un cop d'estat militar en
2006
en causa d'accusasions de corrupcion. Lo generau
Sonthi Boonyaratglin
proclamet la
lei marciala
e prenguet lo poder.
La junta laisset rapidament lo poder mai lei trebols contunieron entre ≪ camisas rojas ≫, partisans de
Thaksin Shinawatra
, e ≪ camisas jaunas ≫, adversaris de l'ex-Premier Ministre. En
2010
, lo camp roge organizet de manifestacions que bloqueron una partida de
Bangkok
e entraineron l'intervencion dei militars. Un an pus tard,
Yingluck Shinawatra
, sorre de
Thaksin Shinawatra
, venguet a son torn cap dau govern mai se turtet a l'ostilitat dei Jaunes. En
2013
, deguet faciar de manifestacions jaunas dins la capitala e lo refus de l'armada de prendre posicion. Decidet finalament d'organizar d'eleccions novelas en febrier de
2014
que li permeteron de se mantenir a la testa dau pais. Pasmens, aquelei resultats fogueron pas acceptats per l'armada e un cop d'estat noveu aguet luoc en mai de
2014
. Lo generau
Prayuth Chan-ocha
proclamet tornarmai la lei marciala. Elegit president de l'Assemblada Nacionala amb lo sosten dau rei
Rama IX
, adoptet rapidament de mesuras per redurre l'influencia dei ≪ camisas rojas ≫.