Un article de Wikipedia, l'enciclopedia liura.
../..
|
Ans 1700
|
Ans 1710
|
Ans 1720
|
Ans 1730
|
Ans 1740
|
Ans 1750
|
Ans 1760
|
../..
1730
: dins l'
Emperi Otoman
, una revouta populara menada per un grop de
janissaris
, dirigits per
Patrona Halil
, capitet de reversar lo sultan
Ahmed III
que foguet remplacat
Mahmud I
er
(1
en
-6 d'octobre). Pasmens, l'arrogancia e lei pretencions de Patrona Halil entrainet un cop d'estat de part dau
khan de Crimea
, dau cap de la flota e de diverseis
oficiers
dei
janissaris
. Foguet ansin rapidament executat.
1730
: en
Etiopia
, mort dau negus
Bakaffa
. Foguet remplacat per son fiu
Iyasu II
mai dins lei fachs, l'autoritat reiala s'afondret amb una breva guerra civila contra un pretendent au trone.
1735-1739
:
Guerra Austrorussoturca
qu'opauset una alianca austrorussa a l'
Emperi Otoman
. Ben preparats, lei Rus enregistreron de succes importants en
Crimea
e en
Moldavia
mai leis
Austrians
fogueron batuts long de
Danubi
. En
1739
, lei dos camps abandoneron donc sei conquistas. Pasmens, lei Rus agueron lo drech de tornar bastir un port (non fortificat) a
Azov
[1]
.
1735
: en
China
, mort de l'emperaire
Yongzheng
(
1722
-
1735
) que foguet enterrat dins lo complex dei
Tombeus Oest dei Qing
. Segon la regla de la chausida secreta dau successor, son quatren fiu,
Qianlong
(
1735
-
1796
), li succediguet lo 18 d'octobre.
1737
: afeblit per la guerra civila comencada en
1717
,
Oman
deguet faciar d'incursions iranianas long dau
litorau
.
1737
: en
Bengala
, important
ciclon tropicau
que causet de destruccions grevas dins la region de
Calcuta
(300 000 morts).
1738
: per assaiar de restaurar lo prestigi de la
monarquia
etiopiana
, lo negus
Ieyasu II
assaiet d'atacar lo
Sultanat de Sennar
. Pasmens, foguet durament batut a la
batalha dau Riu Dindar
.
1739
: descuberta de l'
Illa Bouvet
per una expedicion
francesa
menada per
Jean-Baptiste Charles Bouvet de Lozier
(
1706
-
1788
). Aquela mission permetet tanben de descriure per lo premier cop leis icebergs tabulars gigants que blocan l'acces ai mars dau sud
[2]
.
1732
: descuberta dau
cobalt
per lo
quimista
suedes
Georg Brandt
(
1694
-
1768
). D'efiech, apres d'estudis de veires de color blau, poguet demostrar la presencia d'un
element quimic
desconegut a l'origina d'aquela coloracion. Aquo era la premiera descuberta d'un
metau
noveu dempuei l'
Antiquitat
e la segonda d'un element desconegut dempuei aquela dau
fosfor
en
1669
.
1734
: a l'iniciativa dau
matematician
Leonhard Euler
(
1707
-
1783
), introduccion de la notacion
f(x)
per designar una
foncion
f
aplicada a un argument
x
. Se difuset pauc a pauc per venir la norma dins lei matematicas modernas.
1739
: intrada en servici dau
Terrible
dins la
marina militara
francesa
. Premier
vaisseu de 74 canons
, representet una evolucion importanta dins l'arquitectura militara navala en causa de sa poissanca de fuoc, de sei capacitats de manobra, de sa rapiditat de construccion, de son cost e de sei besonhs en equipatge que permetian d'optimizar lei capacitats dei poissancas navalas dau periode. Aqueu tipe de naviri s'impauset donc pauc a pauc coma lo naviri principau dei flotas majoras fins a l'aparicion dau
cuirassat
dins lo corrent de la segonda mitat dau segle XIX.
- ↑
(fr)
Frederic Schoell e Franz Xaver Zach,
Cours d'histoire des Etats europeens
, vol. 37, Imprimerie royale et chez Duncker et Humblot, 1833.
- ↑
(fr)
Etienne Taillemite,
Dictionnaire des marins francais (nouvelle edition revue et augmentee)
, Editions Tallandier, 2002.