Ingmar Bergman
(
Ernst Ingmar Berman
per l'estat civil suedes, nascut a
Uppsala
lo 14 de julhet de
1918
e defuntat dins l'illa de
Faro
,
Gotland
lo
30 de julhet
de
2007
) foguet un
cineasta
, teleasta, escrivan
[1]
e meteire en scena de teatre suec.
L'obra sia, d'una excellencia remirabla, durant mai de 50 ans d'activitat entremieg platels e emponts, ne fa d'el de segur un dels autors mai importants, exigents e egregis de la cinematografia amai la scenografia occidentalas de la segonda mitat del segle XX.
... n'
Erik Bergman
en cadiera...
Nascut en
1918
, filh de n'
Erik
, pastor rigorista luterian, e na
Karin Akerblom
, eissida d'una familha aisada d'Estocolme
[2]
Se va passar las primieras annadas en seguir los diverses mudadisses pairals, de parcans en ostals parroquials.
Aguet un fraire en
Dag
,lo siu ainat de dos ans e una sorreta de 4 ans pus jove, na
Margareta
se disia.
Ne va esser "educat" amb los conceptes religioses mai rigids e
fondamentalistas
de
pecat
,
confession
,
castigar
,
perdon
e
gracia
, que quitament los
sevicis corporals
fasian partida d'aqueles
ensenhaments integristas
que non sai.
... La
Maquina de far los somis...
...
Lanterna magica
...
Non pas tot era tan negre pr'aquo... que lo band femenin de la sia familha d'un cert biais s'ateunhet per l'Ingmaronel l'estulticia machista del siu genitor.
Demerce la sia granda d'Uppsala, descubriguet cinema e teatre.
Quitament lo sieu paire lo se daisset visitar e descubrir los estudios cinematografics suedeses de Rasunda ran Estocolme... que ne foguet per el
s'adintrar lo paradis
.
Una sia parenta fortunada li oferiguet per Nadal (als dotze ans...) una
lanterna magica
que li n'ajudet forca per poder resistir a aquel ambient familial tan rigoros, frustradis e menet... e se n'escapar alavetz en d'unes viatges miraudioses de personala creacion.
Ne sera estat tant important per el aquel present per sa vida tota que se ne titolara lo quite el lo sieu libre de memoria autobiografica
Laterna magica
en
1987
.
Descubriguet la barbaria nazi tre
1934
durant una viatjada en Alemanha, en Turingia.Lo traumatisme que foguet puei la descuberta de l'olocaust e dels chaples inumans e desparaulables dels camps, lo se faguet aluenhar d'a la politica (quitament se dins
L'Uou de la serp
lo sicut n'es lo nazisme coma sorga de tot co aule, lo grand malastre universal.)
...
Lo jove Ingmar Bergman
...
En 1936, muda lo jove Ingmar a Estocolme ont s'inscriu a l'Universitat, en istoria e literatura... d'unes estudis forca d'aviada interromputs per s'entrevar de teatre (d'obras d'Ibsen e Shakespeare entre autres autors...) dins l'obrador teatral d'un ostal de joves , lo
Master Olofsgarden
, quitament coma actor d'a vegadas, contacte primier que lo se faguet endralhar mai tard cap a mesa en scena amai director d'actors.
Una relacion amorosa amb una jove actritz mai un desir descabestrat de libertat lo se fara definitivament daissar la
lar familiala
per la vida dins la capitala mas sens acabar sos estudis que los clavara pas jamai.
En 1939, va comencar de trabalhar a l'Opera Real d'Estocolme coma
soflaire
per l'
Orfeu als Inferns
d'
Offenbach
.La relativa seguretat financiera (amb un salari de 13 coronas per cada serada...) li va permetre d'escriure, en dos ans, dotze dramas e un opera.
Lo sieu primier mentor va esser en
Ragnar Hylten-Cavallius
, cineasta e scenograf pro conegut en aquela epoca.
Esclata la Segonda Guerra Mondiala (que Suecia demorara neutra...) e deu far lo sieu servici militar mas ne sera pro aviat desmobilizat per encausa d'una ulcera.
En 1942, met en scena la sia obra propia
La Mort de Pulcinello
, molt inspirada per l'obra de n'
August Strindberg
.
Va coneisser alara en
Carl Anders Dymling
, director de la
Svensk Filmindustri
e na
Stina Bergman
, directritz del servici dels scenaris, que li prepausan un trabalh regular per n'escriure o corregir los scenaris produsits per la societat, per un contracte de cinc cents coronas al mes.
Lai va rescontrar en Gustav Molander que li va prepausar de mostrar lo siu scenari de
Hets
a n'
Alf Sjoberg
.
O va tot far en Bergman per participar al rodatge, que li troberon una mena de poste
fintis
de
script-boy
.
N'acabara per rodar qualques plans de la fin de l'obra, una satira amagada de l'autoritarisme absolut d'un
ome de poder
- un professor - envers los sieus escolans - lo poble? - que n'es plan aisit far lo parallel amb democracia e nazisme, pro d'actualitat en aquela epoca quitament dins un pais neutre coma Suecia.Se trachava tanben alavetz del primier filme de tria amb participacion bergmaniana que ne foguet seleccionat aquel filme a la
Mostra de Venecia
.
Per poder pagar las despensas d'espitalizacion de la sia molher n'
Else Fisher
, malauta ela coma lo siu nenin, nascut a la fin de
1943
, de tuberculosi, ne va encadenar mesas en scena e scenaris.
Va tanben acceptar l'oferta de la comuna d'
Helsinborg
per venir director del siu teatre municipal que n'es a mand de far quincanela.
Contunhara de se n'entrevar en tot realizar los sieus primiers filmes coma cineasta e autor.
Apres lo siu primier filme en 1946,
Kris / Crisi
que sera un fracatge comercial malgrat de qualitats ja plan bergmanianas coma l'estudi de la crisi entre las generacions, ne contunhara lo siu trabalh al teatre municipal d'Helsinborg.
Dirigira los sieus tres filmes seguents fora la Svensk Filmindustri, amb lo productor independent en
Lorens Marmsted
.Se tracha de
Det regnar pa var karlek / Plou sul nostre amor
1946
,
Skepp till India land / Un batel per l'India
1947
e
Musik i Morker / Musica dintre la foscor
1948
...
Ne seran, maldespiech los lors defauts, coma los borrolhons malbiaissuts e un chic comercials, del sieu aprenentatge de vertadier cineasta.
Lai podem notar subretot una violenta revolta contra religion e familha dins un biais de cinematografiar forca inflenciat pel cinema del
realisme poetic
frances de las annadas 1930 e d'en
Marcel Carne
bel primier.
Ne sera estat molt actiu durant aquel periode que contunhet de trabalhar pel teatre o escriure de scenaris per en
Gustav Molander
Kvitan utan ansikt / La Femna sens cara
en
1947
.
Aprep dos filmes ja importants dins la sia
cinematografia en formacion
,
Hamnstadt / Ciutat portuaria
1948
e
Fangelse / La Carcer
1949
, poguet enfins realizar e menar a terme un projecte vertadierament personal
Torst / La Set
en 1949.
Se ne pot dire amb certesa qu'es a partir d'aiceste filme que l'obra del mestre suec prenguet la sia volada definitiva per mai de trenta ans de caps d'obra o almens obras de mager importancia dins l'istoria dels cinemas suedes e mondial.
...
Catedrala d'Uppsala
...
...
amb en Victor Sjostrom en 1957
...
- I a pas res mai aisit que s'espantar l'espectator.Lo se pot de verai far venir baug, que la mager part del mond t'an endacom dins lo sieu esser una paur a mand d'espelir.
- Ieu ne soi pas cap un cresent.Quina que ne sia forma de salvacion aprep la mort me sembla un blastemi
.
- Es quand pregui que me cresi que ne soi cresent.
- Avem la sort de viure dins aqueste mond, s'agachar una flor, una nivol a la descisa, de nos escotar un aucel, lo chibitejar dels espics dins un camp de milh, de nos remirar los trachs d'una persona, las lors tendencias, lo lor alen mai prigond.
- Co primier que devon aprene los escolans d'art dramatic es pas cap l'embriaguesa del teatre mas las exigencias de la profession.
- Sola la musica me balhet l'oportunitat de desvelar mas emocions.
- Es l'ombra de la mort que li porta releu a la vida.
- Se far vielh es coma pojar una montanha nauta:mentre ne montas se ne demesisson tas forcas mas l'agachar es mai liure, la vista mai ampla e serena.
- La paur nos fa cercar un imatge salvador e aqueste imatge es Dieu.
[3]
- I a gessa forma d'art coma lo cinema per se trucar la consciencia, se segotir las emocions e s'ajonher los estancis mai secretoses de l'arma.
- Lo cinema coma somi, lo cinema coma musica.Cap art se n'atraversa coma si-ben lo cinema e directament que non sai la nostra consciencia diurna, per se tocar los nostres sentiments, al fons de la cambra luscrala de nostra arma.
...
Filmatge en 1952 de "L'Espera de las femnas" amb na Maj Britt Nilsson - 1952
...
...
amb en Gosta Ekman, en Victor Sjostrom e na Bibi Andersson durant lo rodatge de "Las Majofas" - 1957
...
...
amb en Sven Nykvist... "Lo Silenci / Tystnaden" - 1963
...
...
Estudis del Filme Suec "Filmstaden" a Solna ran Estocolme...
...
[6]
[9]
...
Pendent lo filmatge de "Crisi" - 1946..
...
...
Lo cineasta amb lo sieu cap operator en Sven Nykvist sul filmatge de "En pel miralh" - 1961...
...
... amb n'
Ingrid Thulin
...
Lo Silenci
1963
...
...
Illa de Faro
Gotland
...
...
idem
...
Residencia de l'artista a Hammars, illa de Faro, Gotland
...
...
... Lo
Kungliga Dramatiska Teater / Teatre Dramatic Reial
d'
Estocolme
...
...
Lo Mestre sus l'empont
Malmo
1958
...
... en
William Shakespeare
...
...
Autoretrach fotografic
de n'
August Strindberg
...
c
1891
...
... n'
Henrik Ibsen
en
1906
...
Obras teatralas jogadas al
Teatre Dramatic Reial
d'
Estocolme
(
Kungliga Dramatiska Teater
) (o d'autres teatres del pais...) e mesas en scena per l'autor de
Persona
... :
- 1951
:
Dret lyser i kaken
de
Bjorn-Erik Hoijer
amb
Maj-Britt Nilsson
- 1955
:
Tramalning
d'
Ingmar Bergman
amb
Bibi Andersson
- 1961
:
La Gavina
(
Masen
) d'
Anton Chekhov
amb
Eva Dalbeck
- 1963
Qual a paur de Virginia Woolf?
(
Vem ar radd for Virginia Woolf?
) d'
Edward Albee
amb
Bibi Andersson
- 1963
:
Sagan
de
Hjalmar Bergman
amb
Erland Josephson
,
Bibi Andersson
- 1964
:
Tre knivar fran Wei
de
Harry Martinson
- 1964
:
Hedda Gabler
de
Henrik Ibsen
- 1965
:
Dom Juan
(
Don Juan
) de
Moliere
- 1966
:
L'instruccion
(
Rannsakningen
) de
Peter Weiss
amb
Erland Josephson
,
Anita Bjork
- 1966
:
L'escola de las femnas
(
Hustruskolan
) de
Moliere
amb
Erland Josephson
,
Bibi Andersson
- 1969
:
Woyzeck
de
Georg Buchner
- 1970
:
La Soscadissa
(
Ett Dromspel
) d'
August Strinberg
amb
Allan Edwall
,
Max von Sydow
- 1971
:
Show
de
Lars Forssel
amb
Harriet Andersson
,
Allan Edwall
- 1972
:
L'aneda salvatja
(
Vildanden
) de
Henrik Ibsen
amb
Max von Sydow
,
Erland Josephson
,
Harriet Andersson
- 1973
:
Sonata de las trevas
(
Spoksonaten
) d'
August Strindberg
amb
Harriet Andersson
- 1974
:
A Damasc
(
Till Damaskus
) d'
August Strinberg
- 1975
:
La Nuech dels reis o Co que voldretz
(
Trettondagsafton
) de
William Shakespeare
amb
Bibi Andersson
- 1984
:
Lo Rei Lear
(
Kung Lear
) de
William Shakespeare
amb
Jarl Kulle
,
Lena Olin
,
Peter Stormare
- 198(
:
Domaisela Julia
(
Froken Julie
) d'
August Strindberg
amb
Peter Stormare
,
Lena Olin
- 1986
:
La Soscadissa
d'
August Strindberg
amb
Lena Olin
- 1986
:
Hamlet
(
Hamlet
) de
William Shakespeare
amb
Peter Stormare
- 1988
:
Long Viatge de cap a la nuech
(
Lang dags fard mot natt
) d'
Eugene O'Neill
amb
Peter Stormare
,
Jarl Kulle
, |
Bibi Andersson
- 1989
:
La Marquesa de Sada
(
Markisinnan de Sade
) de
Yukio Mishima
amb
Anita Bjork
- 1989
:
Un ostal de monaca
(
Ett dockhem
) de
Henrik Ibsen
amb
Erland Josephson
- 1991
:
Peer Gynt
de
Henrik Ibsen
- 1991
:
Domaisela Julia
(
Froken Julie
) d'
August Strindberg
amb
Peter Stormare
,
Lena Olin
(represa)
- 1993
:
Sista skrikert
d'
Ingmar Bergman
(adaptat puei per la television en 1995... )
- 1993
:
Lo Temps e la cambra
(
Rummet och tiden
) de
Bodho Strauss
amb
Erland Josephson
- 1994
:
Las Variacions Goldberg
(
Goldbergvariationer
) de
George Tabori
] amb
Bibi Andersson
,
Erland Josephson
- 1994
:
Lo Conte d'ivern
(
Vintersagan
) de
William Shakespeare
amb
Bibi Andersson
,
Pernilla August
- 1995
:
Lo Misantrop
(
Misantropen
) amb
Jarl Kulle
- 1995
:
Ivona, princessa de Borgonha
(
Yvonne
) de
Witold Gombrowicz
amb
Erland Josephson
- 1996
:
Las Baccantas
(
Backanterna
) d'
Euripides
amb
Erland Josephson
,
Anita Bjork
- 1998
:
Bildmakarna
de
Per Olof Enquist
amb
Anita Bjork
(adaptat puei per la television en 2000)
- 2000
:
Sonata de las trevas
(
Spoksonaten
) d'
August Strindberg
] amb
Erland Josephson
- 2000
:
Maria Stuart
(
Maria Stuart
) de
Friedrich von Schiller
amb
Pernilla August
,
Erland Josephson
- 2002
:
Las Tornas
(
Gengangare
) de
Henrik Ibsen
amb
Pernilla August
...
L'Agachar del Mestre
...
- Ingmar Bergman
:
Laterna Magica
1987
- Ingmar Bergman
:
Bilder
1990
- Ingmar Bergman
:
Oeuvres
... primier volum, revirat e adaptat del suec per C.G. Bjurstrom e Maurice Pons (amb una introduccion de n'Ingmar Bergman) editat per
Robert Laffont
453 pp
1962
(amb los scenaris de
Jocs d'estiu
,
La Nuech dels forencs
,
Risons d'una nuech d'estiu
,
Lo Seten sagel
,
Las Majofas
e
Caratge
... )
- Ingmar Bergman
:
Une trilogie
... revirada e adaptacion de J.Robnard idem 271 pp
1964
( amb los scenaris de
En pel miralh
,
Los Comuniants
e
Lo Silenci
...)
- Ingmar Bergman
:
L'Oeuf du serpent
... revirat per C.G. Bjurstrom & Lucie Albertini,
Gallimard
1978
- Ingmar Bergman
:
Laterna Magica
... idem
1987
- Ingmar Bergman
:
Les meilleures intentions
... id
1992
- Ingmar Bergman
:
Images
... id id
- Ingmar Bergman
:
Fanny et Alexandre
id 274 pp
1998
- Ingmar Bergman
:
L'uovo del serpente
Einaudi
1974
- Ingmar Bergman
:
L'immagine allo specchio
(Ansikte mot ansikte) idem
1977
- Ingmar Bergman
:
Fanny e Alexander
Ubulibri
1982
- Ingmar Bergman
:
La lanterna magica
Garzanti
1990
- Ingmar Bergman
:
Nati di domenica
idem
1993
- Ingmar Bergman
:
Il settimo sigillo
(Det Sjuncde inseglet - 1957)
Iperborea
1994
- Ingmar Bergman
:
Con le migliori intenzioni
Garzanti
1994
- Ingmar Bergman
:
Conversazioni private
id
1999
- Ingmar Bergman
:
Il quinto atto
id
2000
- Ingmar Bergman
:
Tutto il teatro
Ubulibri
2000
- Ingmar Bergman
:
Il posto delle fragole
(Smultronstallet - 1957) Iperborea
2004
- Ingmar Bergman
:
Sarabanda
(Saraband - 2003) Iperborea
2005
- Ingmar Bergman
:
Tre diari
(revirada italiana de
Tre Dagboker
2004
) Iperborea
2008
- Stig Bjorgman
,
Torsten Manns
&
Jonas Sima
:
Bergman on Bergman: Interviews with Ingmar Bergman
... revirat per Paul Britten Austin,
Simon & Schuster
Nova York
1973
- Filmmakers on filmmaking: the American Film Institute seminars on motion pictures and television
(edited by Joseph McBride). Boston, Houghton Mifflin Co., 1983.
- Images: my life in film
, Ingmar Bergman, Translated by Marianne Ruuth. New York, Arcade Pub., 1994.
- The Magic Lantern
, Ingmar Bergman, Translated by Joan Tate New York, Viking Press, 1988.
...
Tomba de n'Ingmar Bergman e na Ingrid von Rosen, la sia darriera molher... dins l'illa de Faro, Gotland
...
<references>
- ↑
Se consideram la qualitat absoluda dels sius scenaris e dialogs originals coma d'obras de verai literarias, equivalentas d'obras teatralas per exemple o sas quitas pecas de teatre... idem son jornal personal e sas reflexions generalas... Co ne tormarem mencionar.
- ↑
La sia maire naturala fin finala se ne disia
Hedvig Sjoberg
...
- ↑
Dins
Det sjund inseglet / Lo Seten sagel
1957...
- ↑
Dins
Laterna magica
, autobiografia... op cit
- ↑
Dins
Tystnaden / Lo Silenci
1963...
- ↑
Decernit per una jurada de critics daneses dempuei 1948...
- ↑
Sic !
- ↑
Sic e tornar sic !!!
- ↑
id est
British Academy Films and Television Awards
...