Mapa dels estats de l'Africa del Nord
L'
Africa del Nord
es una region del
continent african
qu'abitualament inclutz los estats e territoris seguents:
Las illas
Acores
,
Canarias
e
Madeira
e las vilas
espanholas
de
Ceuta
e
Melilla
tanben en son partida, e a vegadas s'inclutz
Etiopia
e
Eritrea
, que pusleu apartenon a l'
Africa Orientala
.
Magreb
es la partida de l'Africa del Nord que compren Marroc, lo Sahara Occidental, Argeria, Tunisia, Libia e Mauritania (es a dire, fins a la valada de
Nil
). L'usatge abitual ?e subretot en
frances
? restrenh aquel terme als tres primiers paises. En
arabi
, se pot referir solament a Marroc.
Qualques estats al nord d'Africa, en particular Egipte e Libia, sovent s'incluson dins l'
Orient Mejan
, malgrat que qualques aspectes los liguen mai a l'
Asia
occidentala qu'a Magreb. Malgrat que la peninsula de
Sinai
, apartenent a Egipte, geograficament faga partida d'Asia, aquo fa de l'estat egipcian un pais transcontinental, coma
Russia
e
Turquia
, per exemple.
La populacion de l'Africa del Nord se diferencia abitualament en tres grands gropes: los
berbers
del Magreb, los
toaregs
a d'autras etnias associadas, d'origina los berbers negres, e los pobles
nilotics
, o negres de la valada de Nil. Aqueles gropes de populacion ocupan tres grandas regions culturalas:
Magreb
,
Sahara
e la valada de
Nil
.
La cultura de Magreb e de Sahara combina d'elements autoctons berbers amb d'elements arabis. La majora partida dels maugrabins e saharians an de racinas berberas e arabias e, a vegadas, de l'Africa negra. Parlan
arabi
o
tamazight
(la lenga dels berbers), e practican l'
islam
; los dialectes arabis e berbers de Sahara son, en general, pus conservadors qu'aqueles de la costa. Aquelas doas lengas an de punts comuns, perque son de
familha linguistica afroasiatica
. Aqueles pobles fogueron influenciats per d'autras culturas coma los:
nubians
,
grecs
,
fenicians
,
egipcians
,
romans
,
Vandals
,
arabis
e, finalament,
europeus
. Dins lo desert de Sahara, i a una distincion fort evidenta entre los abitants sedentaris dels
oasis
e los
bedoins
e
toaregs
nomadas.
La valada de Nil, amb un patrimoni cultural que remonta al temps dels
faraons
, pus tard sera abitada pels pobles de
lenga arabia
, en majoritat
musulmana
, malgrat que qualques ?los
coptes
? foguesson
crestians
. En
Nubia
, pais a caval entre Egipte e Sodan, un percentatge significatiu de la populacion parla de
lengas nubianas
. Pus aval per Nil, al Sodan meridional comenca lo monde cultural totalament diferent dels pobles
nilotics
e
nobas
, majoritariament non musulmans.
L'Africa del Nord avia una importanta populacion
josieva
, qu'una granda partida migret en
Franca
o en
Israel
quand los paises de la region obtengueron l'independencia. Abans l'establiment moderne de l'estat d'Israel, dins la region nord-africana i avia entre 600 000 e 700 000 josieus, tant
Sefardas
(expulsats de la
Peninsula Iberica
al segle XV]]) coma autoctons, nomenats
mizr??im
. Uei, dins la region ne demoran mens de 15 000, e la majoritat aperten a l'eleit urban francofon.
A l'origina, la mager part de Sahara foguet abitada per de negres africans autoctons de la region, coma en Egipte, coma se pot veire dins l'
art rupestre
del desert saharian. La region era dominada per las
lengas afroasiaticas
.
Apres l'
epoca medievala
, la region passet jos lo contrarotle de l'
Emperi Otoman
, levat Marroc. Fins a la fin del segle XIX, comencet d'esser colonizada per
Franca
, la
Grand Bretanha
,
Espanha
e
Italia
. Pendent los decennis de 1950 e de 1960, totes los territoris nord-africans vengueron d'estats independents, levat las ancianas ciutats colonialas espanholas de
Ceuta
e
Melilla
, sus la costa nord de Marroc e lo
Sahara Occidental
, qu'un cop abandonat per l'administracion espanhola passet jos lo contrarotle efectiu de Marroc, en un contencios que encara dura e qu'es jos l'arbitratge de las
Nacions Unidas
.