Aquesta pagina concernis l'an
1973
del
calendier gregorian
.
Passatge dau
Canal de Suez
per l'armada egipciana au comencament de la
Guerra de Kippour
.
Guerra de Kippour
(6-24 d'octobre) contra
Israel
amb
Siria
. Forca ben preparada, l'ofensiva iniciala foguet un succes important que permetet a l'armada egipciana de passar lo
Canal de Suez
e de blocar lei contra-ofensivas israelianas. Pasmens, la posicion egipciana se desgradet pauc a pauc en causa de la destruccion dei batarias de defensa antiaeriana e anticarri que permetian d'assegurar la defensa de sei tropas. Entre lo 16 e lo 17, de tropas israelianas s'infiltreron dins lei linhas egipcianas entrainant l'enceuclament de la III
a
Armada Egipciana maugrat de perdas importantas
[1]
. Aquo entrainet de negociacions que s'acaberon per la signatura d'un alta-au-fuoc impausat per lei Sovietics e leis Estatsunidencs lo 25.
Tiera de manifestacions importantas dins la
capitala
. Agravada per la
famina
apareguda au sud de
Sahara
dins lo corrent de l'annada, prengueron un aspect revolucionari que menacet rapidament lo regime imperiau.
Independencia dau pais lo 24 de setembre.
Moammar al-Gaddafi
decidiguet de renforcar la revolucion libiana gracias a una tiera de mesuras destinadas a assegurar mai de mejans a l'Estat. En particular, nacionalizet a 51% l'industria petroliera dau pais. Pasmens, aquo creet de tensions ambe sei partenaris de l'Union dei Republicas arabias e, en decembre, l'union era subretot venguda simbolica.
Adopcion d'una
constitucion
que creet un regime republican presidenciau. Aquo permetet a
Gaafar Nimeiry
de legalizar son govern eissit dau cop d'estat de
1969
.
Suspension de la
constitucion
de
1968
per lo rei
Sobhuza II
que gardet la totalitat dau poder fins a sa mort en
1982
.
Bombardament dau palais presidenciau dins lo corrent dau cop d'estat d'
Augusto Pinochet
lo 11 de setembre.
Perseguida de la crisi economica fomentada per leis organizacions politicas ostilas au president
Salvador Allende
ambe lo sosten deis
Estats Units d'America
. Lo 29 de junh, una temptativa de cop d'estat mau capitet en causa de la resistencia d'unitats de soudats fideus a la
constitucion
menats per lo generau
Carlos Prats
. Pasmens, aqueu generau intret au
govern
dins lo corrent dau mes d'aost e foguet remplacat per son luoctenent
Augusto Pinochet
. Or, Pinochet se raprochet rapidament de l'oposicion e deis Estatsunidencs. Organizet un segond cop d'estat e alunchet lei soudats fideus au govern de la
capitala
. Ansin, lo 11 de setembre, lei partisans dau president fogueron rapidament vencuts e
Salvador Allende
se suicidiguet pendent l'assaut dau palais presidenciau. Una junta militara presidida per Pinochet foguet creada per dirigir lo pais.
Adesion dau pais a l'
OPEP
.
Signatura deis Acords de Paris marcant la fin de l'intervencion dei tropas terrestras estatsunidencas en
Vietnam
.
Au comencament de l'annada,
Washington
, minat per d'annadas de contestacion interna e de blocatges militars sus lo terren, acceptet de signar un acordi de retirament de sei tropas de
Vietnam
(27 de genier). Aquo entrainet l'acomencament de l'afondrament finau dau regime de Saigon que dispareguet en
1975
. Puei, en octobre, leis
Estats Units d'America
degueron sostenir
Israel
(mandadis d'armaments per remplacar lei perdas infligidas per leis armadas arabias) e negociar ambe
Moscou
la fin dei combats. Enregistrant lo redreicament militar israelian e lei victorias inicialas de la coalicion arabia, lei dos Grands impauseron un retorn au
statu quo ante
.
Carri
israelian destruch en 1973.
Guerra de Kippour
(6-24 d'octobre) contra una coalicion d'estats arabis (
Egipte
,
Siria
,
Jordania
,
Iraq
...) ajudada per l'
URSS
. Maugrat de dificultats importantas e unei desfachas inicialas, l'armada israeliana, ben sostenguda per leis
Estats Units d'America
, capitet d'arrestar leis atacas arabias e d'organizar una tiera de contra-ofensivas qu'obligigueron la coalicion arabia de demandar un alta-au-fuoc. Pasmens, lei progres dei forcas armadas eran clars a respect de la victoria israeliana aisada de
1967
. Ansin, dins lo corrent deis annadas seguentas,
Israel
acceptet de negociar l'abandon de Sinai en cambi de la signatura d'un tractat de patz amb
Egipte
.
Arribada en decembre d'un cors expedicionari
iranian
per luchar contra la rebellion de Dhofar. Lei Britanics, aliats tradicionaus de la monarquia omanesa dempuei lo segle XIX, encoratjet e sostenguet aquela intervencion que s'acabet per una victoria en
1976
.
Carris sirians abandonats per son equipatge sus lo Plan de Golan en 1973.
Guerra de Kippour
(6-24 d'octobre) contra
Israel
amb
Egipte
. Pasmens, l'armada siriana deguet faciar una contra-ofensiva rapida. Lo 14 d'octobre, l'armada israeliana era a 40 km de
Damasc
entrainant l'intrada en guerra de
Jordania
e d'
Iraq
que manderon de forcas importantas en
Siria
. Aquo permetet de blocar l'avancada dei soudats israelians e d'estabilizar lo front. Leis armadas arabias assaieron alora d'organizar una contra-ofensiva d'amplor gracias au sosten de l'URSS que remplacet lei perdas materialas mai l'operacion foguet annulada en causa dei dificultats egipcianas. Finalament, Siria acceptet l'alta-au-fuoc e lo retirament israelian sus lei posicions inicialas dau 6 d'octobre.
Esquema generau deis operacions militars de la Guerra de Kippor.
- 3 de decembre : aprocha maximala de Jupiter per la sonda espaciala americana
Pioneer 10
.
Fotografia
d'un Micral P2 (version desvolopada en
1981
).
Comercializacion dau premier
micro-ordinator
per la companhia
francesa
R2E
. Era desvolopat dempuei
1971
per l'engenhaire
Francois Gernelle
a partir dau
microprocessor
Intel 8008
.
- 14 de genier
-
Giancarlo Fisichella
, pilot italian de
Formula 1
- 11 de febrier
-
Varg Vikernes
, musician norvegian (
Burzum
)
- 10 de marc
-
Eva Herzigova
, model checa
- 28 d'abril
:
Robert Buron
, politic francoes
- 1 de junh
-
Heidi Klum
, model alemanda
- 22 de julhet
-
Rufus Wainwright
, cantaire canadian-american
- 6 d'agost
-
Vera Farmiga
, actritz americana
- 11 d'agost
-
Kristin Armstrong
, ciclista americana
- 12 d'agost
-
Vanessa Matz
, politiciana belga
- 24 d'agost
-
Inge de Bruijn
, nataira neerlandesa
- 16 de setembre
-
Alexandr Vinokurov
, ciclista de Cazacstan
- 7 d'octobre
-
Sami Hyypia
, fotbolaire fines
- 7 d'octobre -
Grigol Mgaloblishvili
, primier ministre de
Georgia
- 2 de decembre
-
Jan Ullrich
, ciclista alemand
- 2 de decembre -
Monica Seles
, jogaira de tennis iogoslava
- Zhou Wei Hui
, escrivana chinesa
- Tolosa
,
Lengadoc
:
Vanessa Alice Bensimon
pus coneguda per lo sieu subernom
Miss Van
, pintora installada a
Barcelona
,
Catalonha
.
- 2 de genier
-
Eleazar Lopez Contreras
, president de Venecuela (n.
1883
)
- 22 de genier
-
Lyndon B. Johnson
, president dels Estats Units (n.
1908
)
- 23 de genier
-
Kid Ory
, trombonista american (n.
1886
)
- 31 de genier
-
Ragnar Anton Kittil Frisch
, economista norvegian, Premi Nobel (n.
1895
)
- 11 de febrier
-
Johannes Hans Daniel Jensen
, fisician alemand, Premi Nobel (n.
1907
)
- 16 de febrier
-
Francisco Caamano
, president
de facto
de la
Republica Dominicana
(n.
1932
)
- 17 de febrier
-
Pixinguinha
, compositor e musician brasilier (n.
1897
)
- 23 de febrier
-
Dickinson W. Richards
, metge american, Premi Nobel (n.
1895
)
- 6 de marc
-
Pearl S. Buck
, escrivana american, Premi Nobel (n.
1892
)
- 8 d'abril
-
Pablo Picasso
, pintor espanhol (n.
1881
)
- 21 d'abril
-
Arthur William Fadden
, primier ministre d'Australia (n.
1894
)
- 20 de julhet
-
Bruce Lee
, actor chines-american (n.
1940
)
- 22 de julhet
-
Max Aub
, escrivan valencian (n.
1903
)
- 24 de julhet
-
Konstantinos Dovas
, primier ministre de Grecia (n.
1898
)
- 25 de julhet
-
Louis Saint-Laurent
, primier ministre de Canada (n.
1882
)
- 26 de julhet
-
Konstantinos Georgakopulos
, primier ministre de Grecia (n.
1890
)
- 1 d'agost
-
Walter Ulbricht
, ome politic d'Alemanha Orientala (n.
1893
)
- 6 d'agost
-
Fulgencio Batista
, president de Cuba (n.
1901
)
- 8 d'agost
-
Vilhelm Moberg
, escrivan suedes (n.
1898
)
- 11 d'agost
-
Karl Ziegler
, quimista alemand, Premi Nobel (n.
1898
)
- 12 d'agost
-
Walter Rudolf Hess
, fisiolog sois, Premi Nobel (n.
1881
)
- 16 d'agost
-
Selman Waksman
, bioquimista ucraines, Premi Nobel (n.
1888
)
- 2 de setembre
-
J. R. R. Tolkien
, escrivan angles (n.
1892
)
- 11 de setembre
-
Salvador Allende
, president de
Chile
(n.
1908
)
- 15 de setembre
-
Gustau VI Adolf
, rei de Suecia (n.
1882
)
- 16 de setembre
-
Victor Jara
, cantaire e poeta chilian (n.
1932
)
- 23 de setembre
-
Pablo Neruda
, poeta chilian (n.
1904
)
- 28 de setembre
-
Ferrand Rainaud
, actor comic frances (n.
1926
)
- 2 d'octobre
-
Paavo Nurmi
, atleta finlandes (n.
1897
)
- 16 d'octobre
-
Gene Krupa
, musician american de
jazz
(n.
1909
)
- 22 d'octobre
-
Pau Casals
, violoncelista catalan (n.
1876
)
- 25 d'octobre
-
Abebe Bikila
, atleta etiopian (n.
1932
)
- 27 d'octobre
-
Otilio Ulate Blanco
, president de Mexic (n.
1891
)
- 11 de novembre
-
Artturi Ilmari Virtanen
, quimista finlandes, Premi Nobel (n.
1895
)
- 1 de decembre
-
David Ben-Gurion
, primier ministre d'Israel (n.
1886
)
- 3 de decembre
-
Adolfo Ruiz Cortines
, president de Mexic (n.
1890
)
- 20 de decembre
-
Luis Carrero Blanco
, primier ministre espanhol (n.
1904
)
- 25 de decembre
-
?smet ?nonu
, primier ministre de Turquia (n.
1884
)
- (jorn desconegut) -
Leopoldo Bard
, metge e politician argentin (n.
1893
)
_NOTOC_
- ↑
La situacion vertadiera dei forcas egipcianas enceucladas es un subjecte de debat important car la posicion dei tropas israelianas infiltradas era tanben malaisada.