1881
: en causa d'una crisi financiera persistenta dempuei
1876
, l'
Emperi Otoman
veguet sei financas placadas sota tutela internacionala (decembre).
1881
: en
Sodan
, comencament dau movement madista menacet lo govern egipcian e l'influencia britanica dins la region. Permetet tanben lo raprochament entre
Etiopia
e lo
Reiaume Unit
.
1881-1882
: dubertura de negociacions
Franca
e
Madagascar
regardant lei bens e lei terras revendicadas per
Paris
dins l'illa. Aquo donet ges de resultat e lei dos pais se prepareron a una guerra.
1882
: important
ciclon tropicau
dins la region de
Bombai
(200 000 morts).
1882
: en
Etiopia
, conquista de Keffa per lo prince
Adal Tessemma
qu'era estat encoratjat per lo negus
Yohannes IV
l'
annada precedenta
. Pasmens, aquo se turtet a l'ostilitat dau prince
Menelik
de
Choa
que sei tropas ataqueron tanben la region. Entre lo 6 e lo 7 de junh, infligiguet una desfacha dura ai forcas d'
Adal Tessemma
. Aquo maucontentet lo negus mai ges de senhor era desiros d'entrainar una guerra civila novela e de negociacions permeteron de reglar la situacion.
Adal Tessemma
perdet son feu d'Agewmeder e Menelik perdet la region estrategica de Wello e foguet obligat de restituir l'armament moderne capturat a Embabo. En cambi, Menelik obtenguet lo drech d'aumentar son territori en direccion dau sud e de l'est.
1883
: dins lo
Destrech de la Sonda
, erupcion forca violenta dau
Krakatoa
. Entrainant l'afondrament dau
volcan
, engendret un
tsunami
que destruguet lei regions vesinas. Au mens 36 417 personas fogueron tuats. La quantitat de materiaus volcanics emes (20 km
3
) aguet d'efiechs
climatics
marcats amb una demenicion de la
temperatura
mejana de 0,25 °C en
1884
[1]
.
1883
: desbarcament de tropas
francesas
. Sostenguts per de bombardaments navaus, ocuperon ansin
Majunga
(16 de mai) e
Tamatave
(11 de junh) entrainant lo
blocus
d'una partida importanta de l'illa. Pasmens, en causa de la mobilizacion importanta de sei forcas en
Indochina
, l'armada francesa poguet pas avancar vers lei terras autas e la situacion demoret blocada durant dos ans.
1884
:
terratrem
dins la region de
Granada
(800 morts).
1884
: establiment de
protectorats
alemands
en
Cameron
e en
Togo
.
1884
: de negociacions entre
Etiopia
e lo
Reiaume Unit
permeteron ais Etiopians d'utilizar liurament lo
port
de
Massaua
en cambi dau passatge dei garnsions egipicians dau sud de
Sodan
vers la
Mar Roja
.
1885
: violant lo tractat de
1885
, lo
Reiaume Unit
laisset
Italia
ocupar lo port de
Massaua
, estrategic per leis Etiopians.
1885
: apres dos ans de guerra e de
blocus
, lo
govern
malgash deguet reconeisser sa desfacha contra
Franca
e negociar per arrestar lo conflicte. En decembre, acceptet de pagar una indemnitat de guerra importanta, de cedir lo port de
Diego Suarez
e de laissar lei Frances ≪ presidir ai relacions exterioras de Madagascar ≫. En cambi,
Paris
reconoguet l'Estat malgash. Aquo permetia ai Frances de presentar
Madagascar
coma lo sieu
protectorat
mai laisset
de facto
son autonomia ais autoritats malgashas (→
1895
).
1886
: establiment d'un
protectorat
britanic
dins la region d'
Aden
.
1887
: annexion d'
Iwo Jima
per
Japon
.
1887
: ocupacion de
Balochistan
per lei
Britanics
.
1887
: escaramochas frontalieras entre
Italia
e
Etiopians
au nord dau Plan Etiopian. S'acaberon d'un biais indecis mai permeteron ais Etiopians de mantenir son esforc vers l'est onte conquisteron
Harrar
, enemic ancian d'
Etiopia
.
1887
: venguda deis
aigas
catastrofica dau
Fluvi Jaune
que rompet sei levadas lo 28 de setembre apres plusors jorns de precipitacions forca importantas. La premiera rompedura se debanet probablament dins la region de
Huayankou
e entrainet l'afondrament dau sistema de levadas locau. Aquo causet finalament una inondacion giganta dau nord de China (aperaqui 130 000 km² tocats) que tuet entre 900 000 e 2 000 000 d'abitants.
1887
: premiera presentacion de l'
opera
Otelo
, de
Giuseppe Verdi
, a
Milan
.
1888
: establiment d'un
protectorat
sus la ciutat-estat d'
Oyo
. Aquo entrainet rapidament la fragmentacion dau
Reiaume d'Oyo
.
1888-1889
: en
Etiopia
, succes d'una incursion madista que capitet de pilhar
Gondar
avans d'esser obligada de se retirar apres una contra-ataca de l'armada dau
negus
Yohannes IV
. Dins aquo, la
batalha de Metemma
(9-10 de marc de 1889) s'acabet d'un biais forca indecis amb de perdas importantas dins lei rengs madistas e la mort de
Yohannes IV
. S'estabilizet ansin la frontiera entre Madistas e Etiopians.
1889
: apres la mort de
Yohannes IV
,
Menelik de Choa
, de la
dinastia salomoniana
, foguet chausit per l'aristocracia per li succedir. Pasmens, lo fiu de
Yohannes IV
,
Mengesha Yohannes
, refuset de reconoisser aquela decision e se retiret en
Tigre
. Per assegurar sa posicion, Menelik signet lo
tractat de Wuchale
que li permetet de se raprochar d'
Italia
. Dins aquo, l'article XVII dau tractat, traduch d'un biais diferent, dins lei versions italiana e etiopiana entrainet rapidament de tensions importantas entre lei dos pais. D'efiech, dins la version italiana, Etiopia era obligada d'utilizar la diplomacia italiana dins sei relacions amb lei poissancas estrangieras venent ansin un
protectorat
de Roma mentre que, dins la version etiopiana, i avia ges d'obligacion mai solament una possibilitat.
1889
: en
Brasil
, reversament e abdicacion de
Peire II
. L'Emperi foguet remplacat per una republica dominada per lei proprietaris terrencs.
1882
: en
Egipte
, exploracion de la
Piramida d'Amenemhat I
er
per l'
egiptolog
frances
Gaston Maspero
(
1846
-
1916
). Bastida au comencament de la XII
a
dinastia, la piramida presenta diversei particularitats (plusors niveus de construccion, ges de piramida segondaria, presencia de muralhas crosadas per despartir lei cargas... etc.). Son croton es tanben desconegut ? e benleu totjorn sarrat ? en causa d'una inondacion.
1889
: acabament de la bastida de la
Tor Eiffel
en
Paris
. Venguda pauc a pauc un simbol de la
capitala
francesa
, foguet inscricha au patrimoni mondiau de l'
UNESCO
en
1981
.
v. 1880
: premiereis experiencias sus lo
raionament dau cors negre
. Meneron a la descuberta d'un escart important entre l'espectre experimentau e l'espectre teoric previst per la
fisica classica
. Dich
catastrofa ultravioleta
, aqueu problema anava menar a la descuberta de la
mecanica quantica
(→
1884
e
1900
).
1880
: descuberta dau premier
parasit
per lo metge
frances
Alphonse Laveran
(
1845
-
1922
) que publiquet una descripcion de l'ematozoari a l'origina dau
paludisme
.
1882
: pertocant lei recercas sus l'aplicacion de l'
electricitat
a l'
industria
, l'
engenhaire
frances
Marcel Deprez
(
1843
-
1918
) capitet de realizar lo premier transport de corrent electric continu sus una distancia importanta (57 km). Fins a
1889
, menet d'autrei projectes similars que permeteron de generalizar l'utilizacion de l'electricitat.
1882
: lei
quimistas
e lei
fisicians
frances
Lucien Gaulard
(
1850
-
1888
) e
John Dixon Gibbs
(
1834
-
1912
) realizeron lo premier
transformator electric
permetent de transformar un corrent alternatiu de tension auta en un corrent alternatiu de tension bassa.
1882
: demonstracion dau caracter transcendent dau nombre
Pi
per lo matematician
alemand
Ferdinand von Lindermann
(
1952
-
1939
).
1882
: descuberta dau proces de
fagocitosi
per
Ilia Ilich Mechnikov
(
1845
-
1916
) e
Paul Ehrlich
(
1854
-
1915
)
[2]
.
1883
: en
Alemanha
, desvolopament de doas armas (
carga vueja
e
obus sageta
) destinadas a luchar contra lei
blindatges
dei forts europeus. Aqueleis armas son totjorn utilizadas au comencament dau segle XXI contra lei blindatges dei veiculs militars.
1884
: publicacion de la
lei de Stefan-Boltzmann
. Descuberta per
Jozef Stefan
(
1835
-
1893
) e per
Ludwig Boltzmann
(
1844
-
1906
), permetet de provesir una premiera descripcion dau
raionament dau cors negre
(→
1900
).
1884
: dins lo quadre de sei trabalhs sus leis
ions
, lo
quimista
suedes
Svante August Arrhenius
(
1859
-
1927
) prepauset una definicion novela de l'aciditat. Segon eu, lei
substancias acidas
eran capablas de liberar d'ions idrogen en
solucion
e lei substancias basicas eran capablas de liberar d'ions idroxid. Aquela teoria foguet inicialament mau acceptada per la comunautat
scientifica
mai sei resultats
experimentaus
entraineron son adopcion progressiva. Pasmens, se venguet una basa fondamentala de la
quimia fisica
e de l'
electroquimia
, mostret leu de limits car podia pas explicar la basicitat dei compausats que liberan pas d'ions idroxid en
solucion
aquosa
(→
1923
).
1884
: desvolopament de la
pouvera sensa fum
per l'
engenhaire
frances
Paul Vieille
(
1854
-
1934
). Melhorat per
Alfred Nobel
tres ans pus tard, aquela invencion es a l'origina dei pouveras militaras modernas e permetet la demenicion dei
calibres
.
1884
: construccion de la premiera turbina de vapor de reaccion per l'
engenhaire
britanic
Charles Parsons
(
1854
-
1931
). L'utilizet per entrainar un generator d'
electricitat
marcant una evolucion forca importanta dins la produccion d'
energia
que comencet a cha pauc de s'orientar vers la produccion electrica.
1884
: en
immunologia
, lo metge
alemand
Friedrich Loffler
(
1852
-
1915
) emetet l'ipotesi de l'existencia de substancias toxicas, dichas ≪
toxinas
≫, secretadas per de microorganismes. Aquo era la conclusion d'un estudi de cadabres d'animaus victimas de la
difteria
qu'avia permes de demonstrar la non difusion dei bacils de la plaga a l'origina de la
malautia
au resta de l'organisme (→
1888
).
1884
: identificacion dau bacil responsable dau
tetanos
per lo metge
alemand
Arthur Nicolaier
(
1862
-
1942
). Aquo foguet la premiera etapa dau trabalh que permetet de trobar un
vaccin
(→
1889
e
1926
).
1884
: premiera anestesia locala realizada per l'
oftalmologista
austrian
Carl Koller
(
1857
-
1944
).
1884
: brevet d'
Edouard Delamare-Deboutteville
e de
Leon Malandin
regardant la premiera
automobila
equipat d'un motor d'essencia de quatre temps (12 de febrier). Aqueu veicul utilizava una cadena per la transmission e un diferenciau e era equipat d'una banqueta e d'una plataforma.
1885
: fin dei trabalhs acomencats en
1883
per l'
engenhaire
Hiram Maxim
(
1840
-
1916
) sus lei
mitralhieras
. Aquo li permetet de desvolopar la premiera
mitralhiera
automatica de tir continu. Modificada en
1894
per l'adaptar a la
pouvera sensa fum
, foguet adoptada per mai d'una armada
europea
a la fin dau segle XIX e au comencament dau segle XX. Son foncionament era basat sus l'efect de reculament.
1885
: explosion de la supernova
SN 1885A
dins la
galaxia d'Andromeda
? qu'era alora considerada coma una
nebulosa
situada dins la
Via Lactea
. Foguet la premiera supernova estudiada amb un
telescopi
.
1885
: descuberta dei camps magnetics viradis per lo
fisician
Galileo Ferraris
(
1847
-
1897
). Aquo aguet de consequencias importantas e rapidas sus lo desvolopament de maquinas electricas industrialas.
1885
: descuberta dau premier
vaccin
contra la
rabia
per lo quimista
frances
Louis Pasteur
(
1822
-
1895
). Aquo permetet de luchar d'un biais eficac contra una
malautia
perilhosa qu'entrainava un nombre important de victimas cada annada e demostret l'eficacitat de la
vaccinacion
.
1885
: descuberta de
germani
per lo quimista
alemand
Clemens Winkler
(
1838
-
1904
).
1886
: descuberta dau
proton
per lo fisician
alemand
Eugen Goldstein
(
1850
-
1930
) que postulet l'existencia de rais de particulas de carga electrica positiva per explicar de fenomens observats sus un
tube de Crookes
. Pasmens, la particula novela foguet pas identificada coma un constituent dau nucleu
atomic
avans
1919
.
1886
: brevet de l'
engenhaire
alemand
Carl Benz
(
1844
-
1929
) regardant una
automobila
que capitet de realizar un trajecte de 104 km en
1888
(amb una velocitat mejana d'aperaqui 15 km/h).
1886
: dins lo domeni dau comerci maritim, intrada en servici dau
Gluckauf
que foguet lo premier
petrolier
de concepcion moderna. D'efiech, lo premier tipe de petrolier, aparegut en
1861
, era un naviri forca perilhos car utilizava dei servas internas per transportar lo
petroli
, co que podia entrainar un acampament de vapors
explosivas
dins l'espaci liure entre lei servas e la coca. Per resouvre aqueu problema, lo
Gluckauf
foguet concebut amb de cisternas delimitadas directament per la coca, co que permetia de suprimir l'espaci liure. Relativament segur regardant lo risc d'explosion, aqueu tipe de petrolier venguet la norma fins ais
ans 1980
e l'aparicion dau petrolier de coca dobla per respondre ai problemas de pollucion.
1887
: depaus d'un brevet per una
turbina
idraulica novela creada per l'inventor
estatsunidenc
Leston Allen Pelton
(
1829
-
1908
). Era un melhorament de la turbina
Francis
ben adaptat per lei
cascadas
de mai de 200 metres d'autor.
1887
: regardant lo desvolopament de maquinas industrialas electricas, la descuberta dei camps magnetics viradis per
Galileo Ferraris
(→
1885
) trobet una aplicacion importanta amb lo premier depaus d'un brevet pertocant una
maquina asincrona
per l'
engenhaire
serboestatunidenc
Nikola Tesla
(
1856
-
1943
).
1887
: en
fotografia
, invencion dau flash per permetre la produccion d'un lume intens capable d'illuminar un subjecte. Fins ais ans 1930, l'idea era d'utilizar la lutz producha per la combustion d'una pichona quantitat de magnesi. Pasmens, aquo era relativament perilhos car lo
magnesi
es una substancia forca inflamabla. Autre problema ? au niveu fotografic ? l'entrainament de la combustion era manuau, co qu'era pas totjorn precis.
1887
: premier enregistrament d'un electrocardiograma uman per lo
Britanic
Augustus Desise Waller
(
1856
-
1922
).
1888
: assais dei premiers prototipes de
sosmarins
militars per lei marinas
espanhola
(
sosmarin de Peral
, 8 de setembre) e
francesa
(
Gymnote
, 24 de setembre). Leis autoritats militaras dei dos pais adopteron de ponchs de vista diferents. En
Espanha
, lo sosmarin concebut per
Isaac Peral
(
1851
-
1895
) se turtet a una oposicion viva e foguet finalament abandonat. Au contrari, en
Franca
, leis assais fogueron jutjats satisfasents e lo
Gymnote
venguet lo precursor dei sosmarins d'ataca que fogueron desvolopats per diversei flotas europeas a la fin dau segle XIX e au comencament dau segle XX.
1888
: descuberta de l'existencia d'ondas electromagneticas diferentas de la
lutz
per
Heinrich Hertz
(
1857
-
1894
).
1888
: en
immunologia
, confirmacion de l'existencia dei
toxinas
(→
1884
) apres la descuberta de la toxina difterica per
Emile Roux
(
1853
-
1933
) e
Alexandre Yersin
(
1863
-
1943
).
1888
: descuberta dei cristaus liquids per lo quimista
austrian
Friedrich Reinitzer
(
1857
-
1927
).
1889
: invencion per l'
engenhaire
suedes
Gustaf de Laval
(
1845
-
1913
) de la premiera
turbina
de
vapor
d'accion que poguet esser aisament adaptada per d'aplicacions industrialas.
1889
: invencion per l'inventor
rus
Mikhail Dolivo-Dobrovolski
(
1861
-
1919
) de la premiera
maquina asincrona
que foguet industrializada.
1889
: cinc ans apres la descuberta dau bacil dau
tetanos
en
1884
, lo metge
japones
Kitasato Shibasaburo
(
1853
-
1931
) capitet de melhorar lei tecnicas d'isolament dau bacil. Aquo permetet de cultivar de quantitats pus importantas dei germes a l'origina de la
malautia
e favorizet la concepcion dau premier
vaccin
un trentenau d'annadas pus tard (→
1897
e
1926
).
1889
: presentacion de la premiera
automobila
moderna per leis
engenhaires
alemands
Gottlieb Daimler
(
1834
-
1900
) e
Wilhelm Maybach
(
1846
-
1929
). En particular, lo veicul era per lo premier cop equipat d'un motor d'essencia de combustion interna e d'un carburator de gisclaire.
1889
: premiera estimacion de la velocitat de desplacament d'ondas sismicas a la superficia terrestra (7 km/s). Foguet realizada per l'
astronom
alemand
Ernst von Rebeur-Paschwitz
(
1861
-
1895
) a partir de mesuras sus de pendulas installadas dins doas estacions diferentas
[3]
.
- Charles-Valentin Alkan
, compositor
frances
.
- Frederick Scott Archer
,
fotograf
angles
.
- Chester Arthur
, president
estatsunidenc
.
- Teodor Aubaneu
,
poeta
provencau
.
- Candido Bareiro
, president de
Paraguai
.
- Aleksandr Borodin
,
compositor
e
quimista
rus
.
- Joan Bosco
, sant
catolic
.
- Thomas Bouch
,
engenhaire
angles
.
- Agostino Depretis
, Premier Ministre d'
Italia
.
- Henri Deville
,
quimista
frances
.
- Fanny Elssler
,
dancairtz
austriana
.
- Gustave Flaubert
, escrivan frances.
- James Abram Garfield
, president
estatsunidenc
.
- Lucien Gaulard
,
quimista
e
fisician
frances
.
- Jose Hernandez
, poeta e jornalista
argentin
.
- Gustav Kirchhoff
, fisician
alemand
.
- Frederic Kuhlmann
,
quimista
e
industriau
frances
.
- William Lassell
,
astronom
angles
.
- Gustave Le Gray
,
fotograf
frances
.
- Joseph Liouville
,
matematician
frances
.
- Franz Liszt
,
pianista
ongres
.
- Lois II de Baviera
, rei de
Baviera
.
- James Prescott Joule
,
fisician
angles
.
- Karl Marx
,
filosof
e
economista
alemand
.
- Antoine Masson
,
fisician
frances
.
- Gregor Mendel
,
naturalista
austrian
.
- Ulysse Parent
, revolucionari
frances
.
- Pedro II
, emperaire de
Brasil
.
- Charles-Emmanuel Sedillot
,
metge
frances
.
- William Shanks
, matematician
britanic
.
- Carl Wilhelm Siemens
, engenhaire germanobritanic.
- Robert Angus Smith
,
quimista
escoces
.
- Ascanio Sobrero
,
quimista
italian
.
- Antoine Treuille de Beaulieu
,
generau
frances
.
- Friedrich Wohler
,
quimista
alemand
.
- ↑
(en)
Michael R. Rampino e Stephen Self, ≪ Historic Eruptions of Tambora (1815), Krakatau (1883), and Agung (1963), their Stratospheric Aerosols, and Climatic Impact ≫,
Quaternary Research
, vol. 18, n°2,? 1982, pp. 127?143.
- ↑
Per aqueu trabalh, lei dos omes receberon lo
Premi Nobel de Fisiologia o Medecina
en
1908
.
- ↑
(en)
Ernst von Rebeur-Paschwitz, ≪ The Earthquake of Tokio, April 18, 1889 ≫,
Nature
, vol. 40,? 1889, pp. 294-295.