1851
: comencament de la
Revouta Taiping
amb la presa de la vila fortificada de
Yong'an
. Dins lo nord dau pais, comencament de la
Revouta dei Nian
apres una venguda deis aigas catastroficas dau
Fluvi Jaune
.
1852
: en
Franca
, un referendum restauret l'Emperi sota la direccion de
Napoleon III
.
1852
: perseguida dei debats e dei luchas regardant l'abolicion o lo mantenement de l'
esclavatge
amb la publicacion dau roman
Uncle Tom's Cabin
de la jornalista e escribana
Harriet Beecher Stowe
(
1811
-
1896
)
[1]
. Succes major, lo libre agravet lei tensions entre lei dos camps e aguet un rotle important dins lei progres de l'abolicionisme entre lei populacions dau nord deis
Estats Units d'America
.
1853
: conclusion de la
Crompa Gadsden
amb
Mexic
. Permetet l'annexion d'un territori d'aperaqui 77 000 km² dau
nord
mexican
en cambi de 10 milions de
dolars
. Aquo devia permetre de bastir un
camin de ferre
transcontinentau mai lo projecte mau capitet. Lo territori noveu foguet integrat au sen de
Nou Mexic
(apres la Guerra de Secession, una partida foguet cedida a
Arizona
).
1853
: progres de la
Revouta Taiping
apres la conquista de
Nanquin
(19 de marc) que venguet la capitala de l'insureccion. En revenge, una ofensiva dei rebels en direccion de
Pequin
mau capitet a la fin de l'annada maugrat l'ocupacion de
Tianjin
(30 d'octobre).
1853-1854
: en
Japon
, arribada d'una flota
estatsunidenca
cargada de forcar lo pais a abandonar sa politica isolacionista. En parallel, mort dau shogun
Tokugawa Ieyoshi
que foguet remplacat per
Tokugawa Iesada
. Dins lei fachs, sei conselhiers assegureron la gestion de l'Estat. Lei Japones fogueron obligadas de signar la
Convencion de Kanagawa
que durbiguet lei
ports
de
Shimoda
e de
Hakodate
ais
Estatsunidencs
.
Franca
, lo
Reiaume Unit
,
Russia
e lei
Pais Bas
impauseron rapidament de tractats similars. Aquo marquet la fin de l'isolacionisme
japones
. L'efiech sus lo prestigi dau Shogunat foguet catastrofica e aquela umiliacion aguet un rotle important sus la restauracion dau poder de l'emperaire (→
1867
).
1853-1856
:
guerra de Crimea
entre
Russia
e una alianca gropant l'
Emperi Otoman
,
Franca
e lo
Reiaume Unit
. Entrainada per lei menacadas russas en direccion de l'
Emperi Otoman
, s'acabet per una victoria aliada que permetet d'empedir tota expansion russa vers lo sud. Pasmens, leis Otomans degueron acceptar de laissar una autonomia larga ai principats de
Valaquia
e de
Moldavia
.
1854
: en
Etiopia
, raprochament de
Kassa Hailu
amb l'
abuna
Selama
que l'ajudet per reglar la crisi teologica que tocava la
Gleisa Etiopiana
dempuei de decennis. La doctrina
sost lidet
foguet condamnada e la teoria
tewahedo
foguet oficialament adoptada per la totalitat de la Gleisa. Aquo permetet a Kassa de ganhar lo sosten de l'abuna dins sei projectes de coronament.
1854
: importants combats entre leis armadas Taiping e
Qing
a l'entorn de
Changsha
e de
Wuhan
.
1854
: en
Japon
,
terratrem
dins la region de
Tokai
(10 000 morts).
1855
: en
Etiopia
, la
batalha de Deresge
permetet a
Kassa Hailu
de venir negus sota lo nom de
Tewodros II
. Aquo marquet la fin dau
Temps dei Princes
e la restauracion d'un poder centrau fort per lo premier cop dempuei
1768
-
1769
. Lo sobeiran noveu poguet ansin aisament conquistar
Choa
.
1855
: apres l'umiliacion de
1854
,
Japon
adoptet una politica de modernizacion. De comandas fogueron passadas per construrre de
naviris
de guerra modernes e una escola militara organizada segon lo model occidentau. Japon recebet ansin son premier naviri de vapor dins lo corrent de l'annada, lo
Kanko Maru
, e o destinet a l'entrainament de sa futura marina. L'estudi dei
sciencias
occidentalas (
Rangaku
), qu'era limitat, foguet d'ara endavant forca encoratjat.
1856
: adopcion d'una politica de modernizacion per lo
negus
Tewodros II
que favorizet l'introduccion de
tecnologias
europeas.
1856
: comencament de la
Segonda Guerra de l'opi
entre una alianca francobritanica e
China
. Aquo permetet ai Taiping de subreviure maugrat plusors desfachas contra lei tropas imperialas.
1856
: en
Yunnan
,
Revouta dei Panthay
que capitet de conquistar la vila de Dali ont un sultanat foguet proclamat.
1857
: dins l'encastre dau debat sus l'abolicion de l'
esclavatge
, publicacion d'un libre titulat
Cannibals All! or Slaves Without Masters
per
George Fitzhugh
(
1806
-
1881
). Forca
racista
, aquela obra es un deis argumentaris pus detalhats dei partisans de l'
esclavatge
. Premier, denoncia la manca d'umanitat dau sistema capitalista deis estats dau nord, compres lei condicions forcas duras dau trabalh dei fremas e deis enfants. Puei, apres una comparason amb lei condicions de vida deis esclaus depintadas coma melhoras (proteccion per lo mestre de la naissenca a la mort), denonciet l'ipocrisia dau nord e concluguet sus l'aspect pus uman de l'esclavatge
[2]
. Aquo suscitet una colera importanta au sen de l'eleit intellectuala dau Nord.
1857
: simbol de son cambiament totau de
politica estrangiera
,
Japon
recebet son premier naviri d'elica bastit per lei
Neerlandes
.
1858
: en
Mexic
, insureccion dei conservadors entrainada per la politica anticlericala dau govern. Leis insurgents capiteron de conquistar la
capitala
e lo centre dau pais. Lo
govern
legau ? liberau ? se retiret a
Veracruz
.
1858
: fin de la premiera fasa de la
Segonda Guerra de l'opi
amb la signatura dau
tractat de Tianjin
entre
China
, lo
Reiaume Unit
,
Franca
,
Russia
e leis
Estats Units d'America
. Marquet una dubertura suplementaria de China au comerci internacionau. Pasmens, lo govern imperiau refuset d'o ratificar e la guerra contuniet.
1858
: en
Japon
, aparicion d'una epidemia de
colera
que tuet de centenaus de miliers d'abitants. En parallel, de negociacions amb leis
Estatsunidencs
permeteron la signatura dau
Tractat d'Amistat e de Comerci
. Era un
tractat inegau
que durbiguet cinc
ports
ais estrangiers e li donavan diversei privilegis coma un estatut d'
extraterritorialitat
. Apres la desfacha
chinesa
a l'eissida de la
Segonda Guerra de l'opi
,
Japon
signet tanben rapidement de tractats similars amb lei poissancas
europeas
e lei
Pais Bas
per defugir una guerra. Au sen de la societat japonesa, dos camps se formeron e s'opauseron entre lei partisans de la dubertura e seis adversaris.
1859
: perseguida de la guerra civila entre conservadors e liberaus. Retirat en
Veracruz
, lo govern liberau de
Benito Juarez
decidet de nacionalizar lei bens de la
Gleisa
. Aquo agravet lo conflicte e foguet una causa de l'invasion
francesa
de
1862
-
1863
.
1859
: publicacion de la
Critica de l'economia politica
dau
filosof
alemand
Karl Marx
(
1818
-
1883
). Sustot dirigit contra la pensada de
Proudhon
(
1809
-
1865
), aquel obratge li permetet de definir lei conceptes de valor d'usatge e de valor de cambi d'un ben. I presentet pereu lo caracter sociau, istoric e non naturau de la produccion
capitalista
.
1853
: fin de la bastida dau
Palais de Dolmabahce
a
Istambul
. Mesclet diverseis estiles d'origina
europea
(barroc, rococo e neoclassic) amb de trachs
islamics
e venguet lo centre administratiu principau de l'
Emperi Otoman
fins a
1922
.
1851
: invencion d'una
roda
novela per lei
molins d'aiga
per l'
engenhaire
frances
Alphonse Sagebien
(
1807
-
1892
). Permetet d'aumentar d'un biais important lo rendement mai aqueu sistema ? e tota la tecnologia dei molins d'aiga ? foguet leu suplantat per l'eficacitat dei
turbinas
.
1851
: lo
Frances
Gustave Le Gray
(
1820
-
1884
) e lo
Britanic
Frederick Scott Archer
(
1813
-
1857
) desvoloperon d'un biais independent un proces fotografic, dich
collodion umid
, qu'anava s'impausar fins ais ans 1870. A respecte dei sistemas precedents, utilizava una solucion de
nitrocellulosa
, d'
alcool
e d'
eter
per melhorar la fixacion de l'imatge au suport. La qualitat de l'imatge era tanben superiora. En revenge, la tecnica necessitava tractament rapide per revelar l'imatge e la
nitrocellulosa
es una substancia perilhosa en causa de son caracter forca inflamable. Tres variantas d'aquela tecnica apareguet : l'
ambrotupe
(un imatge positiu sus una placa de veire), lo
ferrotipe
o
tintipe
(un imatge positiu sus una placa de metau) e un metode basat sus un imatge negatiu sus una vitra.
1852
: premiera enonciacion dau premier e dau segond principis de la
termodinamica
per
William Thomson (lord Kelvin)
.
1852
: premiers calculs relativament precis de l'altitud dau
Mont Everest
per lo
matematician
bengalin
Radhanath Sikdar
(
1813
-
1870
). Sa natura de cima pus auta de la
Terra
, sospichada dempuei la fin deis
ans 1840
, foguet ansin confiermada. Pasmens, l'anoncia foguet pas oficializada per permetre de calculs suplementaris amb de metodes pus precis.
1853
: premiera definicion de l'
energina potenciala
. Foguet exprimida per
William Rankine
(
1820
-
1872
) en
1853
[3]
.
1854
: publicacion deis observacions dau metge
escoces
James Young Simpson
(
1811
-
1870
) regardant lo
tetanos
. Per lo premier cop, establigueron un liame entre la
malautia
e una plaga (→
1884
).
1854
: l'astronom
Johann Franz Encke
(1791-1865), director de l'observatori de Berlin, definis lo sistema de notacion moderne deis
asteroides
.
1855
: publicacion de l'obratge de l'engenhaire
estatsunidenc
James Bichens Francis
(
1815
-
1892
) sus lei
turbinas
Fourneyron
. La turbina Francis era un melhorament important (rendement pus important, talha pus febla) e se generalizet pauc a pauc ais Estats Units (annadas 1870) e en
Europa
(annadas 1900).
1855
: publicacion de la
lei de Fick
permetent de liar flux e
gradient
de concentracion d'una especia quimica diluida per lo
fisiologista
alemand
Adolf Fick
(
1829
-
1901
).
1855
: depaus d'un brevet per lo
proces Bessemer
(→
1864
e
1877
). Permetia l'afinatge de la
fonda
bruta e de fabricar un
acier
pauc costos. Perfeccionat mai d'un cop, revolucionet la
siderurgia
, permetet d'aumentar la produccion d'
acier
e entrainet l'aparicion de la siderurgia industriala. Son principi era d'utilizar un flux d'er per eliminar leis impuretats contengudas dins la fonda. Tecnologicament passat a partir dau comencament dau segle XX, demoret utilizat fins ais
ans 1960
.
1857-1858
: publicacion dei premierei cartas de sismicitat per
Robert Mallet
(
1810
-
1881
)
[4]
.
1858
: publicacion dau matematician
britanic
Arthur Cayley
(
1821
-
1895
) qu'utilizet per lo premier cop de
matricas
.
1859
: per assaiar d'explicar lo movement particular de la planeta
Mercuri
, l'astronom
Urbain Le Verrier
prepauset l'existencia d'una planeta de descubrir, dicha
Vulcan
, entre
Mercuri
e lo
Soleu
. Pasmens, lei campanhas de recerca doneron ges de resultat (→
1916
).
- Amedeo Avogadro
,
quimista
Italian
.
- Honore de Balzac
,
escrivan
frances
.
- Francis Beaufort
, amirau
britanic
.
- Fabian Gottlieb von Bellingshausen
, explorator e
amirau
rus
.
- Frederick Catherwood
, dessenhaire
angles
.
- Louis Daguerre
, inventor
frances
.
- Anton Diabelli
, compositor
austrian
.
- German Encontra
, escrivan
occitan
.
- Almeida Garret
, escrivan
portugues
.
- Louis Joseph Gay-Lussac
,
quimista
e
fisician
frances
.
- Alexander von Humboldt
,
naturalista
alemand
.
- Kamehameha III
, rei d'
Hawaii
.
- Søren Kierkegaard
,
filosof
danes
.
- Georg Simon Ohm
,
fisician
alemand
.
- Christian Orsted
, sabent
danes
.
- Robert Peel
, Premier Ministre dau
Reiaume Unit
.
- Maria II
, reina de
Portugau
.
- Matthew Perry
,
comodor
estatsunidenc
.
- Thomas de Quincey
, escrivan
angles
.
- Frederick John Robinson
, Premier Ministre dau
Reiaume Unit
.
- Augustin de Saint-Hilaire
,
naturalista
e explorator
frances
.
- John Lloyd Stephens
, explorator
estatsunidenc
.
- Zachary Taylor
, president
estatsunidenc
.
- Louis Jacques Thenard
, quimista
frances
.
- Alexis de Tocqueville
,
istorian
frances
.
- Tokugawa Ieyoshi
,
shogun
de
Japon
.
- ↑
(fr)
Andre Kaspi,
Les Americains. Tome 1 : Naissance et essor des Etats-Units 1607-1945
, Seuil, 1986, p. 156
- ↑
(fr)
Andre Kaspi,
Les Americains. Tome 1 : Naissance et essor des Etats-Units 1607-1945
, Seuil, 1986, p. 160.
- ↑
(en)
Crosbie Smith,
The Science of Energy ? a Cultural History of Energy Physics in Victorian Britain
, The University of Chicago Press, 1998.
- ↑
(fr)
Charles Pomerol, Yves Lagabrielle, Maurice Renard e Stephane Guillot,
Elements de geologie
, Dunod, 2011, p. 212.