Ans 1820

Segles	segle  xviii - segle  xix - segle  xx
Decennis	1790 - 1800 - 1810 - 1820 - 1830 - 1840 - 1850

Istoria [ modificar | Modificar lo codi ]

1820  : dins lo Reiaume Merina , lo rei Radama I ^er decidet de renforcar lei liames amb lo Reiaume Unit en autorizant l'implantacion de missions protestantas . Aprofichet aquela concession per obtenir l'ajuda necessaria a la creacion d'una armada moderna de 15 000 omes (importacion de fusius , de canons e de cavaus europeus).

1820-1821  : en Mexic , mandadis dau coroneu Augustin de Iturbide contra l'insureccion independentista locala. Pasmens, Iturbide preferiguet negociar un acord amb leis insurgents en febrier de 1821 . Dich plan d'Iguala , prevesia la formacion d'un Emperi de Mexic independent dirigit per lo rei Ferdinand VII o un prince de son ostau. Lo catolicisme demorava religion d'Estat e la Gleisa gardava sei bens e sei privilegis. Enfin, l'egalitat juridica era establida. Iturbide e Guerrero jonheron sei tropas e, en aost, lei leialistas espanhous fogueron vencuts e obligats d'acceptar lo plan. En setembre, Iturbide venguet president d'una regencia .
1821  : invasion e annexion dau Sultanat de Sennar per leis Egipcians que rescontreron gaire de resistencia.
1821  : en Antartida , descuberta de l' Illa Alexandre , pus importanta illa dau continent, per una expedicion russa menada per Fabian Gottlieb von Bellingshausen ( 1778 - 1852 ).
1821  : comencament de la Guerra d'Independencia de Grecia .
1822  : refus dau plan d'Iguala per lo rei espanhou Ferdinand VII . Mexic foguet alora sensa cap d'estat fins a la proclamacion d' Augustin d'Iturbide coma emperaire dau pais per mantenir un regime monarquic . Lei sieis provincias de la capitanaria generala de Guatemala jonheron l'Emperi franc dau Salvador qu'assaiet de resistir mai foguet finalament conquistat apres una breva campanha militara. Pasmens, lo foncionament autoritari dau regime suscitet una oposicion importanta, rapidament renforcada per la crisi financiera de l' estat noveu.
1823  : aprofichant lo declin de la ciutat-estat d'Oyo , Dahomey restabiguet son independencia .
1823  : en Mexic , capitada d'un cop d'estat organizat per lo coroneu Antonio Lopez de Santa Anna contra lo regime autoritari de l'emperaire Augustin I ^er . Augustin foguet obligat d'abdicar e de s' exilar . Per remplacar l'Emperi, una republica foguet proclamada que deguet rapidament faciar una instabilitat politica recurrenta fins ais ans 1870 . D'autra part, dins lo sud, lei provincias d'America Centrala aproficheron la situacion per proclamar son independencia.
1824  : en Mexic , temptativa d' Augustin I ^er de reconquistar son trone. Pasmens, foguet capturat e fusilhat.
1824  : independencia de Pero amb l'arribada de l'armada dau generau Simon Bolivar a Lima . Nomat dictator per lo Congres perovian (10 de febrier), ataquet amb l'ajuda dau generau Sucre lei darrierei forcas espanholas d' America dau Sud . Sei victorias de Junin (6 d'aost) e de Ayacucho (9 de decembre) li permeteron de rompre aquelei forcas e d'acabar victoriosament la Guerra d'Independencia de Pero .
1824  : abolicion de l' esclavatge per la Republica Federala d'America Centrala .
1825  : en Japon , renforcament de la politica isolacionista dau pais amb l'adopcion d'un decret ordonant a l' artilharia japonesa de tirar sus totei lei naviris estrangiers passant long dau litorau (→ 1837 , 1842 ).
1826  : sostengut per la populacion, lo sultan otoman Mahmud II ordonet la dissolucion e lo chaple dei janissaris (120 000 morts). L'objectiu era de permetre la modernizacion de l' Emperi en eliminant un important bastion conservator.
1826  : fondacion dins l'estat de Connecticut de la premiera societat de lucha contra la consomacion d' alcol ( Societat de promocion de la temperancia ). Era la consequencia de la consumacion importanta d' alcol au sen de la societat estatsunidenca dempuei l' independencia , especialament entre lei classas popularas ^[1] . Aquelei societats anavan venir lo pielon dau premier periode proibicionista estatsunidenc .
1826-1828  : guerra Russopersa de 1826-1828 . Aprofichant l'interes de Russia per Grecia , Persia ataquet en Caucas . Pasmens, lo conflicte s'acabet amb una victoria russa e la signatura dau Tractat de Turkmanchai . Persia perdet lei khanats d' Erevan e de Nakhichevan, deguet pagar una indemnitat importanta e deguet autorizar la circulacion liura dei marchands rus en Persia e sus la Mar Caspiana .

1827  : apres la violenta reconquista otomana d' Atenas , lo Reiaume Unit , Franca e Russia prepauseron una mediacion per reglar lo conflicte grec. Puei, apres un refus de part de Constantinoble , realizeron una demonstracion de forca amb la destruccion de la flota turca estacionada a Navarin (60 naviris turcs destruchs, 6 000 marins tuats) (→ 1828 ).
1828-1829  : implicacion directa de Franca e de Russia dins la Guerra d'Independencia de Grecia . En particular, Russia ataquet en Bulgaria ont una guerra majora comencet. Batuts, leis Otomans degueron negociar e cedir ai Rus diversei territoris en Caucas . En Grecia , de negociacions comenceron tanben per organizar l'independencia dau pais (→ 1832 ).
1828  : en Madagascar , mort dau rei Radama I ^er que foguet remplacat per sa frema Ranavalona I ^era . Au contrari de son marit, adoptet una politica conservatritz que son aisse principau era lo mantenement de la societat e de la religion tradicionalas.
1829  : darriera temptativa espanhola de reconquistar Mexic amb un desbarcament dins la region de Tampico . Pasmens, l'expedicion foguet batuda per lei forcas dau generau Santa Anna . Aqueu darrier poguet organizar un cop d'Estat e prendre lo poder.
1829  : en Japon , incendi d' Edo (2 800 morts, 370 000 bastiments destruchs).

Cultura [ modificar | Modificar lo codi ]

Sciencias e tecnicas [ modificar | Modificar lo codi ]

1820  : descuberta d'una relacion entre electricitat e magnetisme per lo sabent danes Christian Orsted ( 1777 - 1851 ) durant una experiencia d'estudi de la deviacion d'una agulha aimantada per un corrent electric . Aquo marquet l'aparicion de l' electromagnetisme que foguet definitivament fondat per James Clerk Maxwell en 1864 .
1821  : descuberta de l' efiech termoelectric per Thomas Johann Seebeck ( 1770 - 1831 ) ^[2] . Aquo es la premiera mencion d'una observacion d'un fenomen liat a un semiconductor .
1822  : premiera demonstracion de la possibilitat de crear una maquina electrica ( Roda de Barlow ) per lo fisician e lo matematician Peter Barlow ( 1776 - 1862 ). Pasmens, aquela maquina mancava de poissanca e lo premier generator d'electricitat que trobet d'aplicacions apareguet pas avans 1832 .
1822  : realizacion de la premiera fotografia vertadiera per lo Frances Nicephore Niepce ( 1765 - 1833 ). Pasmens, lo clichat foguet rapidament destruch car son autor assaiet ? sensa succes ? de lo pintar. Niepce contuniet sei recercas qu'anavan li permetre de melhorar son sistema de presa d'imatges quatre a cinc ans pus tard (→ 1826 - 1827 ).
1823  : desvolopament dau premier radiator permetent de refrejar un motor per l' engenhaire Samuel Brown . Pasmens, lo premier radiator eficac foguet solament inventat en 1897 .
1823  : descuberta de silici per lo quimista suedes Jons Jacob Berzelius ( 1779 - 1848 ).

1824  : lo fisician frances Sadi Carnot ( 1796 - 1832 ) publiquet lo resultat de seis estudis dei maquinas termicas. I afiermet lo possibilitat de produrre una energia mecanica a partir d'un transferiment de calor. Aquo marquet l'aparicion de la termodinamica que foguet definitivament fondada dins lo corrent dau segle per Kelvin .
1826  : demonstracion dau matematician norvegian Niels Henrik Abel ( 1802 - 1829 ) a prepaus de l'impossibilitat de trobar un metode generau de resolucion d'una equacion dau cinquen gras.
1826  : premiera realizacion d'una endoscopia per lo metge frances Pierre Solomon Segalas ( 1792 - 1875 ) que capitet d'observar l'interior d'una bofiga amb un especulum esclairat per de candelas .

1826-1827  : realizacion de fotografias per Nicephore Niepce amb un sistema format d'una chambra sorna , d'una lentilha e d'una placa cuberta d'una substancia fotosensibla principalament facha de betum de Judea . En particular, realizet la fotografia pus anciana coneguda a l'ora d'ara (lo Ponch de vista dau Gras ).
1827  : prepausicion de l' engenhaire e matematician frances Jean-Victor Poncelet ( 1788 - 1867 ) de modificacion de la forma dei palas dei rodas dei molins d'aiga . Aquo permetet d'aumentar lo rendement dei rodas de 30% a 60%. Pasmens, lo model de roda Poncelet foguet pas construch avans la fin deis ans 1830 .
1827  : descuberta de la lei fondamentala de l' electrocinetica que porta son nom per Georg Simon Ohm ( 1789 - 1854 ). Pasmens, aquo foguet alora totalament ignorat per la comunautat scientifica e la lei foguet tornarmai descuberta per Claude Pouillet en 1834 qu'ignorava tenir un predecessor.

1828  : premiera sintesi d' urea per lo quimista alemand Friedrich Wohler ( 1800 - 1882 ). Aquo marquet una evolucion forca importanta dins l'istoria de la quimia car demostret la possibilitat de formar de moleculas naturalas d'un biais sintetic.
1828  : per melhorar la produccion deis auts forneus, depaus per l' Escoces James Beaumont Neilson ( 1792 - 1865 ) d'un brevet depintant un proces de caufatge de l'er utilizat dins l'installacion. Eissit d'una idea apareguda mai d'un cop dempuei 1799 , demostret rapidament son interes e entrainet diverseis estudis sus lei gas observats dins un aut forneu.
1829  : premiera definicion moderna de l' energia cinetica . Foguet prepausada per Gaspard-Gustave de Coriolis ( 1792 - 1843 ) ^{[3] [4]} .
1829  : ja autor de l'invencion d'una maquina e dau premier radiator permetent de refrejar un motor en 1823 , l' engenhaire britanic Samuel Brown menet dins lo corrent de l'annada una tiera d'experiencias sus la propulsion amb un motor de combustion interna.

Deces [ modificar | Modificar lo codi ]

Liames internes [ modificar | Modificar lo codi ]

Bibliografia [ modificar | Modificar lo codi ]

Notas e referencias [ modificar | Modificar lo codi ]

1. ↑ (fr) Andre Kaspi, Les Americains. Tome 1 : Naissance et essor des Etats-Units 1607-1945 , Seuil, 1986, p. 153.
2. ↑ (de) Thomas Johann Seebeck, ≪ Magnetische Polarisation der Metalle und Erze durch Temperatur-Differenz ≫, Abhandlungen der Koniglichen Akademie der Wissenschaften zu Berlin , 1822, pp. 265-373.
3. ↑ (fr) Gaspard-Gustave de Coriolis, Du calcul de l'effet des machines, ou considerations sur l'emploi des moteurs et sur leur evaluation, pour servir d'introduction a l'etude speciale des machines , Carilian-Gœury, Libraire des corps royaux des ponts et chaussees et des mines, 1829.
4. ↑ Lo terme ≪ energia cinetica ≫ foguet prepausat entre 1849 e 1851 per lord Kelvin (Crosbie Smith e M. Norton Wise, Energy and Empire: A Biographical Study of Lord Kelvin , Cambridge University Press, p. 866).