한국   대만   중국   일본 
James Clerk Maxwell - Wikipedia Va al contegnud

James Clerk Maxwell

Articol di 1000 che tucc i Wikipedie gh'hann de havégh
De Wikipedia

Chest articol a l'e scricc in Lumbart, ortografea oriental unificada .


James Clerk Maxwell ( Edimburgo , 13 de zogn del 1831 ? Cambridge, 5 de noember del 1879 ) l'e stat en matematich e fizich scoses .

El g'ha elaburat la prima teoria moderna de l' eletromagnetismo , che la tignia 'nsema endena teoria unica tote le oservasiu soi fenomeni eletromagnetich che gh'ia stat fat dei fizich prim de lu, e po a tocc i esperimencc e tote le equasiu che prima i era mia relasiunade le one co le otre.

Le quater equasiu de Maxwell le dimostra che l' eletricita , el magnetismo e la luce i e tote menifestasiu del stes fenomeno: el camp eletromagnetich . De chesto moment en aanti, tote le otre legi e equasiu clasiche de cheste materie se sara rudide a cazi remplificacc de le quater equasiu fondamentai. L'opera de Maxwell l'e stada definida la ≪segonda grant'unificasiu de la fizica≫ , [1] dopo de chela ezeguida de l' Isaac Newton .

Maxwell el g'ha dimustrat che 'l camp eletrich e 'l camp magnetich i se propaga endel spasio sota furma de onde a la velocita costant de la luce . Endel 1864 el g'ha scriit "A Dynamical Theory of the Electromagnetic Field" endoche per la prima olta 'l g'ha iputizat che la natura ondulatoria de la luce la fodes la cauza dei fenomeni eletrich e magnetich. La so mativita 'ndela redasiu de 'n model unificat per l' eletromagnetismo l'e cunsiderat giu dei rizultacc pio 'mportancc de la fizica del secol XIX .

Pero, lu l'e semper restat amo ligat a la teoria clasica ? al de d'enco oramai bandunada ? de la propagasiu de la luce ennden mes ciamat etere luminifero, de sostansa che se pol gne descrier gne trategner gne mizura e che la g'hares empinit tot el spasio ot.

Le linee del penser del Maxwell i era:

  1. ricerca de l'unita (unificasiu)
  2. escluziu de ipotezi microscopiche
  3. enfazi soi rezultacc dei esperimencc.

A meret del metodo de investigasiu teorica, el Maxwell el se baza suratot so l'"analogia" perche, degondo lu, l'ia 'n metodo bu per ria capeser vergot enden quach materie de la scensa meno cunuside, a parter de legi che goerna dei fenomeni che se conos pio be. Ma apo a chesto metodo, semper el Maxwell, l'ia de eser doprat con prudensa e consapeolesa per mia manda a bale tot el laura e trasfurma 'n strument util enden foch de paia.

Riferimencc [ Modifega | modifica 'l sorgent ]

  1. Nahin, P.J., Spectrum, IEEE, Volume 29, Issue 3, March 1992 Page(s): 45 -