Diego Velazquez

Biografia
Naixement	(es) Diego Rodriguez de Silva y Velazquez 6 juny 1599 Sevilla
Mort	6 agost 1660 (61 anys) Madrid
Sepultura	Madrid
Great Lodging Master of the Palace (en)
16 febrer 1652 ?
Pintor de cambra
Activitat
Lloc de treball	Italia (1649–1651) Roma (1636–1637) Napols (1630–1631) Roma (1629–1630) Madrid (1622–1660) Sevilla (1611–1622) Venecia
Ocupacio	pintor , artista , artista visual
Genere	Retrat pictoric , pintura mitologica , pintura d'historia , pintura religiosa , retrat , pintura arquitectonica , art de genere , paisatge , nu , figureta , animalistica , art sacre i natura morta
Moviment	Barroc
Professors	Francisco Pacheco
Alumnes	Tomas de Aguiar
Mecenes	Felip IV de Castella
Obra
Obres destacables (1618) Christ in the House of Martha and Mary (en) (1620) Aiguader de Sevilla (1628) El triomf de Bacus (1630) La forja de Vulca (1635) La rendicio de Breda (1656) Las Meninas
Familia
Conjuge	Juana Pacheco (1618–1660), mort de la persona
Fills	Francisca de Silva Velazquez y Pacheco
Pares	Joao Rodrigues da Silva   i  Jeronima Velazquez
Premis   Orde de Sant Jaume

Diego Rodriguez de Silva Velazquez ( Sevilla , juny de 1599 ? Madrid , 6 d'agost de 1660 ), o simplement Velazquez , es historicament un dels pintors espanyols mes importants i un dels artistes mes valorats i influents del mon. Va excel·lir en retrats de gran realisme i penetracio psicologica, entre d'altres de la familia reial, a la qual tenia acces en qualitat de pintor de la cort. Tambe va crear escenes historiques i mitologiques. Visque a l'anomenat segle d'or espanyol .

Els primers anys, a Sevilla, va desenvolupar un estil naturalista i caravaggista . Als 24 anys va ser nomenat pintor del rei Felip IV i quatre anys mes tard va ser ascendit a pintor de cambra, carrec que va ocupar de per vida. ^[1] El pintor de cambra era el mes important entre els pintors reials: el treball consistia a pintar retrats del rei i de la familia reial, i en general quadres destinats a la decoracio de les mansions reials. ^[2]

La presencia en l'entorn cortesa li va permetre estudiar la col·leccio reial de pintura. Aixo i les ensenyances d'un primer viatge a Italia , on va coneixer pintura antiga i contemporania, van ser influencies determinants per a fer-lo evolucionar cap a un estil mes personal, amb una pintura d'una gran lluminositat, de pinzellades rapides i soltes. A partir del 1631 , ja en la maduresa, va pintar grans obres com La rendicio de Breda . Durant aquests darrers anys, l'estil se li va tornar mes esquematic i esbossat, i va assolir un domini extraordinari de la llum. ^[3] El retrat del papa Innocenci X , pintat durant el segon viatge a Italia, inaugura aquest darrer periode, que inclou les dues ultimes obres mestres: Las Meninas i Les filadores .

El reconeixement universal del seu art va comencar a arribar tardanament, a partir de 1850 i especialment entre 1880 i 1920, gracies a l'atencio dels pintors impressionistes francesos, per als quals Velazquez va ser un referent. ^[4] Edouard Manet estava meravellat amb la seva pintura i va qualificar Velazquez com el pintor de pintors i el pintor mes gran que mai ha existit . ^[5]

Biografia [ modifica ]

Familia [ modifica ]

La data de naixement no es coneguda, pero se sap que va ser batejat a Sevilla el 6 de juny de 1599 a la parroquia de San Pedro, pel capella Gregorio de Salazar. El pare, Juan Rodriguez de Silva, era fill de Diogo Rodrigues da Silva i Maria Rodrigues, un matrimoni portugues d'origen noble, procedent de Porto i establert a Sevilla . La mare, Geronima Velazquez, era filla de Juan Velazquez de Sevilla i de Catalina de Zayas, tots dos fills de families d' hidalgos de Sevilla. ^[6]

El 23 d'abril de 1618 Velazquez es va casar amb Juana, la filla del seu mestre Francisco Pacheco , a l'esglesia de San Miguel de Sevilla. A la ciutat li van neixer les dues filles: Francisca (1619), que el 1634 es va casar amb el pintor i ajudant de Velazquez Juan Bautista Martinez del Mazo , i Ignacia (1621), que va morir de petita. ^[7]

Aprenentatge [ modifica ]

Es te noticia que va rebre classes de llati i filosofia i que va ser educat amb la ≪llei del temor de Deu≫. Molt aviat va demostrar habilitats en el dibuix , i no va trobar cap oposicio per part del pare, que el va deixar seguir ≪la seva inclinacio≫. Va poder entrar al taller del pintor Francisco Herrera el Vell , un artista amb un gran prestigi a Sevilla, pero amb un caracter violent, fet que probablement va contribuir a limitar l'estada del jove Velazquez a un any escas. El 1610 va entrar a l'escola de pintura de Francisco Pacheco . Aquest artista impartia el seu mestratge amb rectitud, pero concedia al jove alumne una certa llibertat creadora. ^[8] Es conserva el contracte signat entre el pare de Velazquez i Pacheco, redactat el setembre de 1611, quan l'aprenent portava quasi un any amb el mestre. El document recull que Pacheco havia d'ensenyar-li el seu art al jove Velazquez, donar-li casa, menjar, beguda, vestit i calcat; a canvi, Diego havia de moldre els colors, escalfar les coles, armar bastidors i tesar-los, entre altres obligacions. ^[9]

Els pintors dels qui va ser aprenent
Francisco Herrera el Vell Curacio de sant Bonaventura infant per sant Francesc	Francisco Pacheco Retrat de Benito Arias Montano

Francisco Pacheco (1564-1644) es mes conegut per haver estat el mestre de Velazquez i pels seus escrits que no pas per la seva obra pictorica. En aquest sentit, va ser un seguidor dels models de Rafael i Miquel Angel , interpretats de forma dura i seca. Va ser millor dibuixant, autor d'excel·lents retrats al llapis. Aixi i tot, va saber dirigir el deixeble sense limitar-lo, va donar-li la primera formacio tecnica i idees estetiques. ^[10] Pacheco va ser un home d'amplia cultura, autor d'un tractat important: L'art de la pintura , publicat postumament el 1649 . El llibre es imprescindible per a coneixer la vida artistica espanyola de l'epoca: Pacheco es mostra fidel a la tradicio idealista de l'anterior segle  xvi i poc procliu als progressos de la pintura naturalista flamenca i italiana. Tenia un gran prestigi entre el clergat i era molt influent dins els cercles de la noblesa sevillana. ^[11]

Carl Justi, el primer gran especialista de Velazquez, considera que en el poc temps que va passar amb Herrera aquest li va saber transmetre l'impuls inicial que li va donar grandesa i singularitat. Les analogies entre els dos artistes nomes son de caracter general. De fet, en les primeres obres de Velazquez, s'observa un tipus de dibuix estricte, atent a l'exactitud de la realitat del model, i d'una plastica severa, totalment oposat als contorns solts de la tumultuosa fantasia de les figures d'Herrera. L'execucio lliure, la facilitat de ma, era un tret conegut, fins i tot en pintors anteriors com El Greco . Pero Velazquez no hi arribaria fins uns anys mes tard a Madrid . Herrera va ser un pintor molt temperamental, i probablement li va servir al jove Velazquez com un model per comencar a buscar un estil propi. En canvi, Pacheco, el segon mestre, va ser un home culte pero no gaire bon pintor, i el que mes valorava era l'ortodoxia. Justi conclou que artisticament va influir poc en Velazquez. ^[12]

La primavera de 1617 Velazquez va superar un examen, realitzat pel mateix Pacheco i Juan de Uceda, i aconsegui la llicencia per obrir un taller amb atribut de mestre pintor. Normalment, s'obtenia amb caracter local, pero en aquest cas en va aconseguir una amb dret sobre tot el territori espanyol, gracies a una peticio extraordinaria realitzada pels mateixos examinadors. ^[13]

El pintor va seguir un costum de l'epoca, sobretot a Portugal i a Andalusia , i va adoptar el cognom matern de Velazquez, encara que va signar diverses vegades amb el nom de Diego de Silva Velazquez. El 1619 , al registre parroquial del bateig de la seva filla Francisca, va signar Diego Velazquez, i tambe mes endavant, quan el van nomenar pintor reial. ^[14]

Primers anys a Sevilla [ modifica ]

Els primers anys a Sevilla es va dedicar a pintar natures mortes , escenes de caracter popular amb figures naturalistes, dins d'interiors, i composicions religioses. La seva tecnica mostrava un dibuix excepcional i la presencia de contrasts de clarobscur . Les natures mortes son mencionades al llibre de Francisco Pacheco :

En L'esmorzar presenta una taula amb menjars i tres personatges; n'hi ha dues versions, als museus de Budapest i Sant Petersburg . Tambe es molt similar Els tres musics , al museu de Berlin , i una altra natura morta, Els joves bevent (museu Wellington de Londres ). L' Aiguader de Sevilla , tambe a Londres, es una de les millors obres d'aquesta epoca. En ella, la mirada es dirigeix a la llum que il·lumina el cantir del primer pla. La pintura mostra una composicio espiral unint la gerra damunt la taula i els tres caps dels personatges. El got de vidre que el vell aiguader dona al noi conte una figa, que es col·locava per perfumar l'aigua. Amb la representacio del noi jove, del vell aiguader i juntament amb el tercer personatge d'edat intermedia, el pintor recull l'al·legoria de les tres edats. El 1623 , Velazquez regala aquest quadre a Juan de Fonseca. ^[16]

Una altra obra a destacar de l'any 1618 es Vella fregint ous , on tot s'expressa amb un gran realisme i amb la presencia del clarobscur , una influencia de Caravaggio . El fons obscur fa ressaltar la llum present en un primer terme i la del plat de porcellana blanc, i aconsegueix plasmar l'expressio dels valors formals mes purs a les cares dels personatges, essers humils i quotidians. ^[17]

Primer estil
Vella fregint ous (1618) National Gallery of Scotland , Edimburg	Aiguader de Sevilla (1620) Apsley House , Londres	Jeronima de la Fuente (1620) Museu del Prado , Madrid

En aquesta epoca, la produccio del pintor es similar a la dels seus contemporanis: rep encarrecs religiosos com la Immaculada Concepcio , actualment a la National Gallery de Londres , i el Sopar a Emaus , exposada al Metropolitan Museum de Nova York . Aquesta forma d'interpretar el natural li va permetre d'arribar al fons dels personatges, i aixi va demostrar aviat una gran capacitat per al retrat i de transmetre la forca interior i el temperament de cada individu. Per exemple, en el retrat de sor Jeronima de la Fuente ( 1620 ), del qual es coneixen dos exemplars, ambdos d'una gran intensitat, l'obra transmet el caracter energic d'aquesta monja, capac de marxar de Sevilla per fundar un convent a les Filipines amb 70 anys fets. ^[18] De la mateixa epoca sevillana, al Museu Nacional d'Art de Catalunya es conserva Sant Pau , una obra de clara influencia tenebrista .

A L' Adoracio dels mags , Velazquez escull els models dels personatges entre la familia. La seva dona Juana es la Mare de Deu, i la filla petita, Francisca, el nen Jesus. Es el primer quadre datat pel pintor directament amb la xifra al llenc; sobre la pedra del grup de la Mare de Deu amb l'infant apareix l'any 1619 . Val a dir que la data coincideix amb l'any en que va batejar la filla. ^[19]

Estada a Madrid [ modifica ]

La mort del rei Felip III el 31 de marc de 1621 , succeit pel seu fill Felip IV , va comportar canvis en el personal al servei del rei. Aquest fet va animar Velazquez a viatjar a Madrid , seguint el consell del seu sogre, Pacheco, i d'altres personatges sevillans de renom que vivien al palau reial, com el clergue Juan de Fonseca que ocupava el carrec de ≪ sumiller de cortina≫. ^[20] Es va tractar d'aconseguir que el pintor retrates el sobira, perque era el mitja mes senzill d'aconseguir fama rapidament, pero no va ser possible.

En canvi, va poder realitzar un retrat del poeta Luis de Gongora que va tenir exit a la cort. Representa un rostre de caracter, amb una estructura ossia elegant i una expressio de seriosa amargor. ^[21] Gracies a Fonseca va poder visitar les col·leccions reials de pintura, d'enorme qualitat, en que Carles V i Felip II havien reunit quadres de Ticia , Verones , Tintoretto i els Bassano . Segons Julian Gallego , en aquell moment Velazquez va haver de comprendre les limitacions artistiques que vivia a Sevilla, i com, mes enlla de la imitacio de la natura, existia una poesia a la pintura i una bellesa a l'entonacio . ^[22] L'estudi posterior de la col·leccio reial, especialment la pintura de Ticia, va tenir una influencia decisiva en l'evolucio estilistica de Velazquez. Va passar del naturalisme auster de l'epoca sevillana i de les severes gammes terroses a la lluminositat dels grisos plata i blaus transparents de la maduresa. ^[23]

L'any 1623 , la influencia de Fonseca sobre el comte duc d'Olivares va facilitar una invitacio de la cort per al retorn de Velazquez a Madrid, i l'assignacio de cinquanta ducats per a despeses de viatge. El sogre, Pacheco, el va acompanyar ≪per ser testimoni de la seva fama≫. Una vegada a Madrid es va allotjar a casa de Fonseca, on Velazquez li va fer un retrat; aquest retrat s'ha volgut identificar amb un bust conservat al museu del Prado i amb un altre existent a Detroit , pero hi ha dubtes d'autoria en ambdues pintures. Aquest retrat va ser portat a palau i segons explica Pacheco: ≪aquella nit, en una hora el va veure tot el palau, els infants i el rei amb gran qualificacio≫, decidint-se que havia de fer el retrat de l'infant, el senyor Fernando, encara que es va canviar d'opinio i es va creure mes convenient que fes primer el retrat del rei. ^[24]

El 30 d'agost el rei va posar per primera vegada per a Velazquez. Els esbossos presentats per Velazquez al rei van ser del seu grat, i mes encara del gust d' Isabel de Borbo , la reina consort. Ella exercia una influencia poderosa sobre el monarca, i aquest fet va contribuir a fer que durant els primers mesos de 1623, Velazquez fos nomenat pintor de cambra. Per aquesta data va haver de finalitzar l'obra, i la devia acabar abans de 1624, perque aquest any Velazquez ja pintava un altre retrat reial. L'obra mesura 57 x 44 cm i es conserva al museu del Prado, i tots aquells esbossos retrats van acabar plasmats en un retrat equestre que va ser exposat al public, al carrer Major de Madrid, i segons va referir Pacheco:

Mes endavant, aquest quadre es va substituir per d'altres i el 1686 es va traslladar de les habitacions reials a l'habitatge de l'aposentador reial, a la Casa del Tesoro, moment en el qual se li va treure el bastiment. Des d'aleshores no torna a ser citat, i es creu que probablement va desapareixer a l'incendi de 1734. ^[26]

El pintor Peter Paul Rubens va treballar l'any 1603 com a diplomatic a la cort de Valladolid , on tambe va realitzar algunes obres pictoriques. El 1628 , va tornar novament a Madrid en una missio diplomatica on va residir per espai d'aproximadament un any, i va realitzar per encarrec del monarca Felip IV uns deu retrats de familiars del rei. La seva estada al palau Reial li va permetre la visio de pintures de la col·leccio del monarca, estudiant i fent copies, en particular les de Ticia . Va coneixer Velazquez i amb ell va visitar el monestir de l'Escorial . ^[27] Picasso va comparar els retrats de Felip IV realitzats per tots dos pintors d'aquesta manera: ≪el Felip IV de Velazquez es persona distinta del Felip IV de Rubens≫. Velazquez el representava com l'essencia del poder mentre Rubens el va pintar de manera al·legorica. ^[28]

Durant els primers anys a Madrid es va dedicar sobretot als retrats, pero cap a l'any 1628 l'artista realitza la seva primera pintura d'un tema mitologic , potser animat pel mateix Rubens; aixi, va comencar l'obra El triomf de Bacus , coneguda tambe com Els borratxos . Ortega y Gasset , referint-se a l'obra, deixa escrit el seguent comentari:

Aquesta pintura va agradar especialment a Felip IV, que la va fer penjar en una paret del seu dormitori d'estiu, i amb data a 22 de juliol de 1629 consta que es van lliurar al pintor 100 ducats per una pintura de Bacus . ^[30]

Nomenaments [ modifica ]

El seu nomenament com a pintor reial es va fer el 6 d'octubre de 1623 , i passa a ocupar la vacant de l'anterior pintor reial, Rodrigo de Villadrando, mort l'any 1622. Pels seus serveis rebria vint ducats mensuals, a mes a mes d'una paga extra per cada un dels seus treballs. Tambe es va contractar al seu pare, com a secretari amb un sou de mil ducats anuals. El taller, el tenia situat en una habitacio sota l'Alcazar, l'antic palau Reial de Madrid ), on el rei solia fer-li visites i ho podia fer anant per galeries secretes que unien les estances del palau. Al comencament, se li va proporcionar un habitatge gratuit no lluny de la placa Major per, mes endavant, anar a viure en un allotjament al palau Reial. ^[31]

La rapida ascensio de Velazquez va provocar el ressentiment dels pintors mes veterans, com Vicente Carducho i Eugenio Cajes , que l'acusaven que nomes era capac de pintar ≪caps≫. Segons va escriure Jusepe Martinez , Velazquez reacciona afirmant que li feien un gran compliment, ja que ell no coneixia cap pintor que sabes pintar be un cap. Aquest conflicte va provocar que el 1627 es convoques un concurs entre Velazquez i els altres tres pintors reials: Carducho, Cajes i Alejandro Nardi . ^[32] El guanyador seria escollit per pintar el llenc principal del Salon Grande de l'Alcazar. El motiu del quadre era l'expulsio dels moriscs de Valencia que succei el 1609 . ^[33] El jurat decidi entre els esbossos presentats i va declarar vencedor Velazquez. El quadre va ser penjat a l'Alcazar tot i que es va perdre posteriorment quan es va incendiar l'edifici. Aquest concurs va contribuir al canvi del gust de la cort, abandonant el vell estil de pintura i acceptant-ne la nova. ^[34]

L'any 1628 va ser ascendit a pintor de cambra, el carrec mes important entre els pintors de la cort. El treball principal de Velazquez consistia a pintar retrats de la familia reial; es per aquest motiu que la major part de la seva produccio son personatges influents de la cort. ^[35]

Primer viatge a Italia [ modifica ]

Segurament influit per Rubens, Velazquez va sol·licitar permis al rei per poder viatjar a Italia i perfeccionar el seu art, com sabem pels escrits de Pacheco :

Acompanyat pel general Ambrosio de Spinola va fer el viatge en carruatge des de Madrid a Barcelona , on van pujar, l'agost de 1629 , en una embarcacio , per fer el viatge per mar fins a Genova i des d'alla cap a Venecia . A Venecia es va allotjar a casa de l'ambaixador espanyol. Palomino descriu el que va veure Velazquez: ≪El van portar a palau, al temple de Sant Marc, adornades totes les seves sales de pintures de Tintoretto , de Paolo Veronese i d'altres grans≫, i va realitzar copies de pintures, especialment de Tintoretto, com el quadre de la Crucifixio de Crist . ^[37]

A causa de la Guerra de successio de Mantua existia una manifesta hostilitat cap als espanyols, per la qual cosa va decidir de marxar cap a Roma , passant per Ferrara , on va gaudir de les pintures de Giorgione . Va continuar el viatge cap a Cento , on, segons Julian Gallego, va coneixer l'obra del pintor Guercino , que pintava amb una il·luminacio molt blanca i en que els seus personatges eren models d'essers vulgars; aquest pintor va ser un dels que mes el van ajudar a trobar el seu estil personal. ^[38]

Arriba a Roma el 1630 i el primer contacte influent va ser amb el cardenal Barberini, nebot del papa Urba VIII , el qual li proporciona allotjament als palaus vaticans. Alla passa Velazquez alguns dies copiant nombrosos dibuixos, alguns amb colors, els frescs de Rafael i Miquel Angel . Gracies a la intervencio de l'ambaixador espanyol Monterrey, el pintor trasllada el seu allotjament a la vil·la Medici, on va poder estudiar escultures de l' antiguitat , obres que li servirien com a model iconografic. ^[39] Existeixen dos paisatges pintats del natural de la vil·la Medici que mostren unes caracteristiques similars; diversos historiadors situen aquestes obres en aquest primer viatge, i d'altres al seguent, viatge que va realitzar entre 1649 i 1651.

Jose Camon Aznar afirma que es van pintar durant el seu primer viatge:

A la Galeria en linia del Museu del Prado li posen com a data cap a 1630. ^[41]

Aconsegueix, durant aquest viatge, l'assimilacio d'unes concepcions de composicio, aixi com de matisos cromatics dels grans pintors italians. Aquestes influencies es poden observar en dues grans pintures realitzades durant aquest periode: La forja de Vulca i La tunica de Josep . ^[42]

La forja de Vulca [ modifica ]

De caracter mitologic , representa el moment en que Apol·lo , comunica a Vulca l'adulteri de la seva dona, Venus , amb Mart , per a qui esta forjant una armadura. Tanmateix, el pintor situa en un clar protagonisme el deu Apol·lo, que destaca per la llum que l'envolta i pel color del mantell. El tema es presenta com en una instantania: el missatge d'Apol·lo deixa Vulca amb la cara de sorpresa i encara soste a les seves mans les eines; es un moment que reflecteix la interrupcio del treball i s'aprecia tambe en els rostres dels altres treballadors la forca emocional del moment. ^[43] Per a la composicio, es creu que Velazquez es va inspirar en un gravat sobre el mateix tema d'Antonio Tempesta, i la composicio en forma de fris indica una clara influencia de Guido Reni . ^[44]

Els ≪seminus≫ tenen una anatomia molt estudiada, segurament per influencia de l'obra de la volta de la capella Sixtina de Miquel Angel . La llum principal, com es dedueix per les ombres que s'aprecien, ve de davant de l'escena. En aquest quadre, ja s'observa l'inici de l'abandonament del clarobscur naturalista de la seva epoca sevillana. ^[45] Els focus de llum que mes destaquen formen una composicio entre la corona d'Apol·lo, la llum de les flames del foc i els reflexos de l'armadura. Velazquez aconsegueix una profunditat d'espai mes gran amb un fons molt mes suau i amb mes color; es diferent que en l'eleccio dels colors obscurs de les seves primeres obres. Les pinzellades d'una tecnica mes fluida junt amb una emprimacio mes lleugera, fan que aconsegueixi uns millors efectes de llum. ^[46] Existeix un esbos del cap d'Apol·lo amb un trac mes efeminat que el que es pot veure a la pintura definitiva. ^[47]

La tunica de Josep [ modifica ]

El pintor narra l'engany dels fills de Jacob en explicar al seu pare la mort falsa del seu germa Josep . Segons explica Palomino , va elogiar a Velazquez que el quadre estigues realitzat:

L'estudi del nu i les reaccions psicologiques dels personatges, juntament amb la captacio de l'espai i la profunditat, basa l'estudi en les regles de la perspectiva , com es pot observar en el paviment quadriculat. El gos, en un primer terme, esta bordant als germans traidors i representa, segons la iconografia , el simbol de la fidelitat. Velazquez va emprar aquest recurs en altres obres posteriors, tambe amb aquest mateix simbol, com per exemple en Las Meninas . ^[49]

Napols [ modifica ]

Abans del seu retorn a Espanya, va fer una parada a Napols per retratar, per ordre del rei Felip IV, la seva germana Marianna (Maria d'Austria). Marianna es trobava en aquesta ciutat, perque despres d'haver-se casat per poders amb Ferran, el rei d'Hongria , a l'abril de 1629, topa amb una epidemia de pesta al nord d'Italia; va haver de fer marrada i refugiar-se a Napols durant uns quatre mesos. ^[50] El Retrat de Maria d'Austria, reina d'Hongria es troba al Museu del Prado, i encara que no es gaire gran, s'aprecia perfectament el posat fred i sere que manava l'etiqueta. ^[51]

Velazquez va aprofitar la seva estada per visitar el pintor tenebrista Josep de Ribera , que havia arribat a Italia cap al 1610 i que exercia el carrec de pintor de cort dels virreis. En aquesta epoca, s'encarregava de tots els treballs artistics del palau Reial de Napols , on residia la reina Marianna. ^[52]

Retorn a Madrid [ modifica ]

Quan va tornar a Madrid a comencaments de l'any 1631 , un dels primers encarrecs del rei va ser la realitzacio del retrat del seu fill, el princep Baltasar Carlos , que havia nascut durant l'estada del pintor a Roma. ^[53] El seu art es ja el d'un gran mestre, i en les pinzellades mostra mes facilitat, amb una llibertat mes gran. Abandona definitivament el tenebrisme i els colors son mes lluminosos. ^[7]

En l'obra El princep Baltasar Carlos amb un nan , pinta el nen amb un vestit de color verd fosc amb brodats d'or, i ressalta el color vermell molt viu de la banda que porta i que li creua el pit. La llum suau del seu rostre i el color ros dels cabells ressalten sobre la cortina i un coixi vermell; sobre el coixi, hi ha un barret de vellut negre i de plomes d' estruc blanques. ^[54] La composicio del quadre es completa amb la presencia d'un nan davant el princep, en un pla mes baix, i que tot i portar un vestit del mateix color verd que el princep, al damunt li van col·locar un gran davantal blanc, per deixar ben clara la diferencia social que existeix entre tots dos. Els simbols de l'estatus del princep son el basto de comandament, a la ma dreta, i l'espasa amb una daurada empunyadura sobre la qual recolza la ma esquerra. En el nan, el simbol de la poma que porta a la ma esquerra representa la falta de sentit del deure, i a l'altra ma soste un sonall amb el qual feia un toc d'atencio per anunciar el cami que recorria el princep. ^[55]

Durant aquests anys, el pintor va continuar rebent altres carrecs de la cort que l'obligaven al servei diari del rei i a determinades funcions del cerimonial de palau. L'any 1633 , rep un ≪pas de vara d'algutzir≫, pas que estava valorat, segons Palomino , en quatre mil ducats. El 1634 , se li pagaren mil ducats per la taxacio d'uns quadres del pintor Francisco de Rioja ; a mes, se li concedi el lloc d'ajudant de guarda-roba que s'encarregava del seguiment i control dels mobles, quadres i tapissos per a la decoracio de les estances reials. Aquest mateix any, i amb motiu del casament de la seva filla Francisca amb el pintor Juan Bautista Martinez del Mazo , cedi el carrec d'≪uixer de cambra≫ al seu gendre. L'any 1643 , se'l nomena ≪ajudant de cambra sense servei≫ i el 9 de juny se li concedi la direccio de les obres reials perque, com cita Carl Justi: ≪... sota la ma del marques de Malpica assisteixi a la superintendencia de les obres particulars que Sa Majestat assenyales≫. ^[56]

Palau del Buen Retiro [ modifica ]

Per iniciativa del comte duc Olivares, es va programar la decoracio del salo de Reinos del palau del Buen Retiro , que havia de consistir en l'execucio de dotze grans pintures sobre esdeveniments militars de victories aconseguides entre els anys 1622 i 1633. ^[57] La idea va consistir a repartir la realitzacio de les obres entre els millors pintors de la cort, escollits per Velazquez; d'aquesta manera s'estimulava la rivalitat i s'evitava la uniformitat, malgrat que el tema era unic. Aixi, van participar en aquesta empresa els pintors Eugenio Cajes , Jusepe Leonardo , Vicente Carducho , Juan Bautista Maino , Felix Castelo, Antonio de Pereda i Juan de la Corte. ^[58] A Velazquez, li va correspondre representar el tema de La rendicio de Breda , quadre que tambe es conegut com el de Les llances .

La rendicio de Breda [ modifica ]

Es tracta d'una obra d'una gran maduresa tecnica en que el pintor va trobar una nova forma de captar la llum. Un cop havia abandonat l'estil sevilla, ja no s'utilitza la forma caravaggista de tractar el volum il·luminat. La tecnica es torna molt fluida, fins al punt que en algunes zones el pigment no cobreix el llenc, deixant veure la seva preparacio. ^[59] Es en aquest quadre que Velazquez va acabar de desenvolupar el seu estil pictoric. Despres d'aquesta obra, pintara sempre amb aquesta tecnica i nomes realitzara petits ajustaments en determinats aspectes. ^[60]

En La rendicio de Breda , els dos protagonistes estan situats al centre de l'escena i sembla mes que es relacionin com a amics que com a enemics. Justino de Nassau apareix amb les claus de Breda a la ma i fa el gest d'agenollar-se, accio que rebutja el seu contrincant, i de manera respectuosa li posa una ma sobre l'espatlla per impedir-li el gest. L'esperit de l'obra trenca amb la tradicional representacio de l'heroi militar, que apareix dret sobre el derrotat. Igualment, s'allunya del hieratisme que dominaven els quadres de les batalles . Velazquez representa el general Spinola amb un gran realisme , ja que el coneixia personalment perque el 1629 havien viatjat junts a Italia, i probablement havia fet alguns apunts del seu rostre. Un realisme semblant, amb una detallada caracteritzacio individual, es copsa als rostres dels soldats, que estan tractats com a retrats . Els soldats holandesos es mostren en desordre; l'artista aconseguint aquest estat de confusio mitjancant els contrasts de llum com, per exemple, la del cavall que sembla perfilar-se per darrere de la camisa blanca d'un soldat. El cavall espanyol, de manera contrastada, es troba pintat d'esquena, en escorc . Amb les llances aixecades dels soldats espanyols victoriosos, aconsegueix crear una separacio en l'espai que allunya el segon pla del paisatge i proporciona una gran profunditat a la pintura. ^[61]

Retrats equestres [ modifica ]

Les figures retratades a l'aire lliure van representar per a Velazquez un nou estudi dels fons dels quadres, com es pot copsar en els retrats equestres. El paisatge de l'ultim pla de la pintura, el pintor el tracta com una unitat, i canvia els contrasts de la il·luminacio, detalls que s'aprecien en els seus primers retrats, per l'us del color i el contrast dels tons freds amb els calents. En aquests grans retrats equestres, la figura es la que mostra una tonalitat calida, sigui de color groc, vermell suau o marro, i el paisatge es d'un to fred, amb l'us de blaus. Amb la llum del dia repartida amb uniformitat per tot el llenc aconsegueix separar les figures del fons; el color del cavall s'afirma en el primer pla amb un to concret, davant el to del color del fons. ^[62]

Disposicio dels retrats equestres de Felip IV, la reina Elisabet i el princep hereu Baltasar Carlos al Salo de Reinos . ( Segons l'opinio de Jonathan Brown i J. H. Elliott. A Palace for a King , Yale, 1980. Per damunt de la porta hi havia el retrat del princep Baltasar Carlos. )

En les pintures de la cort espanyola d'aquesta epoca, es interessant observar l'absencia de retrats equestres que no fossin de la familia reial o de la noblesa mes alta. El significat del poder torna a apareixer amb la imatge del cabdill a cavall, segons els canons de l' antiguitat , per destacar la posicio social de la persona retratada, i el cavall es converteix en una especie de "tron en moviment". ^[63]

Torre de la Parada [ modifica ]

La torre de la Parada va ser un pavello de caca que es trobava als afores de Madrid, a la serra de Guadarrama , no lluny del palau Reial d'El Pardo . Entre el 1635 i el 1640 va ser un dels principals projectes arquitectonics i decoratius del rei Felip IV, gran afeccionat a la caca, que desitjava un lloc de descans a la zona, de refugi durant les llargues jornades cinegetiques. El palauet es un edifici de dos pisos de planta rectangular, rematat per torres de fines cuculles als seus extrems, molt del gust dels Austries. La construccio va ser el resultat de l'ampliacio portada a terme el 1636 per iniciativa del mateix Felip IV, d'una petita fortalesa amb quatre torres a les cantonades, edificada en temps de l'emperador Carles V . ^[64] L'edifici, en forma de torre amb petits afegitons, es cobria amb teulades de pissarra i s'envoltava d'un mur perimetric, com en una fortalesa. Posteriorment, fou destruit i quasi no subsisteixen imatges seves en pintures de l'epoca.

Per a la torre de la Parada (pavello de caca)
Retrat de Felip IV cacador (1634-1636) Museu del Prado , Madrid	Retrat del princep Baltasar Carles cacador (1635) Museu del Prado , Madrid	Retrat del cardenal infant Ferran com a cacador (1634-1636) Museu del Prado , Madrid

Es va encarregar a Velazquez la part decorativa interna de l'edifici, i apareixen temes mitologics i paisatges que van ser realitzats per Rubens i altres pintors flamencs. La serie de Rubens, formada per llencos de gran format, va ser realitzada als seus tallers d' Anvers , amb la col·laboracio d'ajudants rellevants com Jacob Jordaens . D'altra banda, Velazquez va aportar al conjunt els tres retrats amb abillament de cacador, pintats cap al 1638; son el del rei ( Retrat de Felip IV cacador ), el del seu germa ( Retrat del cardenal infant Ferran com a cacador ), i el del princep hereu ( Retrat del princep Baltasar Carles cacador ), tots ambientats a la serra de Guadarrama. A mes a mes d'aquests retrats reials, va realitzar els dels filosofs Esop i Menip , inspirant-se en personatges populars. ^[65]

Bufons i nans [ modifica ]

Durant els segles  xvi i xvii , la presencia de bufons i nans era un fet normal a la cort de la monarquia espanyola. S'encarregaven de proporcionar diversio als reis i als nobles, aixi com de participar amb ells en els jocs de cartes i altres distraccions. Aquests personatges podien relatar tota classe de murmuracions amb enginy i aixi, de manera satirica , informaven el monarca del que passava al seu entorn. ^[66] Velazquez va retratar aquests personatges, tractant d'exaltar el seu esperit amb una gran dignitat, tant en els retrats individuals com en els que apareixien en altres retrats familiars reials, com per exemple en Las Meninas , en que va situar al costat de la infanta Margarida , els nans Mari Barbola i Nicolasito Pertusato . ^[67]

Retrats de bufons
El bufo Juan de Calabazas , El nan Sebastian de Morra , El bufo Francisco Lezcano "el Nino de Vallecas" i El bufo Diego de Acedo "el Primo" . Tots ells al Museu del Prado .

Alguns d'aquests retrats de bufons van ser realitzats per al palau del Buen Retiro , concretament a l'escala de l'ala que pertanyia a la reina i que s'utilitzava com a sortida privada dels monarques. ^[68] Per a la torre de la Parada es van realitzar els d' El bufo Juan de Calabazas , El nan Sebastian de Morra , El bufo Francisco Lezcano "el Nino de Vallecas" , i El bufo Diego de Acedo "el Primo" , segons s'indica en els inventaris de la col·leccio reial de l'any 1700: ≪Quatre retrats de diferents subjectes i nans de la ma de Velazquez, taxats en cinquanta doblons cadascu, en fan 200.≫ ^[69]

Molts historiadors s'han preguntat el perque d'aquests retrats realitzats per Velazquez. Les opinions van des d'admetre algun grau de morbositat, al de la categoria del simple retrat sense cap mes interpretacio etica o psicologica. Com ho va expressar Ortega y Gasset :

En la seva monografia, Jonathan Brown opina sobre aquestes obres i les cataloga com a ≪retrats informals≫. ^[71] Tambe Julian Gallego comenta:

Pintura religiosa [ modifica ]

Durant aquest periode, tambe per encarrecs reials, efectua treballs religiosos, en que presenta un esquema classicista que procedeix dels pintors italians. ^[57] Cal destacar el Crist crucificat , la Temptacio de sant Tomas d'Aquino , i el Crist flagel·lat i l'anima cristiana .

• El Crist crucificat , destinat al convent benedicti de San Placido, va ser realitzat cap al 1631 per encarrec de Felip IV (segons una llegenda, per expiar l'amor del rei per una novicia del convent). Aquesta pintura presenta un canon classic, amb un cos ≪apol·lini≫, el cap lleugerament abatut sobre el cos, del qual tan sols s'entreveu la meitat del rostre, ja que l'altra part es troba oculta per flocs de cabell que cauen des de la corona d'espines; aquest es l'element mes dramatic de la pintura. Els tons clars del cos contrasten fortament amb el fons fosc, que junt amb el tractament anatomic del nu, permet que l'obra transmeti una gran serenitat, i es una de les representacions mes belles del crucificat de la historia de la pintura. ^[73] Com afirma Cumberland referint-se al geni de Velazquez, ≪amb aquesta figura hauria estat suficient per ser immortal≫. ^[74] Els peus estan recolzats sobre una peanya i l'un al costat de l'altre, amb el seu clau respectiu; estan col·locats segons la recomanacio iconografica que li va fer el seu sogre, Pacheco, censor de la Inquisicio espanyola . Crida l'atencio la inscripcio realitzada sobre la figura, amb el detall de totes les lletres i no abreujada en la forma habitual, INRI (Jesus de Natzaret rei dels jueus), i escrita en tres llengues: hebreu , grec i llati . ^[75]
• La Temptacio de sant Tomas d'Aquino d' Oriola . Aquesta mateixa serenitat i equilibri es pot apreciar en aquesta obra realitzada en el mateix periode artistic. ^[76]

• El Crist flagel·lat i l'anima cristiana es una pintura religiosa molt diferent. Representa una escena de la Passio , i no es te noticia que mai hagues estat representada d'aquesta manera la iconografia emprada per al Crist lligat a la columna. L'escena esta situada entre els moments de la flagel·lacio i la coronacio d'espines. ^[77] Col·locats en un primer pla, a terra, a manera d'un estudi de natura morta , es troben els fuets del castig que li han infligit; tanmateix, conserva els bracos lligats, en una composicio horitzontal. El noi que representa l'anima cristiana, esta amb el seu angel de la guarda, que li mostra el Salvador. Es creu que podria ser un quadre de caracter votiu, dedicat per uns pares que havien demanat que es representes el seu fill com un devot de la passio de Jesus . ^[78] La figura de Crist te un cos on es veu una musculatura robusta, que podria haver estat influida pel Crist de la Minerva de Miquel Angel . El color es blavos, i el cos nu esta realitzat amb pinzellades de grans tracos sobre una emprimacio de fons, d'un color bru vermellos. ^[79]

Altres pintures religioses destacables del periode van ser La coronacio de la Mare de Deu , pintada per a l'oratori de la reina, en que la composicio i el colorit es semblant a les emprades p el Greco , i Sant Antoni abat i Sant Pau l'Eremita , que es troba a l'ermita de Sant Antoni, al palau del Buen Retiro de Madrid. ^[75]

Segon viatge a Italia [ modifica ]

El rei va proposar a Velazquez un segon viatge a Italia, amb l'encarrec de la compra de pintures i estatues de l' antiga Roma . Va partir a finals del 1648, junt amb Jaime Manuel de Cardenas, que era l'encarregat d'anar fins a Trento per rebre la futura esposa del rei, Marianna d'Austria , filla de l'emperador Ferran III . El gener de 1649 , va embarcar des de Malaga en direccio a Genova ; en arribar a la ciutat es dirigi a Mila , on pogue admirar grans obres de la pintura i l'escultura, com El Sant Sopar de Leonardo da Vinci . A Venecia adquiri pintures de Tintoretto i Paolo Veronese . ^[80] Gracies a l'encarrec del rei, va ser ben rebut en totes les ciutats per les quals passa; visita Florencia i Modena , on conegue l'obra d' Antonio da Correggio , i admira la magistral Assumpcio de la Mare de Deu d'aquest pintor, situada a la cupula de la catedral de Parma . Despres d'una breu estada a Napols es dirigi cap a Roma . Tots aquests primers mesos es dedica a fer visites i adquirir obres d'art.

La primavera de 1650 , arriba a Roma, i alla es quan es decideix a pintar. Un dels primers retrats que realitza es el del seu esclau Juan de Pareja , que es conserva al Metropolitan Museum of Art de Nova York . Els reduits colors que empra recorden els tons de les seves primeres pintures. La figura esta realitzada amb una amplia gamma de marrons, i ressalta el detall del coll d'encaix blanc i, especialment, la mirada d'ulls penetrants i una mica desdenyosa, que es el detall que mes crida l'atencio de l'obra. ^[81] Amb l'exit que obte amb aquest retrat, i d'altres que va realitzar, com El barber del papa i el Cardenal Camillo Massimi , aconsegueix ser admes a la prestigiosa Academia de Sant Lluc i la dels Virtuosos del Panteo . ^[82]

Retrat d'Innocenci X [ modifica ]

Sens dubte, entre tots els retrats, el que va ser capac de penetrar millor en la psicologia del personatge va ser el dedicat al papa Innocenci X . L'expressio del rostre es molt tensa, amb una arrufada de celles que fa palesa la rigidesa del seu caracter. ^[83]

Tecnicament, el retrat es elogiat per la seva arriscada seleccio del color, amb vermell sobre vermell: sobre un cortinatge vermell, ressalta la butaca vermella, i sobre aquest la vestidura del papa. Aquesta superposicio de vermells no aconsegueix d'esclafar el vigor del rostre del papa. Velazquez no idealitza el cutis del papa i, en lloc de donar-li un to nacrat, el representa amb un to vermellos i amb una barba amatinada, mes en correspondencia amb la realitat. Es va considerar correcte que, com a pintor de cambra, tan sols cobres honoraris del rei espanyol. ^[84]

S'ha dit que, quan el papa va veure acabada l'obra, va exclamar, una mica desconcertat: Troppo vero! ('massa verac'), encara que no va poder negar la seva qualitat. El pontifex va obsequiar Velazquez amb una medalla amb el seu retrat i una cadena d'or, que figurarien entre els bens del pintor quan aquest va morir. ^[85]

Venus del mirall [ modifica ]

A pesar que no se sap amb certesa la data de la realitzacio de la Venus del mirall , es creu que aquesta obra va ser pintada durant la seva ultima estada a Italia, cap al 1651 , any en que apareix citada en un inventari de les possessions de Gaspar de Haro i Guzman, un familiar del comte duc d'Olivares . ^[86]

La seva composicio recorda els models italians com, per exemple, la Venus d'Urbino de Ticia , i el caracter intim sembla inspirat en obres com la Venus adormida del pintor venecia Giorgione . Es el tema classic de Venus , la dea romana de l'amor i la bellesa, i Cupido . En la seva composicio, apareix Venus recolzada al seu llit, i esta girant l'esquena a l'espectador; en l' antiguitat , aquest tipus de representacio en que la figura femenina esta d'esquena era un motiu erotic, visual i literari, molt comu. ^[87]

El seu fill Cupido te a les seves mans una cinta rosa de seda, que esta doblegada sobre el mirall que soste. S'interpreta com el simbol de l'amor vencut per la bellesa. S'usen els colors vermells, blanc i gris; estudis recents han demostrat que el llencol gris fosc era, de fet, d'un color malva intens. Anys mes tard, Velazquez tornara a fer servir el recurs del mirall que reflecteix el rostre de la dea en Las Meninas ; els retrats de Felip IV i la seva esposa apareixen reflectits al mirall que apareix a la pintura. En la Venus del mirall , per damunt de tot, apareixen pinzellades soltes i no es concreten les formes. Aquesta lleugeresa permet de veure les correccions que va realitzar l'artista en el seu moment, com el gest del brac de Venus que al principi es trobava en una posicio mes alta; tambe va corregir els contorns del mirall, el trac de l'espatlla i el dors de Cupido. No s'ha conservat cap mes nu de Velazquez, pero se sap que per encarrec de Felip IV va realitzar-ne d'altres amb una tematica similar, com el de Venus i Adonis i Cupido i Psique . ^[88]

Darrers anys [ modifica ]

Davant els avisos, fets pel rei Felip IV, perque tornes com mes aviat millor, va haver de fer el viatge per mar en lloc de, com volia el pintor, per terra i passant per Franca . El juny de 1651 el vaixell atracava al port de Barcelona . En documents de la cort, consta que el 29 de novembre d'aquest any se li va pagar el salari com a pintor de cambra de tot el temps que havia estat absent. ^[89]

Un any despres de la seva tornada d'Italia, el carrec d'≪aposentador reial≫ va quedar vacant; era un carrec que es considerava molt important i honorable. Velazquez el va sol·licitar. Entre les tasques que eren responsabilitat del carrec, hi havia la d'ocupar-se de l'interior de les cambres del monarca, de l'organitzacio dels viatges reials, els preparatius i decoracions de les festes publiques, torneigs i balls; les sol·licituds presentades passaven pel consell d'administracio de la Casa Reial, i el 16 de febrer de 1652 , en l'informe presentat amb la relacio dels aspirants, el rei va escriure al marge: ≪Anomeno Velazquez≫. A causa de la feina que li comportava el nou carrec va haver de reduir la seva activitat pictorica. ^[90]

Tanmateix, potser amb la col·laboracio d'algun ajudant, va pintar retrats de la nova reina Marianna d'Austria , i una gran quantitat de retrats del princep i les infantes (Maria Teresa i Margarida), que s'utilitzaven per a enviar-los als seus futurs marits, aixi com el Retrat de l'infant Felip Prosper . ^[91] Tambe retrata el rei; va ser una imatge del bust i anava abillat amb unes robes mes senzilles que en altres ocasions. El que cal destacar d'aquest retrat son els signes de cansament fisic del monarca, causat per l'edat i les preocupacions del seu regnat. Existeixen dues versions de la pintura: una al Museu del Prado i una altra, posterior, que es diu que es l'ultim retrat que li va fer al rei, l'any 1657, i que es troba a la National Gallery de Londres . ^[86]

Retrats del princep i les infantes
Els dos primers retrats corresponen a la infanta Margarida , pintats el 1653 i 1659; el tercer es de la infanta Maria Teresa (1652) i el quart es el del princep Felip Prosper (1659). Tots estan al Kunsthistorisches Museum de Viena

Les filadores [ modifica ]

Al voltant de l'any 1656 va realitzar un encarrec per a Pedro de Arce, un personatge influent a la cort de Madrid. Durant molt de temps, es va creure que aquest quadre entrava dins la pintura de genere i que es mostrava simplement una escena de treball en un taller de tapissos. Les filadores , anomenada tambe la Faula d'Aracne , es una de les grans obres pictoriques dels ultims anys. Usa un esquema de narracio molt propi de l'estil barroc ; relata el tema de la pintura en un segon pla, que es on es desenvolupa l'argument del mite classic de Les metamorfosis (llibre VI) d' Ovidi : Minerva converteix Aracne , una teixidora molt habil, en una aranya; el castig es per haver tingut l'atreviment de desafiar-la en l'art de teixir. ^[92]

Les filadores , 1658 (222 cm x 293 cm). Es un llenc de Velazquez, conservat al Museu del Prado. Aquesta obra es un dels maxims exponents de la pintura barroca espanyola i es considerada com uns dels grans exemples del mestratge de Velazquez.

Per veure amb detall l'estil de Velazquez, feu clik sobre la imatge i apareixeran successives ampliacions del quadre.

En un primer pla, la jove que esta d'esquena es Aracne que treballa molt agilment; a l'esquerra, fingint ser una anciana, la dea Minerva , que fa servir la filosa. Se sap que es Minerva perque Velazquez pinta la seva cama al descobert i s'aprecia una llisor d'adolescent. Un dels ultims canvis que va fer Velazquez a la pintura va ser, a la part esquerra, la incorporacio d'una dona que esta apartant la cortina. ^[93]

Els colors que empra son quasi monocroms, amb capes de pintura molt fines i diluides, fent servir una pinzellada molt solta que recorda la dels impressionistes de dos segles mes tard. En aquest quadre destaca la ≪perspectiva aeria≫ que aconsegueix crear, la il·lusio que hi ha aire entre les figures, aire que esfuma els seus contorns. Amb una gran habilitat, sembla dotar de moviment les figures, la filosa, que sense veure'n els radis fa la sensacio que gira, i tambe el personatge de la dreta, que sembla que tingui sis dits a la ma, perque entenguem la rapidesa amb que tracta la llana . ^[94]

Las Meninas [ modifica ]

L'any 1656 , Velazquez va realitzar Las Meninas , un retrat de la familia reial en que fins i tot els buits estan carregats de sentit; fent us d'un llenguatge simbolic, va fer del quadre una exaltacio de l'art de la pintura. A partir d'un tema cortesa, la princesa Margarida i tots els seus acompanyants, Velazquez aconsegueix transformar aquesta primera intencio amb un retrat tambe dels reis, que malgrat quedar fora de l'escena apareixen reflectits al fons, dins d'un mirall. Adhuc, te l'atreviment d'implicar-se i fer el seu propi autoretrat . ^[95]

Detall de Las Meninas en que s'aprecia el seu ultim estil: tracos llargs i pinzellades breus amb tocs de llum, fonamentalment als vestits.

Per veure amb detall l'estil de Velazquez, amplieu fent clik sobre la imatge i apareixeran successives ampliacions.

Aconsegueix, sens dubte, un ambient espacial, fent us dels jocs de llums en una suau transicio dels tons, des de la claror del primer terme ?reflectida al vestit i el daurat dels cabells de la infanta?, fins a la penombra de les figures que se centren en un segon pla; a mes, cal destacar l'efecte extraordinari pel que fa a la perspectiva que crea amb el cop de llum solar a la porta que s'obre al fons de la composicio. Amb l'espai quasi buit que els personatges tenen al damunt, i amb la quantitat de tons foscs, que ocupen la meitat de la pintura, es veu clarament que la intencio de Velazquez era la d'establir la proporcio entre les altures de les figures i la superficie del quadre. La realitat d'una escena, que sembla habitual, queda captada com una instantania. ^[96]

El sistema de l'aplicacio dels colors es el dels darrers temps: zones de colors neutres amb alguns tocs de colors i l'us de llums intenses, tracos amplis i amb comptades pero precises pinzellades, lleugeres capes de color verdos, blanc, i algunes petites taques de vermell... el geni del pintor es demostra amb com matisa per poder realitzar el clarobscur i aixi aconseguir el modelatge absolut de les figures. ^[97]

Cavaller de l'orde de Sant Jaume [ modifica ]

Durant molt de temps, Velazquez, com d'altres pintors, intenta veure reconeguda la seva activitat pictorica com una professio liberal, intel·lectual i creativa, no sols com un artesa. Durant la seva llarga estada a palau, gracies als carrecs rebuts, aconsegui el respecte de les persones que l'envoltaren. Pero la seva maxima aspiracio era pertanyer a l' orde de Sant Jaume , institucio que no acollia ningu que es dediques a un treball manual i, a mes a mes, calia demostrar una ascendencia noble. La sol·licitud de Velazquez va iniciar un llarg proces i un debat per part del Consell d'Ordes Militars; van aportar la seva declaracio 148 testimonis i la seva peticio va ser rebutjada per no trobar cap ascendencia noble per part de la seva avia paterna i els seus avis materns. Finalment, gracies a les dues dispenses del papa Alexandre VII (9 de juny de 1659 i 7 d'octubre de 1659), el 28 de novembre de 1659 obtingue el titol de cavaller. ^{[98] [99]}

L'ultim encarrec relacionat amb la seva ocupacio d'allotjador de palau, va ser la preparacio de la trobada a l' illa dels Faisans , despres de la pau dels Pirineus , entre Felip IV de Castella i Lluis XIV de Franca , amb motiu del compromis entre aquest i la infanta Maria Teresa .

El 15 d'abril de 1660 , va partir la comitiva de Madrid . Velazquez, amb tres ajudants, ho havia fet un dia abans per poder encarregar-se de la preparacio del viatge, amb els actes de rebuda i allotjament per totes les ciutats que havia de passar el seguici. Havien de travessar Castella, per arribar a Sant Sebastia i des d'alla arribar a la petita illa dels Faisans, situada al riu Bidasoa , on s'havia edificat un efimer palau per a l'ocasio. El 7 de juny va tenir lloc el lliurament de la infanta, en que segons Antonio Palomino , ≪Velazquez va estar present en tots els actes≫. L'endema, es va emprendre el viatge de tornada, cosa que representa una feina similar per a Velazquez, fins que, finalment, el 26 de juny van entrar a Madrid. ^[100] Poc despres Velazquez va emmalaltir i el 6 d'agost de 1660, als seixanta-sis anys, va morir. Va ser enterrat amb les vestidures de l' orde de Sant Jaume , a l'esglesia de San Juan Bautista de Madrid. ^[101] Segons Cean Bermudez: ≪set dies mes tard, el 14 del mateix mes, va morir la seva vidua, que va ser sepultada al costat del cadaver del seu marit≫. ^[102]

A mes a mes dels escrits de Francisco Pacheco sobre la joventut del pintor, i de la biografia d' Antonio Palomino , obra practicament contemporania del pintor, es disposa de molts documents administratius sobre els esdeveniments que li van succeir. Tanmateix, res no se sap de les seves cartes, escrits personals, amistats o vida privada, que permetrien d'indagar detalls de la seva vida, del seu treball i el seu pensament. I aixo fa dificil una bona comprensio de la personalitat de l'artista. ^[103]

Es coneixen els seus interessos pels llibres. La seva biblioteca, molt nombrosa per a l'epoca, estava formada per 154 exemplars de tematiques molt diverses: matematiques, geometria, geografia, mecanica, anatomia, arquitectura i teoria de l'art. Recentment, diversos estudiosos, analitzant aquests llibres, han intentat aprofundir en la compressio de la seva personalitat. ^[104]

Evolucio de l'estil [ modifica ]

Les primeres obres de Velazquez realitzades a Sevilla son pintures sobretot de genere, i segueixen les ensenyances del seu mestre, procurant la copia del natural i amb una influencia del tenebrisme de Caravaggio , que comporta l'us de tons foscs als fons i un dibuix ben definit. Els personatges son models del poble, que apareixen formant part de les natures mortes, com s'observa en Vella fregint ous o l' Aiguader de Sevilla . Tambe tracta temes religiosos, obres en les quals utilitza les tecniques del realisme junt amb la iconografia ben definida tambe pel seu mestre, com s'aprecia al Sant Joan Evangelista a Patmos o en l' Adoracio dels mags ; els models pertanyen a la mateixa familia del pintor. Per a Velazquez, el que representava l'obra d'art era el correcte acabat de les obres atenent al minim detall. ^[105]

Establert a Madrid , evoluciona cap a un realisme mes lluminos, sobretot a partir del seu viatge per Italia durant dos anys; alla va assimilar el cromatisme de la pintura veneciana i realitza un profund estudi dels grans mestres italians del Renaixement . Aixo es pot palesar en les pintures La forja de Vulca i La tunica de Josep , en que s'aprecien models escultorics inspirats en l'obra de Miquel Angel , i el clarobscur de Guercino . ^[106]

De retorn a Madrid, va comencar una recerca de la profunditat espacial, evolucionant dels perfils ben assenyalats de l'etapa anterior a l' esfumat de les linies; d'aquesta manera va aconseguir destacar tota la forca psicologica dels personatges, mitjancant punts lluminosos a les seves mirades. Encara que van ser molts els retrats efectuats per Velazquez, destaquen, per la captacio humana dels personatges, el del papa Innocenci X , el Retrat de Juan de Pareja , i tota la familia reial. A la serie dels bufons i nans, s'observa un to malenconios; es pot afirmar que el pintor va aconseguir donar-los un tractament digne. ^[107]

Va estudiar la composicio del natural, pero tambe ajudant-se de gravats i de la col·leccio de pintura reial que tenia al seu abast. Va utilitzar exclusivament la pintura a l'oli i normalment treballava directament sense fer cap esbos previ. Aixo feia possible la gran espontaneitat que mostren la majoria de les seves obres, pero, d'altra banda, implicava la correccio posterior de les pintures; de vegades, tambe en obres que s'havien acabat feia temps, correccions que s'aprecien en alguns dels personatges d' Els borratxos , al cavall del Retrat equestre de Felip IV , en La rendicio de Breda i en la Venus del mirall . ^[108]

Els treballs realitzats en la darrera decada de la seva vida son un bon model artistic, tant per la seva composicio i tecnica, com per l'estudi dels valors d'una manera enigmatica i plena de simbols. Va aconseguir dominar les formes mitjancant una pinzellada fluida i amb un gran domini de la perspectiva aeria. En Las Meninas i Les filadores va fer servir la degradacio de les tonalitats, i d'aquesta manera aconsegueix el domini de la tecnica de la pintura. En aquestes, obte els efectes de profunditat amb la savia utilitzacio dels punts de llum i tenint present els diferents plans dintre dels quadres. A mes a mes, va transmetre tot un mon d'al·legories en les seves emblematiques composicions. La inalterabilitat dels colors sembla estar relacionada amb les lleugeres capes de color que va fer servir. ^[109]

Una de les causes per les quals, es diu, va aconseguir l'efecte tecnic desitjat utilitzant unes poques pinzellades, podria ser la hipermetropia , deficiencia que acostuma a apareixer cap als cinquanta anys, i que el va abocar a renunciar al detall i aconseguir el resultat definitiu a una distancia mes gran del quadre. ^{[110] [111]}

Precursor de l' impressionisme
Diego Velazquez Pablo de Valladolid Museu del Prado	Edouard Manet El pifre (en frances Le Jouer de fifre ) Museu d'Orsay

Va ser un gran precursor de la pintura del segle  xix . Les seves pinzellades lleugeres unides als tons del seu cromatisme , van fer que anticipes quelcom de la pintura impressionista , com es copsa en les pintures d'Edouard Manet o Claude Monet . ^[91]

Manet va pintar El pifre ^[112] influit pels retrats de Velazquez que havia admirat al Museu del Prado. Particularment, li va impressionar el Pablo de Valladolid , un retrat d'un actor de l'epoca, en que desapareixen el fons o qualsevol objecte que serveixi de referencia, excepte la mateixa ombra del personatge. ^[113] Manet va escriure al seu amic, el pintor Henri Fantin-Latour :

Com en el quadre del pintor espanyol, en El pifre Manet va crear un fons sense profunditat, on els plans verticals i horitzontal son tot just distingibles. ^[113]

Cataleg i museografia [ modifica ]

Les obres de Velazquez que s'han conservat s'estimen entre cent vint i cent vint-i-cinc llencos, una quantitat relativament moderada si es considera que van ser quaranta anys de dedicacio artistica. Si a aquesta quantitat s'afegeixen diverses obres documentades pero que s'han perdut, la xifra s'eleva a uns cent seixanta quadres. Durant els vint primers anys d'activitat va pintar unes cent vint obres, a rao de sis a l'any, mentre que en els darrers vint anys de la seva vida nomes va pintar uns quaranta quadres, en una mitjana de dos anuals. ^[114] Palomino va explicar que aquesta reduccio es va produir perque les multiples activitats de la cort li treien molt de temps. ^[115]

El primer cataleg sobre l'obra de Velazquez, el va realitzar Stirling-Maxwell el 1848 i incloia dos-cents vint-i-sis quadres. Els successius catalegs d'altres autors han anat reduint el nombre de quadres autentics fins a arribar a la xifra actual d'entre cent vint i cent vint-i-cinc obres. Dels catalegs actuals, el mes utilitzat es el de Lopez Rey, publicat el 1963 i revisat el 1979 ; en la primera llista incloia cent vint obres i en la revisio de 1979 n'eren cent vint-i-tres. ^[116]

Actualment, el Museu del Prado de Madrid te unes cinquanta obres del pintor, la part fonamental de la col·leccio reial, mentre que en altres llocs i museus de Madrid se'n troben deu obres mes. ^[117]

Al Kunsthistorisches Museum de Viena es poden admirar deu quadres, entre aquests cinc retrats de l'ultima decada. ^[118] Aquests quadres, la majoria retrats de la infanta Margarida, eren enviats a la cort imperial de Viena perque el seu cosi, l'emperador Leopold, que s'havia promes amb ella des del seu naixement, pogues seguir el seu creixement. ^[119]

A la Gran Bretanya , hi ha una vintena de quadres i ja en vida de Velazquez hi havia aficio per col·leccionar la seva pintura. Es on existeixen mes obres del periode sevilla. Les natures mortes es troben en galeries publiques de Londres , Edimburg i Dublin . La major part d'aquestes obres van sortir d'Espanya durant la invasio napoleonica. ^[120]

Als Estats Units es troba una altra vintena d'obres, de les quals la meitat es troben en museus de Nova York . ^[121]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Llista d'obres de Velazquez

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

• Pagina web del Museu del Prado amb les obres de Diego Velazquez .