Utopia (del grec ο?, ≪no≫ i τ?πο?, ≪indret≫, literalment: ≪enlloc≫) es un neologisme inventat per Thomas More al segle  xvi per a descriure una illa imaginaria que acull una societat perfecta en tots els sentits. Amb el pas del temps, degut a les implicacions filosofiques contradictories de la nocio de ≪societat perfecta≫, el mot s'ha acabat utilitzant amb diverses accepcions. Aixi, en el sentit estricte, una utopia es la concepcio imaginaria d'una societat ideal. ^[1] En el llenguatge corrent, una utopia designa un ideal irrealitzable; ^[1] en aquest sentit, se l'enten com a sinonim de somni, il·lusio o quimera. ^[2]

Com a concepte filosofic, la utopia es pot entendre com un pensament idealitzat amb la funcio de criticar l' statu quo , aixo es, la situacio social en que hom viu. ^[2] La diferencia entre ≪allo que es≫ i ≪allo que hauria de ser≫ marca el terreny de la utopia. En aquest cas, la utopia que proposa un final felic, una evolucio de la societat cap a un futur millor, s'anomena tambe ≪eutopia≫, i la que preveu una deriva vers el pitjor, " distopia ". ^[3]

Aquesta idea s'ha expressat principalment a traves de la literatura utopica, un genere en si ^[4] que narra en general una aventura vers un pais desconegut (sovint una illa) on es descobreix la societat ideal.

Origen del concepte: la Utopia de More [ modifica ]

El terme va ser concebut per Thomas More, erudit i alt funcionari de la cort d' Anglaterra , en l'obra que va escriure en llati l'any 1516 , De optimo rei publicae statu deque nova insula Utopia (De l'estat ideal d'una republica a la nova illa d'Utopia). L'autor no va especificar l'origen etimologic d'utopia, i son els estudiosos de la seva obra els qui destaquen dos possibles significats que provindrien del grec: d'una banda ο?τοπ?α (ο?, "no"; τ?πο?, "lloc") i de l'altra ε?τοπ?α (ε?, "bo[n]", τ?πο?, "lloc").

En l'obra es pot observar una forta influencia de La Republica i Les lleis de Plato , ^{[5] [6]} aixi com de les teories de sant Agusti , pero tambe de l'espai obert a la imaginacio de l'epoca amb el descobriment d'un Nou Mon , a traves les narracions d' Amerigo Vespucci sobre les illes de Fernando de Noronha , aleshores acabades de descobrir ( 1503 ), i d'altres. ^[7]

Amb Utopia , Thomas More va fundar un nou genere situat en la interseccio de la literatura , la politica i la filosofia . ^[8] L'obra descriu una situacio ideal i imaginaria, amb una forta intencionalitat critica de la societat del seu temps, ^[5] pero una de les particularitats majors es que la societat ideal que proposa es realitzada amb mitjans humans. Amb More, per a assolir la perfeccio social no cal esperar una intervencio o una recompensa divina: l'home, amb les seves limitacions, pot acomplir-la gracies a la rao i a la seva capacitat de perfectibilitat. D'aquesta manera, l'obra de More introdueix aquests dos conceptes basics de la modernitat que seran desenvolupats mes endavant durant el segle de les llums . ^[8]

A partir d'aleshores, el sentit critic de les utopies i la seva fecunditat en el camp de les ideologies socials, politiques i religioses varen constituir un dels motors d'evolucio de la societat occidental, tal com ho va fer notar el filosof alemany Ernst Bloch . ^[5]

Sovint, pero, els utopistes han estat acusats de no tenir en compte les limitacions de la realitat; tambe s'ha dit que tot pensador utopista porta dintre seu un dictador, ja que no es capac d'entendre un mon millor que el seu i, en consequencia, estaria disposat a aconseguir-lo i imposar-lo de forma violenta si fos necessari. Finalment, tambe s'ha posat en relleu que un esperit utopic portat a la practica s'aniquila a si mateix perque, assolida la societat perfecta, ja no seria possible cap altre plantejament, ni canvi, ni progres.

Pero malgrat l'esperit pragmatic i positivista del segle  xix , hom pot definir l'home com a animal utopic, i el mateix positivisme pot esser considerat com una altra utopia. I tot i que sembla que avui les utopies socials i politiques cedeixen el seu lloc al desenvolupament de la ciencia i la tecnologia , la confianca en aquestes com a cami vers una societat de benestar podria constituir una nova utopia disfressada, com ho explicava Herbert Marcuse en La fi de la utopia . ^[5]

Historia [ modifica ]

L'home, davant de la seva condicio a la Terra, ha imaginat sovint mons millors, situats ja sigui en un passat llunya, en un futur llunya o en un indret mes o menys accessible. ^[8] Aixi, si be el mot utopia apareix al segle  xvi , el concepte subjacent ja existia des de l' antiguitat , reflectit en llegendes com la del jardi de Guilgameix , ancestre del jardi de l'Eden , o en el mite grecoroma de l' edat d'or , que descriu un estat primordial de la humanitat on aquesta vivia en harmonia amb una prodiga Natura. Les construccions religioses tambe han alimentat utopies, amb les descripcions d'un paradis terrenal , un indret de delicies i perfeccio, on no hi ha dolor i s'hi viu eternament, o amb les prediccions mil·lenaristes , que prometien un periode de pau i felicitat de mil anys despres de la nova vinguda del Crist . I durant l' edat mitjana , la gent somniava amb la terra d'abundancia de Xauxa , on no cal treballar per a poder sustentar-se.

Precursors [ modifica ]

Els fundadors del genere utopic van desenvolupar la reflexio politica de la bona ciutat, una tradicio literaria procedent del mon antic i medieval; aquesta ciutat s'organitzava a imatge del cosmos, es a dir, segons un ordre inspirat per la voluntat divina capac de garantir la concordia i la unitat. ^[8] Els exemples mes representatius en son Plato i Aristotil , amb llur ciutat perfecta descrita a La Republica ; Agusti d'Hipona , amb els somnis d'una societat cristiana ideal com l'exposada a La ciutat de Deu , i els autors dels espills de princeps de la fi de l'edat mitjana.

La utopia humanista [ modifica ]

La utopia propiament dita va apareixer al Renaixement , vehiculant el nou concepte central aportat per l' humanisme : l'amor a la condicio humana. ^[9] En aquesta epoca, l'home se situa al centre de la seva propia evolucio i, sense prescindir de Deu, ≪l'experiencia demostra l'evidencia que la rao i el pensament constitueixen causa i comencament de grans fets≫ ( Francis Bacon , Novum Organum ); ^[9] l'humanisme implica una recerca de la veritat i de la justicia a traves de mitjans humans, en particular de les ciencies , i estimula una moral universal basada en la comunitat de la condicio humana. ^[10]

Dins d'aquest marc, la literatura utopica es va desenvolupar com a medi per convencer els lectors que altres maneres de viure eren possibles, que si els homes s'organitzessin altrament podrien acabar amb la miseria, els vicis i les guerres. El recurs a la ficcio permetia distanciar-se del present per criticar-ne l'ordre social i mostrar amb detall com se'l podria modificar.

Des d'aleshores fins al segle  xviii , les propostes filosoficoliteraries d'aquest tipus van fructificar i, tot i proposar diversos enfocaments de la societat utopica, van mostrar una serie de constants eixides de la mentalitat humanista i accentuades encara sota el pensament de la il·lustracio : l'insularisme (les utopies se situen a la Terra pero a illes o altres indrets isolats); l'economia sol ser autarquica i basada en l'agricultura, i es menysprea sovint el comerc; la rao i la regularitat son dominats (la natura es domesticada, la topografia es geometritzada); l'organitzacio politicosocial es uniformitzada, regida per savis. ^[11]

Aixi, l'obra que inaugura el genere, la Utopia de More, descriu un paradis de tolerancia religiosa, on no hi falta ni la feina ni els recursos per a tothom, on ningu no te mes que els altres perque tots els bens son en comu i d'on la violencia i el vici son exclosos; ^[12] Christianopolis (1619) de Johann Valentin Andreæ es una utopia cristiana habitada per una comunitat d'erudits-artesans i regida com una democracia; La ciutat del sol , de Tommaso Campanella (1623), parla d'una societat teocratica en que tots els detalls de l'existencia col·lectiva estan regulats; La Nova Atlantida de Francis Bacon (1627) es una ciutat governada per una comunitat de cientifics; L' Oceana de James Harrington (1656) proposa un regim de democracia parlamentaria que protegeix els bens de tothom; al contrari, el Codi de la natura de Morelly (1755), es un elogi de l'abolicio de la propietat privada. ^[8]

L'era industrial [ modifica ]

Durant la primera meitat del segle  xix , la utopia comenca a passar del terreny merament literari al dels actes. Les utopies socials de l' epoca romantica , titllades de socialisme utopic pels marxistes posteriors, ^[13] van instigar una serie d'intents de reconstruccio moral i social basant-se en l'esperanca, vehiculada durant la il·lustracio, que la humanitat evoluciona de manera natural vers un futur millor, esperanca que semblava confirmar-se amb el nou fenomen de la industrialitzacio .

Certs pensadors van proposar incloure totes les lluites dins del marc d'una emancipacio humana final; la utopia ja no es troba en un lloc amagat ideal, sino que sera l'acompliment final de la historia. Aixi, Saint-Simon i els seus successors van preconitzar la instauracio d'un nou poder espiritual dependent dels savis; Robert Owen va basar les seves esperances en el desenvolupament industrial i Charles Fourier va voler utilitzar les passions humanes per a fer neixer l'harmonia. ^[8] Pero per una altra banda, d'altres pensadors van intentar instaurar tot seguit petites comunitats al marge del mon majoritari per a practicar-hi noves relacions igualitaries: aixi es van fundar, sobretot als Estats Units , nombroses viles experimentals com l' Icaria d' Etienne Cabet i els seus deixebles. ^[8]

Als Paisos Catalans , en aquesta epoca, els principals corrents utopistes van ser precisament seguidors de les idees de Cabet. Entre les personalitats seduides per les seves propostes cal destacar Narcis Monturiol i Estarriol , traductor de Cabet i fundador del periodic La Fraternidad , i el metge Joan Rovira , que el 1848 se'n va anar als Estats Units per fundar-hi Icaria. ^[5]

A mitjan segle, aquest tipus d'utopisme idealista es va veure modificat per l'emergencia del conflicte de la lluita de classes . Dins d'aquest context mes aspre, van apareixer una serie de noves doctrines que preconitzaven l'alliberament del proletariat com a condicio previa per assolir un mon just, lliure i en pau. I afegien que, si calia, aquest alliberament es faria a traves de la violencia. Pels marxistes , la solucio utopica passava per la conquesta de l'estat i la instauracio del comunisme ; pels anarquistes , de Proudhon a Mikhail Bakunin , l'autoritat s'havia d'abolir per donar pas a col·lectius d'individus lliurement associats. El 1871 , aquestes doctrines es van intentar posar en practica a la Comuna de Paris , on la utopia es va convertir en tragedia. ^[8]

D'aquest periode es poden destacar obres com News from Nowhere de William Morris (1892), en que Nowhere (enlloc) es una societat del futur sense politics basada en la propietat comuna i en el control democratic dels mitjans de produccio, ^[14] Looking Backward (1888) d' Edward Bellamy , que descriu una societat de l'any 2000 fruit del socialisme utopic o encara Gloriana, or the Revolution of 1900 (1890) de Lady Florence Dixie , utopia feminista en la que la protagonista es fa passar per un home, Hector l'Estrange, es fa elegir a la Cambra dels Comuns del Regne Unit i instaura el vot femeni. El llibre s'acaba l'any 1999, amb la descripcio d'una Gran Bretanya prospera i pacifica regida per les dones. ^[15]

Al fin de siecle encara va apareixer una altra utopia major que marcara igualment el segle seguent i que alguns anomenaran ≪la religio del progres ≫ ^[8] Les noves descobertes tecnicocientifiques meravellen la societat: les exposicions universals creen un efimer exemple de mon ideal, on les tenebres son vencudes per l'electricitat, les locomotives a vapor apropen els homes i suprimeixen les distancies i les maquines permetran abolir la pesantor del treball. Ernest Renan , filosof frances, afirmara en la seva obra L'avenir de la science , que ≪organitzar la humanitat de manera cientifica, tal es el darrer objectiu de la ciencia moderna, tal es la seva audaciosa pero legitima pretensio≫. ^[8] Tot i aixi, alguns observadors aillats com Jules Verne o Samuel Butler van tenir el pressentiment que el mon creat per la tecnica no seria obligatoriament un mon felic. Va ser durant aquesta fi de segle que les obres literaries utopiques van comencar a presentar elements distopics que posen en guardia contra una possible mala evolucio de la societat; n'es un exemple la novel·la Erewhon (anagrama de nowhere , enlloc) (1872) del citat Samuel Butler que, presentada com un llibre d'aventures, explica la descoberta d'una utopia amagada a les muntanyes de Nova Zelanda on la societat ha efectuat un retorn a la simplicitat despres d'haver constat els perills de la tecnologia.

Segle XX [ modifica ]

El segle  xx va semblar ser alhora tant el de la consagracio de les utopies com el de la seva desaparicio. Fins als anys 1940 , la revolucio russa de 1917 i la instauracio de la Unio Sovietica van representar per una gran part de la humanitat l'exemple de la realitzacio d'una utopia politica: aquest nou pais apareixia com una societat capac de realitzar miracles impossibles fins aleshores tot alliberant forces humanes colossals al servei del progres. D'altra banda, durant el periode situat entre els anys 10 i 30 , amb l'aparicio de les avantguardes europees , una multitud d'intel·lectuals i artistes van projectar-se en la utopia tot intentant crear espais de comunio entre art, funcionalitat i benestar de les masses.

Aquest entusiasme va veure's malmenat per les dues guerres mundials, els efectes del crac del 29 , el sorgiment del nazisme i la descoberta dels estralls causats per l' estalinisme ; si be el nazisme no va ser cap utopia politica en si, va permetre posar de manifest tendencies latents de la tradicio utopica occidental, com l'obsessio per a la transparencia, la subordinacio de l'individu a un Estat (o un sol lider) capac de guiar-lo i l'atraccio de la puresa; la idea utopica de l'emergencia d'un home nou regenerat obrira les portes de la utopia del cos, que passara de l' higienisme a l' eugenesia . ^[8] Pel seu canto, el desti de les societats comunistes d'Europa oriental va accentuar la questio de la contra-utopia, en constatar que una utopia que havia mobilitzat tants anhels es convertia en un malson de violencia politica. ^[8] Aquest ambient pessimista va intensificar-se durant la guerra freda , reflectit en nombroses obres tant literaries com cinematografiques de caracter distopic.

A la darreria dels anys 60 , el filosof alemany Herbert Marcuse va declarar ≪la fi de la utopia≫: d'una banda s'havia ensorrat la creenca en el progres continu i automatic cap al benestar en demostrar-se, en particular amb el nazisme, que una regressio sobtada vers la barbarie sempre era possible; d'altra banda, l'alternativa utopica de la construccio d'una societat comunista no havia acomplit la seva promesa.

Malgrat aixo, dins d'un context de descolonitzacio , de desenvolupament de la revolucio xinesa i de prosperitat capitalista, els paisos occidentals van veure un ressorgiment en forca dels moviments de caracter utopic. Aquests, pero, van presentar una novetat: aquest cop, els protagonistes gairebe exclusius van ser-ne els joves , mes aviat benestants, que es va revoltar contra el model de societat; aquests moviments es caracteritzaran per una critica radical de les institucions que reprodueixen les relacions d'autoritat, com la familia i les escoles, i pel desig de reinventar noves relacions socials lliures. Van ser les revoltes del maig de 1968 , amb l'aparicio del moviment hippy , del feminisme modern i de la revolucio sexual . ^[8]

Perspectives de la utopia [ modifica ]

Entre la fi del segle  xx i principi del segle  xxi , sorgeixen de forma recurrent altres utopies basades en la manera de viure junts, de treballar i d'anar mes enlla dels models dominants, com l' ecologisme i l' altermundisme , evolucions de les primeres propostes hippies; ^[8] d'altra banda arrela la creenca en una societat del benestar garantida pel liberalisme economic i financer autoregulat, creenca que sembla esfondrar-se amb la crisi borsaria del 2008 . Alhora, l'extraordinari desenvolupament de les tecniques de processament de la informacio fa apareixer altres esperances utopiques : els usuaris disposen de possibilitats d'expressio i d'intercanvi massives, en condicions de gran llibertat, i alguns hi veuen l'emergencia d'una nova forma d'intel·ligencia col·lectiva de caracter mundial. ^[8]

La utopia en la literatura [ modifica ]

Vicent Simborg, a La utopia segons Llorenc Villalonga , diu: ≪Les visions utopiques han acompanyat l' activitat literaria practicament des del comencament. Davant unes situacions politiques i socials viscudes com a imperfectes i injustes, la literatura oferia el domini de la ficcio, on recrear els somnis d'unes noves civilitzacions equitatives i modeliques, allunyades de la insatisfactoria realitat quotidiana. Primer allunyades en l'espai (no aci, pero si en un altre pais exotic); despres, en el temps (no ara, pero si unes decades o uns segles mes avant). La literatura es revestia de moral o de pedagogia≫. ^[11]

La literatura utopica sera molt sovint una narracio de viatges, la historia d'un periple a la fi del qual es descobreix una realitat desconeguda en un indret imaginari. Aquesta tradicio ja era present en la literatura antiga , amb obres gregues com l' Odissea d' Homer o la Historia vertadera de Llucia de Samosata ( segle  ii  aC ), i va proliferar durant l' edat mitjana cristiana amb relats de viatges i informes de peregrinacions, en especial les que es feien a Jerusalem , amb la seva promesa de redempcio en arribar a aquesta vila. Altres obres d'aquest genere van ser la Navegacio de Sant Branda ( segles X - xi ), d'origen irlandes, en que el sant i els seus companys boguen d'illa en illa a la recerca del paradis terrenal; el Roman d'Alexandre (adaptat des de l'antiguitat fins al segle  xiii ), on les conquestes menen l'emperador fins als confins de la Terra, a les portes del Paradis, on acaba per comprendre la seva propia finitud; Le pelerinage de la vie humaine , escrit al segle  xiv pel monjo poeta Guillaume de Digulleville , que converteix el pelegrinatge a Jerusalem en una al·legoria de l'existencia: per accedir a la Jerusalem celestial, primer cal acceptar de morir. ^[8]

A partir de More, el genere literari utopic va florir: ja sigui en forma de tractats politics, que adopten la ficcio per tal de proposar noves estructures socials tot protegint-se de la censura, ja sigui en forma de relats fantastics o satirics que permeten explorar mons extraordinaris i que sovint es confonen amb l'estricta ciencia-ficcio . ^[11] Al segle  xviii va apareixer una altra forma de relat utopic en que per descobrir la societat ideal cal viatjar en el temps; la fe en el progres va convertir-se en la promesa que aquesta utopia seria una realitat esdevenidora. Els trets fonamentals de la utopia son la presentacio d'alternatives, el desig de canvi i la critica implicita al present no utopic.

El segle  xx va fer apareixer el progres pel que era, una creenca. A forca de regressions barbares, manifestades per les guerres mundials, el nazisme i l'estalinisme, la literatura utopica es va veure travessada per la dialectica utopia/contra-utopia, somni i malson; obres com Nosaltres , escrita el 1920 pel rus Ievgueni Zamiatin , 1984 , de George Orwell o Un mon felic d' Aldous Huxley , descriuen aquesta inversio de la utopia en que, en nom de la felicitat i de la societat ideal, l'Estat absorbeix o destrueix els individus pel terror. ^[8] Aixi va progressar l'anomenada distopia .

La utopia en les altres arts [ modifica ]

Fora de la literatura, el seu terreny original, la utopia ha estat il·lustrada abundantment en la pintura i altres arts, pero amb els corrents avantguardistes del segle  xx , el mateix art esdeve un laboratori d'experiencies utopiques. Als anys 1910 , a Europa es coneix un doble fenomen: d'una banda, artistes com Kandinski , Mondrian i Malevitx , cadascun amb el seu propi moviment, funden l' art abstracte ; d'altra banda, amb Bauhaus a Alemanya, De Stijl als Paisos Baixos i les grans mobilitzacions desencadenades par la revolucio russa, els artistes volen participar en la transformacio social, trencar les barreres entre les belles arts i les arts aplicades , posar-se al servei de la creacio industrial i ≪embolcallar la terra amb una forma i un significat nous≫. Aixi, aquests dos moviments fan apareixer la figura de l'artista com a creador d'utopies, inventor de formes inedites i precursor del futur. ^[8]

Pel seu canto, el moviment futurista , que va neixer el 20 de febrer de 1909 amb la publicacio del Manifest de Marinetti , es emblematic del nou culte d'aquest principi de segle: el de la utopia de la tecnica. Aixi, durant aquesta epoca, un pintor com Fernand Leger , fascinat per l'estetica de les maquines, introdueix l'element mecanic en la pintura. Alhora, les armes noves de la Gran Guerra i l'extensio del taylorisme , emblema dels temps moderns ridiculitzats per Charlot , posen de manifest la cara inquietant de la tecnologia mecanica, plasmada en obres com la del dramaturg txec Karel ?apek , R.U.R. (1920), que escenifica una revolta de robots, o la pel·licula de Fritz Lang Metropolis (1927), que mostra maquines devoradores d'humans i un robot femeni vehicle de les forces malefiques. ^[8]

Arquitectura [ modifica ]

D'enca que Thomas More va suggerir que l'habitat determina el caracter igualitari de l'organitzacio social, en especificar que els utopians vivien en ≪cinquanta-quatre ciutats construides a partir del mateix planol≫, l' arquitectura es una de les arts que ha generat i que segueix generant mes projectes utopics. ^[8]

Durant el Renaixement es va produir una profunda reflexio sobre la ciutat ideal, que pretenia fer-ne una obra d'art per si mateixa. Aquest corrent, aparegut el 1485, es va interessar principalment a l'arquitectura civil. Considera la ciutat com una totalitat organica on les proporcions han de dominar les parts per crear un conjunt harmonios. Un dels primers projectes concretats va ser el de Filarete , realitzat entre els anys 1457 i 1464 per al seu protector Francesco Sforza . Al comencament del segle  xvi , Leonardo da Vinci tambe va imaginar noves formes d'urbanisme que reflectien la preocupacio per l'ordre i la higiene. El camp militar va permetre transformar molts d'aquests projectes en realitat, gracies a la construccio de ciutadelles i forts, com per exemple el de Palma Nova a Venecia (1593). ^[8]

Al segle  xviii , els arquitectes neoclassics com Boullee (1728-1799), Ledoux (1736-1806) o Lequeu (1757-1825) imaginen ciutats i edificis que, mes que respondre a necessitats practiques, representen valors i virtuts. ^[8]

A final del segle  xix , amb el creixement de les ciutats i dels seus suburbis obrers miserables, Ebenezer Howard , lector de John Ruskin i de William Morris , va inventar la ciutat jardi ; el mateix anhel de restaurar l'equilibri entre la ciutat i el camp es va fer pales en els arquitectes Bruno Taut o Frank Lloyd Wright .

A Catalunya, el 1860 es va aprovar el pla Cerda per a eixamplar Barcelona . Ildefons Cerda va ser un dels pioners catalans del socialisme utopic i anhelava convertir Barcelona en una ciutat moderna i socialment igualitaria i higienica. ^[16] El seu pla original preveia jardins a cada illa de cases i, a cada barri, un parc comunal de quatre a vuit illes d'extensio a mes d'hospitals, mercats, esglesies i centres civics; a tocar del riu Besos hi havia previst destinar terrenys per a un gran bosc. ^[16] Com altres reformadors urbans de l'epoca, partidaris del socialisme utopic, Cerda rebutjava de ple la primacia de la maquina per damunt de l'home; per aixo no es va preocupar de reservar sol per a les industries i aixi ho va fer constar, el que hauria obligat, si el seu pla s'hagues mantingut, a la classe obrera d'anar a viure als extraradis on hi hauria les fabriques. ^[16]

Inversament a aquests corrents, la majoria d'utopies arquitecturals de la primera meitat del segle  xx van considerar que la ciutat moderna s'havia de reinventar seguint el model del desenvolupament industrial, i el funcionalisme va esdevenir la ideologia dominant, tant a la Unio Sovietica com als Estats Units, amb la seva proliferacio de gratacels ; amb Ludwig Hilberseimer o Le Corbusier , els arquitectes proposen grans projectes de ciutats racionals, geometriques i estandarditzades a la imatge de la civilitzacio industrial de masses. ^[8]

Exemples d'utopies concretes [ modifica ]

Si be totes les utopies proposen el benestar i la felicitat socials, al llarg de la historia s'han manifestat en diversos camps especifics i en tant que pures teories pero tambe en tant que realitzacions concretes.

• utopies sociopolitiques : a Europa, fins a les revolucions de 1848 , les aspiracions utopiques van ser essencialment marcades pel seu optimisme idealista, desenvolupant idees com la republica universal, la fraternitat dels pobles o la pau mundial com a fi inevitable de la historia, i actes com la declaracio universal dels drets humans o la creacio de l' esperanto com a nova llengua universal. Mes endavant, el comunisme i l' anarquisme van originar nombroses experiencies practiques de la seva aplicacio (com el barri de Nova Icaria a Barcelona ), i als anys 1960 van florir propostes comunalistes com les comunes hippies o els quibuts a Israel.
• utopies economiques : en l'economia la utopia s'ha desenvolupat en teories i practiques com el liberalisme , la competencia perfecta , la sostenibilitat , el decreixement , el comerc just i d'altres.
• utopies religioses : des de ben antic, les religions abrahamiques vehiculen promeses utopiques, desenvolupades sobretot en el seu vessant popular, com ara l' escatologia , el mil·lenarisme o l' apocatastasi . A partir del segle  xvii , la colonitzacio del Nou Mon tambe va oferir una terra ≪verge≫ a diferents moviments religiosos, que van poder concretar-hi els seus somnis de purificacio tot creant diverses comunitats: van ser, per exemple els puritans , els amish o, mes tard, els mormons .
• utopies ecologistes : la relacio entre l'home i la natura ha estat sovint font de somnis utopics; amb l'adveniment del mon modern industrial, aquest desig d'harmonia va florir a traves dels mites d' Arcadia , del bon salvatge o amb la proposta d' Ecotopia dels anys 1970. A partir d'aquesta decada, hi ha hagut diversos intents de creacio de comunitats ecologistes per posar en practica l' autarquia alimentaria, energetica i fins i tot arquitectural ( ecoviles ).
• utopies tecnocientifiques : la creenca en que el progres erradicaria els mals de la humanitat ha estat una de les utopies mes arrelades dels dos segles passats. Aquesta s'ha manifestat en ideals i practiques com el cientisme , l' eugenesia , el transhumanisme i l' extropianisme o la singularitat tecnologica . A la fi, tambe s'han originat practiques contraries, com la de la tecnologia adequada .

Alguns indrets d'utopia [ modifica ]

La ubicacio d'un indret anomenat ≪enlloc≫ ha variat evidentment al llarg del temps: les illes , en tant que mon a part, han estat sempre fascinants, aixi com els espais misteriosos situats darrere les altes muntanyes llunyanes o a les regions prop del pol sud , pero tambe se l'ha citat mes enlla de la propia terra, com per exemple a la lluna o en altres planetes. Fins i tot es troba a vegades fora del temps , en el passat o en el futur... ^[8]

• Jardi de l'Eden , concepte present en totes les cultures des de la mes remota antiguitat (ja es citat, amb altres noms, a Mesopotamia i a l' India antiga), representa l'indret on prospera l'edat d'or de la humanitat primigenia, abans de cometre el pecat de voler obtenir la coneixenca.
• Arcadia , regio mitificada de l' antiga Grecia , lloc de paisatge ame, de vida idil·lica i felic, gairebe sinonim de paradis, ^[17] exaltat en la poesia pastoral sobretot al Renaixement i al Romanticisme.
• Illa de Sant Brandan , illa mitica probablement eixida de la cultura celta i adaptada pel primer cristianisme com a simbol iniciatic de recerca de l'evolucio espiritual.
• Xauxa , pais imaginari de l' edat mitjana , on hi ha una gran abundancia i on tothom pot viure regaladament sense treballar. ^[18]
• Pais del Preste Joan , reialme cristia misterios, situat segons les llegendes medievals a l'Orient, mes enlla dels paisos pagans.
• Eldorado , regio fabulosa de l' America del Sud a la qual els conqueridors castellans atribuiren immenses riqueses. ^[19]
• Libertalia , republica llegendaria de pirates filosofs on es va establir una mena de societat anarquista, segons els relats d'aventures dels segles  xvii i XVIII. ^[20]
• Icaria , illa imaginaria on Etienne Cabet situa l'accio de la seva novel·la filosofica Voyage en Icarie , descripcio d'un pais en el qual hom practicava el comunisme, que desperta un gran entusiasme entre la classe obrera de Franca en el decenni de 1840-50. ^[21]
• Pais de Mai Mes , illa situada al cel on hom resta infant eternament. Apareix en la novel·la Peter Pan de James Matthew Barrie (1904).
• Xangri-La , reialme idil·lic perdut enmig les muntanyes del Tibet , on la gent hi viu sense envellir. Apareix en la novel·la Lost Horizon de James Hilton (1933).
• Federacio Unida de Planetes , republica galactica regida democraticament i on diverses races conviuen en harmonia, eixida de la serie Star Trek (1966).

Vegeu tambe [ modifica ]

• Ernst Bloch , "filosof de les utopies concretes"
• distopia i heterotopia

Bibliografia [ modifica ]

• La Republica (escrita vers el 380 aC ) de Plato es considerada com una de les primeres concepcions d'una utopia.
• La ciutat de Deu ( 413 - 426 ) d' Agusti d'Hipona descriu una ciutat ideal, la "Jerusalem eterna", arquetip de les utopies cristianes.
• Tao Hua Yuan Ji , (421) poema de Tao Yuanming , utopia xinesa. ^{[22] [23]}
• Al-Madina al-Fadila , d' Al-Farabi (874-950), on es presenta la teoria d'un estat ideal, com a La Republica de Plato. Al-Farabi considera la religio com una representacio simbolica de la veritat i, com Plato, creu que el deure dels filosofs es guiar l'Estat.
• Utopia (1516) de Thomas More , inaugura el genere utopic modern.
• Christianopolis (1619) de Johann Valentin Andreæ , utopia religiosa.
• La ciutat del sol (1623) de Tommaso Campanella , utopia religiosa.
• La Nova Atlantida (1627) de Francis Bacon , utopia basada en la superioritat del saber cientific.
• La Republique Universelle ou l'humanite ailee reunie sous l'Empire de la Raison (1788), del pioner de l'aviacio Guillaume Resnier , descriu el seu projecte utopic de republica universal, amb les seves lleis constitutives, les seves ciutats i els seus edificis, i on el vol seria el remei de tots els mals; fins i tot va imaginar una milicia amb ales, precursora de la forca aeria militar.
• Viatge a Icaria (1839) d' Etienne Cabet , exposicio detallada d'una societat comunista ideal.
• Erewhon (1872) de Samuel Butler , posa en guardia contra les derives de la ciencia i la tecnologia.
• News from Nowhere de William Morris (1892), exemple de socialisme utopic.
• Gloriana, or the Revolution of 1900 (1890) de Lady Florence Dixie , utopia feminista.
• A Modern Utopia (1905) d' H. G. Wells , obra influida per les idees progressistes de la societat fabiana .
• Herland (1915), utopia feminista de Charlotte Perkins Gilman on es descriu una societat isolada composta exclusivament per dones (que es reprodueixen per partenogenesi ) i on hi regna un ordre social ideal, sense guerres, conflictes ni domanacio.
• L'illa del gran experiment. Reportatges de l'any 2000 (1927) d' Onofre Pares es un dels pocs relats utopics en catala ; l'escenari de "l'experiment" es Australia on, al cap de 50 anys d'aillament del mon capitalista, els idealistes d'arreu han construit una societat perfecta. ^[24]
• Islandia (1942), d' Austin Tappan Wright , descriu una illa imaginaria de l'hemisferi sud, una utopia que conte molts elements de l' arcadisme , incloent una politica d'aillament del mon exterior i el refus de la industrialitzacio.
• Walden 2 (1948) de B. F. Skinner , reflexions sobre la crisi moral i estructural de la societat i els seus possibles remeis.
• Big Planet (1957), de Jack Vance , parla d'una ciutat, Kirstendale, que aconsegueix establir l'ordre pel fet que els ciutadans, seguint un calendari elaborat, canvien constantment d'estatus, de titol i d'obligacions (passant, per exemple, de servent a aristocrata i viceversa).
• Island (1962) d' Aldous Huxley explica la historia de Will Farnaby, un periodista cinic que naufraga a l'illa ficticia de Pala i hi descobreix una societat utopica antiga de 120 anys, fruit de la unio dels millors aspectes de les cultures occidental i oriental.
• La fi de la utopia (1967) de Herbert Marcuse , filosof alemany que denuncia la fe en el desenvolupament cientific i tecnic, el cientisme i el tecnocratisme , com a noves utopies disfressades. ^[5]
• Anarchy, State, and Utopia (1974) del filosof llibertari america Robert Nozick .
• Ecotopia : The Notebooks and Reports of William Weston (1975) utopia ecologica d' Ernest Callenbach .
• Future Primitive: The New Ecotopias (1994), recull de contes de diversos autors editat per Kim Stanley Robinson .
• L'intelligence collective (1995) de Pierre Levy, assaig sobre el repte d'organitzar el ciberespai del segle XXI.

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Utopia