 |
Aquest article o seccio no
cita les fonts
o necessita mes referencies per a la seva
verificabilitat
.
|
La Cambra dels Comuns (Regne Unit), pintada per
Augustus Pugin
i Thomas Rowlandson a principis del segle
xix
La
Cambra dels Comuns,
oficialment
Els Honorables Comuns del Regle Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord reunits al Parlament
(en
angles
,
The Honourable the Commons of the United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland in Parliament assembled
) es la cambra baixa del
Parlament del Regne Unit
. Te la seu al
Palau de Westminster
. El Parlament tambe compren el
monarca
(el rei o la reina) i una segona cambra: la cambra alta o
Cambra dels Lords
. Tot i aixo, la Cambra dels Comuns es la part mes important del Parlament.
La Cambra dels Comuns s'elegeix democraticament. Consta de 650 membres que s'escullen per
escrutini nominal majoritari d'una volta
(els electors han de triar un candidat i qui obte mes vots guanya les eleccions) als diferents districtes del
Regne Unit
per un periode maxim de cinc anys, fins que el monarca dissol el Parlament, generalment al cap de quatre anys. Aquests representants son anomenats
membres del Parlament
(en angles:
Members of Parliament
o de manera escurcada:
MPs
). Cada carrec electe representa una circumscripcio (en angles:
constituency
).
Des de 1902, tots els Primers Ministres, a excepcio de
Lord Alec Douglas-Home
al 1963 i
Gordon Brown
al 2007, han estat en algun moment representants dels comuns. A mes, tots els ministres dels diferents governs provenen de la Cambra dels Comuns.
La Cambra dels Comuns es va establir al segle
xiv
i ha existit de forma continuada des d'aleshores. El terme
comuns
deriva dels comuns francesos normands i es refereix a les comunitats geografiques i col·lectives dels seus representants. En els seus inicis tenia menys poder que la Cambra dels Lords, pero actualment es la cambra amb majors poders legislatius del Parlament. Durant els segles
xviii
i
xix
va ser l'unic organ politic amb un sistema democratic en general. Des de 1911, el poder legislatiu de la Cambra dels Comuns excedeix el poder de la Cambra dels Lords, ja que a partir d'aquella data es va suprimir als lords el poder de rebutjar les lleis i nomes van conservar la potestat de suggerir modificacions. A mes, el
Primer Ministre
roman en el seu carrec nomes mentre conserva el suport dels comuns, i el govern del Regne Unit ha de respondre davant la Cambra dels Comuns quan els seus membres ho considerin convenient.
L'arxiu de la Cambra dels Comuns es troba a la seva propia biblioteca.
Membres i eleccions
[
modifica
]
Fins a les reformes del segle
xix
, els districtes electorals tenien poca base en la poblacio: els comptats i les ciutats, que majoritariament no tenien uns limits fixos, eren representats per dos membres cada un. L'estructura censataria de la poblacio amb dret a vot i els privilegis d'origen medieval feia que certes regions molt escassament poblades d'Anglaterra escollissin igualment dos membres del Parlament, fet que garantia que l'eleccio d'aquests quedes de facto en mans d'alguna unica familia de notables censada a la zona, ja que el cens electoral quedava reduit a poques persones. En aquests districtes, moltes vegades associats a antics burgs i ciutats que van anar a menys des de l'
edat mitjana
, se'ls anomenada burgs podrits i eren utilitzats per membres de la noblesa com una manera senzilla d'assegurar-se un esco al parlament.
Les reformes aprovades durant el segle
xix
, comencant amb la reforma de 1832, van comportar una distribucio mes uniforme dels escons, l'abolicio dels anomenats burgs podrits i una ampliacio de la poblacio amb dret a vot. D'altra banda, les reformes de 1885 van suprimir la majoria dels districtes electorals que tenien dos representants, i els pocs que van romandre van ser finalment suprimits el 1948. Tambe es van eliminar els districtes electorals de les universitats, que permetien a universitats importants com
Oxford
,
Cambridge
i universitats antigues d'Escocia tenir representacio al Parlament.
Actualment, cada districte electoral escull nomes un membre del Parlament. Encara existeix una diferencia tecnica entre els districtes electorals d'un comptat i els d'una ciutat.
Amb l'objectiu d'assegurar que tots els districtes tinguin una poblacio mes o menys equivalent, els seus limits son determinats per quatre comissions permanents independents: una per
Anglaterra
, una altra pel
Pais de Gal·les
, una altra per
Escocia
i finalment una per
Irlanda del Nord
. El nombre de districtes assignats a les quatre zones del Regne Unit es basa aproximadament en la poblacio, pero tenint en compte certes regulacions estatutaries. Anglaterra i Escocia han de tenir un total d'aproximadament 613 districtes electorals, Irlanda del Nord entre 16 i 18 i el Pais de Gal·les almenys 35 districtes electorals. Les comissions fan revisions generals dels limits electorals entre cada 8 i 12 anys, aixi com algunes revisions interines. Aquestes comissions han de considerar els limits establerts pel govern local, tot i que poden introduir canvis per a prevenir grans diferencies en les poblacions dels districtes electorals. Les propostes de les comissions encarregades dels limits han de tenir l'aprovacio parlamentaria, pero no poden ser esmenades pel Parlament. Les quatre comissions van ser absorbides per la Comissio Electoral, creada l'any 2000.
El Regle Unit es divideix en 650 districtes electorals: 553 a Anglaterra, 40 al Pais de Gal·les, 59 a Escocia i 18 a Irlanda del Nord.
El periode parlamentari no pot durar mes de cinc anys, a excepcio de quan s'aprovi una llei que amplia la duracio del mandat parlamentari. Aquesta llei s'ha d'aprovar per les dues cambres i ha de rebre el consentiment reial. La Cambra dels Lords conserva el poder excepcional per a vetar la llei. Dins d'aquest limit de cinc anys, el Primer Ministre podia escollir el moment de la dissolucio del Parlament. Tot i aixo, des de la Llei de Parlaments de Termini Fix de 2011, una eleccio general anticipada es fa nomes si una majoria de dos tercos de la Cambra aprova una mocio de dissolucio, o per un vot de no confianca que no vagi seguit en els seguents catorze dies per un vot de confianca (que pot ser per la confianca en el mateix govern o en un altre diferent). Per aquest segon mecanisme, el govern del Regne Unit pot canviar la seva composicio politica sense unes eleccions generals entremig. El Primer Ministre fixa la data en la qual se celebraran unes eleccions generals, tot i que tradicionalment es fa un dijous. El costum havia establert, fins al 2011, que es convoquessin eleccions transcorreguts quatre anys des de l'anterior. Cada candidat ha de presentar el seu formulari de nominacio firmat per deu votants registrats al seu districte electoral, i ha de pagar un diposit de 500 lliures, una quantitat que li es retornada en el cas que obtingui almenys en 5% dels vots emesos. El proposit d'aquest diposit es desencoratjar els candidats frivols.
Cada districte electoral escull un membre utilitzant el sistema electoral d'escrutini nominal majoritari d'una volta, sota el qual el candidat que obte mes vots es el que guanya. No poden presentar la seva candidatura a membres de la Cambra dels Comuns els menors d'edat, els membres de la Cambra dels Lords, els presos ni els malalts mentals o discapacitats psiquics. Per votar s'ha de residir i ser ciutada del Regne Unit, d'un
Territori Britanic d'Ultramar
, de la
Republica d'Irlanda
o d'un pais membre de la
Commonwealth
. Tambe es permet als ciutadans britanics que viuen a l'estranger votar durant els 15 anys seguents a haver emigrat del Regne Unit. Cap persona vot votar en mes d'un districte electoral.
Tan bon punt es escollit, el membre del Parlament continua en funcions fins a la proxima dissolucio o fins a la seva mort. La Cambra dels Comuns pot decidir expulsar a un dels seus membres en cas que aquest hagi incorregut en una falta de conducta greu o una activitat criminal. En aquests casos, la vacant s'ocupa mitjancant una eleccio parcial al districte electoral respectiu. De la mateixa manera, un membre del Parlament pot dimitir abans de completar la seva legislatura. En aquest cas, es procedeix a convocar eleccions anticipades al seu districte. En els dos casos s'utilitza el mateix sistema electoral que en unes eleccions comuns. Com que el mandat d'un membre no pot superar els cinc anys, aquestes circumstancies han portat a la practica a l'existencia d'eleccions parcials en diferents districtes electorals, que se celebren generalment al mateix temps a la meitat de la legislatura -normalment al cap de 3 anys d'establir-se en nou Parlament- amb la finalitat d'uniformar el proces electoral.
El terme
membre del Parlament
s'utilitza normalment per referir-se nomes als membres de la Cambra dels Comuns, tot i que la Cambra dels Lords tambe sigui una part del Parlament. Els membres de la Cambra dels Comuns poden utilitzar les sigles "M.P" (
Member of Parliament
) despres del seu nom, com a senyal honorifica.
El sou anual de cada membre del Parlament es de 59.095￡. Tot i aixo, els membres poden rebre sous addicionals per tasques que desenvolupin en altres oficines publiques. La major part dels membres tambe disposen d'una assignacio monetaria d'entre 100.000￡ i 150.000￡ per cobrir les despeses d'oficina (personal, franqueig, viatges, telefon, etc.) i en el cas dels membres que no viuen a Londres per fer front a les despeses de manterni una casa a Londres.
El Parlament del Regne Unit utilitza diversos
comites
per a la revisio de lleis i altres tasques. Els comites estudien les lleis detalladament i poden fer esmenes. Aquelles lleis de gran importancia constitucional, aixi com algunes mesures financeres importants, s'envien generalment al Gran Comite, un cos que inclou a tots els membres de la Cambra dels Comuns i presidit pel President de la Cambra o un Vicepresident de protocol.
Els comites es reuneixen en sales de treball de la Cambra dels Comuns. La major part de les lleis son analitzades per les comissions permanents, que estan formades per entre 16 i 50 membres cada una. La qualitat de membre de cada comissio permanent es correspon amb el poder que posseeixen els diversos partits representats a la Cambra. Ser membre de les comissions permanents canvia constantment, s'assignen nous membres cada vegada que el comite considera una nova llei. No existeix un limit formal pel que fa al nombre de comissions permanents, tot i que generalment n'hi ha unes deu. Nomes en circumstancies especials, una llei es confiada a una comissio permanent especial, que funciona com una comissio permanent pero que pot investigar i fer audiencies sobre els temes que s'estudien. Al novembre de 2006, els comites de llei publica van substituir les comissions permanents.
La Cambra dels Comuns tambe te diversos comites departamentals. Els membres d'aquests cossos, igual que en el cas de les comissions permanents, son un reflex del poder dels partits a la Cambra dels Comuns. Cada comite escull el seu propi president. La funcio primaria d'un comite departamental es analitzar i investigar les activitats d'un departament governamental particular. Per a fer aquestes investigacions, el comite esta habilitat per dur a terme audiencies. les lleis poden ser estudiades pels comites departamentals, pero es un procediment que s'utilitza molt rarament.
Un altre tipus diferent de comite es el comite domestic. Els comites domestics supervisen l'administracio de la Cambra i dels serveis proporcionats als membres. Altres comites de la Cambra dels Comuns inclouen les comissions mixtes (on tambe hi ha membres de la Cambra dels Lords), el comite sobre estandards i privilegis (que considera questions de privilegi parlamentari, aixi com problematiques relacionades amb la conducta dels membres) i el comite de seleccio (que determina si s'es membre d'altres comites).
Els projectes de llei es poden presentar a traves de qualsevol de les dues cambres, tot i que les lleis polemiques normalment sorgeixen de la Cambra dels Comuns.
La supremacia de la Cambra dels Comuns en temes legislatius esta determinada per les
Actes Parlamentaries
, les quals estableixen que certs tipus de lleis es poden presentar per l'assentiment reial (Royal Assent) sense la necessitat de comptar amb el consentiment de la Cambra dels Lords. Els lords no poden retardar una llei sobre fons monetaris (una proposta que, segons l'opinio del Speaker de la Cambra dels Comuns fa referencia exclusiva a impostos nacionals o a fons publics) durant mes d'un mes. Es mes, els lords no poden retardar la majoria de les altres lleis publiques durant mes de dos sessions parlamentaries o un any calendari. Tot i aixo, aquestes provisions s'apliquen nomes a les lleis publiques que s'originen a la Cambra dels Comuns. D'altra banda, una llei que vol allargar la duracio del periode parlamentari durant mes de cinc anys si que requereix el consentiment de la Cambra dels Lords.
Per una tradicio que es remunta a abans de les Actes Parlamentaries, nomes la Cambra dels Comuns pot presentar projectes de lleis que facin referencia a materies impositives o financeres. A mes, les lleis de fons monetaris aprovades per la Cambra dels Comuns no poden ser modificades per la Cambra dels Lords. Aquesta cambra tampoc pot esmenar una llei per inserir impostos o una disposicio relacionada amb aquests, pero sovint la Cambra dels Comuns deixa de banda els seus privilegis i permet que els lords facin esmenes amb implicacions financeres. A causa d'un acord conegut com la Convencio de Salisbury, la Cambra dels Lords no intenta oposar-se a la legislacio que hagi estat promesa en el programa de treball proposada pel partit durant l'ultima eleccio. Com que el poder de la Cambra dels Lords ha estat retallat per l'estatut i per la practica, la Cambra dels Comuns es la branca mes poderosa del Parlament.
Relacio amb el govern
[
modifica
]
Tot i que la Cambra dels Comuns no escull el
Primer Ministre
, la posicio dels partits en aquests es de vital importancia. El Primer Ministre ha de retre comptes i ha de comptar amb el suport de la Cambra dels Comuns. D'aquesta manera, sempre que queda vacant el carrec de Primer Ministre, el sobera designa a la persona que te un major suport de la Cambra, que generalment es el lider del partit amb mes representants. El lider del segon partit en quantitat de representants pren el paper de lider de l'oposicio. En epoques modernes el Primer Ministre sempre ha estat un membre de la Cambra dels Comuns en lloc de pertanyer a la Cambra dels Lords, a excepcio de Lord Alec Douglas-Home al 1963 i Gordon Brown al 2007.
El Primer Ministre pot romandre en el seu carrec sempre que conservi el suport de la Cambra dels Comuns. La cambra baixa pot mostrar la seva falta de suport al govern votant en contra d'un vot de confianca o proposant una
mocio de censura
. Les mocions de confianca i de censura a vegades s'indiquen de manera explicita, per exemple:
Que aquesta cambra no confia en el govern de sa majestat
. Tot i que no s'expressin de manera explicita, moltes altres mocions o votacions tambe es consideren expressions de confianca. Particularment, ho son les votacions de lleis importants que formen part de la plataforma del govern, igual que la votacio del pressupost anual del regle. Quan un govern ha perdut la confianca de la Cambra dels Comuns, el Primer Ministre ha de dimitir o sol·licitar al monarca que dissolgui el Parlament, fet que desemboca a la celebracio d'unes eleccions generals.
A excepcio de quan es obligat per un resultat advers en una
questio de confianca
, el monarca autoritza al Primer Ministre a decidir el moment en que es dissol el Parlament i, per tant, quan es convoquen unes eleccions generals. L'eleccio d'aquest moment es basa en consideracions politiques i es generalment el temps mes oportu per al partit del Primer Ministre. Tot i aixo, cap periode parlamentari pot durar mes de cinc anys i es produeix una dissolucio automatica de la Cambra quan es compleix aquest termini almenys que s'aprovi una acta del Parlament que allargui el termini maxim, tal com va passar durant les dues guerres mundials. Gairebe mai el Parlament dura mes de cinc anys, normalment la dissolucio es demana abans de complir aquest termini.
El pel·licula i TV
[
modifica
]
El 1986, la cadena ITV Granada va fer una replica de la Cambra dels Comuns de 1950, amb estudis a Manchester. El 2002, aquests estudis van ser comprats per la BBC.