Tribunal de les Aigues de Valencia

El Tribunal
39° 29′ N, 0° 23′ O  /  39.48°N , 0.38°O  / 39.48; -0.38
Tipus	tribunal de justicia tradicio
Part de	Irrigators’ tribunals of the Spanish Mediterranean coast (en)
Dia de la setmana	dijous
Localitzacio	casa Vestuari (Comarca de Valencia)
Estat	Espanya
Patrimoni cultural
Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat
Data	2009
Identificador	RL/00171
Inventari General del Patrimoni Cultural Valencia

El Tribunal de les Aigues de Valencia , conegut tambe com a Tribunal de la Vega de Valencia , es l' organ col·legiat encarregat de dirimir els conflictes per l'aigua de reg entre els llauradors de les comunitats de regants de les sequies que en formen part: Sequia de Quart , Benager i Faitanar , Tormos , Mislata , Mestalla , Favara , Rascanya i Rovella . ^[1] El conjunt d'aquestes sequies formen l'anomenada Vega de Valencia , sobre la qual te jurisdiccio el Tribunal, que junt amb la Sequia Reial de Montcada , amb jurisdiccio a part, formen l' horta de Valencia . Forma part, des de l' 1 d'octubre de 2009 , ^[2] de la llista de la UNESCO de patrimoni immaterial. ^[3]

Funcionament [ modifica ]

El Tribunal esta format per un representant de cadascuna de les comunitats de regants que en formen part, huit en total, anomenats sindics , i un d'ells es elegit president per un temps indeterminat. Tradicionalment el president ha estat el sindic de Favara o el de Tormos, alternativament.

Cada dijous de l'any (excepte festius) es reuneix el Tribunal amb els seus assessors a la Casa Vestidor de Valencia de la placa de la Mare de Deu per discutir diversos assumptes. Pero es a les 12 en punt del migdia, mentre sonen les campanes del Micalet , quan el Tribunal es constitueix formalment a la Porta dels Apostols de la Catedral de Valencia , a la mateixa placa. Es llavors quan l'algutzir, amb el permis del president, crida els denunciats de cadascuna de les sequies, amb la tradicional frase: ≪denunciats de la sequia de...!≫. El judici es desenvolupa de forma rapida, oral i integrament en valencia . El denunciant, que sol ser el guarda de la sequia a la qual pertany l'infractor, exposa el cas davant del Tribunal, i despres el denunciat es defensa a si mateix i respon a les preguntes del sindic de la sequia a la qual pertany. Es a continuacio quan el Tribunal, amb l'excepcio del sindic de la sequia en questio, decideix la culpabilitat o no del denunciat, i en cas afirmatiu, es el sindic de la sequia qui imposa la pena a pagar per l'infractor, d'acord amb les Ordenances de la propia Comunitat de regants . Encara hui dia la pena s'imposa en sous , tal com es feia en epoca medieval , entenent-se actualment per 1 sou , el jornal diari del guarda de la sequia. Segons recull la Gran Enciclopedia Catalana , ≪la sentencia es verbal, i nomes a peticio de part es dona per escrit, pero el secretari del tribunal porta un registre amb els noms dels litigants i l'import de les multes imposades, les quals han d'esser satisfetes immediatament, i son regulades encara amb l'antiga moneda valenciana, avui absolutament inusitada fora d'aquest cas: la lliura , equivalent a 3,75 ptes (€0,02), que consta de vint sous i cada sou de dotze diners ≫.

Son objecte de la jurisdiccio del Tribunal de les Aigues : els mateixos membres del Tribunal, les Comunitats de regants, els atandadors , les persones juridiques (per ex. Cambres Agricoles), els arrendataris, els comuners, els concessionaris d'aigues, els regants, els mateixos denunciants i terceres persones. Poden denunciar davant del Tribunal els sindics , els alets que formen part de la junta de cada Comunitat, el guarda (que ve a ser com un fiscal) i terceres persones.

Historia [ modifica ]

El seu origen ens es totalment desconegut, malgrat que el mes probable es que siga una evolucio al llarg de l'epoca feudal, basada en tradicions andalusines anteriors. La teoria mes estesa, pero sense cap fonament historic, li la devem a Francesc Xavier Borrull , defensada en 1813 davant les Corts de Cadis per intentar salvar-lo de la seua desaparicio. 2019 ^{[ cal citacio ]} La seua hipotesi es que ja existia un antecedent en epoca romana , pero que la seua fundacio tal com funciona hui en dia es va produir en algun moment dels regnats dels califes Abd al-Rahman III o al-Hakam II , en concret l'any 960 de la nostra era ^[5] , sense aclarir d'on surt la referida data. La rao per a fer-ho es que es l'unic moment en que Borrull veu un moment de pau completa en la historia d' Al-Andalus , i per tant dedueix que d'algun moment dels regnats d'aquests dos califes va haver de sortir l'ordre. De fet, el 1960 es va commemorar el Mil·lenari del Tribunal de les Aigues , impulsat per Vicente Giner Boira, assessor juridic del Tribunal en aquell moment, i principal defensor d'aquesta teoria al segle  xx . Una volta ≪establit≫ per a Borrull l'origen del Tribunal, s'addueix la continuitat en epoca feudal pel Fur XXXV de Jaume I , de 1239 , pel que ordena que les sequies es regeixen ≪segons que antigament es e fo establit e acostumat en temps de sarrahins≫.

En realitat no tenim cap document que parle expressament del Tribunal fins al segle  xviii , la qual cosa no vol dir que no existira abans. Segons els Furs de Valencia la jurisdiccio sobre regadius la tenen els sequiers de cada Comunitat de regants . Sabem que a principis del segle  xv els sequiers d'algunes Comunitats de regants de l' horta de Valencia ja convocaven els denunciats els dijous a la placa de la Seu (actual de la Mare de Deu), pero aixo no demostra l'existencia d'un Tribunal constituit. Per a Thomas Glick , l'origen del Tribunal no seria degut a cap rei o califa, sino que es tractaria d'una institucio de molt llarga evolucio. Si no tenim documentacio sobre la seua existencia es perque no tenia un status legal, i com a institucio juridica no tenia cap importancia, ja que la jurisdiccio era dels sequiers. Sembla logic pensar que l'objectiu de la reunio conjunta dels sequiers no era tant el judici en si, tal com es fa hui dia, sino la consulta entre ells com a maxims coneixedors de la realitat de l' horta de Valencia . Es molt probable tambe que el pas per convertir-se d'una reunio de sequiers en un Tribunal tal com l'entenem hui dia es produira precisament als mateixos anys en que Borrull defensava la seua permanencia a les Corts de Cadis , amb l'objectiu d'adequar-lo a la jurisdiccio de l' Estat Liberal .

Es interessant la descripcio del funcionament del Tribunal al segle  xix que fa Vicente Blasco Ibanez a la seua novel·la La Barraca . 2019 ^{[ cal citacio ]}

El rei Alfons XII va promulgar el 1879 la Llei d'Aigues, la qual confirma l'existencia i els privilegis del Tribunal i va recollir la seua organitzacio per a implantar-la com a model als Jurats de Reg de totes les comunitats regants d' Espanya . ^[5]

El 2009 fou reconegut Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. ^[6]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

Aquest article te bibliografia, pero no se sap quina referencia verifica cada part . Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paragrafs concrets.

• Thomas Glick, Regadio y Sociedad en la Valencia Medieval , 1988.
• Vicente Giner Boira, El Tribunal de la Aguas de Valencia , 1995.
• Francesc Xavier Borrull, Discurso que dixo D. Francisco Xavier Borrull y Vilanova, diputado por el Reino de Valencia, en la sesion de las Cortes de 31 de julio de 1813... , 1813.
• Enric Guinot i Joan Romero, "El Tribunal de les Aigues de l'horta de Valencia: Continuitat institucional i canvi social", Derecho, Historia y Universidades. Estudios dedicados a Mariano Peset , 2007.

Vegeu tambe [ modifica ]

• Tribunal de les Aigues de Murcia

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Tribunal de les Aigues de Valencia

• ≪ Tribunal de les Aigues de Valencia ≫.
• Arxiu Vicente Giner Boira (Biblioteca Valenciana) Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine .