Tibet

Plantilla:Infotaula geografia políticaTibet
Vista hivernal
Imatge

Localitzacio
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
  29° 36′ N, 91° 06′ E  /  29.6°N , 91.1°E  / 29.6; 91.1
Territori reivindicat per Administracio Central Tibetana Modifica el valor a Wikidata
Estat Republica Popular de la Xina
Regio autonoma Tibet Modifica el valor a Wikidata
Poblacio humana
Poblacio 3.002.166 (2010) Modifica el valor a Wikidata (1,2 hab./km² )
Geografia
Superficie 2.500.000 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud 4.380 m Modifica el valor a Wikidata
Punt mes alt Everest (8.848,86 m) Modifica el valor a Wikidata

Cultural/historical Tibet (highlighted) depicted with various competing territorial claims.
Verd clar Groc  Regio Autonoma del Tibet dins de la Republica Popular de la Xina
Vermell Taronja Groc  "Gran Tibet"; Tibet historic reclamat pels grups tibetans a l'exili
Blau-cel Taronja Verd clar Groc  Arees tibetanes designades per la Republica Popular de la Xina
Verd clar  Arees controlades per la Xina i reclamades per l' India com a part d' Aksai Chin
Blau-cel  Arees controlades per l'India i reclamades per la Xina com a part del Tibet
Blau  Altres arees historiques de l'esfera cultural tibetana
Bandera del govern tibeta a l'exili (fou la bandera del Tibet abans del 1950)
Fronteres historiques del Tibet

El Tibet (en tibeta ??? Bod , pronunciat po en el dialecte de Lhasa ; en xines 西 [ X? ] [ zang ] ) es una regio de l' Asia central que designa quatre entitats geografiques superposades:

  • en el seu aspecte fisic, designa l'altipla situat al nord de l' Himalaia , de clima semidesertic . Aquesta area s'anomena ≪el sostre del mon≫ perque te una alcada mitjana superior als 3.000 m sobre el nivell del mar.
  • al mateix temps, tambe s'anomena Tibet tota la zona poblada pels tibetans. La cultura tibetana es caracteritza per l'us de la llengua tibetana , costums comuns i diferenciats d'altres pobles d'Asia, pero sobretot per la variant del budisme que s'hi practica anomenat lamaisme . Es pot dividir en Tibet central, Amdo i Khan.
  • d'altra banda, representa la regio autonoma de l'actual Republica Popular de la Xina , amb un estatut administratiu que la diferencia d'altres regions de la Xina . Altres territoris de cultura tibetana son a la regio autonoma de Xinjiang o a les provincies de Sichuan , Gansu i Qinghai de la Xina, i una part molt petita al nord de l' India .
  • finalment, tambe es fa servir per a designar alguns dels antics regnes historics tibetans.

Historia [ modifica ]

Segons les restes arqueologiques trobades al Tibet , se suposa que els seus primers habitants hi aparegueren vers l'any 10000 aC. No obstant aixo, a causa del caracter nomada de les tribus tibetanes, entre aquestes els Zhang Zhung , no es fins fa 2.300 anys quan comencen a tenir una clara presencia en la historia de l'Asia . Es llavors quan apareix el rei Nyakhri Tsampo, que instaura una dinastia militar que s'expandeix per tot l'altipla tibeta, entre els regnes de la Xina , l' India , el Nepal , Bhutan i Birmania .

Aquesta dinastia es va mantenir fins que, 30 reis mes tard, el mitic Songsten Gampo ( segle  vii ) n'assumi el poder. Amb aquest rei, el Tibet arriba a la maxima expansio: aconsegui tenir 40 milions d'habitants i expandi les seves fronteres fins a entrar a la Xina i prendre la ciutat de Chang'an (actual Xi'an ); aixo era l'any 763 . El rei Songsten Gampo es casa amb dues princeses budistes , l'una xinesa i l'altra d'origen indi. Aixo li permete coneixer ambdues civilitzacions i tambe el budisme mahayana . El Pais de les Neus, fins llavors un estat feudal (format per 17 regions), fou convertit per aquest rei en una estat mes pacific. Envia estudiants a l'India, on van aprendre el sanscrit i comencaren a traduir a la llengua tibetana la vasta literatura budista. A finals del segle  viii , convidaren el mestre Padmasambhava (literalment, 'nascut del lotus '), tambe conegut al Tibet com a Guru Rinpoche ('mestre precios') a ensenyar la filosofia budista. Es gracies a aquests dos personatges que s'introdui el budisme al Tibet. Els tibetans consideren que Guru Rinpoche es el segon Buda del nostre temps despres de Siddhartha Gautama . L'emperador Trisong Detsen i el mestre Padmasambhava construiren temples com el Jokhang o el Ramoche, ambdos a la nova capital tibetana: Lhasa . Tambe hi van fundar una gran quantitat de monestirs.

L'any 821 , el Tibet signa un tractat de pau amb la Xina. El budisme es perseguit durant anys i el rei Yeshe Oe es capturat perque abandoni les seves creences. Aquest rei estava intentant convencer el mestre indi Atisha que anes al Tibet. El seu nebot, Jangchub Oe, va enviar-hi traductors i altra gent fins que aconseguiren que Atisha acceptes. Al Tibet, Atisha va escriure Una llum al cami , obra de valor espiritual de la qual deriva una tradicio d'ensenyances. Sota la influencia d'Atisha (que visque al Tibet entre el 1042 i 1055 ), el budisme torna a ressorgir; s'hi van construir mes monestirs i es va concloure la traduccio de texts budistes, donant lloc a la produccio de texts propiament tibetans. Amb aquesta accio politica impedi el sorgiment de noves dinasties. Les institucions monastiques comencaren a guanyar poder mentre que les families nobles que hi governaven el perdien.

A principis del segle  xiii , Gengis Khan conquereix la Xina i el Tibet, que esta sota el seu domini fins a la meitat del segle  xiv ( 1368 ). A finals d'aquest segle, el lama Je Tsongkhapa inicia un renaixement espiritual del budisme tibeta i crea l'escola Gelug ?coneguda tambe amb el nom de 'capells grocs'. Je Rinpoche (Tsongkhapa) va comencar-hi tradicions festives tan importants en la cultura tibetana com el Monlan Chenmo (Gran Festival de les Pregaries), festa que se celebra fins al 1960 , quan la Xina va restringir les activitats religioses al Tibet.

Al segle  xv , la quantitat de militars va disminuir i la de monjos augmenta. Un deixeble del lama Tsongkhapa , Gendun Drupa, comenca a liderar la nova escola; en aquella epoca, s'impartiren noves doctrines, es construiren mes monestirs i es van compondre nous texts. Despres de la mort de Gendun, un nen fou reconegut com la seva reencarnacio. Quan aquest va morir, es va tornar a cercar la seva reencarnacio i es va trobar un nen que s'anomena Sonam Gyatso . L'any 1573 , va visitar Mongolia i l'emperador Alta Khan li atorga el titol de dalai ('mestre tan extens com l'ocea'). Sonam, en considerar-se que era la tercera reencarnacio de Gendun, va passar a ser conegut com el tercer dalai-lama . El Tibet es va situar sota la proteccio d' Altan Khan i els Gelug van governar el pais.

Al segle  xvii , el cinque dalai-lama (Lobsang Gyatso, el Gran) va ser proclamat rei del Tibet i va fundar els palaus de Ganden i el Potala , a Lhasa . Va desmilitaritzar totalment el pais i va aconseguir que l'emperador dels manxus garantis la independencia del Tibet.

Historia recent [ modifica ]

Escut historic del Tibet

El XIII dalai-lama, Thubten Gyatso ( 1876 - 1933 ), va iniciar la modernitzacio del Tibet, pero al comencament del segle  xx , el coronel britanic Younghusband va forcar el govern tibeta a acceptar un tractat comercial amb l'India que solament beneficiava els britanics. La Gran Bretanya va enviar tropes al Tibet amb l'excusa d'una creixent influencia russa i el Dalai-Lama va fugir a Mongolia fins al 1911 (vegeu tractat d'amistat i alianca entre el govern de Mongolia i el Tibet ). El 1906 , es va establir un tractat bilateral angloxines pel qual l'Imperi xines adquiria el reconeixement de la seva sobirania al Tibet a canvi del pagament d'una gran quantitat de diners als britanics, que en van retirar les tropes. Un any despres, el 1907 , la Gran Bretanya i Russia van signar un acord de no-ingerencia en els assumptes tibetans.

El XIV Dalai-Lama Tenzin Gyatso va neixer el 1935 a Amdo , prop de la Xina, i dos anys mes tard fou reconegut com la reencarnacio del tretze Dalai Lama del Tibet. A causa de la invasio xinesa , va haver d'assumir el poder del seu pais als 16 anys, el 17 de novembre del 1950 . La Republica Popular de la Xina (RPX) havia anunciat que aniria ≪a alliberar el Tibet dels invasors estrangers i a retornar-lo a la Patria≫ un any abans. Tot i aixi, nomes hi havia sis forasters en terra tibetana. Mao Zedong hi va enviar 80.000 soldats i va implantar un programa de millora de les comunicacions, tambe va construir carreteres i aeroports .

El 10 de marc del 1959 hi hague manifestacions pels carrers de Lhasa. Els tibetans, temerosos de la sort del Dalai-Lama, es van asseure al voltant del Norbulingka , on aquest es trobava. El Dalai-Lama va rebre una invitacio a un teatre xines amb la condicio que hi anes sense cap escorta; ultimament, tots els dirigents tibetans que hi havien accedit no havien tornat. Tal fou la peticio del poble per tal que el Dalai-Lama fugis que, una nit ?disfressat de soldat i sense ulleres? va marxar entre la multitud que envoltava el palau de Norbulingka i va caminar per l' Himalaia amb altres dirigents tibetans fins a arribar a l'India. Milers de tibetans van seguir el cami del Dalai-Lama i van exiliar-se a l'India, on es van establir. A Dharamsala , al nord de l'estat indi d' Himachal Pradesh , es va fundar el govern tibeta en l' exili . [1]

Geografia i ecosistema [ modifica ]

Iac domestic al costat del llac Yamdrok

El Tibet historic constava de 2,5 milions de quilometres quadrats en una mitjana d'altitud de mes de 4.000 metres: es tracta de l' altipla del Tibet . El Tibet es divideix en tres provincies: Amdo (al NE), Kham (la mes oriental) i U-Tsang (al sud i l'oest).

Al Tibet, neixen rius com el Brahmaputra ( Tsang-po en tibeta) i el Yang Tse (Drichu) o l'Indus (Sengue khabab).

Hi ha molta diversitat d'animals: 40 especies endemiques de mamifers , 23 d'ocells, 2 de reptils. Alguns son el iac (yak), l' antilop tibeta , el panda gegant i el roig o la marmota bobac .

La major part de la flora i fauna tibetana es concentra a les zones de l'est i del sud, mes humides.

Gastronomia [ modifica ]

A causa de la gran alcada i les dures condicions ambientals del Tibet, la seva gastronomia tradicional es molt calorica i rica en proteines i greixos . Aquest tipus de dieta es caracteristica en l'alimentacio diaria dels nomades tibetans, que es basa en dos aliments molt energetics: la tsampa , que consisteix en farina principalment d' ordi torrada, i el cha ( te ). El te especific tibeta ( po cha ) es te amb mantega de iac i sal. Altres plats mes elaborats son, per exemple, el thug-pa (sopa de verdures, carn i pasta) i els momos , pasta en forma de ravioli , d'una mida mes gran que una croqueta , farcida de carn o verdura i fets al vapor; aixi com els khabse (galetes). Es menja carn de iac, ovella o cabra . Tambe aprofiten la llet per a fer lassi , iogurt batut.

Llengua [ modifica ]

Mapa etnolinguistic del Tibet, 1967

El tibeta pertany al grup de les llengues sinotibetanes (xines-tibeta). Les paraules acostumen a ser monosil·labiques, tot i que se'ls afegeix un sufix que normalment denomina la morfologia de la paraula o altres caracteristiques (si es masculina, femenina, plural, verb, etc.). L' alfabet tibeta prove de l'epoca del rei Songsten Gampo. Aquest rei (que va introduir el budisme al Tibet) va enviar un grup d'erudits a l'India per tal que estudiessin els textos budistes i els traduissin a la llengua tibetana. Aixi mateix, aquests savis havien d'estudiar detalladament els alfabets indis. Van escollir el brahmi i, modificant-lo, crearen l'alfabet tibeta.

Les quatre escoles del budisme tibeta [ modifica ]

El budisme mahayana entra al Tibet sota el guiatge de Guru Rimpotxe al segle  viii . Abans existia la tradicio Bon . El budisme mahayana o Gran Vehicle no es limita a buscar l'alliberament personal, sino que la seva finalitat es tambe difondre la saviesa aconseguida i ensenyar el cami a tots els essers. Aquest vehicle agafa diferents formes segons les cultures: com el zen al Japo i el tantra o vajrayana al Tibet.

Al segle  viii , es va establir l'ordre dels Nyingma o 'Antics', que recopila les doctrines de Guru Rinpoche. La seva jerarquia esta basada a reconeixer els lames dotats de saviesa.

Al segle  ix , hi aparegue la tradicio Kagyu ('tradicio oral') tambe coneguda amb el nom de capells rojos . Fou iniciada per Tilopa ( 988 - 1089 ), Naropa ( 1016 - 1100 ), Marpa el Traductor i el seu deixeble Milarepa . Organitzen la seva jerarquia mitjancant les reencarnacions dels mestres savis.

Dos segles despres, hi sorgi l'escola Sakya (denominada aixi pel monestir d'origen) fundada per Konchog Gyalpo. Es regeixen per un sistema de transmissio hereditaria. Aquesta familia exerci el poder al Tibet als segles  xii i xiii .

Al segle  xiv , a causa de la reforma espiritual de Lama Tsongkhapa ?considerat una emanacio del Buda de la Saviesa, Manjushri ?, nasque l'orde dels Gelug ('model de virtut'), anomenats capells grocs . Tenen una estructura jerarquica universitaria, tot i que les reencarnacions hi juguen tambe un paper important.

Totes les tradicions pretenen acomplir el despertar i pertanyen al budisme mahayana tibeta, per la qual cosa els seus ensenyaments son molt semblants. L'escola Nyingma cerca el que anomena ≪visio directa≫; l'escola Kagyu posa molt d'emfasi en la practica individual, l'escola Sakya es coneguda pels seus rituals i l'escola Gelug dona molta importancia a la vida monastica i als estudis filosofics.

Referencies [ modifica ]

  1. Alay , Josep Lluis ≪El Tibet, l'infern a la terra≫ (paper). Sapiens . Sapiens Publicacions [Barcelona], num.128, Abril 2013, p.12-13. ISSN : 1695-2014 .

Vegeu tambe [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

Aquest article o seccio conte transcripcio ruby . Consulteu si el vostre navegador hi es compatible . Si no es aixi, es possible que veieu les transcripcions darrere el caracter transcrit i entre claudators; per exemple, veureu [zh?ng], en comptes de veure-ho en petit i a sobre del caracter transcrit.