El
Tibet
(en
tibeta
???
Bod
, pronunciat
po
en el dialecte de
Lhasa
; en
xines
西
藏
) es una regio de l'
Asia central
que designa quatre entitats geografiques superposades:
- en el seu aspecte fisic, designa l'altipla situat al nord de l'
Himalaia
, de clima
semidesertic
. Aquesta area s'anomena ≪el sostre del mon≫ perque te una alcada mitjana superior als 3.000 m sobre el nivell del mar.
- al mateix temps, tambe s'anomena
Tibet
tota la zona poblada pels tibetans. La cultura tibetana es caracteritza per l'us de la
llengua tibetana
, costums comuns i diferenciats d'altres pobles d'Asia, pero sobretot per la variant del
budisme
que s'hi practica anomenat
lamaisme
. Es pot dividir en Tibet central, Amdo i Khan.
- d'altra banda, representa la
regio autonoma
de l'actual
Republica Popular de la Xina
, amb un estatut administratiu que la diferencia d'altres regions de la
Xina
. Altres territoris de cultura tibetana son a la regio autonoma de
Xinjiang
o a les provincies de
Sichuan
,
Gansu
i
Qinghai
de la Xina, i una part molt petita al nord de l'
India
.
- finalment, tambe es fa servir per a designar alguns dels antics regnes historics tibetans.
Segons les restes arqueologiques trobades al
Tibet
, se suposa que els seus primers habitants hi aparegueren vers l'any 10000 aC. No obstant aixo, a causa del caracter
nomada
de les tribus tibetanes, entre aquestes els
Zhang Zhung
, no es fins fa 2.300 anys quan comencen a tenir una clara presencia en la historia de
l'Asia
. Es llavors quan apareix el rei Nyakhri Tsampo, que instaura una dinastia militar que s'expandeix per tot l'altipla tibeta, entre els regnes de la
Xina
, l'
India
, el
Nepal
,
Bhutan
i
Birmania
.
Aquesta dinastia es va mantenir fins que, 30 reis mes tard, el mitic
Songsten Gampo
(
segle
vii
) n'assumi el poder. Amb aquest rei, el Tibet arriba a la maxima expansio: aconsegui tenir 40 milions d'habitants i expandi les seves fronteres fins a entrar a la Xina i prendre la ciutat de Chang'an (actual
Xi'an
); aixo era l'any
763
. El rei Songsten Gampo es casa amb dues princeses
budistes
, l'una xinesa i l'altra d'origen indi. Aixo li permete coneixer ambdues civilitzacions i tambe el
budisme
mahayana
. El Pais de les Neus, fins llavors un estat
feudal
(format per 17 regions), fou convertit per aquest rei en una estat mes pacific. Envia estudiants a l'India, on van aprendre el
sanscrit
i comencaren a traduir a la
llengua tibetana
la vasta literatura budista. A finals del segle
viii
, convidaren el mestre
Padmasambhava
(literalment, 'nascut del
lotus
'), tambe conegut al Tibet com a
Guru Rinpoche
('mestre precios') a ensenyar la filosofia budista. Es gracies a aquests dos personatges que s'introdui el budisme al Tibet. Els tibetans consideren que Guru Rinpoche es el segon
Buda
del nostre temps despres de
Siddhartha Gautama
. L'emperador Trisong Detsen i el mestre Padmasambhava construiren temples com el
Jokhang
o el Ramoche, ambdos a la nova capital tibetana:
Lhasa
. Tambe hi van fundar una gran quantitat de monestirs.
L'any
821
, el Tibet signa un tractat de pau amb la Xina. El budisme es perseguit durant anys i el rei
Yeshe Oe
es capturat perque abandoni les seves creences. Aquest rei estava intentant convencer el mestre indi
Atisha
que anes al Tibet. El seu nebot, Jangchub Oe, va enviar-hi traductors i altra gent fins que aconseguiren que Atisha acceptes. Al Tibet, Atisha va escriure
Una llum al cami
, obra de valor espiritual de la qual deriva una tradicio d'ensenyances. Sota la influencia d'Atisha (que visque al Tibet entre el
1042
i
1055
), el budisme torna a ressorgir; s'hi van construir mes
monestirs
i es va concloure la traduccio de texts budistes, donant lloc a la produccio de texts propiament tibetans. Amb aquesta accio politica impedi el sorgiment de noves dinasties. Les institucions monastiques comencaren a guanyar poder mentre que les families nobles que hi governaven el perdien.
A principis del
segle
xiii
,
Gengis Khan
conquereix la Xina i el Tibet, que esta sota el seu domini fins a la meitat del
segle
xiv
(
1368
). A finals d'aquest segle, el lama Je Tsongkhapa inicia un renaixement espiritual del budisme tibeta i crea l'escola
Gelug
?coneguda tambe amb el nom de 'capells grocs'.
Je Rinpoche
(Tsongkhapa) va comencar-hi tradicions festives tan importants en la cultura tibetana com el Monlan Chenmo (Gran Festival de les Pregaries), festa que se celebra fins al
1960
, quan la Xina va restringir les activitats religioses al Tibet.
Al segle
xv
, la quantitat de
militars
va disminuir i la de monjos augmenta. Un deixeble del lama
Tsongkhapa
, Gendun Drupa, comenca a liderar la nova escola; en aquella epoca, s'impartiren noves doctrines, es construiren mes monestirs i es van compondre nous texts. Despres de la mort de Gendun, un nen fou reconegut com la seva reencarnacio. Quan aquest va morir, es va tornar a cercar la seva reencarnacio i es va trobar un nen que s'anomena
Sonam Gyatso
. L'any
1573
, va visitar
Mongolia
i l'emperador Alta Khan li atorga el titol de
dalai
('mestre tan extens com l'ocea'). Sonam, en considerar-se que era la tercera reencarnacio de Gendun, va passar a ser conegut com el
tercer
dalai-lama
. El Tibet es va situar sota la proteccio d'
Altan Khan
i els
Gelug
van governar el pais.
Al segle
xvii
, el cinque
dalai-lama
(Lobsang Gyatso, el Gran) va ser proclamat rei del Tibet i va fundar els palaus de Ganden i el
Potala
, a
Lhasa
. Va desmilitaritzar totalment el pais i va aconseguir que l'emperador dels manxus garantis la independencia del Tibet.
Historia recent
[
modifica
]
El XIII dalai-lama, Thubten Gyatso (
1876
-
1933
), va iniciar la modernitzacio del Tibet, pero al comencament del segle
xx
, el coronel
britanic
Younghusband
va forcar el govern tibeta a acceptar un tractat comercial amb l'India que solament beneficiava els britanics. La Gran Bretanya va enviar tropes al Tibet amb l'excusa d'una creixent influencia
russa
i el Dalai-Lama va fugir a
Mongolia
fins al
1911
(vegeu
tractat d'amistat i alianca entre el govern de Mongolia i el Tibet
). El
1906
, es va establir un tractat bilateral angloxines pel qual l'Imperi xines adquiria el reconeixement de la seva sobirania al Tibet a canvi del pagament d'una gran quantitat de diners als britanics, que en van retirar les tropes. Un any despres, el
1907
, la Gran Bretanya i Russia van signar un acord de no-ingerencia en els assumptes tibetans.
El XIV Dalai-Lama
Tenzin Gyatso
va neixer el 1935 a
Amdo
, prop de la Xina, i dos anys mes tard fou reconegut com la reencarnacio del tretze Dalai Lama del Tibet. A causa de la
invasio xinesa
, va haver d'assumir el poder del seu pais als 16 anys, el
17 de novembre
del
1950
. La
Republica Popular de la Xina
(RPX) havia anunciat que aniria ≪a alliberar el Tibet dels invasors estrangers i a retornar-lo a la Patria≫ un any abans. Tot i aixi, nomes hi havia sis forasters en terra tibetana.
Mao Zedong
hi va enviar 80.000 soldats i va implantar un programa de millora de les comunicacions, tambe va construir carreteres i
aeroports
.
El
10 de marc
del
1959
hi hague
manifestacions
pels carrers de Lhasa. Els tibetans, temerosos de la sort del Dalai-Lama, es van asseure al voltant del
Norbulingka
, on aquest es trobava. El Dalai-Lama va rebre una invitacio a un teatre xines amb la condicio que hi anes sense cap escorta; ultimament, tots els dirigents tibetans que hi havien accedit no havien tornat. Tal fou la peticio del poble per tal que el Dalai-Lama fugis que, una nit ?disfressat de soldat i sense ulleres? va marxar entre la multitud que envoltava el palau de Norbulingka i va caminar per l'
Himalaia
amb altres dirigents tibetans fins a arribar a l'India. Milers de tibetans van seguir el cami del Dalai-Lama i van exiliar-se a l'India, on es van establir. A
Dharamsala
, al nord de l'estat indi d'
Himachal Pradesh
, es va fundar el
govern
tibeta en l'
exili
.
[1]
Geografia i ecosistema
[
modifica
]
El Tibet historic constava de 2,5 milions de quilometres quadrats en una mitjana d'altitud de mes de 4.000 metres: es tracta de l'
altipla del Tibet
. El Tibet es divideix en tres provincies:
Amdo
(al NE),
Kham
(la mes oriental) i
U-Tsang
(al sud i l'oest).
Al Tibet, neixen rius com el
Brahmaputra
(
Tsang-po
en tibeta) i el
Yang Tse
(Drichu) o
l'Indus
(Sengue khabab).
Hi ha molta diversitat d'animals: 40 especies endemiques de
mamifers
, 23 d'ocells, 2 de reptils. Alguns son el
iac
(yak), l'
antilop tibeta
, el
panda gegant
i el
roig
o la
marmota bobac
.
La major part de la flora i fauna tibetana es concentra a les zones de l'est i del sud, mes humides.
A causa de la gran alcada i les dures condicions ambientals del Tibet, la seva gastronomia tradicional es molt calorica i rica en
proteines
i
greixos
. Aquest tipus de dieta es caracteristica en l'alimentacio diaria dels
nomades
tibetans, que es basa en dos aliments molt energetics: la
tsampa
, que consisteix en
farina
principalment d'
ordi
torrada, i el
cha
(
te
). El te especific tibeta (
po cha
) es
te amb mantega
de
iac
i sal. Altres plats mes elaborats son, per exemple, el
thug-pa
(sopa de verdures, carn i pasta) i els
momos
,
pasta
en forma de
ravioli
, d'una mida mes gran que una
croqueta
, farcida de
carn
o
verdura
i fets al vapor; aixi com els
khabse
(galetes). Es menja carn de iac,
ovella
o
cabra
. Tambe aprofiten la llet per a fer
lassi
,
iogurt
batut.
El
tibeta
pertany al grup de les llengues sinotibetanes (xines-tibeta). Les paraules acostumen a ser monosil·labiques, tot i que se'ls afegeix un sufix que normalment denomina la morfologia de la paraula o altres caracteristiques (si es masculina, femenina, plural, verb, etc.). L'
alfabet tibeta
prove de l'epoca del rei Songsten Gampo. Aquest rei (que va introduir el budisme al Tibet) va enviar un grup d'erudits a l'India per tal que estudiessin els textos budistes i els traduissin a la llengua tibetana. Aixi mateix, aquests savis havien d'estudiar detalladament els alfabets indis. Van escollir el brahmi i, modificant-lo, crearen l'alfabet tibeta.
Les quatre escoles del budisme tibeta
[
modifica
]
El
budisme mahayana
entra al Tibet sota el guiatge de
Guru Rimpotxe
al
segle
viii
. Abans existia la tradicio
Bon
. El budisme mahayana o Gran Vehicle no es limita a buscar l'alliberament personal, sino que la seva finalitat es tambe difondre la saviesa aconseguida i ensenyar el cami a tots els essers. Aquest vehicle agafa diferents formes segons les cultures: com el
zen
al
Japo
i el
tantra
o
vajrayana
al Tibet.
Al segle
viii
, es va establir l'ordre dels Nyingma o 'Antics', que recopila les doctrines de Guru Rinpoche. La seva jerarquia esta basada a reconeixer els
lames
dotats de saviesa.
Al segle
ix
, hi aparegue la tradicio
Kagyu
('tradicio oral') tambe coneguda amb el nom de
capells rojos
. Fou iniciada per
Tilopa
(
988
-
1089
),
Naropa
(
1016
-
1100
), Marpa el Traductor i el seu deixeble
Milarepa
. Organitzen la seva jerarquia mitjancant les reencarnacions dels mestres savis.
Dos segles despres, hi sorgi l'escola
Sakya
(denominada aixi pel monestir d'origen) fundada per Konchog Gyalpo. Es regeixen per un sistema de transmissio hereditaria. Aquesta familia exerci el poder al Tibet als segles
xii
i
xiii
.
Al
segle
xiv
, a causa de la reforma espiritual de Lama Tsongkhapa ?considerat una emanacio del Buda de la Saviesa,
Manjushri
?, nasque l'orde dels
Gelug
('model de virtut'), anomenats
capells grocs
. Tenen una estructura jerarquica universitaria, tot i que les reencarnacions hi juguen tambe un paper important.
Totes les tradicions pretenen acomplir el despertar i pertanyen al budisme mahayana tibeta, per la qual cosa els seus ensenyaments son molt semblants. L'escola Nyingma cerca el que anomena ≪visio directa≫; l'escola Kagyu posa molt d'emfasi en la practica individual, l'escola Sakya es coneguda pels seus rituals i l'escola Gelug dona molta importancia a la vida monastica i als estudis filosofics.
- ↑
Alay
, Josep Lluis ≪El Tibet, l'infern a la terra≫ (paper).
Sapiens
. Sapiens Publicacions [Barcelona], num.128, Abril 2013, p.12-13.
ISSN
:
1695-2014
.
Enllacos externs
[
modifica
]
Aquest article o seccio conte transcripcio
ruby
.
Consulteu si el vostre navegador hi es compatible
. Si no es aixi, es possible que veieu les transcripcions darrere el caracter transcrit i entre claudators; per exemple, veureu
中
[zh?ng], en comptes de veure-ho en petit i a sobre del caracter transcrit.
|
---|
| |
Dependencies
:
| |
---|
1.
Estat parcialment a
Europa
.
2.
Estat geograficament a l'
Asia
pero sovint considerat part d'
Europa
per raons historiques i culturals.
|