Per a altres significats, vegeu ≪ Theo van Gogh (marxant d'art) ≫.

Theo van Gogh

(2004)
Biografia
Naixement	23 juliol 1957 la Haia (Paisos Baixos)
Mort	2 novembre 2004 (47 anys) Amsterdam (Paisos Baixos)
Causa de mort	Homicidi  ( Ferida per arma de foc i ferida d'arma blanca )
Dades personals
Religio	Ateisme
Formacio	Universitat d'Amsterdam Montessori Lyceum Amsterdam (en)
Activitat
Ocupacio	presentador de televisio , actor de cinema , periodista , bloguer , locutor de radio , productor de televisio , director de televisio , muntador , actor de televisio , guionista , escriptor , columnista , programador , presentador , director de cinema , productor de cinema , actor , activista
Activitat	1982  ?  2004
Obra
Obres destacables (2004) Submission
Familia
Fills	Lieuwe van Gogh (en)
Pares	Johan van Gogh   i  Anneke van Gogh
Parents	Theo van Gogh ( oncle patern ) Henk Vonhoff ( oncle )
Cronologia
2 novembre 2004	assassinat de Theo van Gogh
Premis (2005)   Golden Calf Special Jury Prize (en) (2003)   Golden Calf for Best Television Drama (en) (1997)   Golden Calf for Best Television Drama (en) (1996)   Golden Calf for Best Director (en)
Lloc web	theovangogh.nl

Theo van Gogh ( 23 de juliol , 1957 - 2 de novembre , de 2004) fou un columnista , escriptor, actor , productor, i director cinematografic holandes. Era el besnet de Theo van Gogh , germa del pintor Vincent van Gogh . Van Gogh treballa amb l'escriptora d'origen somali Ayaan Hirsi Ali per produir la pel·licula Submission , que era critica amb el tractament de les dones a l' islam . El 2 de novembre de 2004 fou assassinat per Mohammed Bouyeri, un musulma holandes marroqui. L'ultima pel·licula que completa abans de la seva mort, 06/05 , es una versio ficticia de l'assassinat del politic Pim Fortuyn .

Biografia [ modifica ]

Theo van Gogh nasque a la Haia . El seu besavi fou el marxant d'art Theo van Gogh, germa de Vincent van Gogh. El seu pare, Johan van Gogh, era un membre del servei secret holandes ( AIVD , llavors anomenat BVD ). L'oncle de Theo, tambe anomenat Theo, fou executat com a lluitador de la resistencia durant l'ocupacio alemanya.

Despres de ser expulsat de la Facultat de Dret, a la qual assisti durant un any a la Universitat d'Amsterdam , Theo van Gogh esdevingue director d'escena . La seva passio autoproclamada era la produccio de pel·licules, i debuta com a director amb la pel·licula Luger (1981). Rebe un Gouden Kalf ('Cria daurada', l'equivalent holandes de l' Oscar ) per Blind Date (1996) i In het belang van de staat ('En interes de l'estat', 1997). Per l'ultim, tambe rebe un Certificate of Merit del San Francisco Internacional Film Festival . Com a actor aparegue en la produccio De noorderlingen (1992). Despres d'allo, treballa per a la televisio i escrivia columnes provocatives per a Metro i altres diaris.

Encara que semblava que gaudis de la vida, deia que no li importaria morir si no fos pel seu fill petit. El seu ultim llibre (2003) fou Allah weet het beter ('Al·la ho sap millor'), en el qual presentava els seus punts de vista sobre l'Islam en el seu to tipicament cinic , burleta. Era conegut per les seves critiques de l'Islam, especialment despres dels atemptats de l'11 de setembre de 2001 . Dona suport al nomenament de la politica somali liberal (anterior PvdA ) Ayaan Hirsi Ali per al Parlament holandes .

L'imam Fawaz de la mesquita d'as-Sunnah a la Haia donava diverses setmanes abans de l'assassinat un sermo en el qual anomena Theo van Gogh "un criminal bastard" i prega que Al·la li provoques una malaltia incurable. ^[1]

Durant la decada de 1980 , Van Gogh arriba a ser columnista, i durant aquells anys emprava les seves columnes per a descarregar la seva rabia contra politics, actors, directors cinematografics, escriptors i altra gent que considerava que era part de "l' establishment ". Es converti en una figura controvertida que es delectava en la provocacio. Es considerava a si mateix com un visionari incompres. Omplia el seu lloc web , De Gezonde Roker ('El fumador sa'), de critica dura contra la societat multicultural . Deia que aixo es necessitava urgentment mentre els Paisos Baixos estaven experimentant una confusio social que amenacava de convertir-lo en un "tipus de Belfast" en uns quants anys. ^[2]

Pensament [ modifica ]

Van Gogh era membre de la societat republicana holandesa Republikeins Genootschap , que defensa l'abolicio de la monarquia holandesa , i amic i seguidor del controvertit politic holandes Pim Fortuyn , assassinat el 2002.

Creava rabia en els membres principals de la comunitat jueva fent comentaris sobre el que veia com la preocupacio jueva amb Auschwitz . Aquesta cita d'una entrevista en una revista de 1991 es un tipic exemple d'aquests comentaris: Van Gogh explicava una "olor de caramel" manifestant que "avui nomes estan cremant jueus diabetics". Quan era criticat per l'historiador jueu Evelien Gans , escrivia en Folia Civitatis , el setmanari de la Universitat d'Amsterdam : "Sospito que la senyora Gans aconseguex somnis humits sobre ser follada pel Dr. Mengele ." Tambe expressava el desig que ella el demandaria de manera que hagues d'explicar en un jutjat per que els seus comentaris eren falsos.

Van Gogh rebutjava totes les formes de religio , i al final de la decada de 1990 es comencava a centrar en l' islam . Sentia que aquell islam politic era una amenaca creixent en les societats occidentals liberals, i deia que, si hagues estat mes jove, hauria emigrat als EUA.

Un dels pocs politics que semblaven exempts de les critiques de Van Gogh era el politic d'ala dreta Pim Fortuyn , assassinat el 2002 . Van Gogh normalment es referia a ell com el "calb divi". Despres de la mort de Fortuyn, Van Gogh continua atacant la resta de membres de la llista de Pim Fortuyn tal com feia amb els altres politics. La seva icona politica des de llavors fou Ayaan Hirsi Ali .

Submission [ modifica ]

Treballant a partir d'un escrit d'Ayaan Hirsi Ali, van Gogh crea la pel·licula de 10 minuts Submission . La pel·licula sobre la violencia contra dones en algunes societats islamiques, explica histories de quatre dones musulmanes insultades, utilitzant la tactica de la commocio visual. El titol mateix, Submission , es una traduccio de la paraula "Islam" a l'angles, referint-se a la submissio dels musulmans davant Deu. En la pel·licula, els cossos despullats de dones es tapen amb mortalles semitransparents com s'agenollen en l'oracio, dient les seves histories com si estiguessin parlant a Al·la. Els versos alcoranics en arab que es discuteixen son projectats sobre els seus cossos. Despres de l'emissio de Submission , Van Gogh i Hirsi Ali reberen amenaces de mort. Van Gogh no se les prenia gaire seriosament i rebutjava qualsevol proteccio, segons diu Ayaan Hirsi Ali: "Ningu no mata l'idiota del poble", un terme que sovint solia atribuir-se. ^[3]

Mort [ modifica ]

Mohammed bouyeri assassina Van Gogh el mati del 2 de novembre de 2004, a Amsterdam, davant de l'oficina del burg Oriental d'Amsterdam ( stadsdeelkantoor ) a la cantonada del Linnaeusstraat i Tweede Oosterparkstraat ( 52° 21′ 32.22″ N, 4° 55′ 34.74″ E  /  52.3589500°N , 4.9263167°E  / 52.3589500; 4.9263167 ) ^[4] , mentre anava a treballar amb bicicleta . ^[5] Bouyeri dispara a van Gogh vuit vegades amb una pistola HS 2000 , i mori a l'instant. Bouyeri llavors intenta decapitar-lo amb un ganivet, ^[6] i li'n clava un altre al pit. Els dos ganivets li quedaren clavats al tronc, adjuntant una nota de cinc pagines al cos. La nota ^[7] amenacava els estats occidentals, els jueus i Ayaan Hirsi Ali . ^{[8] [9]} La nota tambe contenia referencies a la ideologia de l'organitzacio egipcia Takfir wal-Hijra .

L'assassi, Mohammed Bouyeri , un ciutada holandes marroqui de 26 anys, fou detingut per la policia despres de rebre un tret a la cama. Bouyeri al·lega la lliga terrorista amb el neerlandes Hofstad Network . Tambe se l'acusava de l'intent d'assassinat d'uns quants policies i espectadors, possessio il·legal d'arma de foc, i conspiracio per assassinar-ne altres, incloent-hi Hirsi Ali . Fou declarat culpable el 26 de juliol del 2005 i condemnat a cadena perpetua sense possibilitat de llibertat condicional . ^[10]

Consequencies [ modifica ]

L'endema de l'assassinat, la policia holandesa arrestava vuit radicals musulmans que pertanyien a un grup mes tard atribuit a Hofstadgroep . Sis dels detinguts eren marroquins holandesos, un era holandes algeria i el darrer tenia doble nacionalitat hispanomarroquina.

L'assassinat de Theo Van Gogh feu esclatar una tempesta d'atrocitat per tots els Paisos Baixos. Flors, notes, dibuixos i altres expressions de decepcio foren deixades a l'escena de l'assassinat. ^[11]

Alhora, comencant amb quatre atacs d'incendi provocat contra mesquites en el cap de setmana del 5 al 7 de novembre, un nombre significatiu d'incidents violents i atacs provocats prenien lloc. ^{[12] [13]} L'“Observatori Neerlandes del Racisme i la Xenofobia” registra un total de 106 incidents violents contra objectius musulmans en novembre. L'Agencia Nacional de Serveis de Policia Holandesa (KLPD) recolli 31 incidents violents contra mesquites i escoles islamiques entre 23 de novembre i 13 de marc de 2005. ^[14] Un cas que provoca molta atencio mediatica fou l'atac incendiari que destrui una escola primaria musulmana a Uden el desembre de 2004. ^[15]

El 8 de novembre , les esglesies cristianes foren objecte d'atacs vandalics i incendis provocats. Un informe de la Fundacio Anne Frank i de la Universitat de Leiden , que considera un total de 174 incidents violents entre el 2 i el 30 de novembre, especifica que les mesquites foren objectiu de violencia 47 vegades, i les esglesies 13 cops. ^[15] El diputat neerlandes independent Geert Wilders (que havia deixat el VVD a causa dels seus posicionaments politics) demana aturar la immigracio no occidental durant cinc anys arran de l'assassinat de van Gogh; manifesta: "Els Paisos Baixos han estat massa tolerants amb gent intolerant per tambe molt de temps. No hauriem d'importar una societat islamica politicament retardada al nostre pais". ^[16] En oposicio a aquests sentiments comencaren campanyes per un kleurrijk Nederland ('Paisos Baixos acolorits'), com Stop de Hetze ^[17] ('Aturem la cacera de bruixes').

Geert Wilders i Ayaan Hirsi Ali s'amagaren durant unes quantes setmanes. Wilders ha estat sota la proteccio de guardaespatlles des d'aleshores i Hirsi Ali finalment es reubicava als Estats Units.

El fill de Theo van Gogh afirma que fou atacat en diverses ocasions per gent jove d'origen marroqui i turc, i que la policia no li donava ajuda o proteccio. ^[18] La policia nega haver rebut denuncies d'aquestes agressions. ^{[19] [20]}

El 18 de marc del 2007 fou inaugurada una escultura en memoria de Theo van Gogh: es descobria a Amsterdam, titulada De Schreeuw ('El xiscle') a l' Oosterpark , prop del lloc on van Gogh fou assassinat: 52° 21′ 32.22″ N, 4° 55′ 34.74″ E  /  52.3589500°N , 4.9263167°E  / 52.3589500; 4.9263167 ^{[21] [22] [23] [24]}

La Foundation for Freedom of Expression ('fundacio per llibertat d'expressio') fou establerta per donar proteccio de fons a critics de l'Islam i musulmans. ^[25]

Obres [ modifica ]

Publicacions [ modifica ]

Van Gogh col·laborava amb diversos diaris i revistes. Ha publicat els llibres seguents:

• Engel (" Angel ", 1990)
• Er gebeurt nooit iets (" Nothing Ever Happens ", 1993)
• Sla ik mijn vrouw wel hard genoeg? (" Do I Beat My Wife Hard Enough? ", 1996)
• De gezonde roker (" The healthy smoker ", 2000)
• Allah weet het beter (" Allah Knows Best ", 2003)
• De tranen van Mabel (" The tears of Mabel ", with Tomas Ross , 2004)

Filmografia ^[26] [ modifica ]

• Luger (1982)
• Een dagje naar het strand ("Un Dia a la Platja", 1984)
• Charley (1986)
• Terug naar Oegstgeest ("Retorn a Oegstgeest ", 1987)
• Loos ("Salvatge", 1989)
• Vals licht ("Llum falsa", 1993)
• Ilse verandert de geschiedenis ("Ilse canvia la historia", 1993)
• 06 (1994)
• Reunie ("Reunio", 1994)
• Eva (1994)
• Een galerij: De wanhoop van de sirene ("Una galeria: La Desesperacio de la Sirena", 1994)
• De Eenzame Oorlog Van Koos Tak ("Koos Tak's Lonely War", 1995)
• Blind Date (1996)
• Hoe ik mijn moeder vermoordde ("com vaig matar la meva mare", 1996)
• In het belang van de staat ("En interes de l'Estat", 1997)
• Au (1997)
• De Pijnbank (“La lleixa”, 1998)
• Baby Blue (2001)
• De nacht van Aalbers (“La Nit d'Aalbers”, 2001)
• Najib en Julia (2002) film televisiu basat en el Romeu i Julieta de William Shakespeare sobre l'amor entre una noia de classe alta blanca i un repartidor de pizzes d'ascendencia marroquina.
• Interview (2003), un periodista cinic entrevista una actriu de societat.
• Zien ("veient", 2004)
• Submission (2004)
• Cool (2004), una pel·licula sobre delinquents joves, part d'ells d'ascendencia marroquina. A la pel·licula els delinquents s'interpreten a ells mateixos.
• 06/05 (2004), un film que mescla fets reals i ficcio al voltant de l'assassinat de Pim Fortuyn .
• Medea (2005), adaptacio contemporania de l'obra Medea .

Projectes inacabats [ modifica ]

• Bad ( road movie lesbica) produccio planificada per a 2005
• Duizend en Dag ("1001 dies"). Serie dramatica sobre joves musulmans lluitant amb la seva fe

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Buruma, Ian , Murder in Amsterdam: The Death of Theo van Gogh and the Limits of Tolerance , London, The Penguin Press, 2006. ISBN 1-59420-108-0 .

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Theo van Gogh

• Theovangogh.nl De Gezonde Roker ? Lloc web de Theo van Gogh (en revisio) (neerlandes) .
• Theo van Gogh in the cinema (neerlandes) .
• Video amb la presentacio del llibre de Ian Buruma Arxivat 2008-12-08 a Wayback Machine . (angles) .