T-34

T-34 Model 1943
Caracteristiques generals
Tipus	Tanc mitja
Pais d'origen	Unio Sovietica
Any	1940
Dimensions
Pes	26-30,9 t
Amplada	3 m
Longitud	6,75 m
Altura total	2,45 m
Tripulacio	4
Especificacions
Motor	V-2
Tipus de motor	diesel de 12 cilindres
Potencia maxima	500 CV (370 kW )
Rodatge	cadenes amb 5 rodes de rodatge a cada costat
Suspensio	Christie
Prestacions
Vel. carretera	55 km/h
Autonomia carretera	465  km
Armament
Primari	Cano F-34 de 76,2 mm
Secundari	2 × Metralladora DP de 7,62 mm
Blindatge i defenses
Blindatge en torreta	Fins a 90 mm

El T-34 es un tanc mitja de fabricacio sovietica que va ser produit des de 1940 a 1958 . Era considerat un dels millors tancs, juntament amb el Pz IV Tiger alemany, en quant a eficiencia . Quan la Unio Sovietica va entrar en la Segona Guerra Mundial , en l'actualitat es considerat el millor tanc que hagi intervingut en la Segona Guerra Mundial , no per tenir major potencia de foc si no pel seu equilibri al camp de batalla aixo inclusivament per a sobre dels tancs de tanta potencia de foc com els alemanys i tan rapids com els dels aliats, el seu disseny era el mes efectiu i influent de tota la guerra. Fabricat per primera vegada el 1940 a la fabrica KhPZ a Kharkiv , Ucraina , era l'arma principal de les forces blindades sovietiques durant la Segona Guerra Mundial i va ser molt exportat posteriorment. A mes, va ser el tanc mes produit durant la guerra i el segon de tota la historia, rere el seu successor, el T-54 /55. Alguns T-34 es van continuar usant fins ben entrat als anys 1990 .

El desenvolupament del T-34 va partir de la serie de tancs rapids BT , amb la intencio de reemplacar els BT i el tanc d'infanteria T-26 . Despres de la insatisfaccio dels carros sovietics en la Guerra Civil Espanyola , la falta de proteccio es va fer notable. El T-34 es tractava del tanc que millor equilibrava la potencia de foc, mobilitat i proteccio dels existents, encara que inicialment la seva eficacia al camp de batalla va ser desaprofitada a causa de la mala disposicio ergonomica del compartiment de la tripulacio, la manca de radios, falta de municions i l'us de tactiques pobres, aixi com una decadent cadena de comandament antiquada.

A final de 1943 es va introduir el millorat T-34-85 , amb un cano de major potencia. El disseny i construccio del tanc van ser continuament refinaments durant la guerra per millorar la seva eficacia i reduir els costos, permetent que es disposes constantment de mes quantitat de tancs. Cap a 1945 , el T-34 versatil i rendible havia substituit la majoria de tancs pesants i lleugers en servei. Va ser una influencia en el desenvolupament posterior del nou concepte de carro de combat, el tanc de combat principal.

Historia [ modifica ]

Disseny revolucionari [ modifica ]

Als anys 1930 , la majoria dels tancs sovietics eren el carro lleuger T-26 i la serie de tancs rapids BT . El T-26 era un tanc d'infanteria lent, dissenyat per mantenir el pas amb els soldats. Els tancs BT eren tancs de cavalleria, molt rapids i lleugers, dissenyats per lluitar contra altres tancs, pero no contra la infanteria . Ambdos tenien un blindatge fi i empraven gasolina, com la majoria dels dissenys dels anys 30, que solien cremar en flames per problemes al motor. El diesel es va convertir en un avantatge que els sovietics van saber aprofitar, malgrat ser mes sorollos, i per tant, mes facil de descobrir.

La Guerra Civil Espanyola va ser tota una inspiracio per a l'Exercit Roig, els que es van adonar, la qual cosa els va portar a la recerca d'uns reemplacaments, de les debilitats dels seus carros. D'aquest projecte sortiria el T-34 model 1940 i el KV-1 .

El 1937 , l'enginyer Mikhail Koixkin va ser assignat per l' Exercit Roig per dirigir un nou equip encarregat de dissenyar un reemplacament per als tancs BT, a la fabrica KhPZ de Kharkiv . El prototip , A-20 denominat, tenia un blindatge de 20 mm i un cano de 45 mm Koshkin va convencer a Stalin de deixar-lo desenvolupar un segon prototip, un tanc universal armat mes blindat i millor que reemplacaria tant als T-26 com als tancs BT. El segon prototip, designat A-30 pero aviat rebatejat T-32, tenia 30 mm de proteccio i un cano de 76 mm.

Ambdos models van ser posats a prova als camps d'assaig de Kubinka el 1939 , i el T-32 va demostrar ser mes maniobrable que l'A-20. La resistencia del comandament militar i les preocupacions per l'alt cost de produccio van desapareixer quan es va veure el pobre rendiment dels tancs sovietics a Finlandia i l'efectivitat de la Blitzkrieg alemanya a Franca . Una versio mes pesant del T-32, amb 45 mm de blindatge en la part frontal, va ser aprovada per a la seva produccio com a T-34 .

El T-34 tenia la suspensio Christie de ressort helicoidal del BT, pero prescindint de la pesant i ineficac caracteristica de convertible, que permetia a un tanc moure's amb les rodes sense necessitat de la cadena d'eruga. Tenia un blindatge inclinat, una planta motriu relativament potent i unes erugues amples. La versio inicial portava un cano de 76,2 mm , sovint denominat com T-34/76 (originalment, una designacio alemanya). A final de 1943, una segona versio important, el T-34/85 o T-34-85 va comencar a ser produida, amb una torreta de major mida (amb tres tripulants com en els carros alemanys) amb un cano de 85 mm.

Produccio [ modifica ]

El T-34 va plantejar nous desafiaments a la industria sovietica. Era el tanc mitja mes blindat produit fins a aquell moment, i les peces prefabricades es construien a diverses plantes: la Fabrica Diesel Num. 75 de Kharkiv proveia el motor model V-2, la Fabrica Kirov Nº 185 de Leningrad va produir el cano|gorja original L-11, i la Fabrica Dinamo de Moscou , els components electrics. Els tancs van ser construits inicialment en la KhPZ Num. 183 i la Fabrica de Tractor de Stalingrad (STZ), i posteriorment en la Fabrica Krasnoye Sormovo No. 112 a Gorki .

Existien multiples problemes: les planxes de blindatge eren defectuoses; a causa de l'escassetat dels nous motors V-2, molts tancs de la produccio inicial de 1940 portava el motor, suspensio i embragatge inferiors del tanc BT; nomes els carros dels comandants de les companyia portaven radios. El cano L-11 no va respondre a les expectatives, de manera que l'oficina de disseny Grabin a la Fabrica Gorki Nº 92 va dissenyar el cano F-34 de 76,2 mm. Ja que no s'aprovaria la produccio, Gorki i KhPZ van comencar a fabricar el cano de tota manera; el permis oficial nomes seria concedit del Comite de Defensa de l'Estat despres que les tropes elogiessin el bon rendiment del cano. ^[1]

Existia la pressio politica de redirigir els recursos a la construccio dels tancs d'infanteria tradicionals, o de cancel·lar la produccio pendent de T-34 a favor del disseny mes avancat T-34 M Tanmateix, l'atac per sorpresa d' Alemanya en l' Operacio Barbarroja el 22 de juny de 1941 va forcar a la Unio Sovietica a traslladar la produccio completa de tancs. Aixo va produir una gran necessitat d'enviar nous tancs al capdavant immediatament, per la qual cosa no es va permetre modificar parts del T-34 a excepcio d'aquelles que aconseguissin una fabricacio mes rapida conservant tot el seu poder.

Els rapids avencos de les forces alemanyes van forcar l'evacuacio de les fabriques de tancs cap als Urals . La KhPZ va ser restablerta a prop de la Fabrica de vagons Dzherzhinski d' Ural a Nijni Taguil , rebatejada Fabrica de Tancs Stalin d'Ural Num. 183. La fabrica Kirov va ser evacuada unes setmanes abans que Leningrad fos encerclada, i es va traslladar a la Fabrica de Tractors Stalin de Txeliabinsk , que rebria el sobrenom de Tankograd , ciutat dels tancs. Mentre que aquestes fabriques eren recol·locades a una velocitat record, el complex industrial al voltant de la Fabrica de Tractors de Stalingrad produia el 40% de tots els T-34, fins que va ser completament encerclada durant la Batalla de Stalingrad a la tardor de 1942 . ^[2]

Llevat d'aquesta interrupcio, els unics canvis permesos a les cadenes de muntatge eren fer els tancs mes senzills i barats de produir. Es van desenvolupar nous metodes per a la soldadura autogena i en l'enduriment de les planxes, incloent les innovacions del professor Evgeni Paton . El disseny del cano F-34 Model 1941 de 76,2 mm es va reduir a 614 peces, comparades amb les 861 del model anterior. En dos anys es va retallar el cost de produccio de 269.500 rubles el 1941 a 193.000 rubles i despres a 135.000 rubles, fins i tot encara que la majoria dels treballadors experimentats van ser reemplacats per dones, nens, invalids i ancians.

La necessitat d'una millora per al T-34 era molt necessaria des de l'entrada en combat dels Tigers i els Panthers , pero ja que hi havia escassos exemplars fins ben entrat 1943, no se li va donar la importancia necessaria, el qual va acabar sent una tomba per als tripulants dels T-34 segon que dificilment no podia combatre els esmentats tancs amb els seus canons de 76,2mm.

Desenvolupament evolutiu [ modifica ]

El 1942, el nou disseny de torreta derivat del projecte abandonat del T-34 M va comencar a ser construida, millorant les condicions de falta d'espai i finalment afegint una cupula de comandant amb visio total. Els subministraments limitats de cautxu van portar a l'adopcio de rodes amb vorell d'acer i es va afegir un nou embragatge a la transmissio de cinc velocitats millorada i el motor.

El 1943, els sovietics es van enfrontar contra els nous tancs alemanys Panther i Tiger . D'acord amb l'experiencia de la Batalla de Kursk , i les peticions des del front de guerra de tenir mes potencia de foc a llarg abast, el comandament sovietic va prendre la decisio dificil d'actualitzar les fabriques per produir un nou model. El T-34-85 tenia un cano de 85 mm de major potencia i finalment, una torreta de tres homes amb radio (anteriorment, la radio es trobava al buc del tanc). El comandant podia donar les ordres, deixant el maneig del cano a l'artiller i a carregador. A partir de 1944, la tripulacio dels T-34-85 va comencar a emprar municio subcalibrada de nucli de tungste (BR-BR-365P), que podia penetrar gairebe un 40% que els projectils BR-365, pero que en tenir un menor cap explosiu era menys efectiu en la postpenetracio.

Cost [ modifica ]

El cost per produir un T-34-85 era inicialment un 30% mes car que el Model 1943, uns 164.000 rubles, pero el 1945 havia baixat a 142.000 rubles. Durant el transcurs de la guerra, el cost d'un T-34 s'havia reduit a la meitat, mentre que la seva mobilitat es mantenia igual, i el seu blindatge frontal i capacitat de penetracio del cano s'havia duplicat gairebe.

Al final de la guerra, es van construir uns 57.000 T-34: 34.780 tancs T-34 originals des de 1940 a 1944 i uns altres 22.559 T-34-85 des de 1944 a 1945. ^[3] Despres de la guerra, el T-34 era fora de la produccio en gran escala a la Unio Sovietica el 1946 quan es van construir 2.701.

La produccio es va reiniciar el 1951 en la Republica Popular de Polonia i Txecoslovaquia , on es van fabricar 1.380 i 3.185 T-34-85 respectivament, fins a 1956. A finals dels anys 1960 , els T-34-85 sovietics van passar per un programa de modernitzacio (T-34-85 M) per a l'exportacio i la reserva, utilitzant components dels tancs T-54 /55.

S'estima que el total de tancs T-34 es de 84.070 unitats, mes 13.170 peces d' artilleria autopropulsada construides utilitzant xassis del T-34. ^[4]

Variants [ modifica ]

T-34-85

T-34-85
Dimensions
Pes	32 Tones
Amplada	3,00 m
Longitud	8,15 m
Altura total	2,60 m
Tripulacio	5
Especificacions
Motor	V-2 diesel de 12 cilindres
Potencia maxima	500 CV
Suspensio	Christie
Prestacions
Vel. camp a traves	55 km/h
Autonomia camp a traves	360 km
Armament
Primari	Cano de 85 mm ZiS-S-53
Secundari	2 x 7,62 mm metralladores DT
Blindatge en buc	90 mm

La identificacio de les variants del T-34 pot ser complicada. La fosa de la torreta i els detalls superficials i l'equip variava entre fabriques. Les noves millores s'afegien en la meitat d'una produccio o modernitzant tancs vells. Els tancs fora de combat eren reconstruits, algunes vegades incloent equip de models mes moderns o fins i tot una nova torreta. Alguns tancs portaven blindatge aplique fabricada per restes d'acer de diferents mides, fosos al buc i possiblement tambe a la torreta; aquests tancs es denominaven ekranami , amb pantalles.

La intel·ligencia alemanya de la II Guerra Mundial va denominar les dues produccions principals com T-34/76 i T-34/85, i les variacions menors rebien designacions amb lletres com T-34/76 A. Aquesta nomenclatura ha estat utilitzada ampliament a Occident, especialment a la literatura popular. Des dels anys 1980, tanmateix, moltes fonts academiques usen l'estil sovietic: T-34 i T-34-85, i les variants com a l'any del model, com T-34 Model 1940.

Des de la dissolucio de la Unio Sovietica, els nous documents desclassificats han demostrat que tots els T-34 amb la torreta original i el cano F-34 (coneguts convencionalment com a Model 1941 i 1942) eren oficialment denominats 'Model 1941' i els T-34 de torreta hexagonal (Model 1943) eren oficialment el Model 1942 . Els T-34 capturats per Alemanya eren designats com Panzerkampfwagen T-34(r) .

Tancs de combat [ modifica ]

El T-34 (T-34/76) era el tanc original amb el cano de 76,2 mm. Entre parentesis la designacio alemanya.

• Model 1940 (T-34/76 A): una primera produccio amb el cano L-11 de 76,2 mm en una torreta de dos homes.
• Model 1941 (T-34/T-34/76B): la produccio principal amb major blindatge i el cano F-34 de 76,2 mm.
• Model 1942 (T-34/76 C): amb moltes millores de menor importancia en la fabricacio.
• Model 1943 (T-34/T-34/76D, E i F): amb una nova torreta hexagonal fosa fabricada a Uralmash , els alemanys els van donar el sobrenom de Mickey Mouse . La produccio principal tenia una nova cupula de comandant.
• T-34/57 : una petita quantitat de T-34 des de 1941 a 1943 van ser armats amb el cano rapid ZIS-4 de 57 mm per ser utilitzats com cacacarros . Aquest cano tenia millor penetracio que el F-34 (140 mm d'acer a 500 m, davant 90 mm), pero la mida del projectil no permetia suficient carrega explosiva per a blancs no blindats.
• OT-34 : tanc llancaflames , reemplacant la metralladora del buc, generalment un Model 1942 amb el llancaflames ATO-41 o un Model 1943 amb l'ATO-42. Majorment van participar en la Batalla de Moscou amb bons resultats segons informes sovietics.

El T-34 M un prototip avancat de 1940 (A-43), amb millor blindatge, una torreta hexagonal de tres homes, suspensio de barra de torsio i increment de municio i combustible. Es van construir cinc bucs pero el programa es va abandonar quan va comencar la guerra. El programa va servir per al disseny de la torreta del T-34 Model 1943, i va ser reiniciat per al tanc T-44.

El T-34-85 tenia millores importants, una nova torreta de tres homes i un cano de 85 mm.

• Model 1943 : una produccio curta en febrer-marc de 1944 amb el cano D-5 T de 85 mm
• Model 1944 : la produccio principal, amb el cano mes senzill ZIS-S-53 de 85 mm, la radio traslladada del buc a la torreta amb una disposicio millorada i una nova optica de l'artiller
• Model 1945 : canvis introduits gradualment durant 1944-46, millora de la cupula del comandant, sistema de fums TDP (tankovoy dimoviy pribor), ventiladors davant i enrere de la torreta
• Model 1946 : produccio postguerra, formalitzant el Model 1945, amb un motor millorat V-2-34 M, noves rodes i millores de menor consideracio
• Model 1960 : programa de reutilitzacio, motor V-2-3411, millors sistemes de ventilacio i lubricacio, generador de bateria, visors infrarojos i una nova radio
• Model 1969 (o T-34-85M ): un programa de reutilitzacio amb una nova radio R-123 i equip de visio nocturna . Millores mecaniques i un diposit extern addicional de 200 L
• T-34-85M1 : un programa de reutilitzacio polones, similar al Model 1960
• T-34-85M2 : programa polones, similar al Model 1969, amb un sistema per a travessar zones d'aigua profundes i esnorquel
• OT-34-85 (o TO-34) : un tanc T-34-85 amb el llancaflames ATO-42

Es va continuar millorant els T-34-85, incloent programes de restauracio el 1960 i 1969 . Els models del T-34-85 son molt similars externament.

El desenvolupament en preguerra d'un T-34 mes avancat va ser continuat de nou el 1944, produint el T-44 . El nou tanc tenia un disseny de torreta basat en la del T-34-85, pero amb un nou buc amb suspensio de barra de torsio i un motor muntat transversalment. Tenia un perfil mes baix que el T-34-85 i era mes senzill en cas de fabricar. Es van construir entre 150 i 200 d'aquests tancs abans de la fi de la guerra. Amb algunes modificacions, una nova torreta i cano es va convertir en el T-54 , que va comencar a fabricar-se en 1947 .

Altres vehicles blindats [ modifica ]

• PT-34 tanc netejamines, construit generalment amb el xassis del T-34 Model 1943 o el T34-85.
• MP-34 llancaponts de vells tancs reconstruits en el camp de batalla o instal·lacions de reparacio. Aquests s'utilitzaven per a operacions de travessia de rius, i eren recuperats posteriorment.
• Canons autopropulsats, SU-85 , SU-100 i SU-122 , van utilitzar com a base el xassis del T-34.

Despres de la Segona Guerra Mundial, alguns T-34 eren armats amb obusos de 122 mm com a artilleria autopropulsada a Siria i Egipte .

Vehicles de suport [ modifica ]

Hi havia molts vehicles de suport, grues i fins i tot tractors civils construits amb el xassis del T-34 al comencament de la guerra que es van utilitzar fins i tot els anys 1990 . La gran majoria eren conversions de tancs antics o fets malbe i canons autopropulsats.

• T-34-T (tyagach), tractor
• SPK-5 (1955), grua de deu tones
• SPK-5/10M versio millorada del SPK-5, amb una grua hidraulica
• T-34-TO (technicheskoye obsuzhivaniye), manteniment tecnic
• VT-34 vehicle de recuperacio txecoslovac
• CW-34 variant del VT-34 polones
• WPT-34 (1960), vehicle de reparacio i manteniment polones

Dades dels models [ modifica ]

Models del tanc T-34 durant la Segona Guerra Mundial

	T-34 Model 1940	T-34 Model 1941	T-34 Model 1942	T-34 Model 1943	T-34-85	T-44
Pes	26 t	26,5 t	28,5 t	30,9 t	32 t	31,9 t
Cano	L-11 de 76,2 mm	F-34 de 76,2 mm	F-34 de 76,2 mm	F-34 de 76,2 mm	ZiS-S-53 de 85 mm	ZiS-S-53 de 85 mm
Municio	76 projectils	77 projectils	77 projectils	100 projectils	60 projectils	58 projectils
Combustible	460 L	460 L	610 L	790 L	810 L	642 L
Abast en carretera	300 km	400 km	400 km	465 km	360 km	300 km
Blindatge	15-45 mm	20-52 mm	20-65 mm	20-70 mm	20-90 mm	15-120 mm
Preu		270.000 rubles	193.000 rubles	135.000 rubles	164.000 rubles
Notes: Les dimensions, velocitat en carretera, potencia del motor no van variar significativament. [5]

Combat [ modifica ]

El T-34 s'utilitza sovint com a simbol de l'eficac contraatac sovietic contra els alemanys. L'aparicio del T-34 a l'estiu de 1941 va ser un xoc psicologic per als soldats alemanys, que havien estat preparats per enfrontar-se a un enemic inferior: aixo es mostra al diari d' Alfred Jodl , que van ser agafats per sorpresa amb l'aparicio del T-34 a Riga .

El T-34 podia deixar fora de combat tots els tancs alemanys de 1941 amb eficacia. Tanmateix, el nou carro de combat sofria de diversos problemes mecanics, especialment en la seva transmissio i embragatge; com a minim el 50% de les perdues totals durant el primer estiu eren a causa d'aquests errors en comptes del foc enemic. Existia escassetat d'equip de recuperacio i reparacio, mentre que la inexperiencia de molts soldats provocava que abandonessin els seus carros en sentir els primers trets enemics. ^[1] No era estany que els primers T-34 anessin a la carrega portant una transmissio de recanvi a la coberta del motor. Aquests problemes mecanics van ser finalment solucionats.

Durant l'hivern de 1941-42 els T-34 van tornar a dominar els tancs alemanys gracies a la seva capacitat de moure's sobre fang o neu sense quedar atrapats. Els carros alemanys no es podien moure als mateixos terrenys que el T-34 podia. La infanteria alemanya, que en aquell moment estava armada amb canons antitanc PaK 36 de 37 mm i PaK 38 de 50 mm, no tenia mitjans efectius per aturar els tancs T-34. Nomes el baix nivell d'entrenament de la tripulacio i la incapacitat dels comandaments sovietics van evitar que el T-34 assolis major exit.

L'emfasi de l'Exercit Roig el 1942-43 se centrava en la reconstruccio de les perdues de 1941 i millorar les habilitats tactiques. La produccio de T-34 va creixer rapidament, pero el disseny estava congelat: generalment, nomes s'acceptava canvis que acceleressin la produccio. Els dissenyadors sovietics estaven ben informats de la necessitat de corregir certes deficiencies del disseny, pero aquestes millores haurien costat temps de produccio i no van ser adoptades. A mitjan 1943, la produccio de T-34 era d'uns mil tancs al mes, molt mes alt que la produccio alemanya. Tanmateix, les perdues sovietiques superaven les alemanyes a causa de la inferioritat tactica, falta d'entrenament de les unitats, una cadena de comandament defectuosa i l'escassetat d'aparells de radio als carros.

Com a resposta al T-34, els alemanys van comencar a presentar un gran nombre de canons rapids PaK 40 de 75 mm, tant com remolc com a autopropulsat. A mes, van comencar a emprar el nou tanc Tiger I a finals del 1942 i el tanc mitja Panther el 1943. A la meitat de la guerra, el T-34 ja no tenia la superioritat tecnica contra els Panzer alemanys. Les proporcions de perdues continuaven desfavorables per als sovietics, encara que curiosament es van reduir una mica. El problema a solucionar consistia en gruixuts blindatges que el cano ZIS-5 de 76,2mm no podia fer front, per la qual cosa es va necessitar una millora del T-34.

Durant els ultims anys del conflicte, els sovietics van millorar tacticament i l'aclaparadora superioritat de tancs de combat davant els alemanys va jugar un punt crucial. L'aparicio del T-34-85 a comencament de 1944 va donar a l'Exercit Roig un tanc amb millor blindatge i mobilitat que els Panzer IV (incloent la versio H d'aquest) i Sturmgeschutz III , encara que el blindatge continuava estant per sota del Panther, la potencia de foc s'equilibrava molt i el Panzer, gairebe impenetrable frontalment va comencar a ser vulnerable per sota dels 600 m L'avantatge sovietic consistia en la poca quantitat de Panzer que existia davant els T-34, mentre que la mobilitat del tanc sovietic era encara superior i estava assentat sobre un xassis molt provat i poc propens a les ruptures, mentre que el Panzer va patir durant un any problemes mecanics que van ser la causa de la major part de les baixes. Tanmateix, el T-34-85 era prou bo com per permetre que la tripulacio experta i les situacions tactiques inclinessin la balanca. La introduccio de municio subcalibrada permetia al T-34-85 penetrar 120 mm a 30e a 500 m, el qual posava l'"escas" i car Panzer i Tiger I en una posicio compromesa. Si afegim a tot aixo que pels costats i per darrere, l'escas blindatge del Panther podia ser penetrat a mes de 2  km , podem fer-nos una idea de les dificultats contra les continues onades de l'exercit roig.

A comencament de la guerra, nomes el 5% dels tancs sovietics eren T-34; aixo es va incrementar fins i tot el 50% o 60% a mitjan 1943, i fins i tot mes a final de la guerra. En aquell moment, els T-34 havien substituit els models antics i estaven disponible en grans quantitats, els nous tancs alemanys com el Panzer, basat en el T-34, els sobrepassaven. A final de la guerra, els tancs pesants Iossif Stalin tambe estaven millor blindats i armats que els T-34, que els Panzer, Tigers I i fins i tot al frontal de la barcassa superava per 7 mm el del Tiger II.

S'ha comparat el T-34 amb el tanc mitja nord-america M4 Sherman i l'alemany Panzer IV . Cada tanc era la columna central de les unitats blindades dels seus respectius exercits. Ambdos eren bons dissenys en el moment que van apareixer. Ambdos tancs van ser millorats significativament sense molta perdua d'efectivitat. I ambdos carros de combat podien ser fabricats en grans quantitats i mantinguts en condicions dificils. Tanmateix, cap dels dos primers tancs no podien enfrontar-se directament als millors tancs alemanys, Panther i Tiger, en termes iguals, pero aixo no seria una comparacio facil, ja que els alemanys blindats eren vehicles pesants mes comparables amb els tancs pesants sovietics IS-2. ^[2]

Una anecdota dels T-34-85 mostrava l'efectivitat d'aquest carro de combat. Amb l'aparicio dels nous Tiger II , l'exercit sovietic es va posar en alerta. Nomes havien sentit rumors i van enviar un T-34-85 comandat per Oskin a Ogledow (Polonia). Amagat, Oskin va ordenar carregar els projectils perforants BR-BR-365P. Aprofitant que 3 Tigers II anaven per un cami en fila india, el T-34-85 va disparar a 200 m al costat del 1r Tiger II. La realitat es que el primer impacte havia matat part de la tripulacio, pero es van disparar fins a 5 impactes mes per assegurar-se. El Tiger II de cap ja havia girat la torre, pero amb el fum aixecat no va poder localitzar l'enemic i va rebre 3 impactes al frontal que van rebotar. Tanmateix, el quart impacte va travessar l'anell i el tanc va comencar a cremar. El tercer Tiger II, encegat pel fum va comencar a retrocedir i el T-34-85 d'Oskin va sortir a la seva cacera, perforant-lo per darrere i acabant aixi amb l'ultim dels 3 enemics que havia albirat. Si nomes un T-34-85 ha pogut amb 3 Tigers II, es demostra que el carro mes senzill del moment podia afrontar situacions similars contra altres tipus de carros pesants.

Els tancs estaven preparats per a diverses tasques en el camp de batalla, com a suport d'infanteria i aprofitament. L'enfrontament entre tancs era molt important. La produccio alemanya era limitada a un petit nombre de vehicles superiors pero complexos. La decisio sovietica de fabricar una gran quantitat de T-34, millorant i simplificant el disseny, va ser una opcio millor que va ajudar la victoria final.

Despres de la II Guerra Mundial, els T-34-85 han estat utilitzats per molts clients de la Unio Sovietica i antics clients. Durant la Guerra de Corea , el 1950, van ser la punta de llanca en la invasio a Corea del Sud. Es van enfrontar contra els carros nord-americans Sherman, M24 Chaffee i M26 Pershing pero no contra els Centurion de les forces de l' ONU .

Els T-34 van formar part de molts exercits del Pacte de Varsovia i van actuar en la sublevacio hongaresa de 1956 , tambe en Orient Mitja , la Guerra del Vietnam , i mes recentment en la Guerra de Bosnia . Els tancs han estat disponibles esporadicament en Afganistan , encara que es desconegut si s'han enfrontat contra tropes de la coalicio, i Saddam Hussein tenia T-34 en el seu exercit a comencaments dels anys 1990 . Diversos estats africans, incloent Angola i Somalia han utilitzat T-34-85. Els T-34-85 cubans han vist combat en Africa .

Els T-34 han estat utilitzats a 40 paisos, i en 1996 (assenyalat amb un asterisc, *) continuava en 27. ^[4]

Efectivitat [ modifica ]

El T-34 era excepcional en els factors durs blindatge, potencia de foc i mobilitat; i pobre en els factors tous facilitat d'us, ergonomia, disposicio de la tripulacio, aparells de visio, etc.

El tanc tenia un bon equilibri dels tres factors principals durant tot el seu cicle en la Segona Guerra Mundial. El 1941, el blindatge inclinat podia derrotar a totes les armes antitanc alemanyes en distancies normals. Nomes els canons Flak de 88 mm podien posar fora de combat al T-34, o en distancies curtes per canons curts de 50 mm La majoria dels tancs alemanys de 1941 no disposaven de canons de 75 mm llargs; al seu lloc eren mes comuns el calibre de 37 mm i el 50 mm dels Panzer III . A mitjan 1942, el T-34 era vulnerable a les armes alemanyes millorades i es va mantenir aixi la resta de la guerra, pero el seu blindatge era superior a la dels tancs M4 Sherman i Panzer IV , mentre que es va millorar a partir de 1943 amb la construccio del T-34-85.

En termes de potencia de foc, el cano de 76 mm del T-34 podia penetrar qualsevol tanc alemany de 1941 amb facilitat. Amb el ZIS-5 podia arribar a penetrar 102 mm a 90e amb municio subcalibrada a 100 m i 78 mm a 90e a 500 m amb projectils BR-350 A. Aquest cano tambe podia disparar municio d'alt explosiu (HE). El 1943, el cano de 76 mm no tenia l'abast dels canons de 75 mm del Panther i de 88 mm del Tiger. La introduccio del cano de 85 mm el 1944 no va fer al T-34-85 igual en potencia de foc, pero aquest cano podia penetrar als Panther i Tiger I en distancies raonables, mentre que el preu i la mobilitat del T-34-85 era molt millor que el d'aquests dos carros. A mes, permetia perforar-los frontalment amb la municio subcalibrada amb nucli de tungste , que perforava 138 mm a 500 m, suficient contra el Panther o Tiger I. ^[4]

Quant a mobilitat, les erugues amples del T-34, la seva bona suspensio i el gran motor li donaven un rendiment en terrenys sense parell; els tancs alemanys de primera generacio no podia assolir aquest rendiment, ja que l'ample de les seves cadenes feia que es quedessin encallats en llocs on el T-34 podia sortir sense problemes. En total, els factors durs del T-34 eren uns dels millors dels tancs en combat durant la primera meitat de la guerra. A mes, hem de fer ressaltar la seva operativitat, que el 1943 era d'entre un 70%-90%, mentre que els estandards alemanys estaven entre el 48%-62%. ^[2]

En ergonomia , el T-34 era pobre, malgrat algunes millores durant la guerra. Totes les versions armades amb el cano de 76 mm tenien una torreta estreta per a dos homes. La visibilitat del comandant en el camp de batalla era reduida; el portell que s'obria cap endavant el forcava a mirar el terreny des d'una ranura de visio i un periscopi transversal. A mes, havia de realitzar les funcions de tirador. En contrast, els tancs alemanys, britanics i nord-americans (no tots) de l'epoca tenien una torreta de tres persones amb comandant, artiller i carregador, que permetia que el comandant se centres, a dirigir i coordinar les seves accions amb la resta de la unitat, sense haver d'ocupar-se d'apuntar o recarregar el cano. Aixo era una enorme contribucio a l'eficacia de la tripulacio. Aquest problema reconegut va ser solucionat amb el T-34-85. Els comandants alemanys generalment se situaven apuntant-se per tenir una visio completa, excepte quan hi havia foc enemic, una cosa que era impossible realitzar en els T-34 amb cano de 76 mm a causa que la o les sortides superiors obrien cap endavant, pel que era impossible veure res, encara que en cas d'escapar, tenien l'avantatge que la tapa feia d'escut antibales.

La visibilitat des del seient del conductor tambe era deficient, i alguns conductors van informar que les seves optiques eren tan dolentes que mantenien l'escotilla oberta lleument fins i tot durant combat. Tacticament, aixo afectava la capacitat del conductor per utilitzar el terreny com un avantatge, ja que no podia veure les variacions del terra o tenir una visio amplia com en altres tancs. El carregador tambe tenia problemes a causa de la falta d'una base a la torreta (un terra rotatori que es mou quan la torreta gira). Aquest problema ocorria en altres tancs com el M3 Stuart . El terra sota la torreta estava fet per guardar la municio a petites caixes de metall. Hi havia nou projectils inicials guardats a les lleixes dels laterals del compartiment. Una vegada que s'utilitzava aquests nou projectils, el carregador havia de treure la municio addicional de les caixes del terra, la qual cosa retardava la cadencia de tret. Malgrat l'inconvenient d'emmagatzemar la municio en caixes, aixo no solia suposar un problema, ja que es tardaven diversos minuts a disparar els 9 projectils inicials.

Un altre dels factors clau que reduien l'impacte inicial del T-34 en el camp de batalla van ser la falta de lideratge, les tactiques amb tancs i l' entrenament de la tripulacio, una consequencia de les purgues de Stalin als cossos d'oficials a finals dels anys 1930, que va agreujar la perdua del personal mes ben entrenat durant les derrotes de l'Exercit Roig el 1941. Moltes tripulacions entraven en combat amb nomes l'entrenament basic i les 72 hores d'instruccio en classe. Aquests problemes augmentaven per la dolenta ergonomia del T-34 i la falta de radis durant el comencament de la guerra, fent practicament impossible coordinar unitats blindades en el combat. Sovint s'usaven els senyals visuals per coordinar-se entre els carristas sovietics, sent un metode poc ortodox i pobre, car els avantatges de les radios era notable. Els soldats alemanys van veure que els sovietics blindats atacaven en formacions rigides sense prendre avantatge del terreny. ^[1] Cap al 1943-44 part d'aquests problemes s'havien corregit, encara que l'entrenament de la tripulacio sovietica no va assolir el nivell de l'entrenament alemany. Tanmateix, les xifres de perdues sovietiques el 1945 era d'1,18 a 1, el qual ens suggereix que la balanca s'estava equilibrant molt despres d'un 7 a 1 el 1941.

Importancia [ modifica ]

El carro de combat T-34 era una de les armes mes importants de l'Exercit Roig en la II Guerra Mundial. La seva importancia ve donada pel nombre fabricat que va ser de mes de 57.000 unitats durant la guerra, que es mes que tot el pati de carros blindats que els alemanys van poder fer durant tota la guerra i equival a un 54% de tots els tancs sovietics en l'esmentat periode (sense comptar versions cacacarros o artilleria basada en el xassis del T-34). Ja que el front germanic-sovietic era un teatre decisiu en la guerra, la importancia del T-34 dificilment no pot ser exagerada. Quan va apareixer per primera vegada el 1940, podia ser facilment el millor disseny de tanc del mon. A la meitat de la guerra, ja no era tecnicament superior a tots els seus oponents, pero encara era millor que la majoria i estava disponible en grans quantitats.

La millora del T-34-85 va mantenir el tanc mitja estandard sovietic sense interrupcio de produccio fins al final de la guerra. La resposta alemanya al T-34 va ser una nova segona generacio de tancs, mes cars i complexos, que va retardar la produccio de tancs i va permetre als sovietics mantenir una superioritat numerica. Hem de tenir en compte que els enemics mes comuns el 1944 eren (en aquest ordre) Panzers IV, Panthers i Panzers III incloent les diferents variants de cada un d'aquests carros. Els Tigers es corresponien al 6% de la produccio total d'aquell any, pel que eren escassos i no suposaven el problema que si que presentaven els altres en estar disposat en majors quantitats.

El disseny equilibrat del T-34 va permetre que reemplaces a la majoria dels tancs lleugers, mitjos i pesants en servei, eliminant tambe les pesants KVs que malgrat la seva efectivitat el 1941 i invulnerabilitat, el 1942 ja podien ser penetrades pels canons llargs de 75 mm portats majorment pels famosos Stug III . El seu desenvolupament evolutiu continuaria directament fins i tot el T-44 i el T-55 , construit fins i tot 1981 i que encara continua sent usat. El T-34 seria una influencia en el desenvolupament del concepte del tanc de combat principal, MBT.

Vegeu tambe [ modifica ]

• BT-SV

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Liddell Hart, Basil (1951). The other side of the hill: Germany's generals, their rise and fall, with their own account of military events, 1939-1945 , Londres: Cassell. ASIN B0007IXDSQ
• Von Mellenthin, Major General F. W. (1956). Panzer Battles: A Study of the Employment of Armor in the Second World War , First Ballantine Books Edition, 1971. Nova York: Ballantine Books. ISBN 0-345-24440-0
• Milsom, John (1975). Russian Tanks, 1900-1970: The Complete Illustrated History of Soviet Armoured Theory and Design , Nova York: Galahad Books. ISBN 0-88365-052-5
• Para, Carl (abril 2002). "Military Heritage feature on the T-34." Military Heritage 3 (5):18-20, 22-23
• Perrett, Bryan (1987). Soviet Armour Since 1945 , Londres: Blandford. ISBN 0-7137-1735-1
• Zaloga, Steven J., Jim Kinnear, Andrey Aksenov & Aleksandr Koshchavtsev (1997). Soviet Tanks in Combat 1941-45: The T-28, T-34, T-34-85, and T-44 Medium Tanks , Hong Kong: Concord Publication. ISBN 962-361-615-5
• Zaloga, Steven J. (1994). T-34 Medium Tank 1941?45 , Oxford: Osprey Publishing. ISBN 1-85532-382-6
• Zaloga, James Grandsen. T-34 in Action Scuadron/Signal Publications. ISBN 0-89747-112-1

Enllacos externs [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

• Mikail Koskin T-34 Arxivat 2009-01-08 a Wayback Machine . (castella)
• Tancs i Blindats: Historia del tanc (castella)
• T34 i T34/85 a WWIIvehicles.com (angles)
• El T-34-85 a WWII: A Closer Look , examinacio detallada del T-34-85. (angles)
• Panzerkampfwagen T-34(r): Soviet T-34 in German Service , tancs T-34 alemanys a Achtung Panzer! (angles)

Vehicles blindats de combat (AFV) sovietics de la II Guerra Mundial

Tancs Tanquetes Tancs amfibis Tancs lleugers T-27 T-37  · T-38  · T-40 T-26  · T-50  · T-60  · T-70  · T-80 Tancs rapids Tancs mitjans Tancs pesats BT-5  · BT-7  · BT-8 T-28  · T-34  · T-44 T-35  · KV-1/KV-2  · IS-2/IS-3 Cotxes blindats D-8  · D-12  · D-13  · FAI  · BA-10  · BA-11  · BA-20  · BA-21  · BA-3  · BA-6  · BA-27  · BA-64  · BA-I  · LB-62 | LB-23 Amfibis Tractors PB-4  · PB-7  · BAD-2 BA-30 Artilleria autopropulsada ZiS-30  · SU-5  · SU-76  · SU-85  · SU-100  · SU-122  · SU-152  · ISU-122  · ISU-152 Canons anti-aeris ZSU-37  · T-60Z  · T-70Z  · T-90 Aerosans ANT-IV  · NKL-16  · NKL-26  · RF-8  · ASD-400 AFVs experimentals i millorats Experimental SU-14  · Tanc volador A-40  · T-43  · SU-100Y  · PPG Millorat KhTZ-16  · IZ  · NI Tractors blindats T-26T  · Komsomolets