Sinarques

Sinarcas (es)
Ajuntament
Localitzacio
39° 44′ 02″ N, 1° 13′ 54″ O  /  39.733888888889°N , 1.2316666666667°O  / 39.733888888889; -1.2316666666667
Estat	Espanya
Comunitat autonoma	Pais Valencia
Provincia	Provincia de Valencia
Comarca	la Plana d'Utiel-Requena
Capital	Sinarcas (en)
Poblacio humana
Poblacio	1.113 (2023) (10,86 hab./km² )
Gentilici	Sinarquenc, sinarquenca
Idioma oficial	castella ( predomini linguistic )
Geografia
Superficie	102,5 km²
Altitud	899 m
Limita amb	Camporrobles Toixa Talayuelas Benaixeve Utiel Aliaguilla
Partit judicial	Requena
Dades historiques
Festa major	Darreries d' agost
Patrocini	Sant Jaume i Santa Ursula
Dia de mercat	dimarts i divendres
Organitzacio politica
• Alcaldessa	Maria Jose Clemente Ramirez ( PSPV ) (2015)
Identificador descriptiu
Codi postal	46320
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	46232
Codi ARGOS de municipis	46232
Lloc web	sinarcas.com

Sinarques (en castella i oficialment Sinarcas, i en la parla xurra, Senarcas ) ^{[1] [2]} es un municipi del Pais Valencia situat a la comarca de la Plana d'Utiel , encara que culturalment i historicament forma part de la comarca dels Serrans .

Geografia [ modifica ]

Situat en els limits amb la comunitat de Castella - la Manxa , el relleu esta constituit per una plana amplia que s'obri cap a la provincia de Conca , entre la serra d'Utiel , el cim de Ranera i la vall del riu Turia . Coberta per sediments terciaris , la plana es drenada per diversos rierols de regim intermitent que donen origen a la rambla de la Torre, que corre cap al sud i penetra en terme d'Utiel fins a desembocar en el riu Magre . No obstant aixo, compta amb exemples d' estanys estacionals de gran valor botanic i faunistic, Los Lavajos, amb presencia de diversos endemismes . ^[3] Un altre element de gran rellevancia es el bosc de reboll , situat al Picarcho, en el limit amb el municipi de Toixa . El poble es troba edificat sobre un tossalet que corona l'esglesia parroquial. El clima es de tipus continental sec i les muntanyes estan cobertes per vegetacio climacica .

Fita amb Camporrobles i Utiel (a la mateixa comarca); amb Benaixeve i Toixa (a la comarca dels Serrans ) i amb Talayuelas i Aliaguilla (a la provincia de Conca , Castella-la Manxa ).

A partir de la divisio provincial realitzada per Javier de Burgos y de Olmos en 1833, es va dur a mes la creacio dels partits judicials. Segons el Decret Reial del 21 d'abril 1834, Sinarques passa a formar part del Partit Judicial d' Alpont , amb la capital a Xelva. ^[4]

Amb la llei promulgada el 28 de desembre de 1989 Sinarques passa a formar part del Partit Judicial de Requena. ^[5]

Historia [ modifica ]

L'area de Sinarques va ser objecte de disputa entre castellans i aragonesos . Sembla que arran els tractats de Tudilen (27/01/1151) i Cazola (23/03/1179), i encara mes avant, cap a l'any 1200 sota el regnat de Pere II d'Arago , la comarca va patir alguns ajustaments, sota l'auspici del llegat del Papa Innocenci III . Com a consequencia del primer conveni, quedaren per a Castella les terres frontereres de Conca; amb del segon conveni, s'annexaven a la conquesta de Valencia les terres compreses fins al riu Cabriol . ^[5] Per a fer practic el repartiment, els aragonesos van intentar fer-ho de forma estable i efectiva, ja que des de les seues recents conquestes d'Ademus s'havien dirigit cap aci apoderant-se de Sinarques i intentant inclus emparar-se d'Utiel, localitat que no aconseguiren. Estes incursions es degueren dur a terme entre 1205 i 1208, encara que l'ocupacio no va ser definitiva fins a l'any 1231 . ^[6]

Eixos compromisos anteriors no van ser respectats pel rei de Castella Alfons VIII , qui va invadir en 1211 o a principis del 1212 la comarca de la Plana d'Utiel, ocupant Utiel pero no aconseguint Requena, d'igual manera de forma provisional. Eixe fet determinara que posteriorment quedara sota domini castella, a diferencia de Sinarques. ^[5]

Despres de la conquesta per Jaume I , el conqueridor va entregar-la al seu fill Jaume de Xerica el 1255 , juntament amb altres municipis que es varen annexar a la Baronia de Xerica, per col·laborar igual que la resta de cavallers que van participar en la Conquesta o be per compra per part de sa mare Teresa Gil de Vidaure , afegint a mes per matrimoni amb Elfa Perez de'Azagra, filla de Don Alvaro Perez de Azagra, Senyor d'Albarrasi , les terres de Xelva . ^[7] El 23 de marc del 1305 Jaume II de Xerica ^[8] (fill de l'anterior, nascut el 1276, successor el 1285 i mort el 1321) i casa amb Beatriu de Lluria i Lancia, filla de l'Almirall Roger de Lluria , ^[9] atorga carta pobla a 70 families cristianes. ^[10] La seua esposa, a banda de la gran dot aportada en matrimoni, va heretar un gran patrimoni en morir el seu germa Alonso de Lluria, en 1355 . ^[7] En 1321 , Jaume II de Xerica deixa en testament Sinarques a son fill Jaume III de Xerica , qui va governar fins a l'any 1335. A partir de 1326 va entrar en disputes amb sa mare, qui havia governat tots els seus dominis, justament per les viles de la Vall de Xelva (Xelva, Sinarques, Toixa, Benaixeve...), la qual volia mantindre en el seu poder. Finalment va haver de mediar el mateix rei Alfons IV , qui d'infant havia sigut gran amic de Jaume, per a resoldre el conflicte. Va casar amb la Reina Maria d'Anjou , la qual era vidua del Rei Sanc de Mallorca . En morir sense descendencia Maria d'Anjou va marxar i el va succeir el seu germa Pere de Xerica i de Lluria . ^[11]

El segon fill de Jaume II de Xerica, Pere, es casa en 1331 amb Buenaventura d'Arborea, filla d' Hug d'Arborea . A la mort del Rei Alfons IV va protegir la seua vidua Elionor , germana del rei Alfons XI de Castella . Es va vore involucrat en el conflicte de la Guerra dels dos Peres , que va tindre en part com a escenari la Vall de Xelva. Una vegada fetes les paus amb el Rei Pere IV d'Arago va marxar a Sardenya a calmar revoltes, contra el seu propi cunyat. ^[12]

En 1380 la poblacio fon venuda a Raimon de Vilanova. En 1390 es va crear el Vescomtat de Xelva , del qual Sinarques passa a formar part ^[13] fins 1597 , quan Felip II va concedir el titol de comte de Sinarques al posseidor del senyoriu, Jaume Ceferi Ladron de Pallas Vilanova i Pons. L'any 1510 Sinarques tenia nomes 38 cases, que augmentaren a 43 segons Jeroni Munyos ( 1565 - 1572 ) i a 76 l'any 1646 . En 1652 es va resoldre el plet mantingut entre Sinarques i La Iessa (els Serrans ) sobre la delimitacio dels respectius termens municipals. El Comtat de Sinarques queda sense efecte l'any 1837 , a consequencia de l'abolicio dels senyorius a Espanya , encara que hi van persistir costums tardofeudals fins a 1865 . ^[14]

Demografia [ modifica ]

En el segle  xviii ja es disposa de dades d'habitants: 489 en el Cens de Floridablanca ( 1786 - 1787 ). Cap a l'any 1842 , el municipi comptava, segons Pascual Madoz , amb 119 cases, 171 veins i 515 animes. ^[15] Per la seua banda, el primer cens demografic espanyol de la serie estadistica ( 1857 ) hi consigna 852 habitants.

Segons consta a l'INE, l'any 1920 Sinarques comptava amb una poblacio de 694 homens i 635 dones (presents), i absents 18 homens i 14 dones, amb un total de 1349 habitants de fet i 1381 de dret. ^[16]

Economia [ modifica ]

Els principals recursos economics de Sinarques son l' agricultura , la ramaderia , la fusta i els productes ceramics i per a la construccio. En l'agricultura predomina el seca , encara que tambe hi ha hectarees d'horta ( creilles , dacsa , farratges, cebes ). La vinya n'es el cultiu principal i el vi que s'hi produix es elaborat en un celler cooperatiu i exportat cap al nord de la peninsula Iberica i cap a paisos europeus a traves del port de Valencia . Tambe son importants els cereals , la dacsa i el gira-sol . Pel que fa al sector ramader, Sinarques compta amb diverses granges avicoles i de porcs , a mes de bucs per a la produccio de mel i caps llanars. La fusta sol ser exportada pels serradors d'Utiel i Requena. Es important la fabricacio de teules , maons i altres materials per a la construccio.

Politica i govern [ modifica ]

Composicio de la Corporacio Municipal [ modifica ]

El Ple de l' Ajuntament esta format per 9 regidors . En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors del Partit Socialista del Pais Valencia (PSPV-PSOE), 3 del Partit Popular (PP) i 1 de Vecinos por Sinarcas (VPS).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Sinarques
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Socialista del Pais Valencia-PSOE		Mª Jose Clemente Ramirez	388	49,55%	5 ( )
	Partit Popular		Carlos Saez Ramirez	246	31,42%	3 ( )
	Vecinos por Sinarcas		Juan Antonio Galiano Ramirez	143	18,26%	1 ( )
	Vots en blanc			6	0,77%
Total vots valids i regidors				783	100 %	9
	Vots nuls			3	0,38%
Participacio (vots valids mes nuls)				786	89,42%**
Abstencio				93*	10,58%**
Total cens electoral				879 *	100 % **
Alcaldessa: Mª Jose Clemente Ramirez (PSPV) (15/06/2019)
Fonts: JEC, [17] JEZ Requena, [18] M. Interior, [19] Periodic Ara. [20] (* No son vots sino electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldia [ modifica ]

Des de 2015 l' alcaldessa de Sinarques es Mª Jose Clemente Ramirez del Partit Socialista del Pais Valencia (PSPV-PSOE).

Monuments [ modifica ]

• Esglesia de Santiago Apostol . Comenca a construir-se l'any 1600 encara que hi ha constancia de la realitzacio de diverses obres que en modificaren la concepcio original, la de 1959 , quan es va fer el retaule actual, que no guarda unes proporcions amb la resta de l'edifici, ni amb el seu estil artistic general. L'actuacio mes respectuosa s'ha realitzat recentment. La planta de l'esglesia es doble de longitud que d'amplaria, seguint les proporcions gotiques . La nau esta coberta amb una volta de creueria bifolia, excepte en l' absis que els fa amb volta de creueria amb terceletes i lligams. En el centre de l'absis esta esculpit l'escut nobiliari dels senyors de Sinarques, que ha sigut adoptat com a oficial per l'Ajuntament. D'estil renaixentiste trobem els arcs forners de mig punt i les pilastres d' orde doric les grans i tosca en les capelles. La porta mes antiga es la que dona a la placa de Santa Ursula.
• Ermita de Sant Marc .
• Ermita de Sant Roc .

Cultura [ modifica ]

• Ecomuseu de l'Habitat Rural Tradicional . Situat en una casa del centre historic de Sinarques, que te tres altures i un corral on queden ben diferenciades cadascuna de les dependencies de la casa:
  • En el segon pis la cambra, on es guardava el gra, s'assecaven els embotits i emmagatzemaven els productes de l'horta.
  • En el primer pis la llar, ocupa la part central de la casa on es cuinava i feia de menjador i distribuidor de les altres dependencies.
  • En l'entresol el celler, on hi ha alguns tonells, garrafes, etc.

Festes i celebracions [ modifica ]

• Sant Antoni Abad . Se celebra el 17 de gener .
• Setmana Santa .
• Romiatge de Sant Marc . El darrer dissabte d' abril .
• Sant Isidre el Llaurador . Se celebra el 15 de maig .
• Festes Majors . Se celebren durant l'ultima setmana d' agost , en honor de Sant Jaume , Sant Roc i Santa Ursula.
• Santa Ursula . Se celebra el 21 d'octubre.

Referencies [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Sinarques

• Ajuntament de Sinarques
• Pais Valencia, poble a poble, comarca a comarca , de Paco Gonzalez Ramirez, d'on se n'ha tret informacio amb el seu consentiment.
• Institut Valencia d'Estadistica Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine ..
• Portal de la Direccio General d'Administracio Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine ..