Santiago Calatrava Valls
(
Benimamet
,
Valencia
,
1951
) es un arquitecte, escultor, enginyer i dibuixant
valencia
. Es membre de la
Reial Academia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
des del
1992
.
[1]
Naix a la pedania valenciana de Benimamet el 28 de juliol de 1951, en el si d'una familia de comerciants de taronges, cosa que li va permetre viatjar pel mon en la seua etapa infantil i de joventut, sobretot pel mediterrani, cosa que li permete coneixer algunes llengues.
Comenca a estudiar a l'Escola de Belles Arts als 8 anys formant-se com a escultor i pintor. Amb 13 anys viatja a
Paris
(
Franca
) mitjancant un programa d'intercanvi d'estudiants i acaba els seus estudis als Escolapis de Valencia. Posteriorment es matricula a l'
Escola Tecnica Superior d'Arquitectura de Valencia
de la
Universitat Politecnica
graduant-se com arquitecte i realitzant el postgrau d'
urbanisme
. El
1975
es trasllada a
Zuric
(
Suissa
) per tal de continuar els seus estudis d'enginyeria civil, doctorant-se el
1979
.
Actualment es reconegut com un dels arquitectes mes importants a escala mundial, construint-se dissenys del seu estudi d'arquitectura a les principals ciutats del mon com
Venecia
,
Atenes
,
Buenos Aires
, Zuric,
Toronto
,
Lisboa
,
Lio
o
Lieja
. A
Espanya
es pot contemplar la seua obra sobretot a la ciutat de Valencia, pero tambe a
Bilbao
,
Sevilla
,
Madrid
,
Santa Cruz de Tenerife
o
Barcelona
.
El novembre de 2017 es reuni amb el president del
Kazakhstan
,
Nursultan Abixuli Nazarbaiev
, per a parlar del projecte de construir un dom al bulevard Aigua Verda, a
Astana
.
[2]
Santiago Calatrava ha conreat un estil propi que fan dels seus dissenys obres d'art inconfusibles, amb un caracter marcadament mediterrani on el color blanc es el predominant. La utilitzacio del
trencadis
per al revestiment dels edificis, recorda l'obra d'
Antoni Gaudi
, tot i que el catala utilitzava colors vius mentre que el valencia utilitza unicament el blanc.
L'arquitectura de Calatrava es principalment de grans estructures (estacions de tren, aeroports, auditoris, ponts, gratacels, etc.) on els seus dissenys mostren les estructures constructives (al contrari que molts arquitectes) basats en anatomies animals i humanes o altres elements naturals, integrant-se aixi en la tendencia de l'arquitectura organicista.
La primera obra adjudicada de certa importancia fou construida entre el
1984
i el
1990
, es tracta de l'estacio del ferrocarril de
Stadelhofen
prop de Zuric, on Santiago Calatrava establi la seua primera oficina. El
Pont de Bac de Roda
a Barcelona (
1985
-
1987
) comencaria a donar-li certa ressonancia internacional, i a aquest pont li seguirien el pont del
Alamillo
a Sevilla (
1992
), el
del Nou d'Octubre
de Valencia (
1995
), el
Zubizuri
de
Bilbao
(
1997
) o el
Pont de la Constitucio
de Venecia mes recentment (
2008
).
El
1989
obri el seu segon despatx, a la ciutat de Paris mentre treballava en l'obra de l'estacio de ferrocarril de l'aeroport de Lio. Dos anys mes tard obriria a Valencia per comencar un dels mes grans projectes de l'arquitecte, la
Ciutat de les Arts i les Ciencies
que encara en l'actualitat no esta finalitzat. El
1992
finalitza a Barcelona la
Torre Olimpica de Comunicacions
, i entre les seues darreres obres destaquen l'
Aeroport de Bilbao
, el
Complex Olimpic d'Atenes
o l'
Auditori de Tenerife
.
Recentment esta tambe dedicant-se a la construccio de
gratacels
, com el
Turning Torso
, en
Malmo
(
Suecia
), o els previstos a Valencia,
Chicago
o els quatre prevists a
Valencia
. Tambe esta en construccio la nova terminal de passatgers WTC Transportacion Hub a l'espai que deixa despres del col·lapse de les
Torres Bessones
durant els
atemptats de l'11 de setembre de 2001
a
Nova York
.
Premis i reconeixements
[
modifica
]
Santiago Calatrava ha estat reconegut amb diversos premis com el
Princep d'Asturies de les Arts
de
1999
, el
Nacional d'Arquitectura
el
2005
i la Medalla d'Or de l'AIA (
American Institute of Architects
) tambe el 2005. El
1994
va rebre la
Creu de Sant Jordi
de la
Generalitat de Catalunya
i el 2005 l'
Alta Distincio de la Generalitat Valenciana
.
No obstant els seus projectes han estat objecte de controversia, tant en la seva connivencia politica amb el
PP
valencia, com per deficiencies tecniques d'algunes de les seves obres.
[3]
[4]
Sera a partir del 2013 en que molts projectes comencaren a ser objecte de critica, sobre tot despres de la publicacio de l'article de Suzanne Daley en el periodic
The New York Times
amb el titol "Santiago Calatrava collects critics as well as fans".
[5]
La majoria de les critiques es centren en la
Ciutat de les Arts i les Ciencies
de
Valencia
, originalment pressupostat en 380 milions d'euros. El representant d'
EUPV
,
Ignacio Blanco
, va culpar Calatrava d'haver multiplicat quasi per tres vegades el pressupost incial. A mes va culpar el govern del
PPCV
d'haver-li pagat mes de 100 milions d'euros pel seu treball, tot i comptar amb desperfectes com la falta d'ascensors per a persones discapacitades, aixi com vora 150 seients en la sala de l'opera en que la vista estava obstaculitzada. Sera en aquest moment quan es va popularitzar entre la societat valenciana l'expressio satirica i critica "Calatrava te la clava", per la qual cosa l'arquitecte va dur als tribunals una denuncia per difamacio, la qual va guanyar.
La negligencia de l'obra de Calatrava a Valencia no va acabar amb aquesta questio, ja que encara al 2013 va caure part del
trencadis
que cobria el
Palau de les Arts
. Despres d'aquest fet la
Generalitat
va voler denunciar l'arquitecte, tot i que la dificultat d'establir de qui era la culpa de la manca de manteniment de l'edifici va impossibilitar que el proces judicial anara endavant.
[6]
Per aquest fet el Palau de les Arts va haver de romandre tancat uns mesos, mentre s'elaboraven les obres de restauracio del trencadis.
En abril de 2013, Bodegas Ysios (Alaba) va demandar a Calatrava a causa de goteres i humitats. El contencios finalment es va resoldre de forma amistosa.
El 7 de febrer de 2014 es condemnat per l'Audiencia Provincial d'Oviedo a pagar 2,96 milions d'euros a la promotora Jovellanos XXI per fallades detectades en l'execucio de l'obra del Palau de Congressos d'Oviedo.
[7]
[8]
Molts dels problemes dels projectes de l'arquitecte valencia es deuen als seus dissenys inusuals, mala eleccio dels materials o a la falta de tests de seguretat. D'aquesta manera l'eleccio de vidre com a material per al sol dels ponts de
Zubizuri
(
Bilbao
) o el
Ponte della Costituzione
(
Venecia
) va fer que quan plou el terra rellisque. En Bilbao s'ha pres la decisio de instal·lar una moqueta antidesllicant despres d'un considerable nombre de caigudes que han provocat lesions i danys fisics a la poblacio.
[9]
En el cas de Venecia s'ha optat per tancar el pas a la gent per la zona amb sol de cristal. Aixi i tot en aquest pont tambe han sorgit simptomes d'oxidacio, per la qual cosa Calatrava fou condemnat a pagar el cost (78.000€) de la reestructuracio del pont.
[10]
- ↑
Diccionario de Arte I
. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.79.
ISBN 84-8332-390-7
[Consulta: 23 novembre 2014].
- ↑
≪
Spanish architect to work on unique dome for Astana centre
≫.
The Astana Times
, 30-11-2017 [Consulta: 2 desembre 2017].
- ↑
≪
Santiago Calatrava. Proyectos ruinosos y facturas sin IVA
≫. Esquerra Unida del Pais Valencia. Arxivat de l'
original
el 2018-07-10. [Consulta: 23 maig 2021].
- ↑
Rodriguez
, Tere ≪Calatrava s'arruga≫.
Presencia
. Revista Presencia SL, 2140, 1 al 7-3-2013, pag. 32-33.
- ↑
≪
CBS News/New York Times National Poll, September #1, 2012
≫, 10-07-2013. [Consulta: 20 marc 2023].
- ↑
≪
La caiguda de part del trencadis obliga a tancar el Palau de les Arts de Valencia
≫.
VilaWeb
.
- ↑
≪
Calatrava pagara 2,9 millones por los errores del palacio de Oviedo
≫.
Levante-EMV
, 07-02-2014.
- ↑
≪
La Audiencia Provincial de Oviedo condena a Santiago Calatrava
≫.
El Pais
, 07-02-2014.
- ↑
20minutos
. ≪
El puente Zubizuri en Bilbao, obra de Calatrava, protagonista de 'Grandes errores de la ingenieria', en DMAX
≫ (en castella), 25-09-2019. [Consulta: 20 marc 2023].
- ↑
Bono
, Ferran ≪
Calatrava, multado por “macroscopica negligencia” en su puente de Venecia
≫ (en castella).
El Pais
[Madrid], 14-08-2019.
ISSN
:
1134-6582
.
- ↑
Garcia Algarra, Javier (2012).
"De Gran Via al Distrito C. El patrimonio arquitectonico de Telefonica"
. UNED, 2012, pp. 585-587.
Enllacos externs
[
modifica
]