La Rosa d'Or del Papa es un ornament que els Papes de l' Esglesia Catolica beneeixen anualment. Ocasionalment es conferida com un present de reverencia o afeccio. Entre els receptors s'inclouen esglesies i santuaris, membres de la reialesa, figures militars i governs.

Significat i simbolisme [ modifica ]

La rosa es beneida el quart diumenge de Quaresma , el Diumenge de Lætare (tambe conegut com el Diumenge Rosa , quan els ornaments liturgics morats son substituits per un de rosa, simbolitzant l'esperanca i la joia enmig de la solemnitat de la Quaresma. Durant la Quaresma, els catolics resen, realitzen penitencia i mediten sobre la maldat del pecat i del castig temible que comporta; mentre que el Diumenge Rosa es una oportunitat per veure mes enlla de la mort de Jesucrist al Golgota i veure a Crist, el Redemptor, alcant-se en els primers raigs de la Setmana Santa , i omplir-se de joia per aixo. La flor daurada mostra la majestat de Crist, apropiada car els profetes l'anomenaren la flor del camp i el lliri de les valls ( Cantic dels Cantics 2, 1). ^[1] La seva fragancia, d'acord amb el Papa Lleo XIII mostra el dolc aroma del Crist que ha de ser difos arreu pels seus seguidors fidels , ^[2] i el color vermell i les espines es refereixen a la Passio de Jesus : Per que, doncs, es rogenca la teva roba i duus el vestit com qui ha trepitjat raim? ( Isaies 63,2) ^[1]

Diversos titols i sermons papals han explicat el significat mistic de la rosa al conferir-la. Innocenci III va dir: Com el Diumenge de Lætare, el dia que aparta la funcio, representa l'amor despres de l'odi, la joia despres del dolor, i la plenitud despres de la fam, aixi la rosa senyala pel seu color, olor i gust l'amor, la joia i la sacietat respectivament , i compara la rosa a la flor referida a Isaies 11,1: Un rebrot naixera de la soca de Jesse, brotara un planco de les seves arrels. ^[1]

Historia i desenvolupament de la Rosa actual [ modifica ]

Origens [ modifica ]

El costum de concedir la Rosa substitui l'antiga practica d'enviar als mandataris catolics les Claus d'Or del Confessionari de Sant Pere , un costum introduit pel papa Gregori II (716) o pel seu successor el papa Gregori III (740). Existeix una certa analogia entre la Rosa i les Claus: ambdues estan fetes d'or pur beneit i son lliurades pel Papa a catolics il·lustres, a mes que ambdues tenen reminiscencies d'un relicari : la rosa conte almesc i balsam, mentre que les plaus son el simbol de la Catedra de Sant Pere .

La data exacta de la institucio de la Rosa es desconeguda. Segons algunes fonts es anterior a Carlemany (742-814), pero segons d'altres fonts te el seu origen a finals del segle  xii , pero realment es anterior a l'any 1050, quan el Papa Lleo IX para de la rosa com una antiga institucio en aquella epoca.

El costum, iniciat quan els Papes es traslladaren a Avinyo , de concedir la rosa al princep mes destacat a la cort papal, continua despres que aquests tornessin a Roma . El Princep rebria la Rosa del Papa enmig d'una cerimonia solemne, envoltat pel Col·legi de Cardenals des del palau papal fins a la seva residencia. Des d'inici del segle  xvii , la rosa nomes va ser enviada a reines, princeses i nobles eminents. Els emperadors, reis i princeps rebien una espasa , un present mes util; pero si un emperador, rei o gran princep catolic estava a Roma el Diumenge de Lætare , rebria la Rosa.

L'ofici de portar i conferir la rosa a aquells que vivien fora de Roma va ser encarregat pel papa als cardenals llegats, un latere , nuncis , i delegats apostolics. El 1895 s'institui un nou ofici, anomenat Portador de la Rosa d'Or o Guardia de la Rosa d'Or , destinat als membres de les cases reials, sense condicio hereditaria, i assignada a un camarlenc, carrec que s'acaba extingint.

La fabricacio [ modifica ]

La Rosa

Abans del pontificat de Sixt IV (1471-84) la Rosa d'Or consistia en una simple i unica rosa feta d'or pur i pintada en vermell. Posteriorment, per embellir l'ornament pero mantenint el seu simbolisme, es deixa de pintar la rosa, pero s'incrustaren robins i, posteriorment, s'hi posaren gemmes al cor de la rosa o als seus petals.

El Papa Sixte IV substitui la rosa unica per una branca espinosa amb fulles i diverses roses (deu o mes), la mes llarga de les guals estava al capdamunt, amb roses mes petites al voltant. Al centre de la rosa principal hi havia una tassa petita amb una tapa perforada, on el Papa hi abocava almesc i balsam per beneir-la. L'ornament era fet d'or pur. Aquest disseny sixti es va mantenir, encara que varia la decoracio, la mida, l'alcada i el valor. Originariament feia una mica menys de 3 posaldes d'alt, i era portada pel Papa a la ma esquerra, mentre que beneia la multitud amb la ma dreta, mentre que anava en processo des de la Basilica de la Santa Creu de Jerusalem de Roma fins al Palau del Latera . Posteriorment, i en especial quan un vas i un llarg pedestal passaren a formar part de l'ornament, es requeria que un clergue robust la portes, precedint la creu papal a la processo. La rosa enviada a Amalia Guillema de Brunsvic-Luneburg , muller de l'emperador Josep I del Sacre Imperi Romanogermanic (coronat emperador per Innocenci XI pesava vint lliures i feia 18 polzades d'alt. Tenia forma de bouquet , amb tres branques que s'unien al capdamunt de la tija, suportant una gran rosa i un grapat de fulles.

El Vas i el Pedestal

El vas i el pedestal que la suporten han variat de material, pes i forma. Inicialment eren fetes d'or, pero posteriorment s'emprava plata daurada i or. El pedestal pot ser triangular, quadrangular o octagonal, i esta ricament ornamentat amb diversos motius i baixos relleus , a mes de la inscripcio habitual, al pedestal hi ha gravats l' escut d'armes del Papa que ha ordenat que es fes l'ornament, que l'ha beneit i l'ha concedit.

Valor de l'ornament [ modifica ]

El valor de la rosa varia segons la magnificencia del pontifex i de les circumstancies economiques del moment. El Pare Baldassari S.J. ^[3] afirma que la rosa conferida cap al 1650 costaria uns 500 dolars . Les dues roses enviades per Alexandre VII estarien valorades en 800 i 1.200 dolars respectivament. Climent IX n'envia una a la Reina de Franca que costaria uns 1.200 dolars, feta de 8 lliures d'or. El treball en aquesta rosa era molt fi, motiu pel qual l'orfebre rebe uns 300 dolars. Innocenci IX va fer construir una rosa amb vuit lliures i mitja d'or per formar una rosa, que va ser embellida amb diversos safirs , costant uns 1.400 dolars. Al segle  xix no poques de les roses van arribar a costar uns 2.000 dolars i mes. ^[4]

Benediccio de la Rosa [ modifica ]

Les primeres roses no estaven beneides, sino que la benediccio va ser per atorgar mes solemnitat a la cerimonia i introduir-hi una major reverencia vers ella per part del receptor. D'acord amb el Cardenal Petra ^[5] el Papa Innocenci IV (1245-54) va ser el primer a beneir-la, encara que altres fonts indiquen que potser van ser Innocenci III (1198?1216), Alexandre III (1159?81) o Lleo IX (1049?55). Es diu que Lleo IX, el 1051, obliga a les monges del monestir de Bamberg ( Franconia ) a fornir una Rosa d'Or per ser beneida i portada el Diumenge de Lætare cada any. ^[6] El Papa Benet XIV afirma que la cerimonia de beneir la rosa s'origina a finals del segle  xiv o inicis del XI. Catalanus , mestre de cerimonies papal, creu que les primeres roses eren ungides amb almesc i balsam, pero que la benediccio amb pregaries , encens i aigua beneida va ser posterior, algun temps abans del pontificat de Juli II (1503-13). Actualment el Papa beneeix la Rosa cada any, pero no sempre es una rosa nova i diferent; sino que es va emprant la mateixa fins que es confereix i se'n fa una de nova.

Originariament, abans que el papat es desplaces a Avinyo , la Rosa es beneia a la sagristia del palau on estava el pap; pero que la Missa solemne i la donacio de la rosa tenia lloc a la Basilica de la Santa Creu de Jerusalem (simbol, segons Innocenci III ] de la Jerusalem Celestial). La benediccio era seguida per una Missa solemne cantada pel mateix Papa o pel primer Cardenal Prevere . En el primer cas la rosa era posada sobre un vel de seda vermella ricament brodada en or, i despres el Papa la portava a la ma, llevat dels moment de la genuflexio, de l' Introductori , el Confiteor , l'Elevacio i el cant el Laudemus in Domino . Amb la Rosa a la ma, el Papa torna processionalment al Palau de Roma; el Prefecte de Roma portava el seu cavall per la brida i l'ajudava a desmuntar. Un cop arribats, donava la Rosa al Prefecte, com a recompensa per aquests actes de respecte i homenatge. Abans de 1305, la Rosa es donava a Roma, pero no a estrangers, llevat de l' Emperador el dia de la seva coronacio. Mentre que residien a Avinyo (1305-1375), els papes, incapacos de visitar les esglesies i basiliques romanes, realitzaren diverses de les seves funcions sagrades, entre elles la de la benediccio de la Rosa, a la capella privada del seu palau (d'on ve l'origen de la Capella Pontificia). Quan retornaren a Roma van retenir aquest costum (llevat de Sixt V ).

Actualment, la benediccio de la Rosa te lloc a la sagristia, i la Missa Solemne te lloc a la capella papal. La Rosa es posada sobre una taula amb ciris encesos, i el Papa, revestit amb una alba , amb l' estola i la capa pluvial en rosa, amb una mitra al cap, comenca la cerimonia amb la seguent pregaria:

Oh Deu! Per la Vostra paraula i poder totes les coses han estat creades, per la Vostra voluntat totes les coses han estat dirigides, preguem humilment a la Vostra Majestat, que sou el goig i l'alegria de tots els fidels, que us digneu a voler en el vostre amor paternal a beneir i santificar aquesta rosa, la mes deliciosa en olor i aparenca, que en aquest dia portem en senyal de joia espiritual, per tal que el poble consagrat per Vos i alliberat del jou de l'esclavatge de Babilonia pel favor del Vostre Fill Unic, Qui es la gloria i exultacio del poble d'Israel i que Jerusalem que es la nostra Mare Celestial, pugui manifestar sincerament els nostres cors amb alegria. Per tant, oh Senyor, en aquest dia, quan l'Esglesia exalca en el Vostre Nom i manifesta la seva alegria en aquest simbol, confereix-nos l'alegria perfecta i veritable acceptant la seva devocio d'avui; perdoneu-nos els pecats, incrementeu-nos la fe, protegiu-nos en la Vostra Misericordia, allunyeu-nos de totes les coses adverses a ella i feu-la segura i prospera, perque la Vostra Esglesia, com el fruit de les bones obres, pugui unir-se per donar el perfum de l'ungiment d'aquesta flor sorgida de la soca de Jesse i que es la flor mistica del camp i el lliri de les valls, i romangui felic sense fi en la Gloria Eterna juntament amb tots els Sants .

Un cop acaba la pregaria, el papa posa encens (lliurat pel cardenal diaca al turiferari i encensa el balsam i l'almesc, posant-los a continuacio en un petit recipient al cor de la rosa principal. Llavors encensa la Rosa i l'aspergeix amb aigua beneida . Llavors la dona al clergue mes jove de la Cambra, que la porta davant del Papa a la Capella, on es posada sobre l'altar als peus de la Creu sobre un vel de seda vermella ricament brodat, on s'esta durant la Missa cantada pel cardenal prevere . Despres de la Missa, la Rosa es portada en processo davant del Papa fins a la Sagristia, on es retira fins que sigui atorgada a algun personatge rellevant.

Receptors [ modifica ]

Entre les principals esglesies que han rebut la Rosa estan la Basilica de Sant Pere del Vatica (5 roses), la Basilica de Sant Joan del Latera (quatre roses) ? d'acord amb algunes fonts, dues de les roses van ser lliurades a la mateixa basilica i dues a la capella anomenada Sancta Santorum ), la Basilica de Santa Maria Major (dues roses), el Santuari de Fatima (dues roses), Santa Maria sopra Minerva (una rosa) i Sant'Antonio dei Portoghesi (una rosa).

Entre la molta gent que l'ha rebut hi ha:

• Falcone , Comte d'Angers ( Urba II ; 1096);
• Alfons VII de Lleo i Castella , Rei de Lleo i de Castella ( Eugeni III ; 1148);
• Lluis VII de Franca ( Alexandre III ; 1163);
• Lluis I de Tarent ( Climent VI ; 1348);
• Joana I , reina de Napols ( Urba V ; 1368);
• Marti I l'Huma , comte de Barcelona ( Benet XIII d'Avinyo ;(1397) ^[7]
• Segimon I , emperador del Sacre Imperi Romanogermanic ( Eugeni IV ; 1435);
• Enric VI rei d'Anglaterra (Eugeni IV; 1444);
• Casimir IV Jagello , rei de Polonia ( papa Nicolau V ; 1448);
• Frederic III , emperador del Sacre Imperi Romanogermanic , i la seva muller Elionor , coronats el Diumenge de Lætare (1452) i la reberen l'endema de Nicolau V
• Carles VII de Franca ( Calixt III ; 1457);
• Eberhard I , Duc de Wurttemberg ( Sixt IV ; 1482)
• Jaume III , rei d'Escocia ( Innocenci VIII ; 1486);
• Isabel I , reina de Castella ( Alexandre VI ; 1493);
• Francesc II Gonzaga , quart marques de Mantua , ( Alexandre VI ; 1496) ^[8]
• Alexandre Jagello , rei de Polonia ( Juli II ; 1505);
• Manuel I de Portugal , que rebe dues roses (Juli II el 1506 I Lleo X el 1514)
• Frederic III , Elector de Saxonia ( Lleo X ; 1518);
• Enric VIII d'Anglaterra , que rebe tres roses ( Juli II , Lleo X , i Climent VII el 1524);
• Frederic II Gonzaga, duc de Mantua ( Pau III ; 1537), a causa de la seva simpatia cap als Pares del Concili de Trento ;
• Maria I d'Anglaterra , ( Pau IV ; 1555);
• Carles IX de Franca , en celebracio per la Massacre del dia de Sant Bartomeu ( Gregori XIII ; 1572);
• Enric IV de Franca , ( Climent VIII ; 1592);
• Margarida d'Austria , reina d'Espanya, en el dia del seu casament per poders amb Felip III davant del Papa Climent VIII (1598);
• Henrietta Maria de Franca , Reina d'Anglaterra i Escocia ( Urba VIII ; 1625);
• Marianna d'Espanya , emperadriu romanogermanica ( Urba VIII ; 1630);
• Maria Teresa d'Austria , reina de Franca (1668), pel naixement del seu fill, el Delfi , de qui Alexandre VII era padri ;
• Elionor Maria Jozefa , Reina de Polonia ( Climent X ; 1672);
• Marie Casimire Louise , muller de Joan III Sobieski , rei de Polonia, Salvador de Viena ( Innocenci XI ; 1684);
• Amalia Guillema de Brunsvic-Luneburg , emperadriu romaogermanica (Innocenci XII; 1699);
• Maria Lluisa de Savoia , Reina d'Espanya ( Climent XI ; 1701);
• Violant de Baviera , Gran Princesa de Toscana , Governadora de Siena ( Benet XIII ; 1726); ^[9]
• Maria Josepa d'Austria , Reina de Polonia ( Climent XII ; 1736) ^[10]
• Francesco Loredan , Doge de Venecia ( Climent XIII ; 1759);
• Maria Cristina d'Austria , Arxiduquessa d'Astria ( Pius VI ; 1776);
• Maria Carolina d'Austria , Reina de Napols (Pius VI; 1790);
• Carolina de Baviera , Emperadriu d'Austria ( Pius VII ; 1819);
• Maria Teresa d'Austria-Este ,Reina de Sardenya ( Lleo XII ; 1825);
• Maria Anna , Emperadriu d'Austria ( Gregori XVI ; 1832);
• Maria II , Reina de Portugal ( Gregori XVI ; 1842);
• Maria Pia d'Italia , el dia del seu baptisme ( Pius IX , el seu padri, 1849);
• Eugenia de Montijo , Emperadriu dels francesos (Pius IX, 1856)
• Elisabet , emperadriu d'Austria (Pius IX; 1868);
• Isabel II d'Espanya ( Pius IX ; 1868);
• Maria Cristina d'Habsburg-Lorena , Reina Regent d'Espanya (Lleo XIII; 1886);
• Isabel del Brasil (Lleo XIII; 1889);
• Amelia d'Orleans , Reina de Portugal (Lleo XIII; 1892);
• Maria Enriqueta d'Austria , Reina de Belgica (Lleo XIII; 1893);
• Victoria Eugenia de Battenberg , Reina d'Espanya ( Pius XI ; 1923);
• Elisabet , Reina de Belgica ( Pius XI ; 1926);
• Carlota I de Luxemburg ( Pius XII ; 1956)
• Mare de Deu de Montserrat ( Francesc I ; 2023)

Encara que la rosa ha estat concedida tant a homes com a dones durant el transcurs de la historia, no ha estat concedida a cap home des del segle  xviii , convertint-se des del segle  xix en una distincio femenina. A la segona meitat del segle  xx , les concessions de la Rosa d'Or esdevingueren molt estranyes, i totes les Roses concedides despres de la mort de Pius XII nomes ha estat atorgada a llocs, principalment basiliques. Aixi doncs, la concessio de la Rosa Daurada pot considerar-se com un gran privilegi.

El Papa Pau VI , per exemple, nomes la concedi en 5 ocasions durant el seu pontificat, que s'estengue entre 1963 i 1978, i totes elles concedides a llocs de devocio. Joan Pau II va concedir-la al Monestir de Jasna Gora a Polonia , el Santuari de Nostra Senyora de Lourdes a Franca , el Santuari de Knock a Irlanda i l' Oratori de Sant Josep al Canada , a la Verge de Loreto , ^[11] a Nostra Senyora de l'Evangelitzacio de Lima ( Peru ) ^[12]

A inicis del segle  xxi , Benet XVI l'ha concedit amb mes assiduitat, encara que cap ha estat concedida a una persona; sino que Benet XVI ha continuat amb la practica habitual des de 1960 de concedir-la a llocs de devocio en lloc de a persones. Benet XVI ha realitzat 11 concessions de la Rosa d'Or. La primera va ser el 2006, al Santuari de Jasna Gora ( Cz?stochowa - Polonia ). Dos mes van ser concedida a la Basilica de Nostra Senyora d'Aparecida ^[13] ( Brasil ) i a la Basilica Mariazell ( Austria ) ^[14] el 2007. El 2008, durant el seu pelegrinatge apostolic als Estats Units , concedi la Rosa d'Or a la Basilica del Santuari Nacional de la Immaculada Concepcio de Washington, D.C. . La cinquena rosa va ser concedida al Santuari de Nostra Senyora de Bonaria a Cagliari ( Italia ) el 8 de setembre del 2008; la sisena va ser lliurada al Santuari Pontifici de Nostra Senyora de Pompeia el 19 de d'octubre del 2008. ^[15] La setena rosa va ser concedida al Santuari de Nostra Senyora d'Europa ( Gibraltar ) el 5 de maig del 2009 ^[16] Tambe s'han concedit roses a la Verge de la Cabeza de Jaen ^[17] ( Espanya ) el 2009; i al Santuari de Nostra Senyora de Ta' Pinu ( Malta ) el 2010. La desena rosa va ser concedida al Santuari de Fatima el 12 de maig de 2010, durant la seva visita apostolica a Portugal . ^[18] El 2 de febrer del 2011 lliura l'onzena rosa, aquesta a la Basilica de Nostra Senyora de Scherpenheuvel ( Belgica ). L'Arquebisbe de Malines-Brussel·les, Monsenyor Andre-Jozef Leonard, la portara a Scherpenheuvel el 15 de maig del 2011, durant una celebracio especial.

El 2023, en motiu de la peregrinacio que la Confraria de la Mare de Deu de Montserrat , va fer al Vatica, amb la representacio monacal, arran dels 800 anys de la seva fundacio, el Papa Francesc I atorga la Rosa d'Or a la Moreneta per la difusio que ha fet de la devocio mariana al llarg dels segles.

Referencies [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Rosa d'Or del Papa

• [3] article "Rosa d'Or" de PMJ Rock, 1909. (angles)
• Article "Rosa d'Or" a la Enciclopedia Catolica .