Robert Frank

Biografia
Naixement	9 novembre 1924 Zuric (Suissa)
Mort	9 setembre 2019 (94 anys) Inverness (Canada)
Dades personals
Grup etnic	Jueus
Activitat
Camp de treball	Fotografia i pel·licula
Lloc de treball	Nova York Detroit Zuric Canada
Ocupacio	director de cinema , gravador , cineasta , videoartista , collagista , artista visual , director de fotografia , guionista , fotograf , realitzador
Ocupador	Atelier Eidenbenz (en)
Membre de	Academia Americana de les Arts i les Lletres Academia Alemanya de Ciencies Leopoldina
Genere	Retrat
Influencies	Walker Evans
Artistes relacionats	Sid Kaplan
Participa en
	Postwar European Photography
Obra
Obres destacables (1958) The Americans (en)
Familia
Conjuge	Mary Frank (1950–1969)
Premis (2012)   Swiss Press Photo Lifetime Achievement Award (1996)   Premi Hasselblad (1985)   Premi Dr. Erich Salomon   Beca Guggenheim

Robert Frank ( Zuric , Suissa , 9 de novembre de 1924 - Inverness , Nova Escocia , Canada , 9 de setembre de 2019) va ser un fotograf i cineasta documental suis- estatunidenc . La seva feina mes reconeguda va ser el llibre de 1958 titulat The Americans , que ha estat comparat amb Alexis de Tocqueville pel seu punt de vista fresc, nu i des de fora de la societat estatunidenca. El critic Sean O'Hagan, que escrigue a The Guardian fins al 2014, va dir que  The Americans "va canviar la naturalesa de fotografia, que es pot dir i com es pot dir. [...] Potser es el llibre de fotografia mes influent del segle XX". ^[1]  El periodista, fotograf i professor Carlos Perez de Rozas i Arribas va considerar al juliol de 2015 que era el millor fotoperiodista viu. ^[2]

Vida i comencament de la seva carrera [ modifica ]

Robert Frank va afirmar en el documental de Gerald Fox Leaving Home, Coming Homethat que la seva mare, Rosa (altres fonts declaren el seu nom de Regina), tenia passaport suis, mentre que el seu pare, Hermann, provinent de Frankfurt (Alemanya), s'havia tornat apatrida despres de perdre la seva ciutadania alemanya com jueu. Van haver de sol·licitar la ciutadania suissa de Robert i el seu germa gran, Manfred. Tot i que Frank i la seva familia es van mantenir segurs a Suissa durant la Segona Guerra Mundial , l'amenaca del nazisme va afectar la seva comprensio de l'opressio. Es va dedicar a la fotografia, en part com a mitja per escapar dels confins de la seva familia i llar orientada als negocis, i es va formar sota uns quants fotografs i dissenyadors grafics abans de crear el seu primer llibre de fotografies manual, 40 Fotos , el 1946. Frank va emigrar als Estats Units el 1947, i va aconseguir una feina a la ciutat de Nova York com a fotograf de moda per a Harper's Bazaar .

El 1949, el nou editor de la revista suissa Camera , Walter Laubli (1902-1991), va publicar una amplia cartera de fotografies de Jakob Tuggener fetes en espectacles de classe alta i en fabriques, al costat del treball d'un Frank de 25 anys que acabava de tornar a la seva Suissa nativa despres de dos anys a l'estranger, amb pagines que incloien algunes de les seves primeres imatges de Nova York. La revista va promocionar-los als dos com a representants de la "nova fotografia" de Suissa.

Tuggener era un model a seguir pel jove artista, qui n'havia sentit a parlar a traves del seu cap i mentor, el fotograf comercial de Zuric Michael Wolgensinger (1913-1990), que va comprendre que Frank no era adient per a la part mes mercenaria del mitja. Tuggener, com a artista serios que havia deixat el mon comercial enrere, va ser "a qui Frank realment va adorar, d'entre tots els fotografs suissos", segons Guido Magnaguagno. ^[3] i Fabrik , com a llibre de fotos, va ser un model per a Les Americains de Frank ( The Americans ), publicat deu anys mes tard a Paris per Delpire l'any 1958.

Poc despres va marxar a viatjar per l'America del Sud i Europa. Va crear un altre llibre fet a ma de fotografies preses al Peru, i va tornar als Estats Units el 1950. Aquell any va ser important per a Frank, que, despres de coneixer Edward Steichen , va participar en l'exposicio col·lectiva 51 American Photographers del Museu d'Art Modern de Nova York ; tambe es va casar amb la seva companya artista Mary Frank (Mary Lockspeiser de soltera), amb qui va tenir dos fills, Andrea i Pablo. ^[4]

Encara que inicialment tenia una idea optimista sobre la cultura i societat dels Estats Units, la perspectiva de Frank va canviar rapidament quan es va enfrontar al rapid ritme de la vida estatunidenca i el que va veure com un emfasi excessiu en els diners. Va comencar a veure el pais com un lloc sovint llobreg i solitari, una perspectiva que es va fer evident en la seva fotografia posterior. La propia insatisfaccio de Frank amb el control que els editors exercien sobre el seu treball tambe va influir en la seva experiencia. Va seguir viatjant, i va traslladar-se amb la seva familia breument a Paris. El 1953 va tornar a Nova York i va continuar treballant com a fotoperiodista independent per a revistes com ara McCall's , Vogue i Fortune . Associant-se amb altres fotografs contemporanis com Saul Leiter i Diane Arbus , va ajudar a formar el que Jane Livingston ha anomenat l'Escola de fotografs de Nova York (que no s'ha de confondre amb l'Escola d'Art de Nova York) durant les decades del 1940 i 1950 .

El 1955 Frank va rebre el major reconeixement que va obtenir la inclusio per part d'Edward Steichen de set de les seves fotografies (moltes mes que la resta d'altres col·laboradors) en l'exhibicio mundial del Museu d'Art Modern de Nova York The Family of Man , que havia de ser vista per 9 milions de visitants i amb un cataleg popular del qual encara se'n fan copies avui dia. ^[5] Les fotografies amb que Frank va contribuir havien estat preses a Espanya (d'una dona besant el seu bebe embolcallat als seus bracos), d'una dona inclinada al Peru, d'un miner a Gal·les amb ulls plorosos, i la resta Anglaterra i els EUA, incloent-hi dues (una amb un flou atipic) de la seva dona durant l'embaras, i una de sis dones rient a la finestra del White Tower Hamburgers al carrer Catorze, a Nova York, posteriorment inclosa a The Americans . ^[6]

The Americans [ modifica ]

Inspirat pel llibre filmic de 1943 Fabrik , del seu compatriota suis Jakob Tuggener, ^[7] The English at Home de Bill Brandt (1936), i American Photographs de Walker Evans , ^[8] (1938) i per recomanacio d'Evans, Alexey Brodovitch, Alexander Leiberman, Edward Steichen , i Meyer Schapiro , Frank va aconseguir una beca Guggenheim de la John Simon Guggenheim Memorial Foundation ^[9] el 1955 per viatjar pels Estats Units i fotografiar tots els estrats de la seva societat. Les ciutats que va visitar incloien Detroit i Dearborn ( Michigan ); Savannah (Georgia) ; Miami Beach i Saint Petersburg ( Florida ); Nova Orleans ( Louisiana ); Houston ( Texas ); Los Angeles ( California ); Reno (Nevada) ; Salt Lake City ( Utah ); Butte ( Montana ); i Chicago ( Illinois ). ^[10] Va dur la seva familia amb ell per part de la seva serie de viatges per carretera durant els seguents dos anys, durant els quals va disparar 28.000 instantanies. 83 d'aquestes van ser seleccionades per ell per publicar-les a The Americans . ^[11]

El viatge de Frank no va tenir cap incidencia. Mes tard va recordar l'antisemitisme al que va ser sotmes en una petita ciutat d' Arkansas . "Recordo que el noi [policia] em va portar a la comissaria de policia, i ell es va asseure alla i va posar els peus sobre la taula. Va sortir a la llum que jo era jueu perque tenia una carta de la Fundacio Guggenheim. Realment eren primitius". El xerif li va dir: "Be, hem d'aconseguir algu que parli Yiddish". ... "Volien fer-ne un problema. Va ser l'unica ocasio que va passar aixo en el viatge. Em van posar a la preso, va ser espantos, ningu no sabia on era". ^[12] En altres parts del sud va ser informat per un xerif que tenia "una hora per sortir de la ciutat". Aquests incidents podrien haver contribuit a la visio fosca dels Estats Units que es troba en el treball.

Poc despres de tornar a Nova York el 1957, Frank va coneixer l'escriptor de la beat Jack Kerouac a la vorera fora d'una festa i li va mostrar les fotografies dels seus viatges. Kerouac immediatament va dir-li a Frank: "Segur que puc escriure alguna cosa sobre aquestes imatges", i finalment va contribuir amb la introduccio a l'edicio dels EUA de The Americans . Frank tambe es va convertir en amic per sempre d' Allen Ginsberg , i va ser un dels principals artistes visuals per documentar la subcultura de la generacio beat , que sentia una afinitat amb l'interes de Frank per documentar les tensions entre l'optimisme de la decada del 1950 i les realitats de les diferencies racials i de classe . La ironia que Frank va trobar en la brillantor de la cultura estatunidenca i la riquesa per damunt de la tensio va donar a les seves fotografies un clar contrast amb les de la majoria dels fotoperiodistes estatunidencs contemporanis, com ara el seu us inusual del focus, la poca il·luminacio i la retallada d'imatges, que es desviaven de les tecniques fotografiques acceptades. ^[11]

Aquesta divergencia d'estandards fotografics contemporanis al principi va dificultar-li a Frank aconseguir un editor estatunidenc. Les Americains va ser publicat per primera vegada el 1958 per Robert Delpire a Paris, com a part de la seva serie Encyclopedie Essentielle , amb textos de Simone de Beauvoir , Erskine Caldwell , William Faulkner , Henry Miller i John Steinbeck , que Delpire posicionava enfront de les fotografies de Frank. ^[13] Va ser finalment publicat el 1959 als Estats Units, sense els textos, per Grove Press, on inicialment va rebre critiques substancials. Popular Photography , per un costat, va fer que les seves imatges fossin "exposicions d'un desenfocament sense sentit, amb gra , i fangoses, horitzons borratxos i barroeria general". Tot i que les vendes tambe van ser pobres al principi, el fet que la presentacio fos del popular Kerouac el va ajudar a arribar a un public mes ampli. Amb el pas del temps, i a traves de la inspiracio d'artistes posteriors, The Americans es van convertir en un treball seminal en la fotografia i la historia de l'art estatunidenques, i es el treball amb el qual Frank es mes clarament identificat. El critic Sean O'Hagan va escriure a The Guardian el 2014 que "no es pot imaginar el passat recent de la fotografia i el present abrumadorament confus sense la seva presencia persistentment penetrant", i que The Americans "van canviar la naturalesa de la fotografia, el que podia dir i com podia dir-ho. [...] Segueix sent potser el llibre de fotografia mes influent del segle XX". ^[14]

El 1961, Frank va fer la seva primiera exhibicio individual, titulada Robert Frank: Photographer , a l' Institut d'Art de Chicago . Tambe es va presentar al Museu d'Art Modern de Nova York el 1962.

Amb motiu del cinquante aniversari de la primera publicacio de The Americans es va llancar una nova edicio a tot el mon el 30 de maig de 2008. Per a aquesta nova edicio de Steidl, la majoria de fotografies no estan retallades (en contrast amb les versions retallades en edicions anteriors), i dues les fotografies es van substituir per dues del mateix tema, pero des d'una perspectiva alternativa.

Una exhibicio de The Americans , titulada Looking In: Robert Frank's The Americans , es va mostrar el 2009 a la National Gallery of Art de Washington DC , al Museu d'Art Modern de San Francisco (SFMOMA) i al Metropolitan Museum of Art de Nova York . ^[15] La segona seccio de l'exposicio de quatre seccions del SFMOMA del 2009 ^[16] mostra la sol·licitud original de Frank a la Fundacio Memorial John Simon Guggenheim (que va financar el treball principal en el projecte The Americans ), juntament amb fulls de contacte de l'epoca, cartes al fotograf Walker Evans i a l'escriptor Jack Kerouac , i dues primeres versions manuscrites de la introduccio de Kerouac al llibre. Tambe es van exposar tres collages (realitzats a partir de mes de 115 copies de treball originals) que es van reunir sota la supervisio de Frank durant els anys 2007 i 2008 i van revelar els seus temes i les seves primeres rondes de seleccio d'imatges. Tambe es va publicar un llibre adjunt, tambe anomenat Looking In: Robert Frank's The Americans , ^[17] l'analisi mes detallada de qualsevol llibre de fotografia mai feta, en 528 pagines. Mentre treballava com a guarda al Museu d'Art Metropolita, Jason Eskenazi va demanar a altres fotografs destacats que visitaven l'exposicio de Looking In que triessin la seva imatge preferida de The Americans i expliquessin la seva eleccio, i aixo va acabar formant el llibre By the Glow of the Jukebox: The Americans List . ^[18]

Pel·licules [ modifica ]

En el moment en que The Americans va ser publicat als Estats Units, Frank s'havia allunyat de la fotografia per concentrar-se en el cinema . Entre les seves pel·licules hi havia Pull My Daisy (1959), que va ser escrita i narrada per Jack Kerouac, i protagonitzada per Allen Ginsberg , Gregory Corso i altres del cercle beat . Els beats van destacar-ne l'espontaneitat, i la pel·licula va transmetre la qualitat d'haver estat feta amb presses o fins i tot improvisada. ^[19] Pull My Daisy va ser elogiada durant molts anys com una obra mestra d'improvisacio, fins que el codirector de Frank, Alfred Leslie, va revelar en un article del 28 de novembre de 1968 a Village Voice que la pel·licula estava realment planificada, assajada i dirigida per ell i Frank, qui va rodar la pel·licula amb il·luminacio professional.

El 1960 Frank es va quedar al soterrani de l'artista d' art pop George Segal mentre filmava The Sin of Jesus amb una beca de Walter K. Gutman. La historia d' Issaak Babel es va transformar per centrar-se en una dona que treballava en una granja de pollastres a Nova Jersey . Se suposava que havia de ser filmat en sis setmanes al voltant de Nova Brunswick , pero Frank va acabar rodant durant sis mesos.

Bibliografia [ modifica ]

Llibres [ modifica ]

• Les Americains = The Americans
  • Paris: Delpire, 1958. French. Inclou text en frances per Simone de Beauvoir, Erskine Caldwell, William Faulkner, Henry Miller i John Steinbeck sobre la historia politica i social nord-americana, seleccionada per Alain Bosquet. Part de la serie Encyclopedie Essentielle.
  • Nova York: Grove Press, 1959. Introduccio per Jack Kerouac.
  • Nova York: obertura; Museu d'Art Modern, 1969. Edicio revisada i ampliada. Amb una presentacio de Jack Kerouac, una breu introduccio de Frank, i una enquesta de les pel·licules de Frank, cadascuna representada per una pagina de fotogrames
  • Gottingen: Steidl, 2008. ISBN 978-3-86521-584-0 . La majoria de les fotografies no es comprimeixen en comparacio amb les versions retallades en edicions anteriors, i dues fotografies son substituides per les del mateix tema, pero des d'una perspectiva alternativa.
• The Lines of my Hand.
  • Toquio: Yugensha. Edicio de luxe i escletxa. Edicio de 1.000 copies, 500 van presentar la fotografia de lliscament de "Nova York, 1948", 500 van presentar la fotografia de lliscament de "Platte River, Tennessee".
  • Nova York: Lustrum Press, 1972. Paperback.
  • Nova York: Panteo. ISBN 9780394552552 .
• Flower is… Yugensha, 1987. L'edicio de 1000 copies, 500 "Champs-Elysees, 1950 [Fleurs]" inclosos a la portada, es van incloure 500 "Metro Stalingrad" a la portada.
• Flamingo. Goteborg, Sweden: Hasselblad Center, 1997. ISBN 9783931141554 . Cataleg d'exposicions Hasselblad Award, Hasselblad Center, Goteborg, Suecia.
• London/Wales. Publicat en col·laboracio amb Corcoran Gallery, Washington, D.C., per a una exposicio celebrada del 10 de maig al 14 de juliol, 2003.
  • Zurich; New York: Scalo, 2003. ISBN 9783908247678 .
  • Gottingen: Steidl, 2007. ISBN 978-3865213624 .
• Come Again. Gottingen: Steidl, 2006. ISBN 9783865212610 . Segons la portada, "Les fotos s'han pres en el context del projecte fotografic 'Beirut, centre de la ciutat, 1991', Editions de Cypres, Paris".
• Paris. Gottingen: Steidl, 2006. ISBN 978-3865215246 .
• Peru. Gottingen: Steidl, 2006. ISBN 978-3865216922 .
• Zero Mostel Reads a Book. Gottingen: Steidl, 2006. ISBN 978-3865215864 .
• Tal Uf Tal Ab. Gottingen: Steidl, 2010. ISBN 978-3869301013 . El primer dels "Diaris visuals" que combina fotografies emblematiques de la carrera inicial de Frank amb les fotos mes privades que va fer en l'ultima part de la seva vida. Altres titols de la serie estan marcats amb *
• Pangnirtung. Gottingen: Steidl, 2011. ISBN 978-3869301983 .
• Pull My Daisy. Gottingen: Steidl, 2011. ISBN 978-3865216731 . Una transcripcio de la narracio de Kerouac de la pel·licula Pull My Daisy (1959) amb film stills i una presentacio de Jerry Tallmer.
• Ferne Nahe: Hommage fur Robert Walser = Distant Closeness: Un tribut a Robert Walser. Bern: Robert Walser-Zentrum, 2012. ISBN 978-3-9523586-2-7 .
• You Would. Gottingen: Steidl, 2012. ISBN 978-3869304182 . *
• Park/Sleep. Gottingen: Steidl, 2013. ISBN 978-3869305851 . *
• Partida. Gottingen: Steidl, 2014. ISBN 978-3869307954 . *
• What We Have Seen. Gottingen: Steidl, 2016. ISBN 978-3958290952 . *
• Leon of Juda. Gottingen: Steidl, 2017. ISBN 978-3958293113 . *

Estudis, critiques i biografia [ modifica ]

• Looking In: Robert Frank's The Americans. Washington, D.C.: National Gallery of Art; Gottingen: Steidl, 2009. ISBN 978-3-86521-806-3 . By Sarah Greenough. Amb assaigs de Stuart Alexander, Phillip Brookman, Michel Frizot, Martin Gasser, Jeff L. Rosenheim, Kuc Sante i Anne Wilkes Tucker. Publicat per acompanyar una exhibicio organitzada pel National Gallery of Art, Washington, D.C.
• By the Glow of the Juke Box: The Americans List . New York: Red Hook, 2012. ISBN 978-0-984195-48-0 Editat per Jason Eskenazi, amb contribucions de 276 fotografs.
• Prose, Francine (Jan 2010). "You got eyes: Robert Frank imagines America". Harper's. 320 (1916): 67?73. Critiques de The Americans .

Films [ modifica ]

• Don't Blink ? Robert Frank (2015). Documental dirigit per Laura Israel.

Exibicions [ modifica ]

• 1961: Robert Frank: Els Americans, Art Institute de Chicago, Chicago, IL [25] ^[20]
• 1976: Robert Frank, Kunsthaus Zurich, Zuric ^[21]
• 1979: Robert Frank: Fotograf / realitzador, Obres 1945-1979, Museu d'Art de Long Beach.
• 1985: Robert Frank: Nova York a Nova Escocia, Museu de Belles Arts, Houston TX.
• 1989: Els americans, Galeria Jan Kesner, Los Angeles ^[22]
• 1997: Flamingo, Hasselblad Award, Hasselblad Center, Goteborg, Suecia ^[23]
• 2004: Histories, Tate Modern Museum, Londres ^[24]
• 2005: Storylines, Fotomuseum Winterthur, Winterthur ^[25]
• 2008: Robert Frank. Paris, Museu Folkwang, Essen ^[26]
• 2009: Looking In: The Americans, National Gallery of Art, Washington D.C. ^[27]
• 2009: Robert Frank. Die Filme, C / O Berlin, Berlin ^[28]
• 2010: The Unseen Eye: fotografia de la col·leccio de W.M. Hunt (exposicio col·lectiva), Appleton Museum of Art, Ocala ^[29]
• 2012: Robert Frank. De la col·leccio de Fotomuseum Winterthur, Museu d'Art Multimedia, Moscou ^[30]
• 2014: Robert Frank a America, cantor Art Center a la Stanford University, Stanford ^[31]
• 2014: Robert Frank. Llibres i pel·licules. 1947-2014, Akademie der Bildenden Kunste Munchen ^[32] anschließend 2015 Museum Folkwang, Essen ^[33]
• 2016: Robert Frank: Llibres i pel·licules, 1947-2016, HALLE 14 - Zentrum fur Zeitgenossische Kunst, Leipzig ^[34]
• 2016: Robert Frank: llibres i pel·licules. 1947-2016, Museum der Moderne, Salzburg ^[35]
• 2016: Robert Frank: llibres i pel·licules. 1947-2016, Kunsthalle Ziegelhutte, Appenzell ^[36]
• 2017: Robert Frank: Fotos, Art Institute de Chicago, Chicago, IL ^[37]

Referencies [ modifica ]