Reagrupament

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula d'organitzacióReagrupament
Dades
Nom curt RI.cat Modifica el valor a Wikidata
Tipus partit politic catala
moviment politic (2007?) Modifica el valor a Wikidata
Ideologia politica independentisme catala Modifica el valor a Wikidata
Forma juridica associacio voluntaria Modifica el valor a Wikidata
Historia
Creacio 3 octubre 2009
Governanca corporativa
Seu
Presidencia Josep Sort i Jane (2017?) Modifica el valor a Wikidata
Part de Esquerra Republicana de Catalunya - Catalunya Si (2011?2015)
Partit Democrata Europeu Catala (2013?2020)
Democracia i Llibertat (2015?2016)
Junts per Catalunya (2020?) Modifica el valor a Wikidata
Lloc web reagrupament.cat Modifica el valor a Wikidata
Facebook: reagrupamentindependentista Twitter (X): reagrupament Youtube: UCxMlbSM6kmDzLfUeQJHbBSg Modifica el valor a Wikidata

Reagrupament , tambe anomenat Reagrupament Independentista ( RI ), es una associacio que treballa per la independencia i el reconeixement internacional de la nacio catalana i la regeneracio democratica.

Historia [ modifica ]

Com a corrent d'opinio d'ERC (2006-2008) [ modifica ]

Joan Carretero , un dels ideolegs d'aquest moviment independentista

Reagrupament va neixer com un corrent critic dins el partit politic Esquerra Republicana de Catalunya . Entre les bases d'ERC hi havia descontentament per l'evolucio del pacte entre ERC, PSC i ICV per al tripartit (2003-2006 i 2006-2010). A parer de molts militants i votants d'ERC, l'evolucio politica a Catalunya i les actuacions del Govern catala demostraven que aquesta alianca impedia a ERC desenvolupar el seu programa independentista.

El Manifest d' Almoster , redactat en aquesta poblacio del Baix Camp cap al mes de juliol del 2006 , es pot considerar el precedent del Reagrupament. Amb aquest manifest, un grup de militants d'ERC, encapcalats per Joan Carretero i Grau , va mostrar-se critic amb direccio del partit republica (aleshores liderada per Joan Puigcercos i Josep-Lluis Carod-Rovira , secretari general i president, respectivament).

Carretero ja havia mostrat discrepancies amb la linia politica d'ERC sent al Govern. Com a conseller de Governacio de la Generalitat de Catalunya amb el primer govern tripartit (2003-2006), amb el pas dels mesos va manifestar reticencies al pacte entre ERC, PSC i ICV. El juny del 2006, arran d'unes declaracions critiques envers el president espanyol, Jose Luis Rodriguez Zapatero , i en plena deliberacio sobre l' Estatut d'Autonomia de Catalunya del 2006 , el president de la Generalitat de Catalunya d'aleshores, Pasqual Maragall , el va destituir.

El 20 i 21 de gener del 2007 , Carretero va publicar un article al diari Avui titulat "ERC, de planeta a satel·lit". [1] [2] Aquest escrit era critic amb la posicio d'ERC dins el Govern catala, al qui acusava de no tenir capacitat per a aplicar les propostes politiques que fessin avancar Catalunya cap a la independencia, i dibuixava el cami politic que seguiria despres l'ideari de Reagrupament.

El 10 de febrer del 2007 es va presentar el manifest fundacional del col·lectiu fundador de Reagrupament, que conte sis punts. En aquest manifest es demanava un redrecament en la linia politica del partit, que els signants creien seguidista del PSC , i la convocatoria d'un congres extraordinari dins ERC. El 30 de juny del 2007 a l' Auditori de Barcelona , Reagrupament, que havia utilitzat nomes Internet com a canal de comunicacio amb els militants, va fer la seva presentacio publica, amb l'assistencia d'uns 600 afiliats d'ERC.

A la Conferencia Nacional d'Esquerra Republicana celebrada a Barcelona el 20 d'octubre de 2007, el corrent critic Reagrupament va presentar una ponencia alternativa/esmena a la totalitat. [3] Les votacions es van fer a ma alcada. Els resultats van ser aquests:

Vots %
Vots a favor de l'esmena de Reagrupament 525 22'31
Vots en contra de l'esmena de Reagrupament: 1617 68'77
Vots en blanc: 211 8'97
Total vots emesos 2353

Carretero va ser un dels 4 aspirants a la presidencia d'ERC en el proces congressual de finals del 2008. En aquell proces electoral Carretero va quedar en segon lloc, per davant d'Ernest Benach i Jaume Renyer. Rut Carandell, per la seva banda, va quedar en tercera posicio darrere de Rafel Niubo i, en darrer lloc va quedar Uriel Bertran.

Com a organitzacio politica independent (2009) [ modifica ]

El 18 d'abril del 2009 Carretero va proposar, en un article al diari Avui titulat "Patriotisme i dignitat", la creacio d'una candidatura politica per a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010 que tingues com a eix programatic la independencia de Catalunya . [4] Nou dies despres, el 27 d'abril , despres que la direccio d' ERC li obris expedient i el suspengues de militancia, es va donar de baixa del partit. [5] L' 11 de maig , la portaveu de Reagrupament Rut Carandell va anunciar tambe la seva baixa d'ERC. [6] Els van seguir altres persones d'ERC o properes, com Emili Valdero (que ja havia abandonat el seu carrec dins el Govern catala), Sandra Lomas (activista independentista de Reus ) i Albert Pereira (cap d'ERC al Camp de Tarragona ).

A partir de llavors Reagrupament es presenta com una associacio politicocultural amb la finalitat d'aglutinar tots els moviments sobiranistes de Catalunya per tal de presentar-se a les eleccions del 2010 i aconseguir una majoria suficient per a declarar unilateralment la independencia.

Des del juliol del 2009 i fins al juny del 2010 va estar constituit el partit politic Reagrupament Nacional Catala (RNC), pero, finalment es va constituir un partit amb el mateix nom de l'associacio, Reagrupament Independentista , per tal d'utilitzar-lo com a instrument per a presentar-se a les eleccions catalanes de 2010.

El 3 d'octubre del 2009 es va celebrar la primera assemblea nacional de Reagrupament, a l'auditori del Palau de Congressos de Catalunya , a Barcelona . En aquesta assemblea es van votar els estatuts i la ponencia politica, que obria el cami a presentar una candidatura a les properes eleccions catalanes. A mes, es van votar en llista oberta els 18 membres de la junta directiva (en van quedar al marge els membres que ho son per designacio territorial). Aquesta junta va escollir posteriorment Joan Carretero com a president de l'associacio. [7] Va ser un acte obert als mitjans de comunicacio i emes en directe per internet ., [8] com totes les assemblees de l'associacio.

Les dimissions de gener-febrer del 2010 [ modifica ]

El 30 de gener del 2010, durant la reunio de la Junta Directiva que es feia a Vic , Joan Carretero i 11 membres mes van abandonar la junta directiva de Reagrupament per desavinences amb 4 membres, a qui Carretero va demanar que dimitissin i aquests s'hi van negar. [9] Segons entenien els 4 discrepants, per a l'eleccio dels candidats Carretero volia proposar una votacio universal entre tots els reagrupats per a les quatre circumscripcions catalanes per tal d'evitar que afavorir grups ben posicionats a nivell local, mentre que els 4 membres de la junta consideraven que la llista de cada circumscripcio havia de ser votada nomes pels associats de cada circumscripcio. Segons els 11 altres membres de la Junta, els 4 discrepants bloquejaven el funcionament de l'Associacio des de la primera reunio a la Junta Directiva i, a parer seu, nomes tenien interes a assegurar-se un lloc a les llistes electorals. Altres interpretacions apunten que aquesta dissensio tenia com a rerefons la definicio final de la candidatura: si Reagrupament feia una candidatura propia o si s'aliava amb altres iniciatives, com la temptativa de Joan Laporta de constituir una candidatura propia.

L' 1 de febrer del 2010 els 4 membres discrepants de la majoria de la junta van dimitir perque no es van veure amb cor de tirar endavant sense el lideratge de Joan Carretero. Arran de la dimissio dels 4 discols, els 11 membres de la Junta que nomes ho havien anunciat es van fer enrere (les dimissions del sector favorable a Carretero no constaven per escrit i, per tant, no havien estat formalitzades). D'aquesta manera, Joan Carretero i el sector afi va tornar a la junta. [10] La 2a assemblea, del 21 de marc, es va cloure amb un suport majoritari als plantejaments de la direccio i els que encara defensaven els posicionaments contraris van optar per retirar una mocio -presentada per la seccio de l'Alt Camp- amb la qual es volia tornar a debatre alguns aspectes del funcionament de l'associacio.

De cara a les eleccions catalanes (2010) [ modifica ]

El 21 de marc del 2010 es va fer la segona assemblea de Reagrupament, oberta per Joan Laporta . [11] S'hi va aprovar el programa electoral [12] per a les eleccions catalanes previstes per a la tardor del 2010. El 10 de juliol del 2010 es va fer la tercera assemblea amb el lema "Units pel futur", que va comptar amb una amplia participacio xifrada en mes de 1.300 associats, per tal d'aprovar les llistes electorals que s'han de presentar a aquests comicis. Els caps de llista que van resultar elegits van ser Rut Carandell per Barcelona , acompanyada per l'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Mora, en segon lloc i Montserrat Tudela, directora de la revista Auriga, en tercer lloc; Jaume Fernandez per Lleida , Ferran Pujol per Tarragona i Joan Carretero per Girona . La possible alianca amb Joan Laporta no es va materialitzar, ja que, malgrat haver-se manifestat 'moralment reagrupat', posteriorment Laporta presentaria Solidaritat Catalana per la Independencia , una coalicio de partits oberta a l'entrada de Reagrupament.

Organitzacio [ modifica ]

Rut Carandell , candidata de Reagrupament a la secretaria general d' ERC el 2008 , durant la manifestacio independentista de l' Onze de setembre de 2008 . Actualment es la vicepresidenta de l'organitzacio.

El projecte politic s'articula en dos organismes: l'associacio Reagrupament Independentista i el partit politic Reagrupament Independentista , com a instrument per a presentar-se a les eleccions.

L'associacio [ modifica ]

L'associacio te, com a organ de govern, una junta directiva. A mes, s'estructura en grups comarcals o regionals en el cas de Catalunya, llevat de Barcelona , on l'organitzacio es fa per districtes . En altres territoris catalanoparlants, l'estructura es unica a tot el territori ( Pais Valencia i Illes Balears i Pitiuses ). Dins l'estructura de Reagrupament hi ha el que s'anomena la Vegueria d'Exteriors , a la qual s'adscriuen els reagrupats residents fora dels Paisos Catalans .

Ates que juridicament existeix l'associacio Reagrupament, aquesta entitat tambe opera com a think tank , es a dir, un organisme de suport ideologic al projecte politic. Per aixo, Reagrupament com a associacio te aquestes finalitats:

  • Situar l' independentisme a l'eix del debat politic catala.
  • Cercar la unitat de les forces politiques i socials que tinguin com a objectiu el reconeixement internacional de la nacio catalana .
  • Crear un marc favorable al creixement de la base social de l' independentisme catala .
  • Fomentar el debat, l'estudi i la conscienciacio social per a la independencia dels Paisos Catalans .

Els partits o marques electorals [ modifica ]

Ates que Reagrupament Independentista es tan sols una associacio i no es pot presentar a les eleccions com a tal, s'ha dotat de diversos partits o marques electorals com a instruments perque es poguessin presentar candidatures als comicis. El primer registrat fou Reagrupament Nacional Catala, el maig del 2010 alguns membres de Reagrupament van registrar el partit Patria i Dignitat i d'altres Catalunya Estat , tenint present que el partit Reagrupament Nacional Catala estava en vies de dissolucio. Posteriorment, es va registrar el mateix nom de l'associacio com a partit: Reagrupament Independentista, nom amb que preveu concorrer a les urnes el 28 de novembre de 2010, despres d'un proces de votacio electronica entre els associats.

Programa politic [ modifica ]

El programa politic de Reagrupament se centra en tres eixos:

  • Independencia: Proclamar la independencia de Catalunya . [13]
  • Democracia: Regenerar la politica catalana i dotar-la de mes democracia .
  • Treball: Restablir el valor del treball per a superar la crisi economica.

L'eix de la independencia [ modifica ]

Reagrupament vol que Catalunya esdevingui un estat independent. Aquest proces s'ha de votar al Parlament , representacio maxima de la sobirania popular. [14] [15] Aquest proces entronca amb el pensament politic nacionalista desenvolupat a Catalunya. El moviment nacionalista es una resposta a la ineficacia dels governs espanyols (ja des del segle XIX) i a la marginacio cultural i economica i la incomprensio social que ha patit Catalunya respecte de l'Estat espanyol.

L'eix de la regeneracio democratica [ modifica ]

Reagrupament fa propostes politiques que facilitin el control dels ciutadans sobre els partits politics i que dificultin les practiques corruptes. Aixi, proposa la limitacio de mandats (no tan sols del President de la Generalitat , sino tambe dels parlamentaris); primaries; transparencia en les dietes dels politics o alts carrecs; un sistema electoral amb circumscripcions menudes en que els diputats es deguin a la poblacio de la circumscripcio per la qual han estat elegits (i no a l'aparell del partit); establir lleis antifrau de control sobre carrecs i institucions mes efectives; i, en definitiva, augmentar la capacitat de decisio i de control dels ciutadans sobre els governants i els carrecs electes.

Com a mostra del funcionament que Reagrupament proposa, aquesta organitzacio fa public el cost dels actes que organitza i els diners que havien aplegat en aquests actes.

Transversalitat [ modifica ]

Per tal d'aconseguir els seus dos objectius, Reagrupament enten que la discussio politica entre dretes i esquerres no pot desenvolupar-se plenament amb la situacio politica catalana del segle  xxi .

D'entrada, Catalunya dividida administrativament en diferents comunitats autonomes espanyoles i un departament frances no te capacitat per a aplicar les politiques socials i economiques que necessita. Totes aquestes politiques les determinen els estats espanyol i frances, i no sempre ho fan a favor dels interessos de l'economia i la societat catalana. A mes, la situacio fiscal de Catalunya respecte d'Espanya minva les potencialitats de Catalunya, tant pel que fa a la promocio economica com pel que fa a la prestacio de serveis a la ciutadania.

Per aixo considera que, abans de debatre sobre politiques socials, economiques, ambientals o energetiques (camps en que hi ha diferencies entre esquerres o dretes), cal proclamar la independencia.

Internacionalitzacio del cas catala [ modifica ]

Reagrupament considera que cal donar a coneixer el cas catala a la comunitat internacional. Per aixo, a mes dels actes de difusio a escala interna, tambe ha fet actes de presentacio fora de Catalunya.

En aquesta linia, el 31 d'octubre de 2009 Reagrupament va fer un acte a la ciutat de Nova York. L'acte va comptar amb la participacio d' Alexander Alland Jr , professor emerit del Departament d'Antropologia de la Universitat de Columbia ; Carles Boix, catedratic de la Universitat de Princeton ; i Salvador Garcia-Ruiz , impulsor del Col·lectiu Emma , que te per funcio donar a coneixer la realitat catalana a escala internacional superant els prejudicis que pugui haver-hi en les cancelleries o en els mitjans de comunicacio del mon. [16] [17] [18] [19]

El 27 de novembre de 2009 tambe va fer un acte de presentacio a l' Obra Cultural Catalana de Buenos Aires . [20] [21] [22]

Relacio amb altres organitzacions independentistes [ modifica ]

Grups adherits o que hi han donat suport [ modifica ]

Reagrupament ha aplegat alguns grups politics i associacions que tenen tambe la independencia de Catalunya com a objectiu. Aixi, ha rebut el suport d'una desena d'entitats independentistes. [23]

El 25 de setembre de 2009 , els membres del comite executiu de Catalunya Estat Lliure (CEL) van anunciar la seva adhesio i tambe la de l'associacio a Reagrupament Independentista. [24]

El 27 de setembre del 2009 Joan Fonollosa , president de l'organitzacio independentista Conferencies Democratiques de Catalunya, en origen a l'orbita de Convergencia Democratica de Catalunya , tambe va anunciar el seu suport a Reagrupament. [25] [26] [27]

El Partit Republica Catala (PRC) tambe s'ha acostat a Reagrupament. En un principi, molts dels seus membres van entrar en bloc a Reagrupament, i aixo es va interpretar com gairebe una fusio. [28] Amb tot, el gener del 2010 la direccio del PRC va recalcar que aquesta organitzacio continua existint i, per tant, no s'ha adherit formalment a Reagrupament, sino que ho han fet bona part dels seus membres. [29] El posicionament del PRC te rao de ser perque, en la candidatura independentista unitaria proposada per Reagrupament i Suma Independencia els anys 2009 i 2010 i que es pot configurar amb vista a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2010 , el PRC hi ha de poder participar com a tal. Finalment, el PRC, juntament amb el partit Els Verds-Alternativa Verda , va coalitzar-se amb Solidaritat Catalana per la Independencia , [30] a la qual tambe hi van donar suport el Partit Socialista d'Alliberament Nacional . En canvi, altres membres de Suma Independencia van anar el mateix dia amb Reagrupament, mentre que d'altres ja s'havien desmarcat d'aquesta posicio i van prendre la decisio de sumar-se a la coalicio Solidaritat Catalana per la Independencia .

Finalment, el grup Unitat Nacional Catalana (UNC) tambe ha manifestat el seu suport a Reagrupament en un termes semblants als del PRC.

Grups no adherits o que no hi han donat suport [ modifica ]

Reagrupament no ha aconseguit el suport d'altres entitats independentistes amb un marcat perfil politic. Es el cas del corrent critic El Mati, d' Unio Democratica de Catalunya . Tan sols algun membre d'aquest corrent s'ha adherit a titol personal a Reagrupament, com Quim Torra . [31]

Un dels primers intents d'aglutinar organitzacions politiques independentistes es va fer amb la CUP . Ates que Reagrupament no contempla el debat esquerra-dreta, l'entesa entre ambdues formacions no va materialitzar-se. [32] [33]

Un altre grup que no s'ha sumat de moment al projecte de Reagrupament es el format per Catalunya Accio i Suma Independencia , malgrat la coincidencia ideologica i estrategica entre totes tres organitzacions. Suma Independencia va neixer el desembre del 2009 amb els mateixos plantejaments politics que Reagrupament, pero en certa manera com a alter ego. Els seus promotors son Enric Canela (que havia estat lider de la plataforma Deu Mil a Brussel·les i membre de Convergencia Democratica de Catalunya ) i Santiago Espot (lider de Catalunya Accio ). Tambe hi van donar suport alguns membres de la CUP , com Josep Maria Ximenis o Jordi Bilbeny . La direccio de Reagrupament havia contactat previament amb Enric Canela i Santiago Espot perque se sumessin al projecte de Reagrupament, pero finalment no van adherir-s'hi. Aquesta negativa s'explica en part per la voluntat de Catalunya Accio de tenir un rol protagonista en aquest proces politic, mentre que la direccio de Reagrupament entenia que era preferible que els membres de Catalunya Accio s'adherissin a Reagrupament a titol individual. Aquest distanciament va fer que Canela i Espot acabessin sumant esforcos juntament amb altres membres de la CUP (Ximenis, Bilbeny, etc.), al marge de Reagrupament. [34] [35]

Un dels arguments emprats pels promotors de Suma Independencia es que aixi es crea una eina per a fer mes amplia la candidatura electoral independentista. [36] A parer seu, Reagrupament no arriba a alguns sectors politics (basicament determinades branques sobiranistes de CDC i alguns grups de la CUP ), cosa que rebaixaria les seves possibilitats d'exit electoral. [37] Pero la creacio de Suma Independencia tambe ha estat interpretada com una voluntat d'obtenir una certa posicio de forca amb vista a la creacio de la candidatura independentista unitaria que proposa Reagrupament (com havia passat previament en les negociacions entre Reagrupament i Catalunya Accio). [36] En aquest sentit, el posicionament de Suma Independencia i de Catalunya Accio segueix la linia seguida pel Partit Republica Catala que, despres d'acostar-se a Reagrupament, ha volgut recalcar la seva autonomia, amb vista a participar com a actor de primer ordre en la confeccio de la candidatura independentista transversal per a les eleccions del 2010.

En tot cas, les sintonies ideologiques entre Regrupament i Suma Independencia son clares. Aixi, en Canela ha manifestat en public la seva posicio favorable a l'acord electoral. [38] A mes, els vincles entre ambdues organitzacions son notables, ja que algunes persones han mostrat el seu suport a les dues organitzacions, com l' historiador Francesc Xavier Hernandez [39] o el filoleg Xavier Rull , i forca col·laboradors de la plataforma Deu Mil a Brussel·les , liderada per en Canela, eren membres de Reagrupament, com es el cas de Manel Bargallo.

Finalment, com a corrent critic intern d'ERC, Reagrupament va establir aliances amb l'altre corrent intern critic, Esquerra Independentista (EI), liderada per Uriel Bertran i Hector Lopez Bofill , amb vista al proces congressual intern d'aquest partit del setembre del 2008 . [40] [41] Amb tot, aquesta alianca no va anar mes enlla, ja que una part dels militants d'ERC que formaven part de Reagrupament van acabar marxant del partit, mentre que d'altres que formaven part d'EI hi van romandre, tot i mantenir la posicio critica.

Relacions amb Joan Laporta [ modifica ]

Joan Laporta havia sonat com a possible numero 1 de la candidatura de Reagrupament per Barcelona . Amb tot, l'entesa no va ser possible, i finalment, l'estiu del 2010 , Laporta va crear el moviment Solidaritat Catalana per la Independencia , amb l'objectiu de presentar-se a les eleccions catalanes de la tardor. En un principi, Joan Carretero , president de Reagrupament, es va mostrar predisposat a unir-se a Solidaritat Catalana. [42] [43] Amb tot, les diferencies en la confeccio de les candidatures ha dificultat l'entesa entre ambdues formacions. A principis d'agost del 2010, Laporta, Lopez Tena i Bertran van fer una oferta a Reagrupament en que insistien que els reagrupats Joan Carretero i Jaume Fernandez es presentessin a les primaries de Solidaritat a Girona i Lleida respectivament, cosa que fou interpretada per Reagrupament com un intent d'absorcio d'una organitzacio en una altra. [44] Per la seva banda, Joan Carretero va emplacar Joan Puigcercos i Joan Laporta a una cimera a Arenys de Munt per tal d'abordar les possibilitats que les tres formacions independentistes miressin d'establir algun tipus de coalicio.

Entre finals de juliol i l'agost del 2010 van apareixer informacions no contrastades segons les quals diverses agrupacions locals i comarcals de Reagrupament abandonaven l'associacio. Posteriorment es va comprovar que en la majoria de casos eren baixes que ja s'havien produit amb anterioritat, lligades al proces que va determinar la sortida d'alguns membres de la Junta al gener.

Base social [ modifica ]

Nombre i perfil dels reagrupats [ modifica ]

Carles Mora , alcalde d' Arenys de Munt , primer municipi de Catalunya a fer una consulta sobre la independencia .

Generalment es dona el nom de reagrupats als membres de Reagrupament.

A principis d'octubre del 2009 (amb motiu de la celebracio de la primera assemblea, cinc mesos despres de la seva fundacio) hi havia mes de 2.000 reagrupats. [45] Al cap de poc, a finals del novembre seguent, n'eren mes de 3.000. [46] El 15 de gener del 2010 , amb motiu de l'adhesio de Carles Mora , batlle d' Arenys de Munt , es va notificar que el nombre d'associats era de 3.335. [47]

Es calcula que aproximadament el 75% de la militancia son homes i el 25% dones. Quant a l'ocupacio, una part important de reagrupats son professionals liberals.

La majoria de reagrupats (mes del 60%) no havien militat abans mai en cap partit politic . [48] Un altre grup important prove d' ERC -per tal com en un origen n'era un corrent intern critic-, i encara un altre grup no menys important prove de CDC . [49] Finalment, n'hi ha uns pocs que provenen d'algun altre partit politic, com el PSC , la CUP (que fins al 2009 havia decidit centrar-se a fer creixer el seu projecte politic a nivell local), UDC [50] [51] i fins i tot el PP . [52]

Pel que fa a la implantacio territorial, Reagrupament es present a la majoria de comarques catalanes. Entre les agrupacions comarcals mes nombroses hi ha Barcelones , el Maresme , Osona , el Valles , el Bages , el Girones , la Cerdanya , el Segria , el Penedes o el Baix Camp . Tanmateix, en altres zones, com les Terres de l'Ebre , el Priorat , la Segarra , l' Alt Urgell , la Catalunya Nord , les Illes Balears i el Pais Valencia , la seva presencia es menor o gairebe nul·la. La crisi preelectoral (gener-juny del 2010) (vegeu supra) tambe va fer baixar considerablement la presencia d'associats de Reagrupament en zones com Girona , Barcelona , la Cerdanya , l' Alt Camp o el Tarragones .

Adhesions individuals destacades [ modifica ]

Entre les personalitats publiques que s'han adherit a Reagrupament hi ha: Emili Valdero, doctor en economia i professor de la Universitat de Barcelona que despres es passa amb Laporta; [53] Rut Carandell , advocada i professora de dret administratiu de la Universitat Autonoma de Barcelona ; [15] Xavier Castells, exregidor de Montmelo per ERC ; [54] Joan Sarquella, regidor de Besalu , i Salvador Moreno, regidor de Maia de Montcal , ambdos per CiU ; [55] Jordi Comas i Francesc Mortes, exregidors de Matadepera per ERC; Josep Prat, jove independentista catala, molt actiu en totes les campanyes a favor de la independencia de Catalunya fins al moment; [56] Angel Molina, expresident d' ERPV ; [57] Santi Niell, exregidor de Girona per ERC; [58] [59] Carles Mora , batlle d' Arenys de Munt i un dels organitzadors de la consulta per a la independencia que es va fer al municipi el 13 de setembre del 2009; [60] Xavier Rull , doctor en filologia catalana i professor de la Universitat Rovira i Virgili i exmilitant d'ERC; [61] Imma Bellafont , exmiltant d'ERC a Osona i fins al febrer del 2010 presidenta del Gremi de Llibreters de Barcelona i Catalunya -be que adherida a Reagrupament a titol individual-; [62] Ramon Serra, regidor de Puigcerda pel PSC ; [63] Imma Prat, regidora de Sant Vicenc dels Horts per ERC; [64] Josep Pinyol, ideoleg de l'independentisme catala; [28] Roger Granados, exmilitant de CDC ; [65] Miquel Gimenez, periodista ; [66] Narcis Ribes, batlle de Montagut i Oix per ERC; [67] Josep Bober, exbatlle de la Pobla de Lillet per CiU; [68] Jaume Fernandez, batlle de Rossello per ERC; [69] Quim Torra , editor i exmilitant d' UDC dins el seu sector critic El Mati; [31] Caritat Garcia, exmilitant d'ERC a les Terres de l'Ebre ; [70] [71] Ignasi Planas , exmilitant de CDC i autor del llibre El catalanisme ha mort. Visca Catalunya (Barcelona: Duxelm , 2008 ); [49] David Vinyals, exmilitant de CDC; [49] Robert Ara, regidor de Sant Fruitos de Bages per ERC; [72] Joan Altes, exmilitant de CDC; [49] Laia Cubells, regidora de Torrebesses per ERC; Marc Vinolas, exmilitant de CDC; [49] Josep-Ramon Soldevila, exmembre de la direccio d'ERC a Osona; [73] Carles Bonaventura, secretari general del PRC ; [29] Angel Font, exmilitant d'ERC al Maresme; [74] Esther Ponsa, exmilitant de CDC; [75] Xavier Borras , periodista i escriptor; Heribert Barrera , expresident del Parlament de Catalunya i militant historic d'ERC; [76] [77] Toni Strubell , filoleg, professor de la Universitat Oberta de Catalunya i un dels fundadors de la Comissio de la Dignitat ; [78] [79] Francesc Xavier Hernandez , historiador i catedratic de la Universitat de Barcelona ; [39] Miquel Calcada , periodista i empresari; [80] Jaume Renyer, professor de dret administratiu de la Universitat Rovira i Virgili i exmilitant d'ERC; [81] Teo Vidal, activista cultural de la Catalunya Nord ; [82] i diversos independentistes historics. [83] Al seu torn, l'historic cirurgia Moises Broggi , que va ser guardonat amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya l'any 2008, es va adherir a Reagrupament el 9 d'octubre de 2009 i va afirmar que l'associacio de Carretero "es l'unica via eficac d'arribar a la independencia",. [84] [85] [86] L'agost del 2010 es van publicar informacions que afirmaven que Broggi passava a donar el seu suport a Solidaritat Catalana per la Independencia ., [87] informacions que van causar un gran malestar a l'entorn del centenari doctor, des d'on foren desmentides.

D'altra banda, tambe ha rebut el suport d'intel·lectuals i academics, com Victor Alexandre , periodista i escriptor; [88] i Salvador Cardus , professor de sociologia de la Universitat Autonoma de Barcelona . [89]

En canvi, Joan Laporta , president del Futbol Club Barcelona des de l'any 2003 fins al 2010 , no ha acabat de trobar l'encaix amb Reagrupament. En un principi s'hi va aproximar. El 14 de setembre del 2009, en una entrevista a Catalunya Radio , va dir:

≪ Participo de la forma de pensar de Carretero, en el sentit que units podem ser invencibles. La unio fa la forca, i els partits catalanistes fins ara no han estat units. ≫
? Joan Laporta [90]
Suport en tant per cent de Reagrupament a les eleccions catalanes del 2010 . En vermell les zones de major suport, en blau on el suport es menor.

Amb tot, durant el 2010 no s'ha concretat cap alianca entre Reagrupament i Laporta, i aquest darrer se n'ha anat separant. Finalment, Laporta va constituir el partit Democracia Catalana i, aliat amb Alfons Lopez Tena i Uriel Bertran , que havien abandonat, per desavinences, els seus partits respectius, van presentar la coalicio Solidaritat Catalana per la Independencia , amb l'objectiu de presentar una candidatura independentista unitaria o, si no aconsegueix la unio, una candidatura propia. Joan Carretero ja va afirmar, amb tot, que estava disposat a sumar-s'hi, malgrat que finalment aixo no va succeir. D'altra banda, persones que previament havien manifestat el seu suport a Reagrupament, van passar a Solidaritat Catalana per la Independencia , destacant sobretot en Toni Strubell , que va esdevenir diputat al Parlament de Catalunya per la demarcacio de Girona, i com ell tambe van fer el pas a la nova coalicio en Santi Niell, la Caritat Garcia, la Laia Cubells o en Jaume Renyer, entre d'altres.

Eleccions al Parlament de 2010 [ modifica ]

A les Eleccions al Parlament de Catalunya de 28 de novembre de 2010 , amb 39.922 vots a tot Catalunya, i superant el minim del tres per cent nomes a la circumscripcio de Girona, Reagrupament no aconsegui obtenir representacio parlamentaria. [91] Si finalment Reagrupament i la coalicio Solidaritat Catalana per la Independencia haguessin arribat a un acord electoral, la suma de vots dels dos partits independentistes hauria permes obtenir un cinque diputat per la demarcacio de Lleida, a mes dels quatre (3 diputats a Barcelona i 1 a Girona) que la coalicio encapcalada per Joan Laporta ja va treure per si mateixa.

Catalunya Estat Lliure [ modifica ]

Catalunya Estat Lliure ( CEL ), es una associacio que te per unic objectiu el restabliment dels drets sobirans del poble de Catalunya , mitjancant l'exercici, per part del poble de Catalunya de la sobirania nacional de la que es titular, per tal d'assolir que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democratic i social, integrat en la Unio Europea. Des del 2009 forma part de Reagrupament , associacio que defensa la independencia de Catalunya. [92]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ ≪ ERC, de planeta a satel·lit (I) ≫. Joan Carretero i Grau . Avui, 20-01-2007. Arxivat de l' original el 2012-03-11. [Consulta: 28 gener 2010].
  2. ↑ ≪ ERC, de planeta a satel·lit (i II) ≫. Joan Carretero i Grau . Avui, 21-01-2007. Arxivat de l' original el 2012-03-11. [Consulta: 28 gener 2010].
  3. ↑ La direccio d'ERC minimitza l'impacte de RCat i Esquerra Independentista a la Conferencia Nacional Arxivat 2020-09-27 a Wayback Machine .. Tribuna.cat.
  4. ↑ ≪ Patriotisme i dignitat ≫. Joan Carretero i Grau . Avui, 18-04-2009. Arxivat de l' original el 2009-04-23. [Consulta: 18 abril 2009].
  5. ↑ ≪ Carretero deixa ERC i registra Reagrupament ≫. Sandra Arenas . Avui, 28-04-2009. [Consulta: 1r maig 2009].
  6. ↑ ≪ Rut Carandell tambe deixa ERC ≫. Avui, 12-05-2009. [Consulta: 16 maig 2009].
  7. ↑ Reagrupament entra en joc . Racocatala.cat.
  8. ↑ ≪ Cronica de l'Assemblea de Reagrupament per Internet ≫. Arxivat de l' original el 2009-10-16. [Consulta: 5 octubre 2009].
  9. ↑ ≪ Crisi a Reagrupament per l'elaboracio de les llistes electorals ≫. VilaWeb, 30-01-2010. Arxivat de l' original el 2 de febrer 2010. [Consulta: 30 gener 2010].
  10. ↑ ≪ Carretero continuara presidint Reagrupament ≫. VilaWeb, 02-02-2010. Arxivat de l' original el 4 de febrer 2010. [Consulta: 2 febrer 2010].
  11. ↑ Joan Laporta obrira la segona assemblea de Reagrupament
  12. ↑ ≪ Programa electoral ≫. Arxivat de l' original el 2010-11-29. [Consulta: 28 novembre 2010].
  13. ↑ ≪ Finalitats de l'associacio Reagrupament ≫. Reagrupament. Arxivat de l' original el 17 de febrer 2010. [Consulta: 2 febrer 2010].
  14. ↑ Reagrupament promoura proclamar la independencia de forma unilateral [ Enllac no actiu ] , Vilaweb.
  15. ↑ 15,0 15,1 Rut Carandell: 'El 2010 hi haura un referendum vinculant per la independencia de Catalunya' Arxivat 2009-12-26 a Wayback Machine ., Directe!cat.
  16. ↑ Reagrupament se'n va a fer les Ameriques Arxivat 2009-11-02 a Wayback Machine ., Directe!cat.
  17. ↑ Reagrupament es presentara a Nova York per atreure els catalans de l'exterior , Avui.
  18. ↑ Reagrupament es presenta a Nova York, primer pas per fer arribar el projecte a d'altres catalans de l'exterior , Avui.
  19. ↑ Reagrupament diu a Nova York que no pactaria amb el PSC Arxivat 2009-11-03 a Wayback Machine ., El Singular Digital.
  20. ↑ Reagrupament, de Nova York a Buenos Aires Arxivat 2009-11-26 a Wayback Machine ., Directe!cat.
  21. ↑ Els fills i nets dels catalans a Buenos Aires s'interessen per Reagrupament [ Enllac no actiu ] , Directe!cat.
  22. ↑ Els fills i nets dels catalans de Buenos Aires aposten per la independencia [ Enllac no actiu ] , Reagrupament.
  23. ↑ Una desena d'entitats independentistes dona suport a la proposta de Carretero Arxivat 2009-05-23 a Wayback Machine ., El Singular Digital.
  24. ↑ Catalunya Estat Lliure s'adhereix a Reagrupament Arxivat 2009-10-01 a Wayback Machine ., Reagrupament.
  25. ↑ Canvi de via Arxivat 2009-10-01 a Wayback Machine ., Conferencies Democratiques de Catalunya.
  26. ↑ El lider d'un corrent de CDC es passa al Reagrupament de Joan Carretero , Avui.
  27. ↑ Un corrent intern de CDC s'afilia en massa a Reagrupament Arxivat 2009-10-02 a Wayback Machine ., Directe!cat.
  28. ↑ 28,0 28,1 L'Assemblea de Reagrupament, un exit esclatant [ Enllac no actiu ] , Reagrupament.
  29. ↑ 29,0 29,1 El Partit Republica Catala es desmarca ara de Reagrupament i advoca per la unitat d'accio de les forces independentistes Arxivat 2010-01-31 a Wayback Machine ., Directe!cat.
  30. ↑ ≪ El Partit Republica Catala i Els Verds-Alternativa Verda s'adhereixen a solidaritat catalana ≫. El Singular Digital, 31-08-2010. Arxivat de l' original el 2011-05-13. [Consulta: 31 agost 2010].
  31. ↑ 31,0 31,1 Quim Torra, Per que soc d'El Mati i de Reagrupament [ Enllac no actiu ] , El Mati Digital.
  32. ↑ Carretero anuncia una candidatura independentista i hi convida les CUP [ Enllac no actiu ] , Segre.
  33. ↑ La CUP diu que el seu projecte difereix molt del de Reagrupament.cat [ Enllac no actiu ] , Vilaweb.
  34. ↑ Reagrupament refusa aliar-se amb Catalunya Accio Arxivat 2010-01-16 a Wayback Machine ., El Triangle, 2 de juliol del 2009.
  35. ↑ Canela diu que no entrara a Reagrupament pero demana una unio de partits per la independencia [ Enllac no actiu ] , ACN, 22 de juny del 2009.
  36. ↑ 36,0 36,1 Suma Independencia inicia una ronda de contactes per bastir una candidatura que aglutini tot l'independentisme Arxivat 2010-02-27 a Wayback Machine ., Directe!cat, 25 de febrer del 2010.
  37. ↑ Canela i Espot: 'Si Reagrupament es presenta en solitari, dificilment entrara al Parlament' Arxivat 2009-12-21 a Wayback Machine ., Directe!cat.
  38. ↑ Un exdirigent de CDC votaria Carretero , E-noticies.
  39. ↑ 39,0 39,1 Onze de setembre de 2009. Homenatge al general Moragues. L'heroi oblidat [ Enllac no actiu ] , Reagrupament.
  40. ↑ Els critics d'ERC 'Reagrupament.cat' i Esquerra Independentista s'uneixen per donar "un nou impuls" a l'independentisme , EuropaPress.
  41. ↑ Els corrents critics d'ERC Reagrupament i Esquerra Independentista estudien unir-se , Raco Catala.
  42. ↑ ≪ Reagrupament s'apunta a la unitat independentista ≫. Nacio Digital, 21-07-2010. [Consulta: 21 juliol 2010].
  43. ↑ ≪ Carretero: "Solidaritat Catalana ens dona la rao i ho celebrem" ≫. El Punt, 21-07-2010. [Consulta: 21 juliol 2010].
  44. ↑ ≪ Laporta, Tena i Bertran donen ≪suport≫ a Carretero ≫. Nacio Digital, 03-08-2010. [Consulta: 4 agost 2010].
  45. ↑ Entre la independencia i la regeneracio Arxivat 2009-09-30 a Wayback Machine ., Avui, 27 de setembre del 2009.
  46. ↑ Reagrupament supera els 3.000 associats i treballa en una 'Constitucio catalana' , Europa Press, 25 de novembre del 2009.
  47. ↑ Carles Mora, alcalde d'Arenys de Munt, entra a Reagrupament amb el numero 3.335 [ Enllac no actiu ] , Radio Catalunya.
  48. ↑ Carretero donara el tret de sortida de Reagrupament a Barcelona el 2 de juny Arxivat 2009-05-29 a Wayback Machine ., Directe!cat.
  49. ↑ 49,0 49,1 49,2 49,3 49,4 Reagrupament tambe fa forat a Convergencia , E-noticies.
  50. ↑ Carretero afirma que Reagrupament acull militants de CiU, PSC i ERC [ Enllac no actiu ] , Segre.
  51. ↑ Els candidats de Reagrupament [ Enllac no actiu ] , Directe!cat.
  52. ↑ Del PP a Reagrupament , E-noticies.com, 13-4-2010.
  53. ↑ Un alt carrec d'ERC s'alinea amb Carretero Arxivat 2012-03-11 a Wayback Machine ., Avui.
  54. ↑ Reagrupament a Montmelo Arxivat 2010-09-30 a Wayback Machine ., Blog de Xavier Castells.
  55. ↑ Un regidor de CiU de Besalu entra a Reagrupament , Diari de Girona, 19 de gener del 2010.
  56. ↑ Regidors d'ERC de Matadepera es passen a Reagrupament [ Enllac no actiu ] , Reagrupament.
  57. ↑ Un dels fundadors d'Esquerra al Pais Valencia anuncia el seu pas a Reagrupament [ Enllac no actiu ] , VilaWeb.
  58. ↑ L'exregidor gironi Santi Niell s'incorpora a Reagrupament [ Enllac no actiu ] , Reagrupament.
  59. ↑ Santi Niell, d'ERC de Girona a Reagrupament , El Punt, 11 de juny del 2009.
  60. ↑ Carles Mora: 'Votaria una candidatura independentista encapcalada per Joan Laporta' Arxivat 2009-09-23 a Wayback Machine ., VilaWeb.
  61. ↑ Xavier Rull: 'Avaluacio de la politica catalana (2009): suspens' [ Enllac no actiu ] , Reagrupament.
  62. ↑ "Hi ha massa amiguisme a Cultura i a Comerc" , E-noticies.
  63. ↑ El regidor del PSC de Puigcerda repta el partit i se suma a Reagrupament , Regio 7.
  64. ↑ Gran resso de Reagrupament a Sant Just [ Enllac no actiu ] , Reagrupament Baix Llobregat.
  65. ↑ Un exmilitant de CDC entra a la direccio de Reagrupament , E-noticies.
  66. ↑ Els errors d'en Carretero [ Enllac no actiu ] , Reagrupament.
  67. ↑ El batlle de Montagut deixara Esquerra pero mantindra l'alcaldia per als republicans , Diari de Girona, 5 d'octubre del 2009.
  68. ↑ L'exalcalde de la Pobla de Lillet per CiU, Josep Bober, s'afilia a Reagrupament , Regio 7, 23 de novembre del 2009.
  69. ↑ Entrevista a Jaume Fernandez i Gonzalez [ Enllac no actiu ] , Reagrupament.
  70. ↑ Militants destacats d'ERC a l'Ebre donen suport al corrent de Carretero , Vilaweb.
  71. ↑ Cap a 150 persones a la presentacio de Reagrupament , El Punt, 21 de setembre del 2009.
  72. ↑ Amb Robert Ara , Blog de Jaume Renyer "Per l'esquerra de la llibertat".
  73. ↑ El coordinador de Reagrupament Osona es dona de baixa d'ERC , Osona.com, 15 de gener del 2010.
  74. ↑ Reagrupament Maresme celebra la seva Assemblea Informativa [ Enllac no actiu ] , Reagrupament Maresme.
  75. ↑ Convergents sense sort a Reagrupament , E-noticies.
  76. ↑ Heribert Barrera avala el partit de Carretero , Avui.
  77. ↑ Heribert Barrera: "Confio que Reagrupament tindra un bon resultat electoral" [ Enllac no actiu ] , Reagrupament.
  78. ↑ Toni Strubell dona suport a Reagrupament i demana fidelitat al pais [ Enllac no actiu ] , Reagrupament.
  79. ↑ Toni Strubell: "aquest pais necessita un revulsiu" , E-noticies.
  80. ↑ Miquel Calcada, amb Reagrupament , E-noticies.
  81. ↑ Jaume Renyer deixa ERC i dona suport a Carretero , Avui.
  82. ↑ Un ciutada de la Catalunya Nord, a la direccio de Reagrupament , E-noticies.
  83. ↑ Historics independentistes gironins s'adhereixen a Reagrupament , El Punt.
  84. ↑ ≪ Moises Broggi s'adhereix a Reagrupament ≫. Avui, 10-10-2009. [Consulta: 10 octubre 2009].
  85. ↑ Moises Broggi s'associa a Reagrupament perque ho considera 'l'unica via eficac d'arribar a la independencia' Arxivat 2009-10-18 a Wayback Machine ., Directe!cat.
  86. ↑ El doctor Broggi es passa a Reagrupament , E-noticies.
  87. ↑ ≪ Broggi es passa de Reagrupament a Solidaritat ≫. E-noticies, 30-08-2010. [Consulta: 30 agost 2010].
  88. ↑ Victor Alexandre: "Un poble que no es veu amb cor d'autogovernar-se no es mereix la llibertat" [ Enllac no actiu ] El 3 de Vuit.
  89. ↑ Salvador Cardus: "El projecte independentista s'ha de construir en positiu" [ Enllac no actiu ] , Reagrupament.
  90. ↑ ≪ Laporta: 'Participo de la forma de pensar de Carretero' ≫. VilaWeb, 14-09-2009. [Consulta: 15 setembre 2009].
  91. ↑ Avui, Reagrupament s'estavella i no obte representacio , 29/11/2010
  92. ↑ ≪ Catalunya Estat Lliure ≫. Arxivat de l' original el 2011-03-03. [Consulta: 13 febrer 2011].

Enllacos externs [ modifica ]

Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Reagrupament&oldid=33074169 ≫