Matadepera
(
pronunciat
[?mat?ð??pe??]
) es un
municipi
de
Catalunya
situat al nord de la
comarca
del
Valles Occidental
. La vila esta situada a 423 metres d'altitud, als vessants meridionals de la muntanya de
Sant Llorenc del Munt
, un conglomerat rocos que arriba a
la Mola
, a una altura de 1.104 metres. Matadepera es al marge esquerre de la
riera de les Arenes
.
Limita amb els termes municipals de
Terrassa
a l'oest i al sud, amb
Castellar del Valles
a l'est i amb
Sant Llorenc Savall
i
Mura
(al
Bages
) al nord. Comunica amb Terrassa mitjancant la carretera
BV-1275
, amb
Sabadell
per la BV-1248 i amb
Talamanca
i
Navarcles
per la BV-1221.
parc
El massis de
Sant Llorenc del Munt
des de les Pedritxes
L'extensio es de 25,2 km², una part dels quals situats dins dels limits del
Parc Natural de Sant Llorenc del Munt i l'Obac
. La zona forestal ocupa una gran part del terme (1.745 hectarees de pinedes i 334 de matollar), i els conreus son de seca, principalment de cereals, oliveres i vinya, amb algunes explotacions ramaderes. Matadepera esta situada a 6 km de Terrassa, a 10 de Sabadell i a uns trenta de
Barcelona
.
Amb un cens que supera els 9.000 habitants (densitat 365 hab/km²), Matadepera ha articulat la seva poblacio en diversos barris i urbanitzacions (les Pedritxes, Cavall Bernat, Can Robert, els Rourets, el Pla de Sant Llorenc, Drac Parc, Can Prat, Can Sola del Raco, Verge de Montserrat, el Mas Sot, Can Vinyers).
Els primers elements documentals sobre la fundacio daten de l'any
959
, quan es parla del "lloc de Matadepera", que pertanyia al terme del castell de Terrassa. Mig segle mes tard, el
1013
, els comtes
Ramon Borrell
i
Ermessenda
van dotar el monestir
benedicti
de
Sant Llorenc del Munt
amb l'alou de Matadepera; mes endavant va passar a ser de jurisdiccio reial.
La primitiva esglesia de Sant Joan de Matadepera o de la Mata Xica, a la dreta de la riera de les Arenes, i l'antic Ajuntament, eren el nucli d'una poblacio de masies disperses per tot el terme municipal. Cal situar cap al
1768
) l'origen del que seria el nou poble de Matadepera, entorn de l'antic hostal de la Llagosta o de la Marieta, a l'altra banda de la riera.
La primitiva economia estava basada en l'explotacio dels recursos naturals i agricoles, basicament oliverars i vinyes. Al comencament del segle
xx
, les industries mes importants eren la del carbo, la de la calc, la dels totxos i teules i la del vidre.
Actualment, Matadepera ha esdevingut, per la seva proximitat amb
Sabadell
i
Terrassa
, un important poble residencial, on el sector dels serveis, el comerc i la construccio son les principals activitats economiques. Un dels seus trets mes caracteristics es l'important nivell associatiu i la intensa vitalitat cultural, com ho demostra l'existencia d'un gran nombre d'entitats culturals, esportives i associatives.
Fruit de la dinamica cultural del poble son els agermanaments amb la vila austriaca de Mariapfarr, des del 1984, i amb la poblacio nord-americana de Lincoln (Massachusetts) des del 1989.
Per a tot aixo, Matadepera es un poble basicament residencial. No hi ha zones industrials ni comercials, ni tampoc d'oci nocturn. Gaudeix d'un comerc de proximitat d'una gran qualitat i dels serveis propis d'un municipi de les seves dimensions: Centre d'Assistencia Primari en el camp de la Sanitat, escoles bressol, escoles d'ensenyament primari (dues publiques i una privada), un Institut d'Ensenyament Secundari, Escola de Musica, Biblioteca Municipal, Esglesia, Casal de Cultura, Casal de la Gent Gran, emissora municipal de radio, TV per IP, Policia Municipal, entre altres serveis. Tambe disposa d'una caserna de Bombers Voluntaris i
Agrupacio de Defensa Forestal
, degut a la gran quantitat de bosc que envolta el municipi.
Els primers pobladors
[
modifica
]
Podem trobar proves de l'existencia dels primers pobladors de Matadepera en el Parc Natural de Sant Llorenc del Munt i la Serra de l'Obac. Es desconeix l'habit de les comunitats paleolitiques, ja que nomes hi ha constancia de presencia humana a la muntanya a partir del neolitic.
Les comunitats eren agricoles i ramaderes, es dedicaven al pastoralisme, a la caca i la collita.
Els jaciments mes importants son:
la Cova del Frare
, la
Cova de les Animes
, la
Cova del Mal Pas
i altres. S'han trobat diferents elements que van des del neolitic, l'edat de bronze, edat de ferro i el final de la prehistoria.
Edat antiga, ibers i romans
[
modifica
]
La poblacio es va dedicar al conreu de la plana i les coves van esdevenir refugis de vianants i pastors. S'han trobat d'aquest periode fragments de ceramica iberica i monedes en diverses parts del massis (
Cova Simanya
, Cova del Frare, la Porquerissa...) i en la seva rodalia com el Turo de Sant Joan. A partir del segle
ii
aC va evolucionar cap a la romanitzacio. El nou proces d'explotacio agraria basat en el sistema esclavista roma feu decreixer la poblacio dels turons en establir-se en les ≪vil·les≫, co es cases de pages distribuides al llarg de la
riera de les Arenes
. Els principals productes de conreu eren el vi, l'oli i els cereals (sobretot el blat). S'han trobat restes de diposits de les premses que servien per l'elaboracio de l'oli i vi, amfores que s'utilitzaven per a transportar, gerres de grans dimensions per a servar-hi els cereals, etc.
En aquella epoca el Valles Occidental era una de comarques amb les millors produccions vinicoles de la Hispania romana.
Es creu que existia un santuari paga en el cim de la Mola, on s'han trobat fragments de ceramica ibero-romanes com teules i monedes.
Edat mitjana
[
modifica
]
S'ha trobat algunes sepultures de principis de l'edat mitjana com les del
coll d'Eres
, de la Porquerissa, els Obits i la
necropolis de Can Robert
, els castells roquers com els de
Rocamur
o la
Torrota de la Roca
, les balmes obrades com
el Puig de la Balma
, les Balmes de l'Espluga i les torres de vigilancia com la Balma de la Pola, la
Torrota de l'Obac
, etc.
El naixement del poble de Matadepera
[
modifica
]
A la fi del segle
xviii
es comenca a formar el que avui es l'actual poble de Matadepera.
Les primeres cases es construiren al costat del que era el cami ral que unia Barcelona a Manresa. Aquest cami va ser, durant segles, una de les principals rutes de comerc i l'eix central de gran part de les comunicacions entre els pobles i ciutats, i un dels camins mes utilitzats de tot el Principat.
La ruta principal del cami duia i travessava el poble de Matadepera, on actualment es el carrer de Sant Joan. Mes tard, es va obrir el carrer de Baix que seria el carrer de Sant Isidre, i despres el carrer de Dalt, l'actual carrer de Sant Llorenc.
L'any 1768 trobem els primers establiments d'aquest nou poble. Narcis Gorina, fill de la masia Can Gorina, cedeix?? una parcel·la de terra tocant el cami ral per a Tomas Marti i per a Josep Argemir. Aquests dos pagesos vinyataires es construeixen dues cases, una al costat de l'altre. Neix aixi el nou centre urba de Matadepera i es comenca a formar un nou veinat. L'any seguent, el 1969, tambe en terres de Narcis Gorina, en Francesc Ventayol construeix l'hostal de la Marieta. Alguns anys mes tard, el 1784, en els terrenys de davant construeix el pou i les cavallerisses. Actualment en el centre del carrer de Sant Joan, es poden veure els edificis que formaven l'antic hostal, ja que aquests exteriorment no han patit gaire canvis. A final del segle
xviii
i a principi del segle
xix
, el poble anava creixent a poc a poc i Narcis Gorina continuava venent les seves terres al costat del cami ral. L'any 1771 en Joan Pratginestos construeix una casa de pages, un trull i l'era de batre. La familia Pratginestos conjuntament amb en Domingo Pi de la Serra, propietari de Can Vinyers, van promoure l'activitat constructora del poble amb la venda de parcel·les arran del cami ral: a la zona alta del carrer de Sant Joan, de Sant Llorenc i la vorera nord de Sant Isidre.
On actualment se situa la placa de Cal Baldiro hi havia la bassa veinal. L'espai a l'entorn de la bassa es forma per a fer comunicar els tres carrers principals; el carrer de Sant Joan, el de Sant Llorenc i el de Sant Isidre. Nomes es podia arribar a la placa prenent el passatge del Rellotge.
A la primeria del segle
xix
es van construir els primers establiments del poble de Matadepera. Tambe fou a meitat d'aquest segle, que la bassa es tapa amb terra i passa a ser una placa: la placa de Cal Baldiro. Aquesta placa roman el centre social del poble i al seu entorn s'hi construeixen el Casino Matadeperenc, que mes tard esdevingue el teatre de Cal Baldiro. Al seu costat, s'hi construi el cafe que llavors ja es torna el cafe republica, de les esquerres i Cal Baldiro el de les dretes. Aquest cafe republica es convertira, l'any 1942, en l'Hotel Espanya.
L'esglesia de Matadepera
[
modifica
]
La construccio d'una nova esglesia, per l'ampliacio del poble, volia ser-ne el nucli urba. El 1846 pero, per falta de recursos es van parar les obres. Els propietaris que encara vivien a les masies no volien la construccio de la nova parroquia, puix que si el nou poblat creixia la muntanya es despoblava.
L'any 1852 les obres es tornen a reprendre. Es compra un campana petita i s'acaben les obres i se celebra la seva inauguracio. Pero amb les presses i la falta de diners la construccio devia ser molt fragil i va caure. Temps mes tard ja tornava a estar tot reparat.
El Mossen Jaume Torres
[
modifica
]
El Mossen Jaume Torres es qui va donar nom a la placa de l'esglesia. Va arribar a Matadepera l'any 1897 i, veient que el temple estava en molt mal estat, es va proposar d'aconseguir una esglesia adequada a la localitat. L'ajuntament no tenia diners per pagar-ho i ell va buscar la manera per trobar-los tot organitzant rifes. L'any 1904 veu inaugurat el nou campanar.
El rellotge es va obtenir alguns mesos mes tard, i ho va fer amb un donatiu que anava a recollir casa per casa. Va recorrer a l'amistat que tenia amb l'arquitecte
Bonaventura Bassegoda
per fer una nova planta. L'any 1917 va fer beneir el nou temple. Quan encara no hi havia electricitat, va pagar la instal·lacio d'un fanal de gas per il·luminar la placa de l'esglesia. Va formar part de les ≪aigues de Matadepera≫. Era administrador d'alguns interessos economics per Pere Aldavert i del Baro de Quadres.
El mossen Torres va duplicar les celebracions, per fer-les a la parroquia i despres a la capella. Es va decidir que tothom li pagues un ase per anar amunt i avall i que construissin una casa pel rector, pero no es va fer ni una cosa ni l'altra. Finalment el rector va dir que si no pagaven no baixaria a fer missa. La situacio era insostenible, ja que cada vegada vivia mes gent al nou poble i els propietaris anaven partint. El 1881 el bisbe va assignar el trasllat de la parroquia i la rectoria, a la capella del poble i aquestes foren abandonades. Va morir l'any 1933 a causa d'una greu malaltia.
Canvis recents
[
modifica
]
El poble de Matadepera, envoltat de camps i de vinyes i amb el Parc Natural de Sant Llorenc a tocar, ben aviat va comencar a ser ple de carrers i cases en bon estat, i molta gent pujava a gaudir-hi del temps i del paisatge. Van comencar a venir de ciutat, malalts del cos, cercant els aires curatius d'aquestes muntanyes. El nou poble es va comencar a convertir en un poble d'estiueig per a la gent alta de Barcelona. Sembla que els primers estiuejants foren els Escuder que l'any 1863 vingueren a Matadepera a una casa del carrer Sant Joan. Al mateix carrer tambe hi trobem la casa de l'editor Pere Aldavert. Construida entre 1890 i 1897. I la casa de la familia empresarial Marcet construida l'any 1895 l'obra de la qual fou feta per Lluis Muncunill.
L'any 1856 el tren va arribar a Terrassa i 3 anys mes tard va arribar a Manresa. Tots els viatgers, homes de negocis i mercaders utilitzen el ferrocarril per anar a Manresa. El cami-ral deixa de ser util i en consequencia el tros que passava per Matadepera entra en crisi.
La industria de Terrassa comenca a agafar forca i molts habitants de Matadepera van anar a treballar a les fabriques. La majoria eren dones i havien de fer el cami a peu perque no hi havia cap mena de transport public. L'any 1913 dos germans Marimon i en Joan Marti van formalitzar l'escriptura de compra de cavalleries i carruatges per tal d'establir un servei de transport de passatgers entre Matadepera i Terrassa, pero tenien molts problemes a causa del mal estat de la carretera. No va ser fins a l'any 1922 que l'empresa va adquirir dos autobusos Ford, model T de 18 places. Per a engegar-los era a cops de maneta i fins que la carretera no va ser asfaltada tambe van tenir molts maldecaps.
Molts dels amos de les antigues masies i cases pairals van anar a viure a Terrassa, i hi restaren els masovers. Molts d'aquest amos van esmercar en el naixement industrial, per tant la vida municipal es portava des de Terrassa. A mes a mes, la vida d'aquests amos era ser senyors o, com antigament s'anomenaven, “hacendados”: muntaven a cavall, mantenien relacions socials, anaven a festes, etc.
Matadepera avui
[
modifica
]
Actualment Matadepera ha passat de ser un poble de residencia estiuenca a ser un poble de primera residencia, amb un creixement constant pero sostingut fins a ser un dels municipis amb un nivell de vida mes elevat del Valles Occidental i de tot Catalunya.
Evolucio demografica
| 1497 f
|
1515 f
|
1553 f
|
1717
|
1787
|
1857
|
1877
|
1887
|
1900
|
1910
|
| 15
|
17
|
19
|
120
|
219
|
554
|
538
|
574
|
530
|
627
|
|
| 1920
|
1930
|
1940
|
1950
|
1960
|
1970
|
1981
|
1990
|
1992
|
1994
|
| 718
|
664
|
665
|
728
|
733
|
1.075
|
2.351
|
4.270
|
4.884
|
4.884
|
|
| 1996
|
1998
|
2000
|
2002
|
2004
|
2006
|
2008
|
2010
|
2012
|
2014
|
| 6.082
|
6.362
|
6.924
|
7.404
|
7.711
|
8.169
|
8.460
|
8.606
|
8.669
|
8.841
|
|
| 2016
|
2018
|
2020
|
2022
|
2024
|
2026
|
2028
|
2030
|
2032
|
2034
|
8.984
|
9.291
|
9.496
|
9.752
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
|
1497-1553: focs; 1717-1981: poblacio de fet; 1990- : poblacio de dret (
mes info.
)
|
Govern municipal
[
modifica
]
Despres de les eleccions municipals de 2019, la composicio de l'Ajuntament es la seguent:
- SOM-HI Matadepera 5 regidors
- JxCat
4 regidors
- Suma't - Ara Pacte Local 3 regidors
- ERC-AM
1 regidor
L'escut de Matadepera es defineix pel seguent blaso:
≪Escut caironat: al 1r de gules, un agnus Dei contornat reguardant, nimbat d'or amb la banderola d'argent creuada de gules i l'asta creuada d'or, i al 2n d'or, 4 pals de gules; per timbre una corona mural de poble.≫
Fou aprovat el 28 d'abril de 1991 i publicat en el DOGC el 10 de maig del mateix any. L'anyell de Deu o
Agnus Dei
, es l'atribut de Sant Joan Baptista, patro del poble. Les quatre barres de l'escut de Catalunya recorden la jurisdiccio reial sobre la localitat.
La bandera de Matadepera es apaisada (de dos d'altura per tres de llarg), vermella amb tres creus sobreposades (blanca, vermella i blanca), de bracos respectivament 4/12, 3/12 i 2/12 de l'altura del drap.
[1]
Edificis destacats
[
modifica
]
Absis del
monestir de Sant Llorenc del Munt
- La Barata
, conjunt format per la casa pairal homonima i la capella de Sant Roc, molt malmes durant la
Guerra Civil
i restaurat a la
decada del 1940
; el mas de la Barata es remunta al
segle
xiv
, mentre que la capella es del
1622
; tambe al peu de la carretera BV-1221, al km 9;
- Can Pobla
, sota mateix de
la Mola
, masia del comencament del segle
xx
aixecada per Antoni de Quadras, aleshores propietari de la muntanya i del monestir i primer comte de Sant Llorenc del Munt; la capella mante l'antic culte a Sant Esteve;
- El
monestir de Sant Llorenc del Munt
, al cim de la Mola, sens dubte el maxim exponent arquitectonic de tot el terme municipal, obra emblematica del primer romanic (
segle
xi
), declarat
monument historicoartistic
el
1931
;
- La capella
ermita de Santa Agnes
, de mitjan
segle
xiv
, situada al pendent de la cova del Drac, dins el massis de
Sant Llorenc del Munt
.
Personatges vinculats
[
modifica
]
Entre altres personatges celebres, han passat temporades a Matadepera escriptors com
Angel Guimera
, que va escriure-hi la seva novel·la
Maria Rosa
, o
mossen Ballarin
, a mes de
Manuel Azana
quan era president de la
Republica Espanyola
i residia a la
Torre Salvans
. En l'actualitat compta entre els seus veins escriptors com en
Vicenc Villatoro
o en
Jaume Cabre
, com tambe l'alpinista
Edurne Pasaban
.
Festes i tradicions
[
modifica
]
Matadepera te des de fa anys un important teixit associatiu que fa possible l'existencia de moltes activitats ludiques i culturals repartides al llarg de tot el calendari. Una de les mes destacades es la que te lloc passat Nadal i durant dos caps de setmana: les Festes de Sant Sebastia. En honor d'un dels dos co-patrons de la vila (l'altre es Sant Joan), s'organitzen actes relacionats amb la natura i la pervivencia d'antigues tradicions rurals. Les festes giren entorn d'un pi que es “plantat” a la placa de Cal Baldiro, al centre del poble, al voltant del qual s'organitzen algunes de les activitats mes destacades, com el ja famos “Concurs de Grimpaires” o “El ball de l'arbre”.
L'altra festa mes assenyalada del calendari es la Festa Major, que coincideix amb el darrer diumenge del mes d'agost i on s'hi organitzen prop d'un centenar d'activitats.
Pel que fa a les convocatories musicals, la mes destacada es el Festival Internacional de Musica, instaurat l'any 1981 i que reuneix cada estiu interessants propostes que combinen un repertori “classic” amb altres propostes mes actuals.
Matadepera tambe viu amb altres festes que tambe estan presents al calendari de pobles i ciutats de Catalunya, Nadal, el Carnestoltes, la Diada de Sant Jordi, o les celebracions mes tradicionals, com les revetlles de Sant Joan o Cap d'Any.
Parc Natural
[
modifica
]
Matadepera es troba als peus de la Mola i esta envoltat de camps, conreus i boscos, amb una gran una varietat de camins, dins i fora dels parc natural, a quaranta quilometres de Barcelona.
El seu parc natural es el de Sant Llorenc. Mes de la meitat de Matadepera es troba dins d'aquest parc natural, situat a la serralada prelitoral a cavall entre el Bages i el Valles Occidental i entre el riu Llobregat i el riu Ripoll. Els cims mes alts o son el de la Mola (1.104 m) terme de Matadepera, per la serra de Sant Llorenc, i el del Turo de Castellsapera (940 m) per la serra de l'Obac.
Cultura i Artesania
[
modifica
]
Els costums i tradicions del poble s'han transmes de generacio en generacio. El poble planifica tot l'any d'una agenda d'activitats i actes organitzats per les diferents entitats i associacions del poble. Caldria destacar les Festes de Sant Sebastia, uniques a tota la comarca, o el Festival Internacional de Musica, amb artistes de tot el mon.
Les activitats de lleure mes populars solen ser el senderisme, la btt, la baixada d'avencs, l'escalada i els esports enmig de la natura. Matadepera tambe disposa de clubs d'hoquei herba, futbol, basquet i un club de golf.
Hi ha nombrosa i variada oferta gastronomica de qualitat, reconeguda per la seva bona cuina.
Des de l'Ajuntament de Matadepera es treballa per a la potenciacio de la restauracio com a recurs turistic del municipi, amb recursos com la Guia Gastronomica de Matadepera. Aquesta guia, que recull els diversos restaurants, ofereix tant informacio referida a les dades basiques com una descripcio dels restaurants amb apunts de caracter historic i del tipus de cuina que hi podrem trobar.
Actualment, un dels grans reptes del comerc urba deriva de la necessitat de donar resposta eficient a la demanda dels consumidors respecte dels nous habits del consum que s'expressen molt clarament en temes com els horaris comercials i l'acces a nous productes i formats comercials.
Algunes de les peces patrimonials i arquitectoniques de Matadepera formen part dels encants del Parc Natural de Sant Llorenc del Munt, com el Monestir de Sant Llorenc situat al cim de la Mola o la curiosa ermita de Santa Agnes, una cova convertida en ermita i situada al bell mig d'un bonic paratge pujant cap a la Mola.
En altres casos, en que les propietats son privades, nomes podem percebre una mica del valor que s'amaga darrere la tanca exterior, com es el cas de la Torre de l'Angel, una casa d'estiueig d'estil modernista, o Can Roure, els vestigis de la historia de Matadepera amb la seva ermita i la seva masia. Cases, ermites, masies, llegat que ens va mostrant la historia de Matadepera.
Quan et passeges pel seu centre urba, reconvertit en un bonic espai d'encontre, encara et trobes amb vestigis que ens deixen entreveure el que havia estat l'inici del poble: casetes baixes, el carrer sant Joan (antic cami ral i espina dorsal del poble), l'esglesia, i fins i tot, sense anar gaire lluny, ens podem adonar de la transformacio que de mica en mica ha anat tenint Matadepera, des de les seves cases d'estiueig fins a les construccions mes noves i actuals.
Arxiu municipal
[
modifica
]
L'Arxiu Municipal de Matadepera (AMMAT) es el servei de l'Ajuntament de Matadepera encarregat de gestionar la documentacio produida o rebuda per l'ens municipal i de garantir-ne la seva conservacio.
[2]
D'igual manera, l'AMMAT ofereix la possibilitat d'acces de la ciutadania a la documentacio administrativa que afecti els seus interessos, bo i respectant la legislacio vigent, i a la documentacio historica, de lliure acces, be sigui del fons municipal o dels altres fons dipositats a l'arxiu.
El patrimoni documental del municipi te cabuda a l'Arxiu Municipal de Matadepera. Es per aixo que, a banda del fons municipal, es a dir, generat per l'activitat de l'Ajuntament, tambe s'hi conserven diversos fons de tipus privat que han estat cedits a l'AMMAT per a la seva correcta ordenacio i conservacio, i per tal de permetre'n llur difusio cultural. D'entre aquests, cal destacar els fons fotografics que integren la Seccio d'Imatges de l'Arxiu Municipal. Aixi, el llistat de fons documentals que es poden consultar a l'AMMAT es el seguent:
- CAT AMMAT 01: Fons de l'Ajuntament de Matadepera (1768 - obert).
512 metres lineals.
- CAT AMMAT 02: Fons del Jutjat de Pau de Matadepera (1850 - obert).
19 metres lineals.
- CAT AMMAT 03: Subfons del Comite de control obrer del forn de calc de Roques Blanques (937-1938).
0'1 metres lineals (integrat al fons municipal)
- CAT AMMAT 04: Fons del Centre Catala Republica de Matadepera (abril-octubre, 1934).
Estatuts, Registre de socis i llibre d'actes.
- CAT AMMAT 05: Fons de la Hermandad Sindical de Labradores de Matadepera (1940-1946).
0'1 metres lineals.
- CAT AMMAT 06: Fons de Salvador Piferrer i Iter (1939-1992).
0'1 metres lineals.
- CAT AMMAT 07: Col·leccio d'escriptures notarials 1869-1978).
14 escriptures notarials.
- CAT AMMAT 08: Mas Gorina (1577-1944).
0'1 metres lineals.
- CAT AMMAT 09: Fons del Mas Torras (1699-1877).
0'2 metres lineals.
- CAT AMMAT 10: Fons Pratginestos (1808-1943).
3 escriptures notarials, 2 planols.
- CAT AMMAT 11: Fons de Joan Busqueta i Arola (1946-2005).
0'7 metres lineals.
- CAT AMMAT 12: Col·leccio fotografica Miquel Ballbe i Boada (1903- 2000).
734 positius.
- CAT AMMAT 13: Col·leccio fotografica Sr. Bellos (1948).
51 positius en placa de vidre.
- CAT AMMAT 14: Fons alberg-refugi La Mola (1948 - 1995).
0,1 metres lineals.
- CAT AMMAT 15: Col·leccio de programes de Festa Major de Matadepera (1952 - 2007).
0,5 metres lineals.
- CAT AMMAT 16: Col·leccio fotografica Maria Antonia Gutes (1940 - 1960).
30 fotografies digitals.
- CAT AMMAT 17: Fons audiovisual de Joan Soley i Pons (Matadepera Televisio) (1984 - 1995).
325 videos.
- CAT AMMAT 18: Fons de l'Associacio de Bombers Voluntaris de Matadepera (1982 - 2011).
1,6 ml i 500 positius.
- CAT AMMAT 19: Fons de la Unitat de Voluntaris Forestals de Matadepera (1988 - 1990).
0,2 ml.
- CAT AMMAT 20: Fons Manel Carrera Arguindegui.
0,8 m, 1317 positius i 8 videos
.
- CAT AMMAT 21: Col·leccio "Senyores dels tastets".
41 positius
.
- CAT AMMAT 22: Fons Narcis Ventallo Verges.
0,1 ml
.
Ciutats agermanades
[
modifica
]
Enllacos externs
[
modifica
]