Cerdanya
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| Capital
| Puigcerda
 |
|---|
|
| Gentilici
| Cerda, cerdana, cerdans, cerdanes
|
|---|
|
| Superficie
| 1.085,76 km²
|
|---|
| Altitud
| 1.100 m
|
|---|
|
|
La plana cerdana vista des de la
Tosa d'Alp
. Al centre de la imatge
Puigcerda
entre els rius
Segre
(a la dreta) i
Querol
(a l'esquerra) i al fons el massis del
Carlit
.
La
Cerdanya
(o
Cerdanya
, sense article) es una
comarca natural de Catalunya
situada als
Pirineus Catalans
, a la capcalera del riu
Segre
.
Es caracteritza per ser una comarca muntanyenca amb una plana elevada unica als Pirineus, ates que no n'hi ha cap altra d'una magnitud similar.
[1]
Es divideix administrativament en dues parts, l'
Alta Cerdanya
i la
Baixa Cerdanya
. Aquesta divisio rau en el fet que pertanyen a dos estats diferents: l'
Alta Cerdanya
, administrada per
Franca
i no constituida com a entitat administrativa, es troba inclosa al departament dels
Pirineus Orientals
(regio d'
Occitania
), conegut popularment com la
Catalunya del Nord
. La
Baixa Cerdanya
, administrada per
Espanya
, es troba a la comunitat autonoma de
Catalunya
i esta constituida com a comarca, administrada pel
Consell Comarcal de la Cerdanya
. A la vegada, la
Baixa Cerdanya
esta dividida entre les
provincies
de
Girona
(11 municipis) i
Lleida
(6 municipis).
A desgrat que s'emprin els termes d'Alta i Baixa Cerdanya per diferenciar-les, en l'us habitual, els residents nord-catalans anomenen l'Alta Cerdanya simplement Cerdanya (o
Cerdagne
en
frances
). El mateix passa amb la Baixa Cerdanya, que a mes te com a nom oficial "la Cerdanya".
Joan Coromines
explica en el seu
Onomasticon Cataloniae
[2]
que el toponim
Cerdanya
te el seu origen en el nom arcaic de
Llivia
,
Cere
, de la qual tambe deriven els toponims de
Cereja
i
Gorguja
, llogarrets del terme de Llivia.
Cere
consta en monedes iberiques.
Els
ceretans
o cerretans foren un poble iber de la zona dels
Pirineus
, que ocuparen l'actual Cerdanya (de la qual deriva el nom) i en general la
vall del Segre
. "L'existencia d'uns ceretans occidentals al Pirineu mig aragones apareix a les fonts islamiques dels segles VIII-IX, quan encara existien com a poble diferenciat, segons
Guillermo Fatas
en Ibn Hayyan, "Muqtabas", "Al'Udri", "Tarsi", a on es parla de la terra dels Certaniyyin o Sirtaniyyin, es a dir, els habitants de la terra certana. El lloc s'aclareix quan les mateixes fonts parlen del riu
Gallego
(en aragones Galligo), que neix a les muntanyes d'aquestes terres", traduccio al catala de la font
navarroaragonesa
. Consta que foren mestres d'adobar pernils. La Cerdanya ha estat
territori historic catala
, i va ser dividit a consequencia del
Tractat dels Pirineus
(
1659
) entre el
Regne d'Espanya
i el
Regne de Franca
, pel qual Espanya va cedir a Franca 33 pobles
[3]
de la part nord cerdana. Es varen cedir tots els pobles de l'
Alta Cerdanya
(que incloia el
Capcir
) menys la poblacio de
Llivia
, ja que te el titol de
vila
, i es per aquesta rao que Llivia es un enclavament de l'estat espanyol dins de l'estat frances.
Despres, el 1833, la part sota administracio espanyola fou fraccionada entre les provincies de Lleida i Girona. L'agricultura i la ramaderia van ser durant molts anys la base economica, pero al final del segle
xix
els primers estiuejants, gent benestant de Barcelona, construiren cases luxoses on passar l'estiu. Les millores urbanistiques a la capital cerdana es van notar i l'any 1922 hi arribava el tren de Barcelona, i mes tard, el 1927 el
Tren Groc
. Amb les estacions d'esqui i l'obertura del
tunel del Cadi
el 1984, el turisme va fer recular l'agricultura i la ramaderia. Avui el turisme es el motor que impulsa l'esqui, l'hostaleria, la construccio i el comerc.
Hom pot distingir dues subcomarques naturals a la
Baixa Cerdanya
anomenades
la Batllia
o petita Cerdanya, al voltant de
Bellver de Cerdanya
, i el
Barida
que actualment s'esten tambe per la comarca de l'
Alt Urgell
.
Els municipis que formen la Cerdanya son:
Climatologia
[
modifica
]
El clima de la Cerdanya es
mediterrani
de tipus Prepirinenc Occidental a la plana cerdana i Pirinenc Occidental a l'area del
Puigpedros
. La precipitacio mitjana anual queda molt condicionada per l'alcada, amb valors compresos entre els 700 mm a la plana i fins als gairebe 1.000 mm als cims mes alts, donant-se els maxims a l'estiu i els minims a l'hivern. Els hiverns son molt freds, entre 2 °C i -3?°C de mitjana i amb una marcada inversio termica, i els estius suaus, entre 14 °C i 18?°C, amb una alta amplitud termica tant anual com diaria. Tot l'any hi pot glacar.
[4]
Estacions d'esqui
[
modifica
]
Dues estacions d'esqui alpi (
Masella
i
La Molina
) i tres d'esqui nordic (
Guils Fontanera
,
Lles
, i
Aransa
) configuren les opcions del turisme d'hivern a la
Baixa Cerdanya
. A mes, arees com la d'
Alp 2500
, que connecta les estacions de Masella i la Molina, ofereixen el domini esquiable mes important dels
Pirineus
amb una superficie de 121 quilometres de pistes.
A l'
Alta Cerdanya
s'hi troben les de
Font-Romeu
, Bolquere-Pyrenees 2000,
Puigmal 2900
,
Porte-Puymorens
i
Cambra d'Ase
.
El cami cerda de Sant Jaume
[
modifica
]
Quan, al segle
xi
, es van descobrir les restes de l'apostol
Jaume
a
Galicia
, el lloc es converti rapidament en un gran centre de
pelegrinatge
. Les rutes europees que es dirigien a la ciutat de l'apostol convergien als
Pirineus
, on hi havia dues entrades principals: la de Navarra i la d'Arago. Pero, a mes d'aquestes rutes principals, tambe n'hi havia d'altres de secundaries.
Una era la que entrava a Catalunya a traves dels
colls de la Perxa
i del
Pimorent
i arribava a
Sant Jaume de Rigolisa
, a
Puigcerda
. Des d'aqui creuava la Cerdanya i la resta dels Pirineus per anar a buscar
Jaca
, on confluia amb el cami principal. La ruta combina magnifiques vistes amb diferents llocs d'interes historic i cultural, principalment esglesies, ermites i hospitals de pelegrins.
Aquesta ruta segueix el
Cami de Sant Jaume
-primer Itinerari Cultural Europeu, sorgit del pelegrinatge a la ciutat gallega de
Santiago de Compostel·la
- al seu pas per la comarca de la Cerdanya. No es gaire llarga, pero cal tenir presents les multiples opcions de deixar el cotxe i caminar que ofereix el recorregut.
Museus i centres patrimonials
[
modifica
]
Bibliografia
[
modifica
]
- Coromines
, Joan
. ≪Cerdanya≫. A:
Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana
. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1995 (Onomasticon Cataloniae, III Bl-C).
ISBN 84-7256-825-3
.
- Marimon
, Silvia ≪Catalunya, esquerdada≫.
Sapiens
[Barcelona], num. 72, octubre 2008, p. 42-45.
ISSN
:
1695-2014
.
Enllacos externs
[
modifica
]
Viccionari