Ratko Mladi?
(en
ciril·lic
: Ратко Млади?) (
12 de marc
del
1942
,
Bo?inovi?i
, actualment a
Bosnia i Hercegovina
, aleshores a l'
Estat independent de Croacia
) es un antic militar de l'
Exercit Popular Iugoslau
, i
general
de l'
Exercit de la Republika Srpska
(VRS) (l'exercit serbi de Bosnia) durant la
guerra de Bosnia
(1992-95).
[1]
El
1996
, junt amb altres liders
serbis de Bosnia
, va ser acusat de
crims de guerra
i
genocidi
pel
Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslavia
(ICTY) a
La Haia
, en connexio amb el setge de
Sarajevo
en el qual morien 10.000 persones, i la
massacre de Srebrenica
de 8.000 bosnians l'
11 de juliol
de
1995
,
[2]
que va ser la pitjor atrocitat d'Europa des de la
Segona Guerra Mundial
. Existia una ordre de detencio internacional excepcional contra Mladi?, segons la resolucio 61 de l'ICTY, que concloia que hi havia indicis raonables per creure que l'acusat havia comes els delictes en questio, incloent-hi genocidi. El govern dels
Estats Units
oferia una recompensa de 5 milions de dolars pel seu arrest.
[3]
El president de
Serbia
,
Boris Tadi?
, va anunciar el 26 de maig del 2011 que Ratko Mladi? havia estat detingut i que seria
extradit
a
La Haia
per ser jutjat pel
Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslavia
.
[4]
Va ser condemnat per
genocidi
i
crims contra la humanitat
, entre d'altres, i sentenciat a cadena perpetua el novembre de 2017. Segons el tribunal, Mladi? va ser militarment responsable del
setge de Sarajevo
i de la
matanca de Srebrenica
.
Nascut el 1942 en el llogaret de
Bo?anovi?i
, Ratko (anomenat Ratimir al neixer)
[5]
va tenir dos germans, Milica (nascuda el 1940) i Milivoj (el 1944). La localitat esta situada prop de la muntanya Jahorina, 25 km al sud-est de Sarajevo, i pertany a la municipalitat de Kalinovik, a l'oest de
Gorazde
. El lloc formava part de l'efimer
Estat Independent de Croacia
(NDH), un estat titella de l'
Alemanya nazi
i la Italia feixista despres de la invasio del
Regne de Iugoslavia
durant la
Segona Guerra Mundial
. Per aixo, va ser criat en un ambient bel·lic i de sentiment nacionalista.
[6]
La seva mare va ser Stana Lalatovi? (1919-2003), i el seu pare, Neđo Mladi? (1909-1945), un lider militar dels
Partisans
de Bosnia, que va ser assassinat pels
ustaixes
croats durant un enfrontament a
Bradina
(sud-oest de Sarajevo), quan Ratko tenia dos anys.
[7]
Amb 15 anys, va abandonar la seva poblacio natal i es va allistar a l'exercit.
[8]
Carrera militar
[
modifica
]
Va ingressar en l'Escola d'Industria militars de
Zemun
el
1961
, per a despres incorporar-se a l'Academia Militar Iugoslava (KOV), i a continuacio a l'academia d'oficials, graduant-se el
1965
. Es va afiliar a la
Lliga de comunistes de Iugoslavia
, i la seva primera destinacio com a oficial de l'Exercit Popular Iugoslau (JNA) fou a
Skopje
, on era el soldat mes jove de la unitat que comanadava. El
1989
va ser ascendit a cap del Departament d'Educacio del Tercer Districte Militar de Skopje (actual
Macedonia del Nord
). El juny de
1991
va ser ascendit a Comandant Adjunt del Cos de
Pristina
, a
Kosovo
.
Guerres dels Balcans
[
modifica
]
Poc despres, va rebre el comandament del 9º Cos del JNA, com a maxim responsable de les forces del govern federal a
Knin
,
[1]
capital de l'autoproclamada
Republica Serbia de Krajina
(en l'actual Croacia). Aquesta entitat, formada per arees amb majoria serbia dins de territori croat, va neixer com resposta a la declaracio d'independencia de Croacia. Alli, aprofitant el creixent conflicte etnic entre serbis i croats, es va convertir en referent de la poblacio serbia
[9]
al definir-se publicament com "defensor dels serbis de Krajina". En aquesta regio, va tenir la missio de recompoposar un cos de l'Exercit Popular que s'havia vist molt afeblit per la desercio d'oficials d'origen croat o eslove que s'havien unit a la causa independentista de les seves republiques d'origen. Durant la seva estada a Knin, va tenir temps de reclutar per al JNA a molts joves serbis per a la seva causa. El
4 d'octubre
de 1991, va ser ascendit a General de Divisio. Les forces del JNA sota el seu comandament van participar en la guerra de Croacia, en especialment durant l'
Operacio Litoral 91
, en un intent de separar
Dalmacia
de la resta de Croacia, que va fallar malgrat que les forces del JNA estaven millor armades i superaven en nombre a les croates. Aquest conflicte es perllongaria fins al 1995.
El
5 de marc
de
1992
, la
Republica Socialista de Bosnia i Hercegovina
va proclamar la seva independencia de l'estat iugoslau, despres d'un referendum boicotejat pels
serbis de Bosnia
(31,3% de la seva poblacio). El 24 d'abril seguent, Mladi? va ser ascendit al rang de Tinent Coronel General, i el 9 de maig va assumir el comandament del Segon Districte Militar de l'Exercit Popular Iugoslau a
Sarajevo
, capital bosniana. Els seus bons resultats durant la seva estada a Krajina havien dut al govern federal a destinar-li a altra zona en creixent conflicte. Un mes despres de la declaracio d'independencia de la Republica de Bosnia i Hercegovina, va ordenar el bloqueig de la ciutat de Sarajevo, tancant el transit dins i fora de la ciutat, i el tall del subministrament d'aigua i electricitat. Aixo va desencadenar els quatre anys del
setge de Sarajevo
, el mes llarg en la historia de la guerra moderna. La ciutat va ser bombardejada amb obusos i trets indiscriminats de franctiradors.
El
12 de maig
de 1992, en resposta a la secessio bosnia de Iugoslavia, els separatistes serbis que havien establert la Republica Serbia de Bosnia i Hercegovina (posterior
Republica Serbia
), liderats per Radovan Karad?i?, van decidir la creacio de l'
Exercit de la Republica Serbia
(VRS). Al mateix temps, Mladi? va ser nomenat Comandant de l'Estat Major del VRS, un carrec que va ocupar fins a desembre de 1996. Al maig de 1992, despres de la retirada de les forces de l'Exercit Popular Iugoslau de Bosnia, el Segon Districte Militar del mateix es va convertir en el nucli de l'Estat Major del VRS, canviant solament els simbols dels seus uniformes. La influencia de Mladi? en la politica de la Republica era ja gran: un discurs seu davant el parlament dels serbis de Bosnia, el maig de 1993, va ser decisiu perque aquests rebutgessin el pla de pau Vance-Owen.
[10]
El
24 de juny
de
1994
, va ser ascendit al rang de Coronel General, com Comandant en Cap dels aproximadament 80.000 soldats del VRS establerts a la zona.
Durant el setge de Sarajevo des dels turons que envolten la capital bosnia, les posicions de la qual eren regularment visitades per Karad?i?, els bosnis van interferir i van gravar una comunicacio de l'alt comandament del VRS en la qual s'escoltava a Mladi? ordenar a l'artilleria serbobosnia intensificar els seus atacs sobre el suburbi de Velusice, on, segons les seves paraules "no hi ha gaires serbis". Aquest enregistrament es troba en poder de l'ICTY, i consta com prova en la causa contra Mladi?.
[9]
Mes de 10.000 persones van perdre la vida en la ciutat durant el seu setge, inclosos 1.500 nens.
Imputacions del Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslavia
[
modifica
]
El
24 de juliol
de
1995
, Mladic va ser acusat pel
Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslavia
de genocidi, crims contra la humanitat i crims de guerra (inclosos els delictes relatius a la suposada campanya de trets de franctiradors contra civils a Sarajevo). El
16 de novembre
de
1995
, els carrecs per l'atac el
6 de juliol
de 1995 a
Srebrenica
, declarada zona segura per les Nacions Unides.
[2]
Mladic es tambe responsable de la presa d'ostatges entre personal de les Nacions Unides.
Detencio i condemna
[
modifica
]
El 26 de maig del 2011
Boris Tadi?
, president de Serbia, va confirmar que Ratko Mladi? havia estat detingut a causa dels crims de guerra comesos. Va declarar que aquesta detencio "demostrava el total compromis del seu pais" amb la investigacio del
Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslavia
, requisit per l'acceptacio de Serbia a la
Unio Europea
.
[4]
Mladi? va ser jutjat a
La Haia
i el 2017 va ser declarat culpable de la
massacre de Srebrenica
, de
crim contra la humanitat
i de
crims de guerra
i condemnat a cadena perpetua.
[11]
L'agost de 2020 es va iniciar la vista pels recursos d'apel·lacio per part de la defensa de Mladic, que argumenta que en la condemna del 2017 s'havien produit "errors de dret".
[12]
- ↑
1,0
1,1
≪
Profile: Ratko Mladic
≫ (en angles).
BBC News
, 31-07-2008. [Consulta: 1r marc 2010].
- ↑
2,0
2,1
≪
Radovan Karad?i? and Ratko Mladi? Accused of Genocide Following the Take-Over of Srebrenica
≫ (en angles).
ICTY
, 16-11-1995. Arxivat de l'
original
el 2009-10-07. [Consulta: 3 marc 2010].
PDF
- ↑
≪
Wanted. Ratko Mladic.Up to $5 Million Reward
≫ (en angles). RFJ, U.S. Department of State's Counter-Terrorism Rewards Program. Arxivat de l'
original
el 2010-07-06. [Consulta: 2 marc 2010].
- ↑
4,0
4,1
≪
El president serbi confirma la detencio de Ratko Mladic
≫.
diari Ara
, 26-05-2011.
- ↑
Rogel, pag. 129
- ↑
≪
Ratko Mladic
≫ (en angles).
Encyclopedia of World Biography
. Encyclopedia.com, 2004. [Consulta: 2 marc 2010].
- ↑
Lebor, Adam.
Milosevic: A Biography
. Yale University Press, 2004.
ISBN 978-0-300-10317-5
, p. 4.
- ↑
O'Shea, pag. 19
- ↑
9,0
9,1
≪
Ratko Mladic es ahora el presunto criminal de guerra mas buscado del mundo
≫ (en castella).
La Vanguardia
, 22-07-2008. [Consulta: 3 marc 2010].
[
Enllac no actiu
]
- ↑
≪
Pariah as Patriot.Ratko Mladic.
≫ (en angles).
The New York Times
, 04-09-1994. [Consulta: 2 marc 2010].
- ↑
≪
L'exgeneral Ratko Mladic, condemnat a cadena perpetua per genocidi
≫.
El Periodico
, 22-11-2017 [Consulta: 29 agost 2020].
- ↑
≪
Ratko Mladic, el genocida de Srebrenica, demana l'absolucio
≫.
ARA
, 25-08-2020 [Consulta: 29 agost 2020].
Enllacos externs
[
modifica
]