President de la Generalitat de Catalunya

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de càrrec políticPresident de la Generalitat de Catalunya
Retrat oficial Pere Aragones Modifica el valor a Wikidata
Titular Pere Aragones i Garcia Modifica el valor a Wikidata
des del 24 maig 2021 Modifica el valor a Wikidata
Tractament Molt Honorable Modifica el valor a Wikidata
Nomenat per Parlament de Catalunya i monarca d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Jurisdiccio Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Institucio Generalitat de Catalunya i Diputacio del General Modifica el valor a Wikidata
Estat Espanya Modifica el valor a Wikidata
Mandat 4 anys Modifica el valor a Wikidata
Creacio 1359 i 1932 Modifica el valor a Wikidata
Salari 153.235,5 euros Modifica el valor a Wikidata
Suplent vicepresident del Govern de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Llista llista de presidents de la Generalitat de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Lloc web president.cat Modifica el valor a Wikidata

El president de la Generalitat de Catalunya es el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya .

El president es una de les institucions que l' Estatut d'Autonomia de Catalunya estableix en la configuracio de la Generalitat juntament amb el Parlament , el Govern de Catalunya , el Consell de Garanties Estatutaries , el Sindic de Greuges , la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya . [1] El president de la Generalitat es elegit pel Parlament de Catalunya i nomenat pel rei d'Espanya . Concentra dues menes de funcions: representatives i governatives.

Actualment, les funcions de la presidencia de la Generalitat son assumides pel 132e president Pere Aragones i Garcia .

Funcions [ modifica ]

El president de la Generalitat te la mes alta representacio de la Generalitat de Catalunya i l'ordinaria de l' Estat espanyol a Catalunya . Li correspon, tambe, mantenir les relacions amb les altres institucions de l'Estat i la resta de les comunitats autonomes , convocar les eleccions al Parlament de Catalunya i nomenar els alts carrecs que les lleis determinin. Com a representant ordinari de l'Estat a Catalunya, promulga en nom del rei les lleis de Catalunya.

El president forma part del Govern de Catalunya i es qui el dirigeix i el coordina, establint les directrius generals de l'accio de govern. En aquest sentit, nomena els consellers i altres alts carrecs, convoca i presideix les reunions del Govern i signa els decrets acordats pel Consell Executiu i ordena que es publiquin. Tambe pot demanar que el Parlament es reuneixi en sessio extraordinaria i, arribat el cas, ha de dissoldre'l o sol·licitar que s'hi celebri un debat general.

El president de la Generalitat tambe ha de coordinar el programa legislatiu del Govern i l'elaboracio de normes de caracter general, convocar i presidir les comissions del Consell Executiu i facilitar la informacio que el Parlament sol·liciti al Govern.

Eleccio i cessament [ modifica ]

L'eleccio del president de la Generalitat s'estableix en els articles 152.1 de la Constitucio espanyola i l'article 67.2 de l' Estatut d'Autonomia , i queda desplegada pels articles 49 i seguents de la llei 3/1982 aixi com pels articles 127 i 128 del reglament del Parlament de Catalunya de 2005. [2] En l'eleccio del president hi ha 3 fases clarament especificades: [3]

  • 1a fase: Un cop realitzades les eleccions, i constituit el Parlament, el president del Parlament de Catalunya realitza un torn de consultes amb els diferents representants dels grups politics i proposa un candidat a la presidencia de la Generalitat, que obligatoriament ha de ser membre del Parlament escollit.
  • 2a fase: El candidat proposat ha d'exposar el programa de govern i sol·licitar la confianca del Parlament, en una sessio plenaria anomenada Debat d'investidura . En acabar el debat, es procedeix a la votacio, en la qual el candidat es investit, sempre que obtingui un nombre de vots afirmatius igual o superior a la majoria absoluta de la cambra. En cas de no assolir-lo, es passaria a una segona volta on el candidat quedaria investit per majoria simple. En el cas, que el candidat no aconsegueixi la confianca del Parlament, el President hauria de presentar nous candidats de forma successiva amb el termini maxim de dos mesos, sobrepassats els quals el Parlament es dissoldria i s'haurien de convocar eleccions.
  • 3a fase: El president del Parlament ha de comunicar la decisio del Parlament al rei d'Espanya.

Nomenament i efectivitat [ modifica ]

D'acord amb l'article 5 de la llei de la presidencia, [4] el president de la Generalitat es nomenat pel rei o reina atenent a la comunicacio que els fa el president del Parlament, nomenament que es publica en el Diari Oficial de la Generalitat .

L'efectivitat en el carrec es produeix en el moment de la presa de possessio, que ha de tenir lloc en el termini de cinc dies a partir del nomenament.

Cessament [ modifica ]

Les causes de cessament del President de la Generalitat queden establertes en l'article 7 de la "Llei de la presidencia de la Generalitat i del Govern", [4] el qual diu, literalment:

1. El president o presidenta de la Generalitat cessa en el carrec per les causes seguents:
a) Per canvi de legislatura a consequencia d'unes eleccions .
b) Per l'aprovacio d'una mocio de censura o la denegacio d'una questio de confianca .
c) Per dimissio , que ha de comunicar per escrit a la presidencia del Parlament.
d) Per incapacitat permanent, fisica o mental, que l'inhabiliti per a l'exercici del carrec, la qual ha d'esser sol·licitada per la majoria absoluta dels diputats i reconeguda per una majoria de dos tercos.
e) Per defuncio.
f) Per condemna penal ferma que comporti la inhabilitacio per a l'exercici de carrecs publics.
2. En els suposits a , b i c de l'apartat 1, el president de la Generalitat continua en el carrec en funcions fins que no en pren possessio el seu successor.
3. En els suposits d , e i f de l'apartat 1, el president de la Generalitat es substituit interinament, de conformitat amb l'article 6.2, [a] i la presidencia del Parlament inicia el procediment que estableix l'article 4 per a elegir un nou president de la Generalitat.

El 27 d'octubre de 2017, el president Carles Puigdemont va ser destituit a l'empara de l' article 155 de la Constitucio . Aquest cessament no va ser acceptat ni pel president, ni pel govern ni per la presidenta del Parlament, considerant-lo contrari a la regulacio existent i al redactat de l'apartat 2 de l'article 155 de la Constitucio, [b] que plantegen seriosos dubtes sobre la legalitat d'aquesta destitucio. [5]

El 28 de setembre del 2020, el Tribunal Suprem va confirmar la condemna d'inhabilitacio d'un any i mig per al president Quim Torra seguint una denuncia de la Junta Electoral Central . Pere Aragones , Vicepresident de la Generalitat de Catalunya i Conseller d'Economia i Hisenda fins al moment, assumi les atribucions del carrec de President.

Historia [ modifica ]

La presidencia en la Generalitat medieval [ modifica ]

La presidencia de la Generalitat corresponia als diputats que, per rao del seu rang, tingueren preeminencia protocol·laria per damunt dels altres diputats, fet que amb frequencia els dugue a presidir els actes i a encapcalar els documents de la Diputacio del General . Per aquesta causa es tracta sempre de diputats del "Brac Eclesiastic", a excepcio del cas de Joan I d'Empuries ?diputat del "Brac Militar"?, sobre el qual recaigue la preeminencia pel fet de pertanyer a la familia reial.

Llista de presidents de la Generalitat de Catalunya [ modifica ]

El criteri oficialment [6] seguit per enumerar els presidents ha estat el de comptar nomes un cop cada titular encara que repetissin mandat, la qual cosa situa l'actual president en el nombre 132e. Els que repeteixen mandat son indicats amb una R .

Als primers temps de la institucio, el nombre de diputats no estava regulat ni va ser estable i variava la quantitat que hi havia per cada brac . El representant o diputat del Brac Eclesiastic per la seva preeminenca protocol·laria, i nomes sota aquest concepte, presidia les reunions del conjunt de diputats i oidors. Sempre que no hi figures algun membre de la familia reial, que en aquest cas li correspondria la preeminencia. Cal fer esment, que el consistori era col·legiat i el terme de Presidencia es un concepte contemporani. I per tant, seguint aquest criteri, entre els membres del "Brac Eclesiastic", s'ha considerat com a president el diputat amb un carrec eclesiastic superior. Es el cas del primer president, Berenguer de Cruilles , que era un dels quatre membres del "Brac Eclesiastic" que varen ser escollits a les Corts de Cervera de 1359 . A partir de les Corts de Montso iniciades el 1362 , aquest diputat passa a residir a Barcelona .

Altre criteri considerat ha estat no numerar com a presidents de la Generalitat o Diputacio del General els carrecs nomenats en el periode de regencia de 1367 - 1375 , fruit de la resolucio de les Corts de Vilafranca (1367) que suspengue els diputats residents a Barcelona; tampoc la diputacio paral·lela que Joan II va nomenar l'any 1470 a Lleida , durant la guerra civil catalana ; ni tampoc - ja en epoca contemporania - la restauracio de la Diputacio del General durant la 3a Guerra Carlina, ni els presidents de la Mancomunitat de Catalunya , ni els diputats que varen governar durant la suspensio de la Generalitat i l' Estatut de 1932 per part del Govern espanyol que va comportar l'empresonament del president Lluis Companys i el seu govern entre 1934 i 1936 .

Num. Nom

(naixement – mort)

Periode Ressenya biografica
1 Berenguer de Cruilles
(1310 – 1362) 		1359 - 1362 Bisbe de Girona
2 Romeu Sescomes
(? – 1380) 		1363 - 1364 ? Bisbe de Lleida
3 Ramon Gener
(? – 1388) 		1364 ?- 1365 Canonge de la Seu d'Urgell
4 Bernat Valles
(? – 1389) 		1365 - 1367 Canonge de Barcelona
Entre 1367 i 1375 se suspen temporalment el carrec de diputat resident (President de la Generalitat) per decisio de les Corts de Vilafranca (1367) , nomenant un regent per a aquest periode.
Pere Vicenc [7] 1367 - 1370 Regent de la Diputacio suspesa durant les Corts de Vilafranca (1367)
Bernat Bussot [7] 1370 - 1375 Regent de la Diputacio suspesa durant les Corts de Vilafranca (1367)
R Romeu Sescomes
(? – 1380) 		1375 - 1376
5 Joan I d'Empuries
(1338 – 1398) 		1376 Comte d'Empuries
6 Guillem de Guimera i d'Abella
(? – 1396) 		1376 - 1377 Prior de Catalunya de l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem

( 1372 - 1396 ).

7 Galceran de Besora i de Cartella
(? – 1383) 		1377 - 1378 Almoiner del Monestir de Ripoll
R Ramon Gener
(? – 1388) 		1379 - 1380 Canonge de la Seu d'Urgell
8 Felip d'Anglesola 1380 Canonge de Tarragona
9 Pere de Santamans
(? – 1383) 		1381 - 1383 Canonge de Tortosa
10 Arnau Descolomer
(? – 1410) 		1384 - 1389 Prevere de Girona
11 Miquel de Santjoan 1389 - 1396 Canonge de Girona. Mori sense acabar el mandat
12 Alfons de Tous
(? – 1421) 		1396 - 1413 Rector de l'esglesia de Santa Maria del Pi , de Barcelona . Prengue art en el parlament per tractar de la successio de Marti l'Huma . Adquireix l'actual Palau de la Generalitat de Catalunya com a seu permanent.
13 Marc de Vilalba
(? – 1439) 		1413 - 1416 Abat del Monestir de Ripoll ( 1408 - 1409 ) i primer Abat de Montserrat ( 1409 -?)
14 Andreu Bertran
(? – 1433) 		1416 - 1419 Bisbe de Barcelona ( 1416 - 1420 ). Intervingue de forma destacada en la resolucio del Cisma d'Occident .
15 Joan Desgarrigues 1419 - 1422 Comanador de Masdeu ( Trullars ) de l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem
16 Dalmau de Cartella i Despou
(? – 1439) 		1422 - 1425 Abat de Ripoll ( 1410 - 1439 ) i tambe d' Amer i de Sant Cugat del Valles .
17 Felip de Malla
(1380 – 1431) 		1425 - 1428 Rector de l'esglesia de Santa Maria del Pi de Barcelona ( 1407 ), Conseller reial ( 1419 ). Canonge dega d' Osca ( 1422 ), almoiner de la seu d' Elna ( 1423 ) i ardiaca major de la seu de Barcelona ( 1424 - 1431 ). Brillant orador i autor d'estil classicitzant ( Lo pecador remut ). Al Concili de Constanca obtingue sis vots per ocupar la seu papal de Roma.
18 Domenec Ram i Lanaja
(1345 – 1445) 		1428 - 1431 Bisbe de Lleida ( 1419 - 1435 ) i cardenal nomenat pel papa Marti V (1426). El 1429 , assisti, amb el cardenal Pere de Foix , al concili de Tortosa , per tal de liquidar temes pendents del Cisma d'Occident .
R Marc de Vilalba
(? – 1439) 		1431 - 1434
19 Pere de Palou
(? – 1440s) 		1434 - 1437 Canonge de la seu de Barcelona
20 Pere de Darnius
(? – 1440s) 		1437 - 1440 Canonge sagrista de Girona
21 Antoni d'Avinyo i de Moles
(? – 1450) 		1440 - 1443 Abat de Montserrat ( 1440 - 1450 )
22 Jaume de Cardona i de Gandia
(1405 – 1466) 		1443 - 1446 Canonge de Barcelona i bisbe de Vic ( 1442 - 1459 ). El papa Pius II el fa cardenal el 1461
23 Pero Ximenez de Urrea i de Bardaixi
(? – 1489) 		1446 - 1449 Conegut com a Pedro de Urrea. Arquebisbe de Tarragona ( 1446 - 1489 ). Feu un paper important en la guerra de Joan II , a favor del rei. Anys mes tard esdevingueren famoses les seves repressions contra viles i pobles al Camp de Tarragona.
24 Bertran Samaso
(? – 1458) 		1449 - 1452 Abat de Ripoll ( 1440 - 1458 ). Va ser contrari a la politica populista i filoremenca d' Alfons IV el Magnanim , i a favor dels privilegis de l'aristocracia.
25 Bernat Guillem Samaso
(? – 1456) 		1452 - 1455 Abat d' Ager
26 Nicolau Pujades
(? – 1467) 		1455 - 1458 Ardiaca de Santa Maria del Mar , de Barcelona. Acabat el seu mandat, va fer de mitjancer entre el rei Joan II i la Generalitat.
27 Antoni Pere Ferrer
(? – 1471) 		1458 - 1461 Tercer abat de Montserrat ( 1451 - 1472 ). Defensor de Carles de Viana , empresonat pel seu pare, el rei Joan II , es posa del costat de la Generalitat en la guerra civil catalana ( 1462 - 1472 ), comencada ja despres del seu mandat.
28 Manuel de Montsuar i Mateu
(1410 – 1491) 		1461 - 1464 Canonge de Lleida
Bernat Saportella 1463-1472 Diputat del brac militar, es trasllada a Tarragona i instaura alli una Diputacio lleial al monarca. Aixi doncs, entre 1463 i 1472, existiren dues Diputacions del General paral·leles: una de rebel (a Barcelona) i una altra de lleial al rei (a Tarragona i despres a Lleida).
29 Francesc Colom
(? – 1472) 		1464 - 1467 Ardiaca del Valles a la seu de Barcelona. Oponent de Joan II, tingue un paper fonamental en la guerra civil catalana (1462-1472).
30 Ponc Andreu de Vilar
(? – 1489) 		1467 - 1470 Abat comendatari de Ripoll ( 1463 - 1489 )
31 Miquel Samso
(1430 – 1507) 		1470 - 1473 Abat de Sant Salvador de Breda . Acaba la guerra civil amb la Capitulacio de Pedralbes ( 1472 ), els diputats reialistes com ell, es reincorporen a la Generalitat de Barcelona.
32 Joan Maurici de Ribes
(? – 1488) 		1473 - 1476 Abat del monestir de la Real de Perpinya.
33 Miquel Delgado
(? – 1478) 		1476 - 1478 Abat de Poblet (1458-1478). Havia participat a la guerra civil del costat del rei, mentre la seva comunitat feia costat a la Generalitat.
34 Pere Joan Llobera 1478 - 1479 Monjo sagrista de Sant Joan de les Abadesses , substitui a Miquel Delgado al morir aquest abans d'acabar mandat.
35 Berenguer de Sos
(? – 1502) 		1479 - 1482 Canonge dega de la seu de Barcelona i bisbe electe de Sasser ( Sardenya ). Va destacar per la seva actitud favorable al bandol ciutada de la Biga, de nobles i cavallers.
36 Pere de Cardona
(? – 1530) 		1482 - 1485 Bisbe d'Urgell ( 1472 - 1515 ). Acumula els carrecs de canceller ( 1479 -1530), administrador de l'abadia de Solsona ( 1479 - 1515 ), arquebisbe de Tarragona (1515-1530) i lloctinent de Catalunya (1521-1523). Fou un dels personatges mes influents a la Catalunya del seu temps.
R Ponc Andreu de Vilar
(? – 1489) 		1485 - 1488
37 Juan Payo Coello
(? – 1498) 		1488 - 1491 Abat de Poblet (1480-1498), nomenat President per Ferran el Catolic .
38 Joan de Peralta
(? – 1505) 		1491 - 1494 Cinque abat de Montserrat ( 1483 - 1493 ) i bisbe de Vic ( 1493 - 1505 )
39 Franci Vicenc
(? – 1523) 		1494 - 1497 Prior de la catedral de Tarragona . El 22 de juliol havia estat elegit Pere Terrades , canonge sagrista de Girona , que mori de pesta sis dies mes tard sense haver jurat el carrec. Durant el seu mandat i a causa de la pesta, la seu de la Generalitat va ser traslladada a Mataro i Vic .
40 Pedro de Mendoza
(? – 1519) 		1497 - 1500 Abat de Santes Creus ( 1479 - 1519 ). Parent de Ferran el Catolic , li devia -probablement- l'abadia i el carrec de President de la Generalitat.
41 Alfons d'Arago
(1455 – 1514) 		1500 - 1503 Bisbe de Tortosa ( 1475 - 1513 ) i arquebisbe de Tarragona ( 1513 - 1514 )
42 Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls
(? – 1504) 		1503 - 1504 Canonge de la seu de Barcelona i ardiaca del Valles. Mort prematurament l' 1 de marc de 1504 .
43 Gonzalo Fernandez de Heredia
(1450 – 1511) 		1504 - 1506 Arquebisbe de Tarragona ( 1490 - 1511 ), residi habitualment al monestir d' Escornalbou .
44 Lluis Despla i d'Oms
(1444 – 1524) 		1506 - 1509 Ardiaca major de la seu de Barcelona, havia estat home de confianca de Joan el Gran i Ferran el Catolic . Ocupa la casa canonical que havia habitat Felip de Malla i que ell converti en palau, l'actual Casa de l'Ardiaca , seu de l'Institut Municipal d'Historia de Barcelona.
45 Jordi Sanc
(? – 1525) 		1509 - 1512 Paborde de la catedral de Valencia .
46 Joan d'Arago
(1457 – 1528) 		1512 - 1514 Castella d'Amposta
47 Jaume Fiella
(? – 1522) 		1514 - 1515 Substitui Joan d'Arago per incompatibilitat en el carrec.
48 Esteve de Garret
(? – 1523) 		1515 - 1518 Ardiaca de la seu de Tortosa .
49 Bernat de Corbera 1518 - 1521 Ardiaca de la seu de Tarragona i canonge de Barcelona
50 Joan Margarit i de Requesens
(1468 – 1554) 		1521 - 1524 Ardiaca de la seu de Girona . Fou reelegit al 1524 .
51 Lluis de Cardona i Enriquez
(1488 – 1532) 		1524 - 1527 Abat de Santa Maria de Solsona ( 1514 - 1531 ). Despres fou arquebisbe de Tarragona ( 1531 - 1532 )
52 Francesc de Solsona 1527 -1530 Canonge de la seu de Lleida
53 Francesc Oliver i de Boteller 1530- 1533 Canonge de la seu de Tortosa
54 Dionis de Carcassona 1533 - 1536 Canonge de Lleida
55 Joan Pasqual 1536 - 1539 Canonge de la Seu d'Urgell .
56 Jeroni de Requesens i Rois de Liori
(? – 1548) 		1539 - 1542 Bisbe d'Elna (1533-1542), bisbe de Tortosa (1542-1548).
57 Miquel Puig
(? – 1559) 		1542 - 1545 Comendatari del monestir de Serrateix .
58 Jaume Cacador
(1484 – 1561) 		1545 - 1548 Bisbe de Barcelona ( 1545 - 1561 ), despres d'haver estat canonge de Vic , Girona , Tarragona i Barcelona . De la nissaga dels Cacador que dona quatre Presidents de la Generalitat, aplica a Catalunya la contrareforma de Sant Ignasi de Loiola , de qui fou amic.
59 Miquel d'Oms i de Sentmenat
(? – 1576) 		1548 - 1551 Canonge d' Elna
60 Onofre de Copons i de Vilafranca
(? – 1552) 		1551 - 1552 Canonge de Tarragona
61 Miquel de Ferrer i de Marimon
(? – 1552) 		1552 Gran prior i cavaller de l' Orde de Sant Joan
62 Joan de Tormo
(1490 – 1553) 		1552 - 1553 Bisbe de Vic
63 Miquel de Tormo 1553 - 1554 Prior de Sant Pere de Besalu
64 Francesc Jeroni Benet Franc 1554 - 1557 Ardiaca de Santa Maria del Mar de Barcelona
65 Pere Angel Ferrer i Despuig
(? – 1558) 		1557 - 1559 Darrer abat comendatari de Sant Cugat del Valles ( 1539 - 1558 )
66 Ferran de Lloaces i Peres
(1497 – 1568) 		1559 - 1560 Bisbe de Tortosa
R Miquel d'Oms i de Sentmenat
(? – 1576) 		1560 - 1563
67 Onofre Gomis 1563 - 1566 Canonge i cabiscol de la Seu d'Urgell
68 Francesc Giginta
(? – 1579) 		1566 - 1569 Abat d' Amer
69 Benet de Tocco
(1510 – 1585) 		1569 - 1572 De nom Marco Antonio di Tocco, adopta el nom de Benet en fer-se monjo de Montserrat ( 1542 ) i fou abat del monestir ( 1556 - 1559 i 1562 - 1564 ), bisbe de Vic ( 1564 - 1572 ), de Girona ( 1572 - 1583 ) i de Lleida ( 1583 - 1585 ).
70 Jaume Cervero
(1500 – 1585) 		1572 - 1575 Canonge de Tortosa .
71 Pere Oliver de Boteller i de Riquer
(1517 – 1587) 		1575 - 1578 Canonge de Tortosa .
R Benet de Tocco
(1510 – 1585) 		1578 - 1581
72 Rafael d'Oms 1581 - 1584 Ardiaca de la seu de Tarragona .
73 Jaume Beulo
(? – 1584) 		1584 Canonge de Vic .
R Pere Oliver de Boteller i de Riquer
(1517 – 1587) 		1584 - 1587
74 Marti Joan de Calders 1587 Prior de Sant Marcal de Montseny
75 Francesc Oliver de Boteller
(1557 – 1598) 		1587 - 1588 Abat de Poblet ( 1583 - 1598 )
76 Jaume Cacador i Claret (1519 – 1597) 1590 - 1593 Bisbe de Girona ( 1583 - 1597 ). Hague d'imposar la contrareforma de Trento als seus canonges, que hi eren contraris.
77 Miquel d'Agullana
(1549 – 1596) 		1593 - 1596 Canonge de Girona , ardiaca de l' Emporda .
R Francesc Oliver de Boteller
(1557 – 1598) 		1596 - 1598 Es construeix la facana renaixentista del Palau de la Generalitat .
78 Francesc Oliveres 1598 - 1599 Canonge de Girona
79 Jaume Cordelles i Oms
(? – 1604) 		1599 - 1602 Canonge de Barcelona . En el seu mandat, les Corts Catalanes es la darrera vegada que elaboren legislacio especifica, amb la qual cosa el dret catala resta estroncat.
80 Bernat de Cardona i de Queralt 1602 - 1605 Abat de Sant Miquel de Cuixa i de Camprodon .
81 Pere Pau Cacador i d'Aguilar-Dusai 1605 - 1608 Canonge de Barcelona i baro de Mur . Darrer dels Presidents de la Generalitat de la nissaga dels Cacador.
82 Onofre d'Alentorn i de Botella 1608 - 1611 Ardiaca de Benasc i canonge de Lleida . Els del seu llinatge i els Agullana , s'oposen violentament als impostos arbitraris que pretenien d'imposar Felip II i Felip III .
83 Francesc de Sentjust i de Castre
(? – 1627) 		1611 - 1614 Abat d' Arles de Tec.
84 Ramon d'Olmera i d'Alemany
(? – 1616) 		1614 - 1616 Comanador de Vilafranca del Penedes, de l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem .
85 Miquel d'Aimeric i de Codina
(? – 1617) 		1616 - 1617 Abat del monestir de Sant Cugat del Valles
86 Lluis de Tena Gomez
(? – 1622) 		1617 - 1620 Bisbe de Tortosa ( 1616 - 1622 )
87 Benet Fontanella
(1575 – 1627) 		1620 - 1623 Abat del monestir de Besalu .
88 Pere de Magarola i Fontanet
(1571 – 1634) 		1623 - 1626 Bisbe d' Elna ( 1622 - 1627 ) i abans prior de Santa Anna de Barcelona ( 1618 - 1622 ). Posteriorment, bisbe de Vic ( 1627 - 1634 ) i de Lleida( 1634 )
89 Francesc Morillo 1626 - 1629 Canonge ardiaca de la Seu d'Urgell .
90 Pere Antoni Serra
(? – 1632) 		1629 - 1632 Bisbe de Lleida (1621-1631). Mort en exercici del carrec.
91 Esteve Salacruz 1632 Abat del monestir de Sant Pere de Galligants
92 Garcia Gil de Manrique y Maldonado
(1575 – 1651) 		1632 - 1635 Bisbe de Girona ( 1627 - 1633 ) i de Barcelona ( 1633 - 1651 ). Despres de l'assassinat del comte de Santa Coloma a l'inici de la Guerra dels Segadors ( 1640 ) fou nomenat lloctinent . Contrari a la Generalitat, la qual intenta dissuadir de posar-se sota la proteccio del rei de Franca, va excomunicar els responsables de les atrocitats a les tropes castellanes durant la guerra.
93 Miquel d'Alentorn i de Salba 1635 - 1638 Abat d' Amer i de Roses .
94 Pau Claris i Casademunt
(1586 – 1641) 		1638 - 1641 Canonge de la Seu d'Urgell
95 Josep Soler 1641 Canonge de la Seu d'Urgell
96 Bernat de Cardona i de Raset
(1591 – 1658) 		1641 - 1644 Prior de Sant Miquel del Fai i ardiaca major i canonge de Girona , d'on fou bisbe posteriorment ( 1656 - 1658 )
97 Gispert d'Amat i Desbosc de Sant Vicenc
(? – 1696) 		1644 - 1647 Abat del monestir de Sant Pere de Galligants . Protesta airosament per les arbitrarietats dels francesos i fou empresonat el 1646 pel virrei del rei frances a Catalunya, Henri Harcourt de Lorena , comte d'Harcourt .
98 Andreu Pont
(1606 – 1653) 		1647 - 1650 Abat d' Amer .
99 Pau del Rosso 1650 - 1654 Canonge dega de la seu de Barcelona .
100 Francesc Pijoan
(1600 – 1659) 		1654 - 1656 Ardiaca de l'Emporda i canonge de la seu de Girona
101 Joan Jeroni Besora
(? – 1665) 		1656 - 1659 Canonge i sindic del capitol de Lleida , que visque a Roma i Barcelona . A la fi del seu mandat escrigue en nom de la Generalitat a Joan Josep d'Austria i a d'altres personatges protestant per la cessio del Rossello i part de la Cerdanya a Franca pel Tractat dels Pirineus . Humanista i bibliofil, reuni una biblioteca de mes de 5000 volums.
102 Pau d'Ager i d'Orcau
(1592 – 1672) 		1659 - 1662 Batlle de Mallorca , de l' orde de Sant Joan de Jerusalem .
103 Jaume de Copons i de Tamarit
(? – 1680) 		1662 - 1665 Canonge de la Seu d'Urgell i ardiaca d' Andorra . Posteriorment fou bisbe de Vic ( 1665 - 1674 ) i de Lleida ( 1673 - 1680 )
104 Josep de Magarola i de Grau
(1612 – 1676) 		1665 - 1668 Abat del Monestir de Camprodon
105 Joan Pages i Vallgornera 1668 - 1671 Canonge.
106 Josep de Camporrells i de Sabater
(? – 1677) 		1671 - 1674 Canonge de la Seu d'Urgell , ardiaca d' Andorra .
107 Esteve Mercadal i Dou 1674 - 1677 Canonge i ardiaca de Vic .
108 Alfonso de Sotomayor
(1608 – 1682) 		1677 - 1680 Bisbe de Barcelona ( 1663 - 1682 ), despres d'haver-ho estat d'Arborea ( Sardenya ) ( 1657 - 1663 ). Autor d'un curios "Edicte en que se prohibeix menjar, berenar i beure en les esglesies.." ( 1681 ).
109 Josep Sastre i Prats 1680 - 1683 Abat de Sant Pere i Sant Pau del Camp , de Barcelona.
110 Baltasar de Muntaner i de Sacosta
(1696 – 1711) 		1683 - 1686 Paborde de Berga, abat del monestir de Sant Cugat del Valles ( 1696 - 1711 ) i bisbe de la ciutat de Mexic ( 1711 - 1712 ).
111 Antoni de Saiol i de Quarteroni
(? – 1705) 		1686 - 1689 Canonge de Barcelona .
112 Benet Ignasi de Salazar
(1615 – 1692) 		1689 - 1692 Bisbe de Barcelona ( 1683 - 1692 ), antic monjo benedicti , abat general de la congregacio de Valladolid del seu orde. Durant el seu mandat destaca l'actitud pacificadora davant els conflictes que li va tocar viure.
113 Antoni de Planella i de Cruilles
(1688 – 1713) 		1692 - 1695 Abat de Besalu . Antic abat de Sant Esteve de Banyoles (1675-1688).
114 Rafael de Pinyana i Galvany 1695 - 1698 Canonge de Tortosa .
115 Climent de Solanell i de Foix
(? – 1701) 		1698 - 1701 Paborde de la col·legiata d' Ager .
116 Josep Antoni Valls i Pandutxo
(? – 1706) 		1701 Ardiaca de Sant Llorenc de la seu de Tarragona
R Antoni de Planella i de Cruilles
(1688 – 1713) 		1701 - 1704
117 Francesc de Valls i Freixa
(? – 1705) 		1704 - 1705 Cambrer del monestir de Sant Pere de Camprodon
118 Josep Grau 1706 - 1707 Dega del capitol de la seu de Solsona .
119 Manuel de Copons i d'Esquerrer 1707 - 1710 Monjo cambrer del monestir de Santa Maria de Banyoles, nascut al Castell de Malmercat.
120 Francesc Antoni de Solanell i de Montella
(? – 1726) 		1710 - 1713 Monjo benedicti , prior d'Ager, visitador de l'orde i abat del monestir de Sant Pere de Galligants . Havia assistit a les Corts de Barcelona de 1702 . A les darreries del seu mandat assisti a la Junta de Bracos (1713) que decidi de prosseguir la resistencia armada contra Felip V, tot i que ell resta al marge de la decisio. La seva timidesa politica fa que tampoc col·labores amb els borbonics. Abandona Barcelona abans d'acabar el mandat i durant el setge . Es nomenat abat del monestir de Sant Cugat del Valles , pero els filipistes el desterren.
121 Josep de Vilamala
(? – 1720) 		1713 - 1714 Sagrista de Sant Esteve de Banyoles
1714 ( 15 de setembre ): Abolicio de la Generalitat per decret del duc de Berwick , a consequencia de la derrota de l' 11 de setembre . El Decret de Nova Planta , aprovat en 1716 , defineix el nou regim que regula el funcionament politic i social de Catalunya .

1874 - 1875 : Durant la Tercera Guerra Carlina es van restaurar les institucions constitucionals propies de Catalunya. L'1 d'octubre de 1874 [8] els carlins van restaurar la Diputacio del General de Catalunya . Sent declarat President el general Rafael Tristany i Parera , que jura els furs a Olot. Aquest fou seguit despres pel general Francesc Savalls i Massot .

Rafael Tristany i Parera

(1814-1899)

1 d'octubre de 1874 - desembre de 1874
Francesc Savalls i Massot

(1817-1885)

desembre de 1874 - marc de 1875
1914 - 1925 : En aquest periode, malgrat que no s'havia restablert encara la Generalitat, hom pot donar la consideracio de presidents de Catalunya als successius presidents de la Mancomunitat .
Enric Prat de la Riba i Sarra 6 d'abril de 1914 - 1 d'agost de 1917 Membre de la Lliga Regionalista
Josep Puig i Cadafalch 1 d'agost de 1917 - 24 de desembre de 1923 Membre de la Lliga Regionalista
Santiago Estape i Pages 24 de desembre de 1923 - 17 de gener de 1924 Membre de la Lliga Regionalista , President accidental [9]
Sense imatge Carlos de Lossada y Canterac 17 de gener de 1924 - 30 de gener de 1924 Cop d'estat de Primo de Rivera .
Alfons Sala Alfons Sala i Argemi 30 de gener de 1924 - 25 marc de 1925 Membre de la Union Monarquica Nacional
1931 ( 17 d'abril ): restabliment de la Generalitat de Catalunya , dos segles mes tard, arran de la victoria de Francesc Macia a les eleccions del 12 d'abril .
122 Francesc Macia i Llussa
(1859 – 1933)
17 abr 1931 - 25 des 1933 Membre d' Esquerra Republicana de Catalunya

Accedeix al carrec a consequencia de les Eleccions municipals espanyoles de 1931 i es reafirma en el carrec en les Eleccions al Parlament de Catalunya de 1932

Joan Casanovas i Maristany
(1890 – 1942)
25 des 1933 - 31 des 1933 Membre d' Esquerra Republicana de Catalunya .

El 26 de desembre  del mateix any, arran de la mort del President Francesc Macia, ocupa interinament la Presidencia de la Generalitat .

123 Lluis Companys i Jover
(1882 – 1940)
31 des 1933 - 15 oct 1940 Membre d' Esquerra Republicana de Catalunya , a partir del 5 de febrer de 1939 president en l'exili.

Accedeix al carrec a consequencia de la mort natural del President Francesc Macia i Llussa .

1938 : La dictadura del general Franco , abans i tot d'acabar la guerra civil , aboleix per segona vegada la Generalitat de Catalunya . Els presidents Companys , Irla i Tarradellas mantenen la institucio des de l'exili.
124 Josep Irla i Bosch
(1876 – 1958)
15 oct 1940 - 7 maig 1954 Membre d' Esquerra Republicana de Catalunya , president en l'exili.

Accedeix al carrec a consequencia de l'afusellament del President Lluis Companys i Jover per part de la dictadura franquista .

125 Josep Tarradellas Josep Tarradellas i Joan
(1899 – 1988)
7 ago 1954 - 24 abr 1980 Membre d' Esquerra Republicana de Catalunya , fins al 29 de setembre de 1977 va ser president en l'exili.

Accedeix al carrec a consequencia de la dimissio del President Josep Irla i Bosch .

1977 ( 29 de setembre ): segon restabliment de la Generalitat de Catalunya . Josep Tarradellas torna de l'exili com a president.
126 Jordi Pujol i Soley
(nascut el 1930)

24 abr 1980 - 16 des 2003 I Membre de Convergencia Democratica de Catalunya dins la llista de Convergencia i Unio

Accedeix al carrec a consequencia de les Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 i repeteix legislatura en les seguents de 1984 , 1988 , 1992 , 1995 i 1999 .

II
III
IV
V
VI
127 Pasqual Maragall i Mira
(nascut el 1941)

16 des 2003 - 24 nov 2006 VII Alcalde de Barcelona ( 1982 - 1997 ). Membre del Partit dels Socialistes de Catalunya

Accedeix al carrec a consequencia de les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 .

128 Jose Montilla i Aguilera
(nascut el 1955)

24 nov 2006 - 23 des 2010 VIII Membre del Partit dels Socialistes de Catalunya

Accedeix al carrec a consequencia de les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2006 .

129 Artur Mas i Gavarro
(nascut el 1956)

23 des 2010 - 12 gen 2016 IX Membre de Convergencia Democratica de Catalunya dins la llista de Convergencia i Unio

Accedeix al carrec a consequencia de les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2010 i repeteix en la seguent legislatura de 2012

X
130 Carles Puigdemont i Casamajo
(nascut el 1962)

12 gen 2016 - 28 oct 2017 XI Membre de Convergencia Democratica de Catalunya dins la llista de Junts pel Si , a partir del 30 d'octubre de 2017 president en l'exili.

Accedeix al carrec a consequencia de les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 i es reafirmat en el carrec en les seguents de 2017 .

2017 ( 27 d'octubre ): El Senat d'Espanya aplica l' Article 155 de la Constitucio en el marc del proces d'independencia de Catalunya , destituint el president Puigdemont i el seu govern. El mateix dia, el Parlament de Catalunya va aprovar una proposta de resolucio que instava el govern a dictar totes les resolucions necessaries per al desenvolupament de la Llei de transitorietat juridica i fundacional de la Republica , es a dir, a fer efectiva la independencia de Catalunya . Tres dies mes tard, el president i part del seu govern se'n van anar a l'exili a Brussel·les , mentre que la resta van ser citats a declarar a l'Audiencia Nacional i foren empresonats. Puigdemont va mantenir el titol de president a l'exili, mentre que les seves funcions van ser assumides, a Catalunya i de manera interina, per la vicepresidenta del govern espanyol i membre del Partit Popular, Soraya Saenz de Santamaria .
131 Joaquim Torra i Pla
(nascut el 1962)

17 maig 2018 [10] - 30 set 2020 [11] XII 11e candidat a la circumscripcio per Barcelona , on fou escollit amb la llista de Junts per Catalunya .

Accedeix al carrec a consequencia de les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 .

Inhabilitat per una sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya per desobediencia ratificada el 28 de setembre de 2020 pel Tribunal Suprem . [12]

132 Pere Aragones i Garcia
(nascut el 1982)

24 de maig de 2021 - 2024 XIII Membre d' Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions del 14 de febrer de 2021.

Accedeix al carrec a consequencia de les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021 .

Notes [ modifica ]

  1. ↑ Aquest article 6.2 diu, en essencia, que ≪el substitueix el conseller primer o consellera primera o el vicepresident o vicepresidenta, si han estat nomenats; altrament, el substitueix el conseller o consellera que ocupi el primer lloc en l'ordre de prelacio protocol·laria.≫
  2. ↑ L'apartat 2 de l'article 155 de la Constitucio espanyola estableix que ≪per a l'execucio de les mesures previstes a l'apartat anterior, el Govern podra donar instruccions a totes les autoritats de les Comunitats Autonomes≫.

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ Article 2.2 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 2006
  2. ↑ Reglament del Parlament de Catalunya , DOGC , 18 de gener 2006 (consulta: 28-09-15)
  3. ↑ El President de la Generalitat: Eleccio, cessament i funcions. [1] Arxivat 2015-07-14 a Wayback Machine . PDF
  4. ↑ 4,0 4,1 ≪ Llei de la presidencia de la Generalitat i del Govern (text consolidat) ≫ (pdf) p. 19-20. Barcelona: Publicacions del Parlament de Catalunya, 2011. [Consulta: 28 octubre 2017].
  5. ↑ ≪ Un informe encarregat pel Parlament conclou que les mesures del 155 son inconstitucionals ≫. Regio7 , 25-10-2017 [Consulta: 31 octubre 2017].
  6. ↑ ≪ Presidencies i presidents de la Generalitat de Catalunya ≫. Generalitat de Catalunya , 2003. [Consulta: 26 gener 2011].
  7. ↑ 7,0 7,1 Molas , Silvia Marimon. ≪ Vicenc i Bussot, els presidents “perduts” de la Generalitat ≫, 03-10-2020. [Consulta: 21 maig 2021].
  8. ↑ Guinovart i Escarre , Joan. Tomas Cayla: un home de la terra . Cossetania Edicions, 1997, p.34. ISBN 8492147679 .  
  9. ↑ Puigventos , Eduard ≪ Estape i Pages, Santiago ≫. Els diputats de la Mancomunitat de Catalunya , 14-07-2015.
  10. ↑ ≪ Quim Torra pren possessio com a president de la Generalitat ≫. [Consulta: 17 maig 2018].
  11. ↑ ≪ DOGC Annex A del 30 de setembre de 2020 ≫. Generalitat de Catalunya, 30-09-2020. Arxivat de l' original el 2021-01-20. [Consulta: 30 setembre 2020].
  12. ↑ ≪ Torra, inhabilitat ≫. [Consulta: 30 setembre 2020].

Vegeu tambe [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: President de la Generalitat de Catalunya
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=President_de_la_Generalitat_de_Catalunya&oldid=33488607 ≫