|
Aquest article o seccio necessita millorar una
traduccio
deficient
. referencies en el cos de l'article
Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. Tambe podeu
iniciar un fil de discussio
per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avis si creieu que esta solucionat raonablement.
|
El
Pont Vell de Mostar
(
Stari Most
: literalment 'Pont Vell'; en
serbi
:
Стари мост
), tambe conegut com a
pont de Mostar
(en
turc
:
Mostar Koprusu
), es un dels monuments historics mes famosos de l'antiga
Iugoslavia
. Es un
pont
otoma del
segle
xvi
reconstruit a la ciutat de
Mostar
, a
Bosnia i Hercegovina
, que creua el riu
Neretva
i connecta les dues parts de la ciutat. El pont vell es va mantenir durant 427 anys, fins que fou destruit el 9 de novembre de 1993 per
les forces paramilitars croates
durant la
Guerra de Bosnia
. Posteriorment, es va posar en marxa un projecte per reconstruir-lo; el pont reconstruit es va obrir el 23 de juliol de 2004. Esta inscrit en la llista del
Patrimoni de la Humanitat
de la
UNESCO
des del
2005
.
[1]
El pont es considera una peca exemplar de
l'arquitectura islamica balcanica
i fou encarregat per
Solima I el Magnific
el 1557. Va ser dissenyat per
Mimar Hayruddin
, estudiant i deixeble de l'arquitecte
Mimar Sinan,
que havia construit molts dels edificis clau del sulta a Istanbul i al llarg de l'imperi.
[2]
[3]
[4]
[5]
Caracteristiques
[
modifica
]
El pont s’esten sobre el riu Neretva al nucli antic de Mostar, ciutat a la qual va donar el nom. La ciutat es la cinquena mes gran del pais; es el centre del
canto d'Herzegovina-Neretva
de la
Federacio de Bosnia i Hercegovina
, i la capital no oficial d'
Herzegovina
. El Pont Vell de Mostar te un tauler geperut, de 4 metres d'ample i 30 m de llarg, i una alcada sobre el riu de 24 m. Dues torres fortificades el protegeixen: la torre Halebija al nord-est i la torre Tara al sud-oest, anomenades ≪els guardians del pont≫ (en bosnia
mostari
).
En lloc de fonaments, el pont te contraforts de
pedra calcaria
vinculats a les parets de les ales al llarg dels penya-segats de la riba. Des del nivell de l'aigua a l'estiu de 40, 05 m, els contraforts s'erigeixen a una alcada de 6,53 m, des d'on brolla l'arc fins al punt culminant. L'inici de l'arc es ressalta amb una
motllura de
0,32 m d'alcada. La pujada de l'arc es de 12,02 m.
El pont, que data del segle
xvi
,
[6]
sempre ha estat considerat un simbol de la societat multietnica de Bosnia. Te una amplaria de 4 metres i una longitud de 30. El flanquegen dues torres, la torre Halebija i la torre Tara, afegides al
segle
xvii
. Va ser volat el
9 de novembre
de
1993
, i per aixo es va convertir en un simbol de la guerra que entre
1992
i
1995
va deixar mes de 200.000 morts.
La seva destruccio, obra de les forces
croates
, il·lustra graficament com les relacions entre els bosnians
musulmans
, els
serbis
i els
croats
s'havien deteriorat fins a desembocar en una guerra genocida. Amb l'arribada de la pau se n'iniciaren els treballs de reconstruccio, amb la col·laboracio de la
UNESCO
i d'organitzacions de rescat del patrimoni de la humanitat.
Un llarg treball, que es va perllongar durant anys, feu aixecar el nou pont segons els antics metodes i tradicions. El
23 de juliol
de
2004
es va reinaugurar l'antic pont construit pels arquitectes
otomans
feia 500 anys. Es un simbol molt important de la reconciliacio nacional a
Bosnia i Hercegovina
.
El pont original va substituir un pont penjant de fusta mes antic de dubtosa estabilitat. La construccio comenca el 1557 i va durar nou anys: segons la inscripcio el pont s'acaba el 974
aH
, corresponent al periode compres entre el 19 de juliol de 1566
[1]
i el 7 de juliol de 1567. Poc se sap de la construccio del pont, que es creu que es feu amb morter fet amb clares d'ou,
[7]
i tot el que s'ha conservat per escrit son records i llegendes i el nom del constructor, Mimar Hayruddin. Carregat amb la pena de mort per construir un pont d'aquestes dimensions sense precedents, Hayruddin es va preparar per al seu propi funeral el dia en que finalment es van retirar les bastides de l'estructura acabada: era l'arc artificial mes ampli del mon.
L'explorador otoma del segle
xvii
Evliya Celebi
va escriure que el pont ≪es com un arc de Sant Marti que s'enlaira fins al cel, que s'esten d'un penya-segat a l'altre... Jo, pobre i miserable esclau d'Al·la, he passat per 16 paisos, pero mai no he vist un pont tan alt. Es llanca de roca en roca tan alt com el cel≫.
[8]
A mesura que la importancia economica i administrativa de Mostar creixia amb la presencia del
domini otoma
, el precari pont penjant de fusta sobre el
congost de Neretva
va requerir una substitucio. El vell pont del riu ≪... era de fusta i penjava de cadenes≫, escrigue el geograf otoma
Katip Celebi
, i ≪... es balancejava tant que la gent que el travessava ho feia amb por de morir≫. El 1566, Mimar Hayruddin va dissenyar un pont del qual es deia que costaria 300.000 drams (monedes de plata). El projecte de construccio de dos anys fou supervisat per Karagoz Mehmet Bey, gendre del sulta Solima i patro del complex mes important de la mesquita de Mostar, la mesquita Hadzi Mehmed Karadzozbeg.
El pont vell fou destruit el 9 de novembre de 1993 en la
Guerra de Bosnia i Hercegovina
, en un enfrontament que va durar unes 24 hores.
[9]
El primer pont temporal amb traces del pont vell es va obrir el 30 de desembre de 1993, construit en nomes tres dies per
enginyers militars espanyols
assignats a la
missio de la Forca de Proteccio de les Nacions Unides
(UNPROFOR).
[10]
[11]
[12]
Posteriorment, l'estructura temporal es va actualitzar tres vegades, per acabar enllacant les costes amb un
pont estancat
mes segur fins a la reconstruccio adequada del pont vell.
[13]
Els diaris amb seu a
Sarajevo
van informar que mes de 60 obusos havien colpejat el pont abans d'esfondrar-lo.
[14]
El general croat i criminal de guerra codemnat
Slobodan Praljak
, en un intent d'absoldre's a si mateix i a les seves unitats militars de la responsabilitat i processament per la destruccio del pont i altres crims comesos durant la guerra, publica un document anomenat ≪Com es va destruir el vell pont≫, en que argumenta que suposadament hi havia una mina explosiva o una carrega col·locada al centre del pont per sota, que fou detonada remotament, a mes del bombardeig, que en va provocar el col·lapse. La majoria dels historiadors rebutgen aquestes afirmacions i discrepen de les seves conclusions.
[15]
Despres de la destruccio del Pont Vell de Mostar, un portaveu dels croats va dir que el destruiren deliberadament, ja que tenia una importancia estrategica.
[16]
Els academics han argumentat que el pont tenia poc de valor estrategic i que el seu bombardeig era un exemple de destruccio
deliberada de bens culturals.
Tenint en compte que les mesquites, les sinagogues i les esglesies de Mostar es trobaven a prop, el pont vell va ser objectiu per la importancia simbolica que tenia per connectar diverses comunitats.
[9]
Andras Riedlmayer defineix la destruccio com un acte de ≪matar memoria≫, en el qual les proves d'un patrimoni cultural compartit i una coexistencia pacifica van ser deliberadament destruides.
[14]
Reconstruccio
[
modifica
]
Despres del final de la guerra, es van formular els plans per reconstruir el pont. El
Banc Mundial
, l'
Organitzacio de les Nacions Unides per a l'Educacio, la Ciencia i la Cultura
(UNESCO), l'
Aga Khan Trust for Culture
i el
World Monuments Fund
van formar una coalicio per supervisar la reconstruccio del Pont Vell i del centre historic de Mostar.
[17]
Italia, els Paisos Baixos,
Turquia
,
Croacia
i el
Banc de Desenvolupament
del Consell d'Europa, aixi com el govern bosnia, hi van proporcionar financament addicional.
[17]
L'octubre de 1998, la UNESCO va crear un comite internacional d'experts per supervisar-ne els treballs de disseny i reconstruccio.
[17]
Es va decidir construir un pont al mes similar possible a l'original, utilitzant la mateixa tecnologia i materials.
[17]
El pont es va reconstruir en dues fases: la primera fou dirigida per
enginyers de l'exercit hongares
, que consistia en l'aixecament de material submergit per a reutilitzar-lo; i el segon, l'eliminacio del pont temporal ?tasca assignada als enginyers de l'exercit espanyol? i la reconstruccio del Pont Vell amb tecniques de construccio otomanes per part d'una associacio d'empreses d'enginyeria civil dirigida pel turc Er-Bu,
[18]
[19]
[20]
amb
tenelia
, una pedra calcaria de gra fi, procedent de pedreres locals. Els bussejadors de l'exercit hongares van recuperar pedres del pont original dins del riu, tot i que la majoria estaven massa danyades per tornar-les a utilitzar.
[9]
[17]
[18]
- ↑
(angles)
World Heritage Convention,
Old Bridge Area of the Old City of Mostar
.
- ↑
Bali?
, Smail.
Kultura Bo?njaka: Muslimanska Komponenta
, 1973, p. 32?34.
ISBN 9783412087920
.
- ↑
?i?i?
, Husein.
Razvitak i postanak grada Mostara
. ?tamparija Mostar, 2007, p. 22.
ISBN 9789958910500
.
- ↑
Stratton
, Arthur.
Sinan
. Nova York: Charles Scribner's Sons, 1972.
ISBN 9780684125824
.
- ↑
Jezernik
, Bo?idar
The Slavonic and East European Review
, 73, 95, 1995, pag. 470?484.
JSTOR
:
4211861
.
- ↑
(angles)
Steven House i Cathi House,
Mediterranean villages: an architectural journey
, p. 262.
- ↑
[Consulta: 18 juliol 2015].
- ↑
≪
Saudi Aramco World: Hearts and Stones
≫. saudiaramcoworld.com. Arxivat de l'
original
el 2012-10-04. [Consulta: 27 octubre 2014].
- ↑
9,0
9,1
9,2
Dupre, Judith
.
Bridges: A History of the World's Most Spectacular Spans
(Google Books). Nova York: Hachette/Black Dog & Leventhal Press, 2017.
ISBN 978-0-316-47380-4
.
- ↑
Tecco
, Simon. ≪
El Viejo Puente de Mostar vuelve a unir orillas y sentimientos
≫ (en castella).
ABC
, 24-07-2004. [Consulta: 22 novembre 2020].
- ↑
Molina
, Jorge. ≪
Un puente para la paz
≫ (mp4) (en castella).
- ↑
Error en
arxiuurl
o
arxiudata
.
UNESCO
. ≪[UNESCO Nomination Dossier "The Old City of Mostar"]≫.
whc.unesco.org
, gener 2005.
- ↑
Ravn
, Bente. ≪
Bridge over troubled waters
≫.
SFOR Informer Online
.
NATO
, 28-05-1997. [Consulta: 22 novembre 2020].
- ↑
14,0
14,1
Coward
, Martin.
Urbicide: The Politics of Urban Destruction
. Londres: Routledge, 2009, p. 1?7.
ISBN 978-0-415-46131-3
.
- ↑
≪
Slobodan Praljak: Defending Himself by Distorting History :: Balkan Insight
≫.
www.balkaninsight.com
. [Consulta: 7 desembre 2017].
- ↑
Borowitz
, Albert.
Terrorism for self-glorification: the herostratos syndrome
. Kent State University Press, 2005, p.
65
.
ISBN 0-87338-818-6
.
- ↑
17,0
17,1
17,2
17,3
17,4
Armaly
, Maha;
Blasi, Carlo
;
Hannah, Lawrence
Museum International
, 56, 4, 2004, pag. 6?17.
DOI
:
10.1111/j.1468-0033.2004.00044.x
.
- ↑
18,0
18,1
Taylor
, David;
Hannoun
, Lionel;
Molland
, Halvor;
Lehmann
, Cristophe;
Guner
, Ender
SFOR Informer
, 18, 19, 20, 23, 67, from 1997-09-03 to 2003-05-07.
- ↑
≪
Archived copy
≫. Arxivat de l'
original
el 2012-07-17. [Consulta: 17 juliol 2012].
- ↑
, 18-10-2010.
|
---|
| Federacio de Bosnia i Hercegovina
| | |
---|
Republica Serbia
| |
---|
|