Aquest article o seccio necessita millorar una traduccio deficient . referencies en el cos de l'article Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. Tambe podeu iniciar un fil de discussio per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avis si creieu que esta solucionat raonablement.

Area del Pont Vell de Mostar i ciutat antiga
Nom en la llengua original	(sh-latn) Stari Most
Dades
Tipus	Pont
Part de	Old Bridge Area of the Old City of Mostar (en) i Mostar, the historic urban site (en)
Construccio	segle  xvi Reconstruit 2004  -
Obertura	1567 (Gregoria)
Cronologia
1557 ? 1566	construccio
9 novembre 1993	destruccio Motiu de destruccio: bombardeig
7 juny 2001 ? 23 juliol 2004	reconstruccio
Caracteristiques
Estil arquitectonic	arquitectura otomana
Material	pedra , pedra calcaria i marbre
Nombre d'ulls	1
Mesura	24 ( ) × 4 ( ) × 29 ( ) m
Superficie	Pont Vell de Mostar: 0,5 ha
Travessa	Neretva
Hi passa	valor desconegut
Localitzacio geografica
Entitat territorial administrativa	Canto d'Hercegovina-Neretva (Bosnia i Hercegovina) , Mostar (Bosnia i Hercegovina) i City of Mostar (Bosnia i Hercegovina) (en)
Localitzacio	88000 Mostar
43° 20′ 14″ N, 17° 48′ 54″ E  /  43.33728°N , 17.81503°E  / 43.33728; 17.81503
Format per	Tara Kula (en) Halebija Kula (en) Hercegu?a Kula (en)
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data	2005 (29a Sessio)
Monument Nacional de Bosnia i Herzegovina
Data	7 agost 2004
Identificador	2493

El Pont Vell de Mostar ( Stari Most : literalment 'Pont Vell'; en serbi : Стари мост ), tambe conegut com a pont de Mostar (en turc : Mostar Koprusu ), es un dels monuments historics mes famosos de l'antiga Iugoslavia . Es un pont otoma del segle  xvi reconstruit a la ciutat de Mostar , a Bosnia i Hercegovina , que creua el riu Neretva i connecta les dues parts de la ciutat. El pont vell es va mantenir durant 427 anys, fins que fou destruit el 9 de novembre de 1993 per les forces paramilitars croates durant la Guerra de Bosnia . Posteriorment, es va posar en marxa un projecte per reconstruir-lo; el pont reconstruit es va obrir el 23 de juliol de 2004. Esta inscrit en la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 2005 . ^[1]

El pont es considera una peca exemplar de l'arquitectura islamica balcanica i fou encarregat per Solima I el Magnific el 1557. Va ser dissenyat per Mimar Hayruddin , estudiant i deixeble de l'arquitecte Mimar Sinan, que havia construit molts dels edificis clau del sulta a Istanbul i al llarg de l'imperi. ^{[2] [3] [4] [5]}

Caracteristiques [ modifica ]

El pont s’esten sobre el riu Neretva al nucli antic de Mostar, ciutat a la qual va donar el nom. La ciutat es la cinquena mes gran del pais; es el centre del canto d'Herzegovina-Neretva de la Federacio de Bosnia i Hercegovina , i la capital no oficial d' Herzegovina . El Pont Vell de Mostar te un tauler geperut, de 4 metres d'ample i 30 m de llarg, i una alcada sobre el riu de 24 m. Dues torres fortificades el protegeixen: la torre Halebija al nord-est i la torre Tara al sud-oest, anomenades ≪els guardians del pont≫ (en bosnia mostari ).

En lloc de fonaments, el pont te contraforts de pedra calcaria vinculats a les parets de les ales al llarg dels penya-segats de la riba. Des del nivell de l'aigua a l'estiu de 40, 05 m, els contraforts s'erigeixen a una alcada de 6,53 m, des d'on brolla l'arc fins al punt culminant. L'inici de l'arc es ressalta amb una motllura de 0,32 m d'alcada. La pujada de l'arc es de 12,02 m.

El pont, que data del segle  xvi , ^[6] sempre ha estat considerat un simbol de la societat multietnica de Bosnia. Te una amplaria de 4 metres i una longitud de 30. El flanquegen dues torres, la torre Halebija i la torre Tara, afegides al segle  xvii . Va ser volat el 9 de novembre de 1993 , i per aixo es va convertir en un simbol de la guerra que entre 1992 i 1995 va deixar mes de 200.000 morts.

La seva destruccio, obra de les forces croates , il·lustra graficament com les relacions entre els bosnians musulmans , els serbis i els croats s'havien deteriorat fins a desembocar en una guerra genocida. Amb l'arribada de la pau se n'iniciaren els treballs de reconstruccio, amb la col·laboracio de la UNESCO i d'organitzacions de rescat del patrimoni de la humanitat.

Un llarg treball, que es va perllongar durant anys, feu aixecar el nou pont segons els antics metodes i tradicions. El 23 de juliol de 2004 es va reinaugurar l'antic pont construit pels arquitectes otomans feia 500 anys. Es un simbol molt important de la reconciliacio nacional a Bosnia i Hercegovina .

Historia [ modifica ]

El pont original va substituir un pont penjant de fusta mes antic de dubtosa estabilitat. La construccio comenca el 1557 i va durar nou anys: segons la inscripcio el pont s'acaba el 974 aH , corresponent al periode compres entre el 19 de juliol de 1566 [1] i el 7 de juliol de 1567. Poc se sap de la construccio del pont, que es creu que es feu amb morter fet amb clares d'ou, ^[7] i tot el que s'ha conservat per escrit son records i llegendes i el nom del constructor, Mimar Hayruddin. Carregat amb la pena de mort per construir un pont d'aquestes dimensions sense precedents, Hayruddin es va preparar per al seu propi funeral el dia en que finalment es van retirar les bastides de l'estructura acabada: era l'arc artificial mes ampli del mon.

L'explorador otoma del segle  xvii Evliya Celebi va escriure que el pont ≪es com un arc de Sant Marti que s'enlaira fins al cel, que s'esten d'un penya-segat a l'altre... Jo, pobre i miserable esclau d'Al·la, he passat per 16 paisos, pero mai no he vist un pont tan alt. Es llanca de roca en roca tan alt com el cel≫. ^[8]

A mesura que la importancia economica i administrativa de Mostar creixia amb la presencia del domini otoma , el precari pont penjant de fusta sobre el congost de Neretva va requerir una substitucio. El vell pont del riu ≪... era de fusta i penjava de cadenes≫, escrigue el geograf otoma Katip Celebi , i ≪... es balancejava tant que la gent que el travessava ho feia amb por de morir≫. El 1566, Mimar Hayruddin va dissenyar un pont del qual es deia que costaria 300.000 drams (monedes de plata). El projecte de construccio de dos anys fou supervisat per Karagoz Mehmet Bey, gendre del sulta Solima i patro del complex mes important de la mesquita de Mostar, la mesquita Hadzi Mehmed Karadzozbeg.

Destruccio [ modifica ]

El pont vell fou destruit el 9 de novembre de 1993 en la Guerra de Bosnia i Hercegovina , en un enfrontament que va durar unes 24 hores. ^[9] El primer pont temporal amb traces del pont vell es va obrir el 30 de desembre de 1993, construit en nomes tres dies per enginyers militars espanyols assignats a la missio de la Forca de Proteccio de les Nacions Unides (UNPROFOR). ^{[10] [11] [12]} Posteriorment, l'estructura temporal es va actualitzar tres vegades, per acabar enllacant les costes amb un pont estancat mes segur fins a la reconstruccio adequada del pont vell. ^[13]

Els diaris amb seu a Sarajevo van informar que mes de 60 obusos havien colpejat el pont abans d'esfondrar-lo. ^[14] El general croat i criminal de guerra codemnat Slobodan Praljak , en un intent d'absoldre's a si mateix i a les seves unitats militars de la responsabilitat i processament per la destruccio del pont i altres crims comesos durant la guerra, publica un document anomenat ≪Com es va destruir el vell pont≫, en que argumenta que suposadament hi havia una mina explosiva o una carrega col·locada al centre del pont per sota, que fou detonada remotament, a mes del bombardeig, que en va provocar el col·lapse. La majoria dels historiadors rebutgen aquestes afirmacions i discrepen de les seves conclusions. ^[15]

Despres de la destruccio del Pont Vell de Mostar, un portaveu dels croats va dir que el destruiren deliberadament, ja que tenia una importancia estrategica. ^[16] Els academics han argumentat que el pont tenia poc de valor estrategic i que el seu bombardeig era un exemple de destruccio deliberada de bens culturals. Tenint en compte que les mesquites, les sinagogues i les esglesies de Mostar es trobaven a prop, el pont vell va ser objectiu per la importancia simbolica que tenia per connectar diverses comunitats. ^[9] Andras Riedlmayer defineix la destruccio com un acte de ≪matar memoria≫, en el qual les proves d'un patrimoni cultural compartit i una coexistencia pacifica van ser deliberadament destruides. ^[14]

Reconstruccio [ modifica ]

Despres del final de la guerra, es van formular els plans per reconstruir el pont. El Banc Mundial , l' Organitzacio de les Nacions Unides per a l'Educacio, la Ciencia i la Cultura (UNESCO), l' Aga Khan Trust for Culture i el World Monuments Fund van formar una coalicio per supervisar la reconstruccio del Pont Vell i del centre historic de Mostar. ^[17] Italia, els Paisos Baixos, Turquia , Croacia i el Banc de Desenvolupament del Consell d'Europa, aixi com el govern bosnia, hi van proporcionar financament addicional. ^[17] L'octubre de 1998, la UNESCO va crear un comite internacional d'experts per supervisar-ne els treballs de disseny i reconstruccio. ^[17] Es va decidir construir un pont al mes similar possible a l'original, utilitzant la mateixa tecnologia i materials. ^[17]

El pont es va reconstruir en dues fases: la primera fou dirigida per enginyers de l'exercit hongares , que consistia en l'aixecament de material submergit per a reutilitzar-lo; i el segon, l'eliminacio del pont temporal ?tasca assignada als enginyers de l'exercit espanyol? i la reconstruccio del Pont Vell amb tecniques de construccio otomanes per part d'una associacio d'empreses d'enginyeria civil dirigida pel turc Er-Bu, ^{[18] [19] [20]} amb tenelia , una pedra calcaria de gra fi, procedent de pedreres locals. Els bussejadors de l'exercit hongares van recuperar pedres del pont original dins del riu, tot i que la majoria estaven massa danyades per tornar-les a utilitzar. ^{[9] [17] [18]}

Vegeu tambe [ modifica ]

• Historia de Bosnia i Hercegovina .

Referencies [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)