한국   대만   중국   일본 
Poder de veto al Consell de Seguretat de les Nacions Unides - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Poder de veto al Consell de Seguretat de les Nacions Unides

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Salo del Consell de Seguretat de l'ONU

El poder de veto del Consell de Seguretat de les Nacions Unides es refereix al poder de veto exercit exclusivament pels cinc membres permanents del Consell de Seguretat de les Nacions Unides ( Xina , Franca , Russia , Regne Unit i Estats Units ), permetent evitar l'aprovacio de qualsevol resolucio "substantiva". L'abstencio o l'absencia d'un membre permanent no impedeix l'aprovacio d'una resolucio. No obstant aixo, el poder de veto no s'aplica als vots de procediment, encara si algun membre permanent vota en contra. Un vot negatiu d'un membre permanent tambe bloquejara l'eleccio d'un secretari general , encara que es tracti d'una "recomanacio" a l' Assemblea General en lloc d'una resolucio. [1]

Aquest control de facto sobre el Consell de Seguretat pels cinc governs ha estat vist pels critics com la causa principal de la inaccio internacional en crims de guerra i crims contra la humanitat, a causa que "els 5 grans" han buscat la proteccio dels seus propis interessos.

Origen del poder de veto [ modifica ]

La idea que els Estats tinguessin un veto sobre les accions de les organitzacions internacionals no era nova en 1945. Des de la fundacio de la Societat de Nacions en 1920, cada membre del Consell de la Lliga, sigui permanent o no permanent, tenia un veto en qualsevol vot que no fos de procediment. [2] a partir de 1920 hi havia 4 membres permanents i 4 no permanents, pero el 1936 el nombre de membres no permanents havia augmentat a 11. Aixi doncs, hi havia en vigor 15 vetos. Aquest era un de diversos defectes de la lliga que van fer impossible l'accio en diversos assumptes.

La disposicio de la Carta de les Nacions Unides per la unanimitat entre els membres permanents del Consell de Seguretat (el veto) va ser el resultat d'una extensa discussio, efectuada en les conferencies de Dumbarton Oaks (agost-octubre 1944) i Yalta (febrer de 1945). [1] l'evidencia es que el Regne Unit, els Estats Units, la Unio Sovietica i Franca afavorien el principi de la unanimitat i que estaven motivats en aixo no nomes per la creenca en la conveniencia que les grans potencies actuessin juntes sino tambe per la preocupacio de protegir els seus propis drets sobirans i interessos nacionals. Harry Truman , que va arribar a ser president dels Estats Units l'abril de 1945, va arribar a escriure en les seves memories: " Tots els nostres experts, civils i militars, el van afavorir, i sense aquest veto cap acord hauria estat aprovat pel Senat ". [3]

El veto va ser imposat a tots els altres governs per Estats Units, Regne Unit, Xina, Franca i la Unio Sovietica . En les negociacions per a la creacio de l'ONU, el poder de veto va ser ressentit per molts paisos petits i, de fet, va ser obligat per les nacions proponents del veto a traves d'una amenaca que sense el veto no hi hauria ONU. [4] Aquest punt es va fer clar en la Conferencia de San Francisco quan Tom Connally, senador nord-america i membre de la delegacio del seu pais, va dir als delegats dels paisos opositors al veto que " podrien anar-se'n a casa d'aquesta conferencia i dir que han derrotat el veto. Pero, quina sera la seva resposta quan se'ls pregunti on es la carta? ". Tot seguit, Connally va trencar una copia de l'esborrany de la Carta de les Nacions Unides. [5]

El sistema de veto del Consell de Seguretat de les Nacions Unides va ser establert per prohibir a l'ONU prendre qualsevol accio futura directament contra els seus principals membres fundadors. Una de les llicons de la Societat de Nacions (1919-1946) va ser que una organitzacio internacional no pot funcionar si totes les grans potencies no son membres. L'expulsio de la Unio Sovietica de la Societat el desembre de 1939, despres del seu atac de novembre de 1939 a Finlandia poc despres de l'esclat de la Segona Guerra Mundial , va ser nomes un dels molts esdeveniments en la llarga historia de membres incompleta de la societat.

Ja en 1944 s'havia decidit que el Regne Unit, la Xina, la Unio Sovietica, els Estats Units i, "en el moment oportu", Franca serien membres permanents de qualsevol Consell recentment format. Franca havia estat derrotada i ocupada per Alemanya (1940-1944), pero el seu paper com a membre permanent de la Societat de Nacions , la seva condicio de poder colonial i les activitats de les forces de la Franca Lliure al costat aliat li va permetre un lloc en el consell amb les altres quatre.

Article 27 [ modifica ]

L'article 27 de la Carta de les Nacions Unides estableix que:

  • Cada membre del Consell de Seguretat tindra un vot.
  • Les decisions del Consell de Seguretat sobre questions de procediment seran preses pel vot afirmatiu de nou membres.
  • Les decisions del Consell de Seguretat sobre totes les altres questions seran preses pel vot afirmatiu de nou membres, fins i tot els vots afirmatius de tots els membres permanents; pero en les decisions preses en virtut del Capitol VI i del paragraf 3 de l'Article 52, la part en una controversia s'abstindra de votar. [6]

Tot i que el "poder de veto" no s'esmenta explicitament en la Carta de les Nacions Unides, el fet que les decisions "substantives" del Consell de Seguretat requereixin "els vots concurrents dels membres permanents" vol dir que qualsevol d'aquests membres permanents pot impedir l'aprovacio, per part del Consell, de qualsevol projecte de resolucio sobre questions "substantives".

Us del poder de veto [ modifica ]

L'us real del veto, i la possibilitat constant del seu us, han estat caracteristiques centrals del funcionament del Consell de Seguretat al llarg de la historia de l'ONU. Un membre permanent del Consell de Seguretat pot evitar el veto si la proposta en questio no obte en cap cas la majoria requerida. En les dues primeres decades de l'ONU, els paisos occidentals van ser amb frequencia capacos de derrotar les resolucions sense utilitzar el veto. La Unio Sovietica estava en aquesta posicio en els anys 70 i 80. L'us del veto ha reflectit un grau d'aillament diplomatic d'un o diversos dels paisos amb poder de veto sobre el tema en particular. A causa de l'us o l'amenaca del veto, el Consell de Seguretat podria exercir, en el millor dels casos, un paper limitat en determinades guerres i intervencions en les quals els seus membres permanents estiguessin implicats, per exemple a Algeria (1954-1962), Suez (1956), Hongria (1956), Vietnam (1946-1975), la guerra xino-vietnamita (1979), Afganistan (1979-1988), Panama (1989), l' Iraq (2003) i Georgia (2008). [7]

No tots els casos d'inaccio de l'ONU en crisi son causa de l'us real del veto. Per exemple, en la guerra Iran-Iraq (1980-1988) no es va utilitzar el veto, pero el paper de l'ONU va ser minim, excepte en la seva fase de conclusio. Aixi mateix, la limitada participacio de les Nacions Unides a la crisi a la regio sudanesa de Darfur a partir del 2003 no es va deure a cap us real del veto sino a la manca de voluntat generalitzada per actuar.

Des de 1990 el veto s'ha utilitzat amb moderacio. El periode compres entre el 31 de maig de 1990 i l'11 de maig de 1993 va ser el mes llarg sense l'us del veto en la historia de l'ONU. Fins a finals de 1989, el nombre de resolucions aprovades pel Consell de Seguretat era de 646, una mitjana de 15 per any. Les xifres dels anys transcorreguts des de llavors mostren un pic d'activisme del Consell de Seguretat el 1993, seguit d'un modest grau de reduccio. [8]

El 1950 la Unio Sovietica va perdre una oportunitat important per exercir el seu poder de veto. El govern sovietic havia adoptat una politica de "cadira buida" en el Consell de Seguretat des de gener de 1950, a causa del seu descontentament per la negativa de l'ONU a reconeixer als representants de la Republica Popular de la Xina com a representants legitims de la Xina [7] i amb l'esperanca d'evitar qualsevol decisio futura del Consell sobre questions substantives. Tot i la redaccio de la Carta (que no conte disposicions per aprovar resolucions amb l'abstencio o l'absencia d'un membre amb dret a vet), aixo va ser tractat com una abstencio no bloquejant. De fet, ja s'havia convertit en practica del Consell en aquells dies, ja que el Consell havia adoptat nombrosos projectes de resolucio tot i la manca de vot afirmatiu de cadascun dels seus membres permanents. El resultat de l'absencia de la Unio Sovietica en el Consell de Seguretat va ser que no estava en condicions de vetar les resolucions 83 (27 de juny de 1950) i 84 (7 de juliol de 1950) del Consell de Seguretat de l'ONU autoritzant la coalicio militar dirigida pels Estats Units que va combatre en la Guerra de Corea . [8]

El poder de veto tambe pot usar-se per bloquejar l'eleccio d'un Secretari General . [9] No obstant aixo, aquest fet no es compta com un veto d'una Resolucio del Consell de Seguretat, perque el Consell de Seguretat nomes esta emetent una "recomanacio" a l'Assemblea General. Des de 1981, cap secretari general ha estat vetat formalment, pel fet que el Consell de Seguretat no vota fins que ja s'hagi seleccionat un secretari general en una serie d'enquestes. Un vot d'un membre permanent per a "desanimar" a un candidat es considera equivalent a un veto, i el candidat es retirara de la cursa sense forcar un veto formal. La recomanacio formal d'un secretari general s'aprova per aclamacio.

Tot membre permanent ha vetat almenys a un candidat per al carrec de Secretari General. Estats Units va eludir el veto sovietic el 1950 en demanar a l'Assemblea General que votes sobre la reeleccio de Trygve Lie sense una recomanacio del Consell de Seguretat. No obstant aixo, cada secretari general des de 1953 ha estat recomanat per vot unanime dels membres permanents del Consell de Seguretat. Els vetos no s'han registrat publicament des de 1981, perque l'enquesta es fa per vot secret. No obstant aixo, els paisos poden anunciar els seus vots per encoratjar els membres temporals a votar per un altre candidat. [10]

Us per pais [ modifica ]

Nombre de resolucions vetades per pais des de 1946 [11]

En la historia del Consell de Seguretat, gairebe la meitat dels vetos van ser emesos per la Unio Sovietica, amb la gran majoria d'ells abans de 1965. [12] Des de 1966, dels 153 vetos emesos, 119 van ser emesos per un dels tres membres de l' OTAN al Consell: Estats Units, Regne Unit i Franca. [13]

De 1946 a 2016, es van emetre vetos a 236 ocasions. Per a aquest periode, l'us es descompon de la seguent manera:

  • Estats Units ha utilitzat el veto en 79 ocasions entre 1946 i 2016. Des de 1972, ha utilitzat el seu poder de veto mes que qualsevol altre membre permanent. [13]
  • La Unio Sovietica (i des de 1991, Russia) ha utilitzat el veto a 103 ocasions, mes que qualsevol altre dels cinc membres permanents del Consell de Seguretat. [14]

Xina [ modifica ]

Entre 1946 i 1971, la representacio xinesa en les Nacions Unides va estar a carrec del govern de la Republica de la Xina (el qual s'havia retirat a Taiwan el 1949, despres de perdre la guerra civil) durant el qual el seu representant va utilitzar el veto nomes una vegada per bloquejar la sol·licitud d'adhesio de Mongolia el 1955 perque la Republica de la Xina va considerar al pais com a part de la Xina. Aixo va ajornar l'admissio de Mongolia fins a 1961, quan la Unio Sovietica va anunciar que a menys que Mongolia fos admesa, bloquejaria l'admissio de tots els paisos africans recentment independitzats. Davant d'aquesta pressio, la Republica de la Xina va cedir sota protesta.

Despres de l'expulsio de la Republica de la Xina de les Nacions Unides el 1971, el primer veto emes per l'actual ocupant, la Republica Popular de la Xina , va ser emes el 25 d'agost de 1972 sobre l'admissio de Bangladesh a les Nacions Unides. A partir de maig de 2014, la Xina ha fet servir el seu veto 9 vegades. [13] Els observadors han observat una preferencia de la Xina per abstenir-se en comptes de vetar resolucions que no estan directament relacionades amb els interessos xinesos. [11]

Unio Sovietica / Russia [ modifica ]

En els primers anys de les Nacions Unides, el comissari de la Unio Sovietica i mes tard ministre d'Afers Estrangers, Viatxeslav Molotov , va vetar resolucions tantes vegades que va ser conegut com a " Senyor Veto ". De fet, la Unio Sovietica va ser responsable de gairebe la meitat de tots els vetos mai emesos, 79 en els primers 10 anys. [15] Molotov va rebutjar regularment les sol·licituds d'admissio a causa de la negativa dels Estats Units d'admetre a totes les republiques sovietiques. Des de la dissolucio de la Unio Sovietica, Russia va utilitzar el seu poder de veto amb moderacio fins als conflictes de 2014 a Ucraina i Siria. [13]

Franca [ modifica ]

Franca utilitza el seu poder de veto amb moderacio. L'ultima vegada que va vetar unilateralment un projecte de resolucio va ser el 1976 per bloquejar una Resolucio sobre la questio de la independencia de Comores , que es va fer per mantenir l'illa de Mayotte com un territori frances d'ultramar. Tambe va vetar, juntament amb el Regne Unit, una resolucio que demana el cessament immediat de l'accio militar de l'exercit israelia contra Egipte en 1956 durant la crisi de Suez. l'ultima vegada que Franca va utilitzar el seu poder de veto va ser el desembre de 1989 respecte de la situacio a Panama. El 2003, l'amenaca d'un veto frances de resolucio sobre la imminent invasio de l'Iraq va causar friccio entre Franca i els Estats Units. [11]

Regne Unit [ modifica ]

El Regne Unit ha utilitzat el seu poder de veto del Consell de Seguretat en 32 ocasions. [16] El primer us va ocorrer l'octubre de 1956, quan el Regne Unit i Franca van vetar una carta dels Estats Units al president del Consell de Seguretat relativa a Palestina. El mes recent va ser el desembre de 1989 quan el Regne Unit, Franca i els Estats Units van vetar un projecte de resolucio que condemnava la invasio de Panama per part dels Estats Units. [13]

El Regne Unit va utilitzar el seu poder de veto, juntament amb Franca, per vetar un projecte de resolucio destinat a resoldre la crisi del Canal de Suez (en la qual Franca i el Regne Unit estaven implicats militarment) el 1956. El Regne Unit i Franca finalment es van retirar d'Egipte despres que els Estats Units, en virtut de la resolucio "Unio Pro Pau", va impulsar una "sessio especial d'emergencia" de l'Assemblea General, la qual va conduir a l'establiment de la Forca d'Emergencia de les Nacions Unides (UNEF I) mitjancant la resolucio 1001. [17] el Regne Unit tambe va usar el seu veto set vegades en relacio amb Rhodesia de 1963 a 1973, sent 5 d'elles unilaterals (Les uniques ocasions en que el Regne Unit ha utilitzat unilateralment el seu poder de veto). [13]

Estats Units [ modifica ]

L'ambaixador Charles W. Yost va emetre el primer veto nord-america el 1970, en relacio amb una crisi a la Colonia de Rhodesia , i els Estats Units van emetre un veto solitari el 1972 per bloquejar una resolucio que condemnava a Israel per la guerra amb Siria i Liban . Des de llavors s'ha convertit en l'usuari mes frequent del poder de veto, principalment en resolucions que critiquen i condemnen a Israel i gairebe sempre de manera unilateral per la guerra i les violacions dels drets humans. Des de 2002, s'ha aplicat la doctrina Negroponte per a l'us d'un veto sobre les resolucions relatives al conflicte entre Israel i Palestina . Aquesta ha estat una constant causa de friccio entre l'Assemblea General i el Consell de Seguretat. El 23 de desembre de 2016, l'administracio Obama es va abstenir de votar sobre una resolucio demanant la fi dels assentaments israelians, la qual cosa va permetre que la resolucio fos aprovada. [18] [19]

Critiques [ modifica ]

El poder de veto dels membres permanents ha generat critiques cap al Consell de Seguretat. En la seva forma actual, el veto de qualsevol dels membres permanents pot aturar qualsevol accio que el Consell pugui prendre. L'objeccio d'un pais, en lloc de les opinions de la majoria dels paisos, pot paralitzar qualsevol possible resposta armada o diplomatica de l'ONU davant una crisi. Per exemple, l'expert nord-america en relacions internacionals John Mearsheimer va afirmar que " des de 1982, Estats Units ha vetat 32 resolucions del Consell de Seguretat que critiquen Israel, mes que el nombre total de vetos emesos per tots els altres membres del Consell de Seguretat ". [20] a causa que els candidats al Consell de Seguretat son proposats per blocs regionals, els paisos de la Lliga Arab i els seus aliats usualment son inclosos mentre que Israel mai ha estat elegit per al Consell de Seguretat. Mitjancant diverses resolucions, el Consell ha condemnat repetidament a Israel. D'altra banda, els critics sostenen que, mentre que Israel confia en Estats Units per vetar qualsevol legislacio pertinent en contra seva, els palestins no tenen tal poder.

A part dels Estats Units, Russia ha vetat diverses resolucions, en particular els intents d'imposar sancions a Siria durant la seva Guerra Civil [21] i condemnar l'annexio de Crimea per part de Russia el 2014. [22] En el cas d'aquest ultim, el veto solitari de Russia va anul·lar als 13 vots a favor de la condemna. [23] com a part de la Unio Sovietica, Russia tambe va vetar una resolucio de l'ONU condemnant l'enderrocament de l'URSS en el Vol 007 de Korean Airlines el 1983. El veto ha estat assenyalat com una amenaca als drets humans, amb Amnistia Internacional afirmant que els cinc membres permanents han fet servir el seu veto per " promoure els seus propis interessos politics o geopolitics per sobre de l'interes de protegir els civils ". Per al 2015, Amnistia Internacional ha suggerit que una solucio implicaria que els cinc membres permanents renunciessin al seu veto en questions de genocidi. [24]

Alguns veuen que el poder de vet exclusiu dels cinc membres permanents com anacronic i injust, ates que les Nacions Unides estan destinades a representar igualment a tots els seus estats membres. El periodista Kourosh Ziabari ha declarat que el veto es " un privilegi discriminatori i tendencios donat a cinc paisos per dictar la seva propia voluntat a uns 200 paisos com ho desitgen " [25] i l'ha anomenat " la llei mes injusta i inequitativa del mon, que permet a una minoria poderosa i autoritaria determinar el desti d'una majoria indispensable i subjugada ". [25] a part de les critiques dirigides cap a la seva naturalesa esbiaixada, altres han assenyalat que el veto dificulta que el Consell de Seguretat resolgui els problemes. Mentre es dirigia a l'Assemblea General de l'ONU sobre l'annexio russa de Crimea, el president ucraines Petro Poroixenko va dir el seguent pel que fa a la ineficacia del veto: " A cada pais democratic, si algu ha robat la seva propietat, un tribunal independent restaurara la justicia, els seus drets i castigar el delinquent. No obstant aixo, hem de reconeixer que al segle XXI la nostra organitzacio no te un instrument efectiu per portar davant la justicia a un pais agressor que ha robat el territori d'un altre estat sobira ". [26]

A causa d'aquesta situacio, s'ha denunciat que el Consell de Seguretat nomes es eficac quan es tracta de vetllar pels interessos dels seus membres permanents, i es incapac d'actuar contra aquests. En consequencia, les resolucions en que s'autoritza a intervenir en els assumptes interns d'altres paisos han estat poques. Els interessos dels membres permanents han acabat assentant el concepte de no ingerencia, a costa del mandat de "mantenir la pau i la seguretat" amb el qual el Consell de Seguretat va ser creat. Potser perque, mentre que la "responsabilitat de protegir" no es vinculant, la sobirania dels estats continua sent prioritaria i, com assenyala l'especialista en relacions internacionals Philippe Moreau-Desfarges, " encara que es violin els drets de les seves poblacions, nomes el Consell de Seguretat pot decidir si la pau esta amenacada i prendre mesures per protegir aquesta pau ". Aixi, el Consell de Seguretat no ha pres mesures contundents per castigar governs considerats com autoritaris, descuidant la "responsabilitat de defensar les poblacions civils", reconeguda per l'Assemblea General de l'ONU a 2005. [27]

Propostes de reforma [ modifica ]

S'han realitzat discussions sobre millorar l'efectivitat i capacitat de resposta de les Nacions Unides davant amenaces a la seguretat internacional. Usualment, aquestes discussions plantegen la necessitat de modificar el sistema de veto. Entre les propostes per aconseguir aquest fi estan les seguents: limitar l'us del vet a assumptes importants de seguretat nacional, requerir acord de diversos paisos abans d'usar el veto i acabar amb el veto. [28]

El 2015, 3 propostes per modificar el poder de vet han guanyat considerable atencio. La primera d'aquestes propostes es iniciativa de Franca i consisteix a negar el dret de vet a situacions d'atrocitats en massa. La segona d'aquestes propostes ha estat plantejada pel "Grup de Comptabilitat, Coherencia i Transparencia" (ACT, per les sigles en angles) i consisteix a no votar contra resolucions "creibles" que busquen aturar o prevenir accions de genocidi, crims contra la humanitat o crims de guerra. La tercera d'aquestes propostes ha estat plantejada per un grup de notables conegut com "The Elders" i consisteix a no utilitzar el veto en situacions de genocidi o atrocitats en massa sense explicar publicament alguna accio alternativa. [5]

No obstant aixo, qualsevol reforma del veto sera dificil. Els articles 108 i 109 de la Carta de les Nacions Unides proveeixen als membres permanents del Consell de Seguretat dret de veto sobre qualsevol modificacio a la Carta, requerint aprovacio d'aquests paisos per modificar el poder de veto que posseeixen.

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ 1,0 1,1 Torres Cazorla , Maria Isabel ≪ El derecho de veto en el Consejo de Seguridad de Naciones Unidas: la historia de la valvula de seguridad que paralizo el sistema ≫. ACDI - Anuario Colombiano de Derecho Internacional , Num. 1, 2008, pag. 49-88. ISSN : 2027-1131 . eISSNː2145-4493. [Consulta: 3 setembre 2017]
  2. ↑ ≪ Pacto de la Sociedad de Naciones ≫. Arxivat de l' original el 10 de gener 2017. [Consulta: 3 setembre 2017].
  3. ↑ ≪ The United States and the Founding of the United Nations, August 1941 - October 1945 ≫. Washington: Departament d'Estat dels Estats Units - Oficina de l'historiador. [Consulta: 3 setembre 2017].
  4. ↑ ≪ El Consejo de Seguridad ≫. [Consulta: 3 setembre 2017].
  5. ↑ 5,0 5,1 ≪ The Veto ≫. Security Council Report [Nova York], 19-10-2015 [Consulta: 3 setembre 2017].
  6. ↑ ≪ Capitulo V: el Consejo de Seguridad≫. Nova York: Organizacion de las Naciones Unidas ≫. Carta de las Naciones Unidas . [Consulta: 3 setembre 2017].
  7. ↑ 7,0 7,1 Malanczuk , Peter. Akehurst's Modern Introduction to International Law . Routledge, 12 d'abril de 2002, p. 375. ISBN 978-1-134-83387-0 .   [ Enllac no actiu ] [Consulta: 3 setembre 2017].
  8. ↑ 8,0 8,1 Lowe , Vaughan; Roberts , Adam; Welsh , Jennifer; Dominik Zaum. The United Nations Security Council and War: The Evolution of Thought and Practice since 1945 . OUP Oxford, 15 d'd'abril de 2010. ISBN 978-0-19-161493-4 .   [Consulta: 3 setembre 2017].
  9. ↑ Chesterman , Simon. Secretary or General?: The UN Secretary-General in World Politics . Cambridge University Press , 29 de gener de 2007, p. 7. ISBN 978-1-139-46326-3 .   [Consulta: 3 setembre 2017].
  10. ↑ ≪ Appointing the UN Secretary-General ≫. Security Council Report [Nova York], 16-10-2015 [Consulta: 3 setembre 2017].
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 ≪ Global Policy Forum ≫. Nova York: Subjects of UN Security Council Vetoes. [Consulta: 3 setembre 2017].
  12. ↑ ≪ The Power of the Veto ≫. Nova York: Global Policy Forum. [Consulta: 3 setembre 2017].
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 ≪ Security Council - Veto List ≫. Nova York: Organitzacio de les Nacions Unides. [Consulta: 3 setembre 2017].
  14. ↑ ≪ Report of the Open-ended Working Group on the Question of Equitable Representation on and Increase in the Membership of the Security Council and Other Matters related to the Security Council ≫. Nova York: Organitzacio de les Nacions Unides. [Consulta: 3 setembre 2017].
  15. ↑ MacQueen , Norrie. The United Nations: A Beginner's Guide . Oneworld Publications, 2012. ISBN 978-1-78074-180-2 .   [Consulta: 3 setembre 2017].
  16. ↑ ≪ Changing Patterns in the Use of the Veto in The Security Council ≫. Global Policy Forum. [Consulta: 3 setembre 2017].
  17. ↑ ≪ Emergency Special Sessions ≫. Organitzacio de les Nacions Unides. [Consulta: 3 setembre 2017].
  18. ↑ ≪ Consejo de Seguridad aprueba resolucion contra asentamientos israelies ≫. Deutsche Welle. [Consulta: 3 setembre 2017].
  19. ↑ ≪ La ira de Israel despues de que Naciones Unidas aprobara una resolucion que pide poner fin a los asentamientos judios en territorios palestinos ≫. BBC , 25-12-2016 [Consulta: 3 setembre 2017].
  20. ↑ Mearsheimer , John J.; Walt , Stephen ≪ The Israel Lobby and U.S. Foreign Policy ≫. Universidad de Harvard - Escuela de Gobierno John F. Kennedy. , 13-03-2006. Arxivat de l' original el 2 de febrer 2007 [Consulta: 3 setembre 2017].
  21. ↑ ≪ Mas de 100 paises presionan contra el veto en la ONU en casos de atrocidades ≫. La Vanguardia , 24-10-2015 [Consulta: 3 setembre 2017].
  22. ↑ Granell , Francesc ≪ Ucraina, Russia i Crimea: economia i politica ≫. El Punt Avui , 22-03-2014 [Consulta: 3 setembre 2017].
  23. ↑ ≪ UN Security Council action on Crimea referendum blocked ≫. Nova York: Organitzacio de les Nacions Unides. [Consulta: 3 setembre 2017].
  24. ↑ ≪ Amnesty calls on UN powers to lose veto on genocide votes ≫. BBC , 25-02-2015 [Consulta: 3 setembre 2017].
  25. ↑ 25,0 25,1 Ziabari , Kourosh ≪ The United Nations Security Council: An Organization for Injustice ≫. Global Research , 20-01-2011 [Consulta: 3 setembre 2017].
  26. ↑ Zhuk , Alyona ≪ Experts praise Poroshenko’s call for restrictions on UN Security Council veto powers ≫. Kyiv Post , 07-10-2015 [Consulta: 3 setembre 2017].
  27. ↑ Maiquez , Miguel ≪ El derecho de veto continua atrancando las decisiones de la ONU 65 anos despues ≫. 20 Minutos , 19-04-2011.
  28. ↑ Schlichtmann , Klaus ≪[nonkilling.org/center/download/global-nonkilling-working-papers-11-1950-how-the-opportunity-for-transitioning-to-u-n-collective-security-was-missed-for-the-first-time 1950?How the opportunity for transitioning to U.N. Collective Security was missed for the first time]≫. Global Nonkilling Working Papers , 2016. ISSN : 2077-141X [Consulta: 3 setembre 2017].
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Poder_de_veto_al_Consell_de_Seguretat_de_les_Nacions_Unides&oldid=32289311 ≫