El desaparegut
Palau del Real
era la residencia oficial dels
reis de Valencia
quan visitaven la
ciutat
, i estava en la vora esquerra del riu, on actualment hi ha els
Jardins del Real
. Va ser conegut tambe com el
Palau de les tres-centes claus
, en al·lusio als nombre d'habitacions que tenia en el moment de maxima esplendor.
Origens del Palau
[
modifica
]
Originariament va ser construit al segle
xi
pel rei
Abd al-Aziz
com una
almunia
o residencia d'esbargiment als afores de la ciutat. En
Xarq al-Andalus
aquestes residencies rurals de l'oligarquia urbana, situades al voltant de les ciutats, eren conegudes amb el nom de
real
(de l'arab
riyad
, jardi), els quals cal no confondre amb els
rafals
, que eren finques de produccio agraria. Aixi doncs, el nom del Palau del Real deriva del fet que fora una d'aquestes almunies, i no pel fet de ser residencia reial. L'arabista
Henri Peres
, en el seu llibre
Esplendor d'al-Andalus
, parla de la bellesa i grandiositat del palau, que "comprenia un gran jardi plantat d'arbres fruiters i flors i un riu que el travessava, i en el centre es trobava el palau, amb pavellons ricament decorats, que s'obrien al jardi".
[1]
Apareix ja esmentat a la
Cronica de Jaume I
, quan el rei descriu el moment en que va veure
la Senyera
com a senyal de rendicio dels musulmans de la ciutat en 1238 : (§ 282) ≪
E nos fom en la rambla, entre'l
reial
e la torre, e quan vim nostra senyera sus en la torre descavalgam del caval, e endrecam-nos ves orient, e ploram de nostres uils, e besam la terra per la gran merce que Deus nos havia feyta.
≫. Aquesta
rambla
es el
riu Turia
, la referida
torre
es la d'
Al?-Buf?t
o del Temple, i el
reyal
es sens dubte l'almunia d'Abd al-Aziz. Despres de la
conquesta feudal de Balansiya
,
Jaume I
va decidir conservar aquest real com a residencia propia, i pel contrari no va conservar l'
alcasser
dels governadors musulmans a l'interior de la ciutat, el qual va donar com a seu de la
curia
, i que posteriorment fou enderrocat per a la construccio de cases. A partir de llavors aquest real va ser la residencia oficial dels
reis de Valencia
en els periodes que residien a la ciutat, tot i que mai va arribar a ser un palau reial oficial com el
Palau Reial de Barcelona
o el
Palau de l'Aljaferia
de Saragossa.
Ampliacio del Palau
[
modifica
]
Vista del palau l'any 1609, tal com apareix al mapa de la ciutat de Valencia fet per Antonio Mancelli
Pere el Cerimonios
va fer importants reformes al segle
xiv
, amb la idea de construir un vertader palau mes gran, i posteriorment la major part dels reis en van fer tambe, fins que durant el
Renaixement
es va arribar a constituir un magnific palau, amb uns importants jardins. Estava dividit en dues parts adossades, l'anomenat
Real Vell
i el
Real Nou
, i comptava amb importants torres i defenses, pel fet d'estar situat fora de les muralles de la ciutat.
Entre els reis dels que hi ha constancia que hi van residir trobem a
Joan I
,
Marti l'Huma
o
Alfons el Magnanim
, per al qual va ser residencia oficial abans de traslladar la seua cort a
Napols
, i la seua esposa la reina Maria, des d'on va governar els regnes peninsulars de la
Corona d'Arago
en absencia del seu marit, i per a qui va ser una de les seues residencies favorites.
Entre
1483
va allotjar el tribunal de la
Inquisicio espanyola
fins que en
1527
va aixecar la seva propia seu.
[2]
Circumstancialment es van allotjar tambe en aquest palau
Carles I
,
Felip II
i especialment
Felip III
, per a qui va ser residencia durant les seus noces amb
Margarida d'Austria
, les quals van tindre lloc a Valencia.
Durant l'
edat moderna
va ser la residencia dels
virreis
de Valencia, i tambe seu de l'arxiu de la
Cancelleria Reial del Regne de Valencia
, creada per
Alfons el Magnanim
, i nucli original de l'actual
Arxiu del Regne de Valencia
. Amb posterioritat, despres del
Decret de Nova Planta
, tambe va servir com a residencia dels capitans generals.
A mes d'un extens jardi, existia ja al segle
xv
una important col·leccio zoologica. Tambe esta documentat el seu paper com a viver en
1560
, data en que
Felip II
va disposar que li enviaren de l'Almaciga del Real de Valencia una gran quantitat de tarongers i llimeres, aixi com mes de quatre mil plantes florals per embellir els jardins del seu
Palau d'Aranjuez
.
De la destruccio a l'actualitat
[
modifica
]
Aspecte del Real poc abans del seu enderrocament
El
1810
, i amb motiu de la
Guerra del Frances
, el Palau del Real va ser totalment enderrocat per les tropes liberals que defensaven la ciutat a les ordres del general
Joaquin Blake
, arguint presumptes raons estrategiques, ja que en estar fora de la
muralla
s'argumentava que l'atacant frances s'hi podia fer fort. Aixi i tot, actualment es tendeix a pensar que aquesta va ser l'excusa per desfer-se d'un edifici que no aprofitava i tenia moltes despeses de manteniment, aixi com aconseguir diners amb la venda dels materials de l'enderroc. Tambe hi ha qui soste que, amb alguna d'aquestes excuses, es va aprofitar l'ocasio per a fer desapareixer aquest gran simbol de les antigues llibertats valencianes, mentre a les
Corts de Cadis
les reivindicaven alguns representants valencians com a exemple a seguir.
[3]
El
1814
, havent tornat al tron
Ferran VII
, el capita general de Valencia, l'absolutista
Francisco Javier Elio
, va ordenar amuntegar les runes de l'enderrocat palau i va formar amb elles dos menuts monticles que va envoltar de massissos sustentats, ombrejats d'arbusts i de flors. Posteriorment es van unificar en un de sol, conegut com
la montanyeta
del general Elio, i encara despres en va desapareixer una part quan es va obrir l'avinguda que porta el nom d'aquest general.
En l'actualitat es conserva el record d'aquest palau en el nom del
Pla del Real
, l'espai que hi havia a la porta del palau i que actualment es un districte de la ciutat, i en el
Pont del Real
, que connectava la ciutat amb el palau passant sobre el
riu Turia
. Una part del seu solar esta ocupat pel parc municipal conegut com a
Jardins del Real
o
Vivers
, nom que tambe rep des del
1903
quan aquest parc va ser donat a l'ajuntament per a planter o vivers d'arbres. Anteriorment havia pertangut a la
Diputacio Provincial de Valencia
, organisme al qual havia estat cedida la propietat del Real pel Reial Patrimoni el
1869
.
[4]
En
1986
, arran de les obres de construccio del col·lector Nord de la ciutat, al carrer del General Elio, es va poder fer excavacions arqueologiques sobre una part del Palau del Real. Es va poder documentar la facana est del palau, la qual s'obria amb un portic cap als jardins o hort, aixi com restes del real islamic o almunia original. Aixi i tot, pel fet que aquestes restes estigueren a sota d'una avinguda, es va alcar una forta polemica a nivell municipal sobre si devien restar al descobert i musealitzades, o pel contrari es devien tapar de nou; opcio, aquesta ultima, que finalment es va triar. En
2004
el professor de geografia
J.V. Boira
va poder localitzar en un arxiu de Paris uns planols del palau fets en
1802
per Manuel Cavallero, que posteriorment es va emportar el
mariscal Suchet
amb altres documents de l'ocupacio francesa, quan es va retirar de Valencia. En
2006
es van exposar aquests planols en Valencia, i en
2009
es va excavar la facana principal del palau d'una manera molt precisa gracies a l'existencia d'aquests planols, musalitzant el conjunt, que actualment es visitable amb l'horari del parc.
Palau del Real de Valencia, torre de la Reina
Enllacos externs
[
modifica
]