Operacio Barba-roja
| Segona Guerra Mundial
|
|---|
Homes i dones moscovites cavant trinxeres anti-tanc als afores de
Moscou
el 1941
|
| Tipus
| operacio militar
 |
|---|
| Eponim
| Frederic I del Sacre Imperi Romanogermanic
|
|---|
| Data
| 22 de juny
de
1941
a
desembre
del
1941
|
|---|
| Lloc
| Russia
,
Ucraina
,
Belarus
,
Moldavia
,
Estonia
,
Letonia
,
Lituania
|
|---|
| Causa
| Lebensraum
|
|---|
| Resultat
| A l'inici victories operacionals de l'Eix, pero fracas estrategic
|
|---|
| Front
| Front Oriental de la Segona Guerra Mundial
|
|---|
|
|
|
|
|
~5,6 milions d'homes
3.600 tancs
4.389 avions (2.598 de combat)
|
~2.9 milions d'homes (inicialment)
12-15.000 tancs
8.000 avions
|
|
|
| 1.364.903 (700.000 morts, 36.000 desapareguts, 604.000 ferits)
|
802.191 morts. 2.335.482 desapareguts/capturats
|
|
La matinada del
22 de juny
de
1941
comenca l'
Operacio Barba-roja
(en alemany:
Unternehmen Barbarossa
; en rus: Операция Барбаросса,
Operatsiya Barbarossa
), la invasio alemanya de la
Unio Sovietica
en el marc de la
Segona Guerra Mundial
. Fou l'ofensiva terrestre mes gran de la historia.
[1]
L'atac va ser per sorpresa ja que, fins llavors, les relacions entre
Alemanya
i la
Unio Sovietica
estaven condicionades pel
Pacte Molotov-Ribbentrop
de no agressio entre els dos paisos signat l'agost de
1939
.
L'ofensiva estava organitzada en tres grans fronts: un, al nord en direccio a
Leningrad
; el segon, al centre en direccio a
Moscou
; i el tercer, mes al sud en direccio a la regio industrial del
Donbas
i els camps petrolifers del
Caucas
. L'objectiu de
Hitler
era encerclar i derrotar rapidament l'
exercit sovietic
a les planes de
Belarus
i
Ucraina
per despres ocupar tota la part europea de la
Unio Sovietica
fins a la linia
Arkhanguelsk
-
Urals
-
Volga
-
Astracan
, des l'
Artic
fins al
Mar Caspi
. Amb aquest objectiu, els alemanys havien concentrat prop de 140
divisions
que incloien 3.200.000 d'homes, 625.000 cavalls, 7.100 peces d'
artilleria
, 3.300
tancs
i 2.770
avions
. Tot plegat representava el 42% dels efectius de la
Wehrmacht
.
[2]
Els aliats del
Tercer Reich
(
Italia
,
Hongria
,
Romania
i
Bulgaria
) i
Finlandia
tambe aportaven unes quantes divisions cadascun, que sumaven uns altres 700.000 homes.
[1]
Per la seva banda, l'
Exercit Roig
disposava de 134
divisions
, 2.500.000 d'homes, 24.000
tancs
i 8.000 avions. Va ser, sens dubte, l'operacio militar mes gran de la historia.
Les primeres setmanes, l'avanc alemany va ser rapid i efectiu. Al nord, els
estats baltics
van ser ocupats i el
8 de setembre
va comencar el
setge de Leningrad
, que duraria fins al gener de
1944
. Al centre, l'ofensiva va capturar la totalitat de
Belarus
i va arribar fins a
Smolensk
, ocupada el
16 de juliol
. Al sud, l'avanc a traves d'
Ucraina
va ser una mica mes lent de l'esperat. Aixo va fer que
Hitler
ordenes una aturada a l'ofensiva del front central per a proporcionar ajuda al del sud, una decisio que contrariava la majoria de generals alemanys, que consideraven
Moscou
l'objectiu prioritari. Finalment, despres que el
19 de setembre
caigues
Kiiv
i els alemanys fessin uns 700.000 presoners de guerra sovietics,
[1]
es va donar l'ordre de continuar cap a
Moscou
(
Operacio Tifo
). Tanmateix, llavors, va comencar el mal temps al
front oriental
i les pluges, primer, i la neu i el fred, despres, van alentir l'avanc alemany que, a mes, es va trobar una resistencia creixent de l'
exercit sovietic
a mesura que s'acostava a la capital. A resultes de tot plegat, els alemanys van poder arribar fins a les portes de la ciutat (a nomes 30 quilometres del
Kremlin
); pero no mes enlla. El
5 de desembre
,
Hitler
va ordenar una parada general de l'ofensiva, en espera de poder continuar-la a la primavera seguent. Aquell mateix dia, la
Unio Sovietica
iniciava un contraatac.
Situacio politica i diplomatica
[
modifica
]
La situacio a la primavera de
1941
, semblava en gran manera a favor de l'
Eix
:
Franca
havia estat derrotada en poques setmanes; la
Forca Expedicionaria Britanica
havia estat reembarcada a
Dunkerque
i una gran part d'
Europa
estava ocupada. Cap a l'est,
Adolf Hitler
va posar en practica aliances de grat o per forca:
Hongria
,
Romania
,
Bulgaria
,
Eslovaquia
li donaven suport d'una manera o d'una altra. L'unic rival serios en la guerra seguia sent la
Gran Bretanya
i el seu
imperi
, que es negaven a rendir-se gracies a la insularitat i a l'anhel de resistencia personificada per
Winston Churchill
; pero, en aquells moments, no representaven una amenaca militar terrestre prou important com per pertorbar la Wehrmacht.
Hitler
sabia dels riscos d'atacar la
Unio Sovietica
; pero va creure que havia d'actuar immediatament, aprofitant la desorganitzacio i la debilitat produida per les
purgues estalinistes
en l'
Exercit Roig
, que havien deixat l'exercit amb oficials sense experiencia.
[3]
La
Wehrmacht
era el primer exercit del mon l'any
1941
i, com s'ha vist, la situacio semblava favorable a la conquesta de la
Unio Sovietica
. Des de la signatura del
Pacte Molotov-Ribbentrop
(1939), signat per la
Unio Sovietica
com un mitja per protegir-se del
Pacte de Munic
(signat per Alemanya-Franca-Gran Bretanya) el 1939, i a traves del qual
Alemanya
i la
Unio Sovietica
es van dividir el territori de
Polonia
, els dos paisos, tot i l'oposicio d'ideologies irreconciliables, aparentment van establir relacions d'amistat i unes intenses relacions comercials.
En iniciar l'Operacio Barbarossa, el regim nazi va obrir un front a que, des d'aquell moment, va haver de dedicar la major part del seu exercit i dels seus recursos humans i industrials. Compromesa en una guerra total contra la Unio Sovietica, la industria de guerra alemanya treballa a la seva maxima capacitat i l'esforc bel·lic seguira creixent fins a principis de 1945 (la
despesa militar
alemanya augmentara de 35% de la
renda nacional bruta
el 1940 al 65% d'aquest indicador l'any 1944). No nomes Alemanya (la primera potencia industrial del continent) va abocar la major part dels seus recursos economics a la produccio de guerra, sino que tambe va afegir a aquesta finalitat els recursos industrials, economics, demografics de l'Europa ocupada.
La invasio va crear el front mes important de la Segona Guerra Mundial
[
modifica
]
Des de l'esclat de l'Operacio Barbarrossa fins a la fase final de la guerra al marc de
1945
, la
Wehrmacht
va dedicar la major part dels seus recursos en homes i material al
front oriental
. Per exemple, el juliol de
1943
, mentre es desenvolupava la gegantina batalla de
Kursk
(Russia), nomes set
divisions
i dues brigades lluitaven contra els americans i britanics a la guerra del desert. La resta (91
divisions
i 3
brigades
) estava als territoris ocupats d'Europa.
La combinacio de baixes militars de la
Unio Sovietica
i l'
Alemanya nazi
en la seva guerra d'invasio de la
Unio Sovietica
ascendeix al 80% del total de totes les baixes militars registrades en el teatre europeu de 1940 a 1945.
Despres del
desembarcament de Normandia
el juny de 1944, els alemanys encara van perdre la majoria dels seus homes en el front rus.
De l'
1 de juliol
al
31 de desembre
de
1944
, durant cinc mesos, quan es produeix la gran ofensiva sovietica contra el Grup d'Exercits Centre, els alemanys van a perdre una mitjana mensual de 200.000 soldats i prop de 4.000 auxiliars estrangers. A Occident, durant el mateix periode, es a dir, despres del desembarcament aliat a Franca, la mitjana alemanya de perdues puja a 8 000 soldats per mes, o sigui, una relacio d'1 a 25.
El 2001, els historiadors russos van afirmar que les perdues sovietiques per causa de la guerra van ser de 26,2 milions de morts (uns 16% de la poblacio de la Unio Sovietica del 1940) que inclou mes d'11 milions de soldats i oficials (6,8 milions victimes directes i 3,8 milions de presoners de guerra que van morir a mans de la Wehrmacht) i 15,6 milions de civils.
Aquest nombre sense precedents de victimes civils (15,6 milions) es el resultat d'una guerra d'aniquilacio que van dur a terme els alemanys contra el poble sovietic.
34 milions de ciutadans sovietics van ser mobilitzats a les files de l'Exercit Roig des de 1941 fins al 1945. La magnitud del mobilitzacio alemanya tambe es enorme: uns 20 milions d'alemanys van portar en un moment o altre, l'uniforme de la Wehrmacht al front rus
La guerra total desencadenada contra la Unio Sovietica no nomes es el cim del regim nazi, sino tambe l'element essencial de la seva imatge a la memoria col·lectiva dels alemanys despres de la guerra. Per a la immensa majoria dels soldats alemanys, l'experiencia de la guerra va ser la que van tenir al front rus.
Al final del mes de marc de 1945, la totalitat de les perdues de la Wehrmacht en el front rus s'elevava a 6.172.373 homes (morts, mutilats, desapareguts). Aquesta xifra representa un 80% de les perdues sofertes per la Wehrmacht a tots els fronts des del desencadenament de la guerra el mes de juny de 1941. El maig de 1945, s'estima en mes de 3 milions el nombre de presoners alemanys fets per la Unio Sovietica.
Els tracte donat pels nazis als presoners de l'Exercit Roig va ser brutal: 3,8 milions de presoners de guerra sovietics van morir despres de la seva captura (el 52% del total de presoners sovietics).
Les causes de la fallida de l'Operacio Barbarrossa
[
modifica
]
Les principals causes de la derrota alemanya van ser subestimar la capacitat de la Unio Sovietica i la ferotge resistencia de l'
Exercit Roig
. A mes, els estrategs alemanys no van fer plans prou coherents, i van tenir greus errades en els esquemes logistics.
La greu situacio en que es va trobar l'exercit alemany a les darreres setmanes de 1941 es va deure a la creixent forca de l'Exercit Roig i a un cumul de problemes en els rengles de l'eix: un desplegament incorrecte, problemes de transport que afectaven el moviment i els reforcos, un clima extrem i el desgast de la majoria de divisions. Els uniformes d'hivern reglamentaris de la Wehrmacht, suficients per a les condicions de l'Europa Central, van resultar del tot inadequats per a les baixissimes temperatures russes.
[4]
- ↑
1,0
1,1
1,2
CItino
, Robert. ≪
Operation Barbarossa: The Biggest of All Time
≫ (en angles). The National WWII Museum, 18-06-2021. [Consulta: 11 febrer 2023].
- ↑
Moreno Julia, Xavier. ≪Voluntaris catalans “contra el bolxevisme”, 1941-1954≫.
Recerques: historia, economia, cultura
, 2012, Num. 64, p. 113-139, {{format ref}} https://raco.cat/index.php/Recerques/article/view/329607.
- ↑
Beevor
, Antony.
La Segunda Guerra Mundial
(en castella). 2a. ed. Barcelona: Pasado & Presente, 2012, p. 275-276.
ISBN 978-84-939863-3-9
.
- ↑
Thomas
, Nigel.
The German Army 1939-45 (3): Eastern Front 1941-43
(en angles). Osprey Publishing, 1999.
ISBN 978-1855327955
.