Sir
Noel Coward
|
|
Naixement
| (en)
Noel Peirce Coward
16 desembre 1899
Teddington (Anglaterra)
|
---|
Mort
| 26 marc 1973
(73 anys)
Firefly Estate (Jamaica)
|
---|
Causa de mort
| Causes naturals
(
Infart de miocardi
)
|
---|
Sepultura
| Firefly Estate
|
---|
|
|
|
|
|
|
Formacio
| Italia Conti Academy of Theatre Arts
|
---|
|
Camp de treball
| Arts esceniques
|
---|
Ocupacio
| actor
,
actor de teatre
,
compositor de bandes sonores
,
compositor de cancons
,
actor de cinema
,
director de televisio
,
director de cinema
,
agent de la SOE
,
director de teatre
,
guionista
,
productor de cinema
,
compositor
,
cantant
,
dramaturg
,
lletrista
,
escriptor
,
productor
|
---|
Activitat
| 1922
?
|
---|
Ocupador
| MI5
MI6
|
---|
|
Branca militar
| Exercit britanic
|
---|
Instrument
| Veu
|
---|
|
Obres destacables
|
Localitzacio dels arxius
| |
---|
|
Pares
| Arthur Sabin Coward
i
Violet Agnes Veitch
(en)
|
---|
Premis
|
|
Lloc web
| noelcoward.com
|
---|
|
Noel Coward
(angles: Noel Peirce Coward) (
Teddington
,
16 de desembre
de
1899
-
Firefly Estate
,
26 de marc
de
1973
) va ser un
dramaturg
,
actor
i
compositor
britanic
. Va guanyar un
Oscar
especial el 1942 per la seva contribucio per l'esforc de guerra amb la pel·licula
In which we serve
. Va ser fet cavaller del regne per la reina
Isabel II
el 1970.
Per ser un
homosexual
influent, Noel Coward va ser inclos en el "llibre negre", llista preparada pels
nazis
que incloia persones que haurien de ser arrestades i assassinades despres de la conquesta del Regne Unit.
[1]
Coward va neixer el 1899 a Anglaterra, en el suburbi londinenc de
Teddington
, fill d'Arthur Sabin Coward (1856-1937) i de Violet Agnes Coward (1863?1954), filla de Henry Gordon Veitch, capita de la
Royal Navy
. Noel era el segon de tres fills, el mes gran dels quals va morir amb sis anys.
El pare de Coward va tenir dificultats financeres que van reduir la familia a la pobresa. Malgrat les dificultats, Noel Coward va comencar aviat a trepitjar els escenaris; va anar al col·legi del Chapel Royal Choir i va apareixer en alguns concerts amateurs ja a set anys. La seva instruccio va ser irregular, pero es va dedicar a vastes lectures.
Encoratjat per la mare, que el va inscriure a una academia de dansa a
Londres
,
el primer contracte professional de Coward va ser el paper del Princep Mitilo en la comedia
The Goldfish
, el gener de 1911. En
Present Indicatives
, el seu primer llibre de memories, Coward va escriure: ≪Un dia... un petit anunci va apareixer al Daily Mirror... Una certa Miss Lila Field buscava un noi de talent i de bon aspecte per un paper en la seva produccio d'una comedia per nois:
The Goldfish
. Aixo va posar fi a totes les discussions. Jo era un noi de talent, Deu sol ho sap, i quan em rentava i arreglava, era passable. No hi havia aixi doncs motiu per que Miss Lila Field no em saltes a sobre, i ambdos creiem que hauria estat de veritat boja de deixar escapar una tan magnifica oportunitat≫.
[5]
La seva prosa era aguda, desimbolta, i els esdeveniments van reprendre les modes antiquades del periode victoria i eduardia que, posades habilment en mostra, constitueixen un treball autentic per a l'oient. A Coward es deuen tambe algunes comedies d'actualitat. Entre les seves obres es recorden
Bitter sweet
,
Private Lives
,
Cavalcade
,
Blithe Spirit
,
Easy Virtue
,
Angels caiguts
,
Valors relatius
.
Moltes de les seves comedies van ser adaptades per la pantalla i per la televisio. Les seves musiques i els seus treballs teatrals van ser utilitzats en moltissimes produccions, sobretot als Estats Units d'America i al Regne Unit, pero tambe per realitzadors i productors francesos, grecs, finlandesos, alemanys, suecs, iugoslaus, italians, hongaresos, espanyols. Ha treballat com a actor amb
Stanley Donen
,
Otto Preminger
,
Joseph Losey
i
David Wark Griffith
, amb el qual va debutar el 1918.
La seva comedia
The Vortex
va es va estrenar el 1924 a l'Everyman Theatre de Londres amb Coward (substituit en alguna ocasio de
John Gielgud
) traslladant-se el 16 de desembre al
Royalty Theatre
i el febrer de 1925 al
Comedy Theatre
i despres al Little Theatre, amb la col·laboracio de l'empresari teatral
Charles Blake Cochran
. El 16 de setembre va arribar al Henry Miller's Theatre pel
Teatre de Broadway
arribant a 157 representacions. El 1928 la seva revista
This Year of Grace
va tenir la primera absoluta amb exit al London Pavilion de Londres i va arribar al Selwyn Theatre pel Teatre de Broadway amb Coward i
Beatrice Lillie
, arribant a 157 representacions.
El 1929 la seva
opereta
Bitter Sweet
va estrenar-se al
Her Majesty's Theatre
de Londres amb
Alan Napier
(conegut com
Alfred Pennyworth
, el majordom de
Batman
),
Austin Trevor
(conegut com a detectiu
Hercule Poirot
) i
Robert Newton
(conegut com a
Long John Silver
a
L'illa del tresor
), i va arribar a 697 representacions, acabant al
Lyceum Theatre
promovent la pel·licula
Bitter Sweet
de W. S. Van Dyke amb
Jeanette MacDonald
i
Nelson Eddy
del 1940. Entre els realitzadors que van rodar pel·licules tretes de les comedies de Coward,
Alfred Hitchcock
,
David Lean
,
Ernst Lubitsch
. El 2008,
Stephan Elliott
va signar la direccio d'
Easy Virtue
, tret de la comedia de Coward.
Vida privada
[
modifica
]
Li van ser atribuides relacions sentimentals amb diverses persones, entre els quals el pintor Philip Streatfeild, el princep Jordi de Kent,
Graham Payn
, el compositor america Ned Rorem
[7]
i l'actor
Laurence Olivier
.
Com actor, Noel Coward va actuar, entre altres, en les seguents pel·licules:
Noel Coward es autor de diverses peces de teatre, incloent-hi:
- 1924
The Vortex
- 1925
Fallen Angels
i
Hay Fever
- 1930
Private Lives
- 1936
Tonight at 8:30
, una col·leccio de nou peces d'un acte que inclou
Still Life
, la base de la pel·licula
Breu encontre
de
David Lean
- 1933
Design for Living
, en que va ser basada la pel·licula d'Ernst Lubitsch
- 1939
Present Laughter
- 1941
Blithe Spirit
, en que va ser basada la
pel·licula
de
David Lean
- 1950
Relative Values
- 1956
Nude with a Violin
i
South Sea Bubble
- 1965
Suite in Three Keys
, tres peces l'accio de les quals passa en la mateixa habitacio d'hotel.
- 1939
To Step Aside
(contes)
- 1951
Star Quality
(contes)
- 1960
Pomp and Circumstance
- 1964
Pretty Polly Barlow
(contes)
- 1967
Bon Voyage
(contes)
- Teatre de revista
,
musicals
,
opereta
- London Calling!
(1922, 1923), revista de teatre com Ronald Jeans
- On With the Dance
(1924, 1925), revista de teatre
- This Year of Grace
(1927, 1928), revista de teatre, original de
Charles B. Cochran 1928 revista de teatre
- Bitter Sweet
(1928, 1929), operetta
- Words and Music
(1932), revista de teatre
- Conversation Piece
(1933), comedia amb musica
- Operette
(1937), musical
- Set to Music
(1939), revista (de Broadway
Words and Music
)
- Sigh No More
(1945), revista de teatre
- Pacific 1860
(1946), romance musical
- Ace of Clubs
(1949), musical
- After the Ball
(1953), musical basada en
Lady Windermere's Fan
- Sail Away
(1959?61), comedia musical
- The Girl Who Came to Supper
(1963), comedia musical basada en
The Sleeping Prince
- Oh, Coward!
(1972) revista de teatre
- Cowardy Custard
(1972) revista de teatre
- Cancons
Coward va escriure mes d'un centenar de cancons. El lloc web de la Noel Coward Society mostra per ordre de popularitat:
"I'll See You Again" (
Bitter Sweet
); "Mad Dogs and Englishmen" (
Words and Music
); "If Love Were All" (
Bitter Sweet
); "Someday I'll Find You" (
Private Lives
); "I'll Follow My Secret Heart" (
Conversation Piece
); "London Pride" (1941); "A Room With a View" (
This Year of Grace
); "Mrs Worthington" (1934); "Poor Little Rich Girl" (
On With the Dance
); i "The Stately Homes of England" (
Operetta
). "The Party's Over Now" (
Words and Music
); "Dearest Love" (
Operette
); "Dear Little Cafe" (
Bitter Sweet
); "Parisian Pierrot" (
London Calling!
); "Men About Town" (
Tonight at 8:30
); "Twentieth Century Blues" (
Cavalcade
); "Uncle Harry" (
Pacific 1860
); "Don't Let's Be Beastly to the Brothers" (1943); "There Are Bad Times Just Around the Corner" (
Globe Review
); "Dance, Little Lady" (
This Year of Grace
); "Has Anybody Seen Our Ship?" (
Tonight at 8:30
); "I Went to a Marvellous Party" (
Set to Music
); "Nina" (
Sigh No More
); "A Bar on the Piccola Marina" (1954); "Why Must the Show Go On?" (
Together With Music
); "Sail Away" (
Ace of Clubs
i
Sail Away
); i "Zigeuner" (
Bitter Sweet
).
[9]
Bibliografia
[
modifica
]
|
---|
1928?1950
|
- Warner Bros.
/
Charlie Chaplin
(1928)
- Walt Disney
(1932)
- Shirley Temple
(1934)
- D. W. Griffith
(1935)
- The March of Time
/
W. Howard Greene
i
Harold Rosson
(1936)
- Edgar Bergen
/
W. Howard Greene
/ Museum of Modern Art Department of Film /
Mack Sennett
(1937)
- J. Arthur Ball
/
Walt Disney
/
Deanna Durbin
i
Mickey Rooney
/
Gordon Jennings
,
Jan Domela
, Devereaux Jennings, Irmin Roberts, Art Smith,
Farciot Edouart
,
Loyal Griggs
,
Loren L. Ryder
, Harry D. Mills,
Louis Mesenkop
, Walter Oberst /
Oliver T. Marsh
i Allen Davey /
Harry Warner
(1938)
- Douglas Fairbanks
/
Judy Garland
/
William Cameron Menzies
/
Motion Picture Relief Fund
(
Jean Hersholt
,
Ralph Morgan
,
Ralph Block
,
Conrad Nagel
)/
Technicolor Company
(1939)
- Bob Hope
/
Nathan Levinson
(1940)
- Walt Disney
,
William Garity
, John N. A. Hawkins, i
RCA Manufacturing Company
/
Leopold Stokowski
i les seus associats / Rey Scott /
British Ministry of Information
(1941)
- Charles Boyer
/
Noel Coward
/
Metro-Goldwyn-Mayer
(1942)
- George Pal
(1943)
- Bob Hope
/
Margaret O'Brien
(1944)
- Republic Studio,
Daniel J. Bloomberg
, i el Republic Studio Sound Department /
Walter Wanger
/
The House I Live In
/
Peggy Ann Garner
(1945)
- Harold Russell
/
Laurence Olivier
/
Ernst Lubitsch
/
Claude Jarman Jr.
(1946)
- James Baskett
/
Thomas Armat
,
William Nicholas Selig
,
Albert E. Smith
, i
George Kirke Spoor
/
Bill and Coo
/
Shoeshine
(1947)
- Walter Wanger
/
Monsieur Vincent
/
Sid Grauman
/
Adolph Zukor
(1948)
- Jean Hersholt
/
Fred Astaire
/
Cecil B. DeMille
/
El lladre de bicicletes
(1949)
- Louis B. Mayer
/
George Murphy
/
The Walls of Malapaga
(1950)
|
---|
1951?1975
| |
---|
1976?2000
| |
---|
2001?present
| |
---|