Sir
Noel Coward

Biografia
Naixement	(en) Noel Peirce Coward 16 desembre 1899 Teddington (Anglaterra)
Mort	26 marc 1973 (73 anys) Firefly Estate (Jamaica)
Causa de mort	Causes naturals  ( Infart de miocardi )
Sepultura	Firefly Estate
Dades personals
Formacio	Italia Conti Academy of Theatre Arts
Activitat
Camp de treball	Arts esceniques
Ocupacio	actor , actor de teatre , compositor de bandes sonores , compositor de cancons , actor de cinema , director de televisio , director de cinema , agent de la SOE , director de teatre , guionista , productor de cinema , compositor , cantant , dramaturg , lletrista , escriptor , productor
Activitat	1922  ?
Ocupador	MI5 MI6
Carrera militar
Branca militar	Exercit britanic
Instrument	Veu
Obra
Obres destacables Sail Away Words and Music (en) Present Laughter (en)
Localitzacio dels arxius	Divisio de Musica de la Biblioteca del Congres
Familia
Pares	Arthur Sabin Coward   i  Violet Agnes Veitch (en)
Premis   National Board of Review Award a la millor pel·licula   Knight Bachelor   Oscar honorific
Lloc web	noelcoward.com

Noel Coward (angles: Noel Peirce Coward) ( Teddington ,   16 de desembre de 1899   - Firefly Estate ,   26 de marc de 1973 ) va ser un dramaturg , actor i compositor britanic . Va guanyar un Oscar especial el 1942 per la seva contribucio per l'esforc de guerra amb la pel·licula In which we serve . Va ser fet cavaller del regne per la reina Isabel II el 1970.

Per ser un homosexual influent, Noel Coward va ser inclos en el "llibre negre", llista preparada pels nazis que incloia persones que haurien de ser arrestades i assassinades despres de la conquesta del Regne Unit. ^[1]

Biografia [ modifica ]

Coward va neixer el 1899 a Anglaterra, en el suburbi londinenc de Teddington , fill d'Arthur Sabin Coward (1856-1937) i de Violet Agnes Coward (1863?1954), filla de Henry Gordon Veitch, capita de la Royal Navy . Noel era el segon de tres fills, el mes gran dels quals va morir amb sis anys. ^[2] El pare de Coward va tenir dificultats financeres que van reduir la familia a la pobresa. Malgrat les dificultats, Noel Coward va comencar aviat a trepitjar els escenaris; va anar al col·legi del Chapel Royal Choir i va apareixer en alguns concerts amateurs ja a set anys. La seva instruccio va ser irregular, pero es va dedicar a vastes lectures. ^[3]

Encoratjat per la mare, que el va inscriure a una academia de dansa a Londres , ^[4] el primer contracte professional de Coward va ser el paper del Princep Mitilo en la comedia The Goldfish , el gener de 1911. En Present Indicatives , el seu primer llibre de memories, Coward va escriure: ≪Un dia... un petit anunci va apareixer al Daily Mirror... Una certa Miss Lila Field buscava un noi de talent i de bon aspecte per un paper en la seva produccio d'una comedia per nois: The Goldfish . Aixo va posar fi a totes les discussions. Jo era un noi de talent, Deu sol ho sap, i quan em rentava i arreglava, era passable. No hi havia aixi doncs motiu per que Miss Lila Field no em saltes a sobre, i ambdos creiem que hauria estat de veritat boja de deixar escapar una tan magnifica oportunitat≫. ^{[5] [6]}

La seva prosa era aguda, desimbolta, i els esdeveniments van reprendre les modes antiquades del periode victoria i eduardia que, posades habilment en mostra, constitueixen un treball autentic per a l'oient. A Coward es deuen tambe algunes comedies d'actualitat. Entre les seves obres es recorden Bitter sweet , Private Lives , Cavalcade , Blithe Spirit , Easy Virtue , Angels caiguts , Valors relatius .

Moltes de les seves comedies van ser adaptades per la pantalla i per la televisio. Les seves musiques i els seus treballs teatrals van ser utilitzats en moltissimes produccions, sobretot als Estats Units d'America i al Regne Unit, pero tambe per realitzadors i productors francesos, grecs, finlandesos, alemanys, suecs, iugoslaus, italians, hongaresos, espanyols. Ha treballat com a actor amb Stanley Donen , Otto Preminger , Joseph Losey i David Wark Griffith , amb el qual va debutar el 1918.

La seva comedia The Vortex va es va estrenar el 1924 a l'Everyman Theatre de Londres amb Coward (substituit en alguna ocasio de John Gielgud ) traslladant-se el 16 de desembre al Royalty Theatre i el febrer de 1925 al Comedy Theatre i despres al Little Theatre, amb la col·laboracio de l'empresari teatral Charles Blake Cochran . El 16 de setembre va arribar al Henry Miller's Theatre pel Teatre de Broadway arribant a 157 representacions. El 1928 la seva revista This Year of Grace va tenir la primera absoluta amb exit al London Pavilion de Londres i va arribar al Selwyn Theatre pel Teatre de Broadway amb Coward i Beatrice Lillie , arribant a 157 representacions.

El 1929 la seva opereta Bitter Sweet va estrenar-se al Her Majesty's Theatre de Londres amb Alan Napier (conegut com Alfred Pennyworth , el majordom de Batman ), Austin Trevor (conegut com a detectiu Hercule Poirot ) i Robert Newton (conegut com a Long John Silver a L'illa del tresor ), i va arribar a 697 representacions, acabant al Lyceum Theatre promovent la pel·licula Bitter Sweet de W. S. Van Dyke amb Jeanette MacDonald i Nelson Eddy del 1940. Entre els realitzadors que van rodar pel·licules tretes de les comedies de Coward, Alfred Hitchcock , David Lean , Ernst Lubitsch . El 2008, Stephan Elliott va signar la direccio d' Easy Virtue , tret de la comedia de Coward.

Vida privada [ modifica ]

Li van ser atribuides relacions sentimentals amb diverses persones, entre els quals el pintor Philip Streatfeild, el princep Jordi de Kent, Graham Payn , el compositor america Ned Rorem ^[7] i l'actor Laurence Olivier . ^[8]

Carrera [ modifica ]

Pel·licules [ modifica ]

Com actor, Noel Coward va actuar, entre altres, en les seguents pel·licules:

• 1935: The Scoundrel el seu primer paper en el cinema.
• 1942: Sang, suor i llagrimes que va codirigir amb David Lean
• 1950: The Astonished Heart , basat en una obra seva
• 1956: La volta al mon en vuitanta dies (Around the World in 80 Days)
• 1959: El nostre home a l'Havana (Our Man in Havana)
• 1964: Paris When It Sizzles
• 1965: On es la Bunny Lake? (Bunny Lake Is Missing)
• 1969: The Italian Job

Teatre [ modifica ]

Noel Coward es autor de diverses peces de teatre, incloent-hi:

• 1924 The Vortex
• 1925 Fallen Angels i Hay Fever
• 1930 Private Lives
• 1936 Tonight at 8:30 , una col·leccio de nou peces d'un acte que inclou Still Life , la base de la pel·licula Breu encontre de David Lean
• 1933 Design for Living , en que va ser basada la pel·licula d'Ernst Lubitsch
• 1939 Present Laughter
• 1941 Blithe Spirit , en que va ser basada la pel·licula de David Lean
• 1950 Relative Values
• 1956 Nude with a Violin i South Sea Bubble
• 1965 Suite in Three Keys , tres peces l'accio de les quals passa en la mateixa habitacio d'hotel.

Ficcio [ modifica ]

• 1939 To Step Aside (contes)
• 1951 Star Quality (contes)
• 1960 Pomp and Circumstance
• 1964 Pretty Polly Barlow (contes)
• 1967 Bon Voyage (contes)

Musica [ modifica ]

Teatre de revista , musicals , opereta

• London Calling! (1922, 1923), revista de teatre com Ronald Jeans
• On With the Dance (1924, 1925), revista de teatre
• This Year of Grace (1927, 1928), revista de teatre, original de Charles B. Cochran 1928 revista de teatre
• Bitter Sweet (1928, 1929), operetta
• Words and Music (1932), revista de teatre
• Conversation Piece (1933), comedia amb musica
• Operette (1937), musical
• Set to Music (1939), revista (de Broadway Words and Music )
• Sigh No More (1945), revista de teatre
• Pacific 1860 (1946), romance musical
• Ace of Clubs (1949), musical
• After the Ball (1953), musical basada en Lady Windermere's Fan
• Sail Away (1959?61), comedia musical
• The Girl Who Came to Supper (1963), comedia musical basada en The Sleeping Prince
• Oh, Coward! (1972) revista de teatre
• Cowardy Custard (1972) revista de teatre

Cancons

Coward va escriure mes d'un centenar de cancons. El lloc web de la Noel Coward Society mostra per ordre de popularitat:

"I'll See You Again" ( Bitter Sweet ); "Mad Dogs and Englishmen" ( Words and Music ); "If Love Were All" ( Bitter Sweet ); "Someday I'll Find You" ( Private Lives ); "I'll Follow My Secret Heart" ( Conversation Piece ); "London Pride" (1941); "A Room With a View" ( This Year of Grace ); "Mrs Worthington" (1934); "Poor Little Rich Girl" ( On With the Dance ); i "The Stately Homes of England" ( Operetta ). "The Party's Over Now" ( Words and Music ); "Dearest Love" ( Operette ); "Dear Little Cafe" ( Bitter Sweet ); "Parisian Pierrot" ( London Calling! ); "Men About Town" ( Tonight at 8:30 ); "Twentieth Century Blues" ( Cavalcade ); "Uncle Harry" ( Pacific 1860 ); "Don't Let's Be Beastly to the Brothers" (1943); "There Are Bad Times Just Around the Corner" ( Globe Review ); "Dance, Little Lady" ( This Year of Grace ); "Has Anybody Seen Our Ship?" ( Tonight at 8:30 ); "I Went to a Marvellous Party" ( Set to Music ); "Nina" ( Sigh No More ); "A Bar on the Piccola Marina" (1954); "Why Must the Show Go On?" ( Together With Music ); "Sail Away" ( Ace of Clubs i Sail Away ); i "Zigeuner" ( Bitter Sweet ). ^[9]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Noel Coward

• Morley , Sheridan. A talent to amuse : a biography of Noel Coward . Harmondsworth: Penguin, 1974. ISBN 0-14-003863-9 .  
• Hoare , Philip. Noel Coward: A Biography (en angles). Sinclair-Stevenson, 1995. ISBN 978-1-85619-265-1 .  
• Picknett , L. War of the Windsors : a century of unconstitutional monarchy . Edimburg: Mainstream, 2002. ISBN 1-84018-631-3 .  
• Lesley , Cole. The life of Noel Coward . Londres: J. Cape, 1976. ISBN 0-224-01288-6 .