En la meteorologia , un nuvol (var. nugul , nigul ) o broma es un conjunt de gotes d' aigua o cristalls de gel o tots dos alhora a l' atmosfera , sobre de la superficie terrestre. Es distingeix de la boira pel fet que no te contacte amb el terra. ^[1]

Les gotes d'aigua dels nuvols tenen una mida molt mes petita que les gotes de pluja , fet que permet que romanguin en suspensio a l'atmosfera, amb diametres que oscil·len entre 0,001 i 0,1 mil·li metres , segons el tipus de nuvol. ^[1] Als nuvols, cada metre cubic d'aire pot contenir uns 100 milions de gotes. Es habitual que les gotes es puguin mantenir en estat liquid a temperatures ampliament inferiors al punt de congelacio , de fins -30 °C. En aquest cas, s'anomenen gotes superrefredades, els nuvols en nivells mes alts i extremadament freds de l'atmosfera estan formats de cristalls de gel, que poden ser d'una mida d'una desena part del mil·limetre.

Els nuvols densos i gruixuts tenen una reflectivitat del 70% al 95% a traves de tot el rang de la llum visible : consequentment, es veuen de color blanc, almenys des del seu cim. Les gotes del nuvol dispersen la llum eficientment, de manera que la intensitat de la radiacio solar disminueix amb la profunditat dins del nuvol; per aquest motiu, de vegades els nuvols presenten un color gris, o fins i tot mes fosc, en la seva base. Els nuvols prims poden apareixer amb els colors presents al seu voltant o al fons, i els nuvols il·luminats per llum diferent de la blanca, tal com succeeix durant la sortida o la posta de sol , poden estar acolorits corresponentment. En el rang de l' infraroig proper , els nuvols poden apareixer mes foscos perque l'aigua que constitueix les gotes del nuvol absorbeix fortament la radiacio solar a aquestes longituds d'ona .

Formacio dels nuvols [ modifica ]

La formacio dels nuvols es deu a la condensacio i/o sublimacio del vapor d'aigua en forma d'aigua liquida, cristalls de gel i vapor d'aigua sobre petites particules solides, conegudes com a nuclis de condensacio o sublimacio, respectivament. Aquestes particules, o aerosols , sempre son presents a l'atmosfera. ^[2]

Els nuvols es formen quan el vapor d'aigua invisible de l'atmosfera es condensa en gotetes d'aigua visibles o en cristalls de gel. Perque aixo succeeixi, la parcel·la d'aire ha d'estar saturada (no pot contenir mes aigua en estat gasos) i llavors comenca a condensar-se en estat liquid o solid .

Saturacio d'humitat en l'aire [ modifica ]

Hi ha diversos camins per assolir la saturacio:

1. L'aire es refredat per sota del seu punt de saturacio. Aixo succeeix quan l'aire entra en contacte amb una superficie freda o una superficie que s'esta refredant per radiacio, o be quan l'aire es refredat mitjancant una expansio adiabatica (ascens d'aire). Aquest fet es pot donar en les situacions seguents:
   • Al llarg de fronts freds o calids (ascens frontal)
   • Quan l'aire puja per un vessant de la muntanya i es refreda (ascens orografic)
   • Per la conveccio causada per l'escalfament d'una superficie per insolacio (escalfament diurn)
   • Quan bufa aire calent sobre una superficie mes freda, com una porcio d'aigua freda.
2. Els nuvols es poden formar quan dues masses d'aire per sota del punt de saturacio es barregen. Alguns exemples son: la nostra respiracio en un dia fred, les esteles de condensacio dels avions o el mar fumejant.
3. L'aire es troba a la mateixa temperatura pero absorbeix mes vapor d'aigua fins que assoleix el punt de saturacio.

Condensacio del vapor a la barreja de vapor d'aigua i aire [ modifica ]

La majoria de gotes d'aigua es formen quan el vapor es condensa al voltant d'un nucli de condensacio , una minuscula particula de fum, pols, cendra o sal. En condicions de supersaturacio, les mateixes gotes d'aigua poden actuar com a nuclis de condensacio.

Les gotes d'aigua prou grosses per caure a terra son produides de dues maneres. La mes important implica el proces de Bergheron, mitjancant el qual l'aigua superrefredada i els cristalls de gel en un nuvol interaccionen per produir un creixement rapid dels cristalls de gel, que despres precipiten del nuvol i es fonen mentre cauen. Aquest proces tipicament te lloc en nuvols amb cims amb temperatures per sota dels -15 °C.

El segon proces mes important es la ' coalescencia' : col·lisio i captura cap avall de gotes d'aigua, que te lloc en nuvols amb temperatures mes elevades, i que dona lloc a la formacio de gotes cada vegada mes grans, que arriben a tenir un pes suficient per superar els corrents d'aire ascendents i caure com a pluja.

La forma dels nuvols depen, sobretot, de la intensitat del corrent d'aire ascendent i en l' estabilitat atmosferica . En condicions d'inestabilitat domina la conveccio, i es produeixen nuvols desenvolupats verticalment. En condicions d'estabilitat es formen nuvols horitzontalment homogenis.

Tipus i classificacio dels nuvols [ modifica ]

Els nuvols es poden classificar en funcio de la seva altitud o composicio . De totes maneres, la classificacio mes coneguda i adoptada per l' Organitzacio Meteorologica Mundial , (OMM) es la que establi Luke Howard el 1803 , ^[3] tenint en compte la seva aparenca i mecanismes de formacio , es a dir, a les seves caracteristiques fisiques i visuals , i ve recollida en el treball International Cloud Atlas . Els noms cientifics dels nuvols son en llati , i n'existeixen tres generes fonamentals: Nuvols alts, nuvols mitjans i nuvols baixos. ^[4]

La classificacio de Howard dona noms als nuvols utilitzant arrels i prefixos del llati , i en distingeix deu generes, que son els cirrus , cirrocumulus , cirrostratus , altocumulus , altostratus , nimbostratus , estratocumulus , stratus , cumulus i cumulonimbe . ^[5]

Segons la versio en castella de 1993 de l'Atlas Internacional de Nuvols de l'Organitzacio Meteorologica Mundial, un nuvol determinat nomes pot pertanyer a un d'aquests 10 generes. Cada genere es divideix en especies d'acord amb peculiaritats de la seva forma i estructura interna. La disposicio dels elements macroscopics i el grau de transparencia determinen les varietats; una varietat pot ser comu a varios generes. Per a complementar la descripcio d'un nuvol, la OMM tambe defineix una serie de trets suplemetaris i nuvols accessoris. ^[6]

Nuvols alts [ modifica ]

Situats a mes de 7 km d'altura:

• Cirrus (Ci), compost de cristalls de gel i que es caracteritza per bandes primes i fines. A vegades aquests nuvols "de flocs" son tan extenses que virtualment resulten indistingibles una de les altres, formant una fulla o vel anomenat cirrostratus. Algunes vegades la conveccio a altes altituds produeixen una altra forma de cirrus, anomenades Cirrocumulus. Molts cirrus produeixen filaments com brins de cabell fets de cristalls de gel mes pesants que precipiten. Aquestes "ratlles d'estiu", una forma de virga , indiquen la diferencia en el moviment de l'aire (vent tallant) entre la part superior del cirrus i l'aire sota. De vegades els limits d'aquests cirrus es mouen rapidament per sobre d'una capa d'aire, o aquestes "ratlles" es trenquen dins d'una capa mes baixa i mes rapida. Les direccions d'aquests vents poden tambe variar. Els cirrus normalment apareixen a altituds compreses entre els 8 i els 12 km, apareixent nitidament quan falten els vents tallants, donant als nuvols l'aparenca d'una "coma" "," ( cirrus uncinus ), o d'entortolligades, indicacio de turbulencia d'alt nivell. Els cristalls de gel que cauen s'evaporen abans d'arribar a terra. Els cirrus contribueixen tant a atrapar la calor emesa per la Terra cap a l'espai com a reflectir la llum del Sol, en consequencia no esta ben determinat si l'efecte net dels cirrus es d'escalfament o de refredament de la Terra. Moltes de les dificultats tecnologiques per dilucidar aquest fenomen, es en el modelat de l' albedo de nuvols de diferents mides i formes dels cristalls. Vells models tendien a subestimar l'albedo dels cirrus. La millora d'aquests models milloraran les prediccions climatiques . La presencia de molts nuvols cirrus al cel pot ser signe d'un sistema frontal o que una pertorbacio de les capes altes s'aproxima. Els cirrus poden ser tambe romanent d'una tempesta . Grans capes de cirrus i cirrostratus tipicament acompanyen els fluxos en alta altitud d' huracans i tifons . En presencia de cirrus els avions solen desenvolupar esteles persistents o tambe anomenades contrails. Aixo fa que les esteles dels avions siguin un important element a tenir en compte en el canvi del temps .

• Cirrus uncinus el seu nom deriva del llati i significa brins de cabell arrissats Aquests nuvols estan generalment separats en el cel i son molt prims. Es presenten a alcades molt altes, amb temperatures de prop de -40 a -50 ° C . Generalment es veuen quan s'aproximen fronts calids o ocloit . Estan a la troposfera , i significa que una precipitacio atmosferica , normalment pluja , s'aproxima.
• Cirrostratus (Cs), solen presentar-se com una especie de vels blanquinosos fibrosos, de vegades cobrint tot el cel i d'altres nomes en part. Son nuvols molt alts: de 6 a 12 km d'alcada. Els Cirrostratus anuncien pluges que solen apareixer al voltant de 12 hores despres de la seva presencia.
• Cirrocumulus (Cc), es formen a partir de cirrus o Cirrostratus quan aquestes son escalfades suaument des de baix. Aquest proces d'escalfament fa que l'aire s'elevi i es fiqui dins del nuvol. Aquesta es la rao per la qual el Cirrocumulus es troba associat gairebe sempre amb cirrus i al cirrostratus. Si aquest no es el cas, el nuvol es llavors un altocumul. Els cirrocumuls i els altocumuls de vegades llueixen identics, pero, a diferencia dels altocumuls, els cirrocumuls son mes alts i no produeixen ombra. Els cirrocumuls poden mostrar belles corones i iridescencia, especialment si apareixen per sota d'estructures cirriformes lacunosus. El nuvol esta conformat per petites arees blanques i primes, les quals estan compostes per grans o ones molt petites. Com tots els nuvols d'alt nivell, els cirrocumuls estan compostos per cristalls de gel. Aquests cristalls es poden evaporar, apareixent espais entre els nuvols. La mateixa presenta generalment dos sistemes d'ondulacio i marges fibrosos.

Nuvols mitjans [ modifica ]

Situats de 2 km a 7 km d'alcada:

• Altostratus (As), caracteritzats per estar formats per grans lamines, uniformement grisoses, pero d'un to mes clar que el dels nimbostratus i mes fosc que el dels cirrostratus.
• Altocumulus (Ac), que es caracteritza per masses globulars o enrotllaments en capes o pegats, els elements individuals son mes llargs i foscs que els cirrocumulus i mes petits que els estratocumulus.
• Nimbostratus (Ns) formats per capes uniformes, generalment de color gris fosc, aquest tipus de nuvols no sempre es presenta a la mateixa altura, d'aqui al fet que no es pugui considerar nuvol de tipus baix o mitja, pero la seva base solen estar al voltant dels 2000 metres. Els Nimbostratus oculten completament la llum solar i precipiten. Aquestes precipitacions solen ser continues i no molt intenses, a diferencia de nuvols de tipus convectiu.

Nuvols baixos [ modifica ]

Els nuvols baixos estan situats entre la superficie i 2 km d'altitud.

• Estratus (St), format per capes horitzontals amb una base uniforme, en oposicio als "nuvols convectius", que son tan alts com amples. Les formacions d'estratus venen acompanyades de precipitacions amb els nimbostratus. Aquestes formacions a les altituds d'estratus inclouen els altostratus i els cirrostratus.
• Cumulus (Cu), s'assembla a una massa feta de coto fluix, amb tumuls i/o torres, de base aplanada i amb una part superior semblant a la d'una coliflor. Es forma a la troposfera a una altitud mes baixa que l'altocumulus; normalment per sota dels 2,5 km.
  • Cumulus castellanus (Cu cas), es distingeix pel fet que desplega multiples torres cap al seu limit, indicant significatius moviments verticals d'aire. Se'ls anomena aixi a causa de la seva semblanca amb el " merlet " dels castells medievals. Els nuvols Cumulus castellanus s'associen amb la formacio de cumulus torres, o nuvols cumulonimbe , i poden ser un indicador de mal temps. Els nuvols Castellanus son evidencia d'inestabilitat de mitjana atmosfera dins la troposfera , i preanunci de mal temps, si els corrents de conveccio poden connectar amb capes inestables a la troposfera , i el continu desenvolupament de nuvols castellanus poden produir nuvols cumulonimbe i tempestes .
  • Cumulus congestus (Cu co), caracteristics de les arees inestables de l' atmosfera que generen conveccio. No tenen formes punxegudes i es desenvolupen verticalment. Poden ser mes alts que amples, perque son generats per corrents ascendents, arribant a fer, d'extrem a extrem, fins a uns 5 km de gruix.
  • Cumulus fractus (Cu fr) son nuvols petits i fragmentaris, que usualment es troben sota un ambient ennuvolat, formant o havent format part de nuvols mes grans, i generalment tallats per forts vents . Els fractus tenen patrons irregulars, aparentant ser peces de coto, canviant constantment, sovint formant-se i dissipant-se rapidament. No tenen definida la seva base nuvolosa. De vegades son persistents i es formen molt a prop de la superficie. Classes comunes son els cumulus fragmentats sota un port (Scud) i "nuvols marques". En les tempestes electriques, els nuvols fractus es formen frequentment en l'area ascendent on l'aire ha estat refredat per la precipitacio del corrent descendent, d'aquesta manera la condensacio es produeix sota de la coberta de nuvols ambientals. Si les fractus estan pujant i movent-se cap al corrent d'aire vertical, de vegades marcat per una base lliure de pluges, (RFB) o paret nuvolosa , llavors la tempesta electrica esta encara en proces de creixement. Els nuvols fractus son comuns i normalment insignificants, pero, els nuvols fractus precedeixen els nuvols paret, que sovint es formen amb nuvols fractus ascendents. A mes de formar-se en entrada, les fractus tambe es formen en sortida. Es molt comu a la vora davantera d'una tempesta quan aire calent i humit s'aixeca per la rafega davant.
  • Cumulus humilis (Cu hum) Estan formats davant l'ascens d'aire calent, escalfat des del sol, pel sol. Tenen una profunditat limitada (tecnicament mai mostra desenvolupament vertical). Aixo indica que la temperatura dalt de l'atmosfera no permet generar gotes d'aigua. De vegades els Cumulus humilis poden estar acompanyats per altres tipus de nuvols, i quan apareixen indiquen bon temps en les proximes hores.
  • Cumulus mediocris (Cu med) aquest tipus de nuvols no produeixen pluges
• Estratocumulus (Sc) es un nuvol gran, fosc, de masses arrodonides, en grups, alineats, o en ones, els elements individuals son mes grans que els d'Altocumulus, i es presenten a mes baixes altituds, per sota de 2,4 km. Es creen febles corrents convectives generant difuses capes de debils nuvols, a causa de l'aire mes sec i estable que esta per sobre, i impedint el seu desenvolupament vertical. Generalment els estratocumulus no aporten precipitacio o nomes plugims, o neu . Son similars en aparenca als altocumulus i solen confondre's. Una simple prova els distingeix en comparar la mida de les masses individuals o rotlles: apuntant l' index la direccio del nuvol, si es com la mida del polze , es un Altocumulus, si es com tota la ma, es un estratocumuls.
• Cumulonimbe (Cb) son nuvols de gran desenvolupament vertical, compostos de gotes d'aigua als nivells mes baixos i cristalls de gel. Es tracta de l'estadi mes desenvolupat dels nuvols cumuliformes, i es distingeix del Cumulus congestus perque el seu cim conte cristalls de gel. La seva base sol trobar-se a menys de 2 km d'altura mentre que el cim pot arribar a uns 15 a 20 km d' altitud . Aquests nuvols poden produir pluges intenses o calamarsa, a mes de tempestes electriques, especialment quan ja estan plenament desenvolupats.

Nuvols orografics [ modifica ]

Els nuvols orografics ocorren quan una massa d' aire es forcada des d'una zona baixa cap a una altra elevacio mes alta. Mentre la massa d'aire ascendeix s'expandeix i refreda adiabaticament . Aquest aire refredat no admet el mateix vapor d'aigua que admetria a temperatures mes elevades i arriba a la saturacio, creant nuvols.

• Nuvols lenticulars de forma lenticular, com ho indica el seu nom, o de plat o de lent convergent. Aquests nuvols son estacionaris i es formen a grans altituds en zones muntanyoses i aillades d'altres nuvols. Poden presentar aquesta forma nuvols com els Cirrocumulus, Altocumulus ( altocumulus lenticularis ) i estratocumulus. Entre els muntanyencs aquests nuvols son considerats com a presagi de forts vents als cims. Els pilots de planadors continuament busquen aquest tipus de nuvols perque el sistema atmosferic que les forma involucra grans moviments verticals d'aire, i el lloc precis on es troba l'aire ascendent es molt facil de predir observant l'orientacio del nuvol. El record mundial de vol a vela de distancia: 3.000 km, i d'altitud: 14.938 m, es van obtenir amb aquest tipus de nuvols. Els pilots d'aerolinia les eviten a causa de la turbulencia creada en els sistemes de rotor.
• Nuvols de Banner quan hi ha un fort vent, es forma a sotavent de les vessants superiors de les muntanyes aillades, costeruts. Aquest nuvol es similar a la condensacio de les aigues enfront de les puntes de les ales dels avions d'alt rendiment que operen en condicions d'humitat, es creat pels vortexs i edificant locals en l'aire causades per l'aixecament orografic com el vent passa a la muntanya. La mes famosa formacio d'aquests nuvols sol ser de forma rutinaria al cim del Cervino .

Nous nuvols [ modifica ]

Durant el Dia Mundial de la Meteorologia , l'Organitzacio Meteorologica Mundial ( OMM ) publica, en format numeric, l'actualitzacio de l'Atles Internacional de Nuvols. ^[7] Aquest document es una referencia mundial per a l'observacio i la identificacio dels nuvols. Aquest atles es nodreix de centenars d'imatges, enviades per meteorolegs , fotografs i amants dels nuvols de tot el mon, segons relata l'organitzacio en un comunicat. ^[8]

Volutus i flumen [ modifica ]

Els nuvols incideixen sobre les condicions meteorologiques, el sistema climatic i el cicle de l'aigua. En aquesta actualitzacio, l'atles inclou una nova especie: les volutus . Aquests son nuvols enrotllats, masses ennuvolades d'escassa altura en forma de tub que semblen enrotllar-se sobre un eix horitzontal.

En aquesta ocasio, l'organitzacio de les Nacions Unides ha inclos, a mes, el nuvol flumen , un nou nuvol accessori, una formacio especial de vegades considerada com un genere per se. Aquest nuvol es mes conegut com a "cua de castor" i s'associa a les tempestes de forta intensitat que creen supercel·lules.

A part d'aquests tipus, l'atles tambe descriu cinc nous trets complementaris: asperitas , cavum (amb un forat), cauda (o nuvol de cua ), fluctus i murus (o nuvol de mur ).

El mes conegut d'aquests trets es l asperitas , que en llati significa aspror. Aquestes formacions de nuvols semblen la superficie rugosa de la mar vista de baix estant, segons l'organitzacio.

Aquest tret arriba a l'atles gracies a l'associacio britanica Cloud Appreciation Society, que promou l'observacio dels nuvols.

Nuvols d'origen huma [ modifica ]

L'Atles internacional de Nuvols tambe reconeix cinc nous "nuvols especials": cataractagenitus , flammagenitus , homogenitus , silvagenitus i homomutatus .

El sufix "genitus" indica que hi ha factors localitzats que participen en la formacio o el creixement de nuvols mentre que "mutatus" s'afegeix quan aquests factors fan que el nuvol muti a una altra forma.

Aquests nous nuvols s'originen en les grans cascades, per rao de la calor localitzada dels incendis forestals, xemeneies industrials, com per exemple les de centrals nuclears , la saturacio de l'aire per sobre dels boscos i l' esser huma . Per exemple, el mes recognoscible de l'especie "homogenitus" son els contrails , solcs de condensacio produits pels gasos d'escapament dels motors de les aeronaus .

Formacio dels nuvols [ modifica ]

Algunes masses d'aire que componen l'atmosfera terrestre porten entre els seus components significatives quantitats d' aigua que van obtenir a partir de l'evaporacio de l'aigua de mar, rius, llacs, plantes i de la terra humida. Ajuntant-se aixi amb particules de pols o cendres que hi ha a l'aire (nuclis de condensacio).

Aquestes masses d'aire calid i humit tendeixen a elevar-se quan es topen amb una altra massa d'aire fred i sec. Les masses d'aire no es barregen entre si quan xoquen, estan ben delimitades i tendeixen a desplacar-se cap a zones de menor pressio atmosferica . En elevar les masses d'aire calent s'expandeixen al trobar menor pressio a les altures, d'acord amb la llei dels gasos ideals , disminueix tambe la seva temperatura. Aixo causa que l'aigua que contenen aquestes masses d'aire es condensi formant nuvols.

Quan la massa d'aire calid i humit es forcada a pujar molt alt a la troposfera es refreda de tal manera que es formen nuvols de cristalls de gel, anomenats cirrus, cirrostratus o cirrocumulus. A menor altitud es formen els nuvols de gotes d'aigua, com son els altostratus, altocumulus que generalment acompanyen els fronts calids , igual que els estratus de menor altitud.

Els cumulus , en canvi, acompanyen els fronts freds . Aquests nuvols tendeixen a creixer de forma vertical fins a arribar a formar masses d'alcada coneguts com a cumulonimbe. Aquests nuvols de tempesta amaguen al seu interior un sistema de remolins, ascendents a l'interior, i descendents a l'exterior. Si es donen les condicions adequades, aquests remolins poden arribar fins a terra en forma de tornados .

L'electricitat estatica generada pel moviment d'aquests remolins dins d'aquests nuvols es una possible causa de les tronades .

En planetes diferents de la Terra els nuvols poden estar compostos d'altre material.

Els nuvols de Venus estan fets de gotes d'acid sulfuric. Mart posseeix nuvols d'aigua i de dioxid de carboni. Tita esta coberta d'una densa boira d'hidrocarburs la qual oculta nuvols de meta. Els planetes gegants Jupiter i Saturn tenen nuvols superiors d'amoniac i posseeixen nuvols intermedis de hidrosulfur d'amoni i nuvols profunds d'aigua. Ura i Neptu posseeixen possiblement nuvols profunds analogues a les jovianas i posseeixen nuvols superiors de meta.

Cel ennuvolat [ modifica ]

Hi ha una escala per mesurar el grau de visibilitat del cel segons la quantitat de nuvols que s'acumula en una zona, la qual te per unitat de mesura l'octa: ^[9]

• 0 = no es veuen nuvols
• 1 = algun nuvol dispers
• 2 = pocs nuvols i esfilagarsats
• 3 = pocs nuvols pero amb tendencia a acumular-se
• 4 = mig cel tapat
• 5 = bastants nuvols
• 6 = practicament tot el cel cobert
• 7 = alguna clariana petita
• 8 = cap clariana
• 9 = cel invisible, boira abundant

Colors [ modifica ]

Iridescencia

La iridescencia es un fenomen optic caracteritzat com la propietat de certes superficies en les quals el to de la llum varia d'acord amb l' angle des del qual s'observa la superficie, com en les taques d'oli, les bombolles de sabo, les ales d'una papallona i els nuvols. La iridescencia es causada per multiples reflexions de la llum en multiples superficies semitransparents, on els subsequents canvis de fase i interferencia de les reflexions modulen la llum incident per l'amplificacio o atenuacio de les diferents frequencies .

El color d'un nuvol, vist des de la terra, ens diu molt sobre el que esta passant dins del nuvol. El nuvol es compost per petites particules d'aigua liquida o cristalls de gel que formen un conjunt forca dens, tant que la llum del sol es reflectida cap a fora, donant als nuvols el seu color blanc caracteristic. Quant un nuvol madura, les gotes poden combinar-se per produir gotes mes grans, que poden tornar-se a combinar fins a formar gotes prou grans per caure en forma de pluja . Mitjancant aquest proces d'acumulacio, l'espai entre les gotes es fa cada vegada mes gran, permetent que la llum penetri mes en l'interior del nuvol. Quan el nuvol es prou gran i hi ha prou espai entre les gotes, un percentatge de la llum que entra en el nuvol no es reflecteix, sino que s' absorbeix . Aquest proces de reflexio / absorcio es el que fa que la gamma de colors dels nuvols oscil·li entre el blanc i el gris fosc, apareixent diferents graus de tons grisos, depenent de la quantitat de llum reflectida o absorbida.

Aixi mateix tambe es donen altres tonalitats de colors: tons blavosos-grisencs son fruit de la dispersio de la llum dins del nuvol. En l'espectre visible, blau i verd es troben a l'extrem curt de longituds d'ona de llum visible, mentre que vermell i groc es troben a l'extrem llarg.

Es produeix un to verdos quan la llum solar es dispersada pel gel contingut en el nuvol. Un nuvol cumulonimbe verd es un senyal que indica imminents pluges fortes, calamarsa, vents forts i possibles tornados.

Tot i que son poc corrents tambe trobem nuvols de colors groguencs; aquestes tonalitats se solen donar a causa de particules de fum que son arrossegades pels nuvols, solen donar-se en temporades d'incendis forestals.

Les tonalitats vermelles, taronges i rosades es produeixen gairebe completament a la sortida o a la posta del sol i son el resultat de la dispersio de la llum solar per part de l' atmosfera . Els nuvols reflecteixen els raigs del sol, en un efecte que es molt similar al d'il·luminar un llencol blanc amb una llum vermella.

Vida als nuvols [ modifica ]

Els nuvols no son mes que petites gotes o petits cristalls de gel, massa lleugers encara per caure en forma de pluja o neu. Primerament l'aigua s'evapora dels mars en forma d'humitat que va ascendint amb l'aire calent. A mesura que puja, la temperatura disminueix i les molecules d'aigua comencen a condensar. Pero per fer-ho, necessiten un punt inicial on comencar a unir-se. Es el que s'anomena nucli de condensacio . Dits nuclis de condensacio solen ser formats per particules en suspensio (sals, pols, etc.). Segons com siguin els nuclis de condensacio, les gotes o els cristalls de gel es formaran d'una manera o altra i el desti final del nuvol pot ser diferent.

Sobre unes analisis fetes a diferents cristalls recollits dels nuvols la meitat dels nuclis de condensacio recollits van ser particules de pols, restes de terra portada pel vent. Pero un terc va ser material biologic bacteris , espores, virus . ^[10]

Part de les mostres que es van analitzar al cel de l'estat de Wyoming (Estats Units) contenien restes minerals provinents de l'Asia. ^[10]

En altres planetes [ modifica ]

Dins del nostre sistema solar , qualsevol planeta o lluna amb atmosfera tambe te nuvols. Els nuvols de Venus estan formats per gotes d' acid sulfuric . Mart te nuvols alts prims d'aigua gelada. Tant Jupiter com Saturn tenen una capa exterior composta per nuvols d'amoniac, una capa intermedia de nuvols de hidrosulfur d'amoniac , i una capa interior de nuvols d'aigua. Ura i Neptu tenen atmosferes ennuvolades on predomina el gas meta .

La lluna de Saturn Tita te nuvols que es creu que es componen en gran part per gotes de meta liquid. La sonda espacial Cassini-Huygens evidencia l'existencia de fluids a Tita amb llacs prop dels pols i canals fluvials a la superficie de la lluna.

Observacio dels nuvols [ modifica ]

Les condicions especifiques d'observacio necessaries per a la definicio dels nuvols son aquestes:

• Que l'observador sigui en la superficie de la Terra o de la mar
• L'aire es clar i no hi ha fenomens com boira, boirina, pols, fum, etc.
• El Sol esta prou alt per a fornir una bona llum i una bona color.
• Els nuvols han d'estar per sobre de l'horitzo.

Els passos a seguir per a observar els nuvols son:

• Estimar o mesurar la quantitat total de nuvols.
• Identificar per genere, especie, varietat, tret complementari, nuvols accessoris, nuvols mare i qualsevol altre aspecte associat amb el nuvol.
• Calcular o mesurar l'altura del nuvol.
• Estimar la direccio del seu moviment.

Els nuvols a la cultura [ modifica ]

El nuvol es va creure durant molt de temps l'habitat dels deus encarregats del cel o del clima, especialment les divinitats encarregades dels llamps o del vent , com el Tessub hurrita, Zeus, els anemoi dependents d' Eol (fill d'Hipotes) o Vayu, del panteo hindu. Posteriorment es va representar aquesta forca com una cara que emergia entre els nuvols, bufant (a l'art a vegades apareix com un querubi ). Per als xinesos hi ha uns nuvols sagrats que sorgeixen com a manifestacio de la unio dels elements masculi i femeni al cel, una altra prova de l'harmonia del cosmos.

Malgrat ser formats de vapor, en la imaginacio popular son solids i com a tal poden ser vehicle d' angels i essers sobrenaturals, aixi en pintura es representa sovint deus o els seus enviats muntats o navegant sobre els nuvols. Tambe Son Goku de Bola de Drac es desplaca de vegades a sobre d'un nuvol.

Noms populars [ modifica ]

• Bandera : Nuvol que es forma a sotavent muntanyes molt altes en dies de vent fort. Sembla produit per un fenomen de depressio barometrica local i pel refredament subseguent. ^[11]
• Barda : Nuvol, que igual que l'anterior es forma a sotavent, es ajagut al llarg de la carena d'una serralada. Sol esser el limit final d'una zona de nebulositat orografica. ^[12]
• Basseta : Es diu dels nuvols petits, rodons i blanquinosos. Es creu que assenyalen pluja. ^[13]
• Cabasset : Es diu dels nuvols distribuits en petites capes blanques. ^[14]
• Cabreta : Es diu del nuvol petit que fa estol ^[15]
• Cap de nuvol : Es diu del nuvol fragmentat que provoca una pluja curta o gotellada. ^[16]
• Caputxa : Es diu de la nuvolada en forma de cofia que a vegades se situa al cim de les muntanyes altes. ^[17]
• Castell : S'anomena aixi a una acumulacio de nuvols ^[18]
• Cella : Es diu del nuvol prim i allargassat que se situa sobre un punt ^[19]
• Lliso : Es diu del nuvol petit que hi ha despres d'un nuvolat. ^[20]
• Plujos : Dit dels nuvols que porten pluja. ^[21]

Albert Manent publica (algunes postumament) diverses monografies intitulades "Els noms populars dels nuvols, boires i vents de + [el nom d'una comarca o regio catalana]". Hi ha volums dedicats al Valles Occidental, Valles Oriental, el Maresme, el Penedes (Alt i Baix Penedes i Garraf), la Ribera d'Ebre i Terra Alta, el Camp de Tarragona i Priorat, les Garrigues, la Selva, l'Urgell, la Conca de Barbera, el Barcelones i Solsones, el Baix Ebre i Baix Llobregat, el Baix Emporda.

Vegeu tambe [ modifica ]

• Pols interestel·lar
• Antroponuvol
• Nefoscopi
• Atles Internacional dels Nuvols i dels Estats del Cel

Referencies [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viquidites

Viccionari