Mossul

?????? (ar)
Localitzacio
36° 22′ N, 43° 07′ E  /  36.37°N , 43.12°E  / 36.37; 43.12
Estat desaparegut	Regne de l'Iraq
Governacio	Governacio de Ninive
Capital de	Governacio de Ninive zengites vilayat de Mossul
Poblacio humana
Poblacio	1.792.000 (2023) (9.955,56 hab./km² )
Geografia
Superficie	180 km²
Banyat per	Tigris
Altitud	223 m
Dades historiques
Anterior	Ninive
Esdeveniment clau 20 octubre 1743 Siege of Mosul (en) 10 juny 2014 ISIS occupation of Mosul (en) 16 octubre 2016 Batalla de Mosul
Organitzacio politica
• Cap de govern	list of Emirs of Mosul (en)
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+03:00
Prefix telefonic	60 i 40
Altres
Agermanament amb	Filadelfia

Mossul ( arab : ?????? , al-Mawsil ; kurd : ???? , Musil ; siriac : ????? , Ninwa ; turc : Musul ) es una ciutat de l' Iraq , capital de la governacio ( mu??fa?a ) de Ninive . En arab, es diu Al-Mawsil , que ve de wasala ('unio de bracos de riu') per estar situada en una unio de bracos de riu prop del Tigris . Actualment (desembre 2005), la seva poblacio, a manca d'estadistiques oficials, s'avalua en un milio i mig de persones. La poblacio kurda ha recuperat pes en els ultims dos anys dins la ciutat, pero hi son majoria els arabs.

Situada a 396 km al nord-oest de Bagdad , es la tercera ciutat mes gran de l'Iraq, despres de la capital i Bassora . La mussolina , molt de temps fabricada aqui, s'anomena aixi per a aquesta ciutat. Un altre producte historicament important de l'area es el marbre de Mossul. La ciutat tambe inclou la Universitat de Mossul , un dels centres educatius i d'investigacio mes grans a l'Iraq i l' Orient Mitja .

L'economia esta basada en els jaciments de petroli , i per la seva localitzacio en un, es un nus de comunicacions i un centre comercial. La ciutat vella, emmurallada en semicercle, es l'estampa d'una ciutat turca del segle  xix . Objecte de litigi entre l'Iraq i Turquia , el territori de Mossul fou atribuit finalment el 1925 a l'Iraq per la Societat de Nacions . A l'altra banda del riu, hi ha les ruines de Ninive . ^[1]

Etimologia [ modifica ]

L'any 401, l'historiador grec Xenofont esmenta en els seus registres expedicionaris ( Anabasi ) per primera vegada a la xicoteta poblacio de Mepsila (Μ?πσιλα), sobre el riu Tigris , prop d'on esta avui dia el Mossul modern. ^[2] Pot ser mes segur identificar Mepsila amb el lloc Iski Mossul ("antiga Mossul"), uns 20 quilometres al nord de l'actual Mossul, on sis segles despres de l'informe de Xenofont es va construir la ciutat persa sassanida de Budh-Ardhash?r. Siga com siga, el nom Mepsila es sens dubte l'arrel del nom modern de Mossul, tot i que en la seua forma metatetica.

En idioma arab, Mawsil significa "punt de connexio" o "lloc d'enllac". Mossul tambe es anomenada al-Faiha (el Paradis), al-Kha?rah (el Verd) i al-Hadbah (el Gep). A vegades es descrita com ≪La Perla del Nord≫ ^[3] o ≪La Ciutat del Milio de Soldats≫. ^[4]

Edificis i monuments [ modifica ]

• Museu de Mossul.
• Casa de Mossul.
• Mesquita omeia (construida el 640).
• Minaret Al-Hadba.
• Gran Mesquita d'Al-Nuri , construida per Nur-ad-Din el 1172, destruida el juliol de 2017 per Estat Islamic . ^[5]
• Mesquita Mujahidi (segle  xii ).
• Mesquita del profeta Jerjis (Jordi) i tomba d'Al-Hur ben Yusef.
• Mashad Yahya Abul Kassem (segle  xiii ).
• Castell de Bash Tapia , fortalesa militar del segle  xii .
• Palau Negre (Kara Serai), palau de Badr al-Din Lulu.
• Esglesia Shamoun Al-Safa (sant Pere) del segle  ix .
• Esglesia siria ortodoxa Mar Toma (sant Tomas) del segle  viii .
• Esglesia caldea Mar Petion, del segle  x .
• Esglesia al-Tahira ('La Immaculada') segle  vii , i reconstruida el 1743.
• Esglesia Mar Hudeni, segle  x .
• Monestir de Mar Elia (sant Elies), segle  vi , destruit el gener de 2016 per Estat Islamic. ^[6]
• Monestir de Mar Gurgis (sant Jordi), segle  xvii .
• Monestir de Mar Mattai (sant Mateu).
• Monestir de Mar Behnam (monestir de la Cisterna), del segle  xii o XIII.
• Esglesia catolica romana.
• Monestir de Sant Elies.

Historia [ modifica ]

La tradicio musulmana en fa fundador Rewand ben Bewarasp Adjdahak, durant l' Imperi Persa i el seu nom inicial hauria estat Khawlan . Era seu d'un satrapa que portava el titol de Budh-Ardashiranshah i la vila s'hauria dit Budh-Ardashir . Un escriptor arab diu que el rei persa Kavadh li va donar el nom de Bih-Hormiz-Kawadh . Apareix al segle  vi com a cap de la metropoli d'Athur, successora de Ninive , on des del 554 s'hi havia establert un bisbe nestoria. Raban Ishoyahbh hi va fundar el 570 un convent a la riba occidental del Tigris enfront de Ninive, que despres va quedar rodejat d'edificis i va esdevenir fortalesa. La regio cap a l'oest i el sud es deia Adiabene , i cap al nord es deia Beth Nuhadhra .

L'any 641 , Utba ben Farkad va ocupar Ninive (despres anomenada Tall al-Tawba ) i tot seguit la guarnicio de la fortalesa a l'altre costat del Tigris es va rendir. Utba s'hi va establir com a governador. Pero, poc despres, fou substituit per Harthama ben Arfadja. Sota el domini d'Al-Bariki, s'hi van instal·lar els arabs i va esdevenir ciutat militar ( misr ) i es va construir una gran mesquita . Harthama va donar el govern de la ciutat al seu fill Said i, segons unes fonts, a son germa Muhammad ben Arfadja, al qual va fer governador de la Djazira i Armenia , mentre que d'altres diuen que el seu germa fou governador de l' Azerbaidjan i Mossul. Ibn Talib, un dels seus lloctinents a Mossul, va construir les muralles i va engrandir la ciutat i amb les seves construccions Mossul va esdevenir la capital de la Djazira .

A la mort de Mutawakkil el kharigita , Musawir es va apoderar de la regio i va establir la seva seu a Al-Haditha. El governador de Mossul, el khuzaita Akaba ben Muhammad, fou deposat el 868 pel taghlibita Ayyub ben Ahmad, que va deixar com a governador el seu fill Hasan ben Ayyub. Poc despres, se'n van apoderar els azidites dirigits per Abd Allah ben Sulayman, que la va perdre davant el kharigita Musawir. El califa al-Mutamid en va nomenar governador el general turc Asatigin, que poc despres hi va enviar el seu fill Azkutigin, el qual fou expulsat pels habitants que van posar al front del govern Yahya ben Sulayman. Asatigin va enviar llavors Al-Haytham ben Abd Allah, pero fou rebutjat en el seu atac, i llavors hi van enviar el taghlibita Ishak ben Ayyub, que la va ocupar; entre les tropes que van entrar a la ciutat, hi havia Hamdan ben Hamdun. Poc despres, els habitants es van tornar a revoltar i Ishak fou expulsat. El 874 o 875 , el califa al-Mutamid va nomenar el taghlibita Khidr ben Ahmad i el 880 Ishak ben Kundadj, que va morir el 891 . El seu fill Muhammad ben Ishak va nomenar governador de la ciutat Harun ben Sulayman, que en fou expulsat per una altra revolta dels habitants, que van posar al front Harun ben Abd Allah i Hamdan ben Hamdun. Harun ben Sulayman va cridar en ajut als Banu Shayban , que van assetjar la ciutat i finalment la van ocupar, i Muhammad ben Ishak va tornar al carrec, pero en fou deposat poc despres pel cap kurd Ali ben Dawud. El 892 , el califa al-Mutadid va nomenar Hamdan ben Hamdun, pero el 895 es va revoltar i quan el califa hi va enviar un exercit, va fugir i el seu fill Husayn es va sotmetre. (Vegeu hamdanides .)

El general Nasr la va tenir un temps i es va enfrontar amb el kharigita Harun, que fou derrotat i va fugir al desert. El governador Tuktamir fou empresonat pel califa i nomenat Hasan ben Ali, que va enviar contra els kharigites Husayn ben Hamdan, que el va fer presoner el 896 i la familia va tornar a tenir la confianca del califa. El 905 , sent la regio objecte d'atacs kurds , el califa va enviar l'hamdanida Abul Haydja Abd Allah, germa d'Husayn, que tenia el suport dels taghlibides de la regio (els hamdanides pertanyien a la tribu dels Banu Taghlib ). Abul Haydja va arribar a Mossul l'octubre del 906 i el 907 va derrotar els kurds, que estaven dirigits per Muhammad ben Bilal. Des de llavors, els hamdanides van governar a Mossul, primer com a governadors del califa , i des del 929 com a emirs independents.

El 996 , Mossul va passar als ukaylides de la tribu dels Banu Kab , encapcalats per Husam al-Dawla al-Mukallad, que fou reconegut pels buwayhides i que va dominar un territori que anava fins a Tauk o Dakuka, Al-Madain i Kufa . El 1095 , fou ocupada pels seljucides i el 321 de l'hegira ( 1127 - 1128 ) l' atabek Imad ad-Din Zengi es va fer independent, i fou governada per la dinastia zengita o zangita. El 1182 , el zengita Iss al-Din Masud I fou assetjat per Saladi a Mossul i altra vegada el 1185 , sense exit, pero finalment, amb la pau, els zengites es van reconeixer vassalls dels aiubides .

El visir Mudjahid al-Din karimaz fou el verdader governant de la regio fins a la seva mort el 1199 , i el va succeir el seu fill Badr al-Din Lulu, primer com a visir zengita i despres ( 1234 ) com a emir independent. El 1245 es va sotmetre a Hulagu. El 1260 , el seu fill Malik al-Salih es va aliar a Baybars d' Egipte i els mongols van atacar Mossul, que fou saquejada ( 1261 ) i el mateix emir va morir en la lluita.

Va quedar sota govern dels Il-kan . El djalayarida Sultan Shaykh Uways va incorporar Mossul als seus dominis el 766 de l'hegira ( 1364 - 1365 ). Despres, va caure en mans de Tamerla , que la va enriquir; el seu governador de la Djazira fou Baba al-Din Kara Uthman, que va fundar la dinastia dels Kara Koyunlu , que la va posseir el segle  xv , fins que fou ocupada pels safavides el 1508 , despres de la conquesta de Bagdad . El 1535 , fou ocupada per Solima I el Magnific , solda otoma , que va nomenar governador Sayyid Ahmad ben Umar. Des del 1592 , es coneix la llista completa de pashas del sandjak de Mossul depenent del vilayat de Djazira; els governadors duraven, en general, poc de temps (entre 1638 i 1700 , foren 48 pashas). Malgrat formar part de l' Imperi Otoma , durant els quatre segles de domini otoma Mossul va ser considerat "el districte mes independent" d'Orient Mitja, seguint el model roma de domini indirecte a traves de notables locals. ^[7]

El 1743 , fou assetjada per Nadir Shah, pero Husayn Djalili, el governador, el va rebutjar. Des de llavors, el pashalik fou en mans de la seva familia (d'origen cristia), que va governar amb autonomia amb Abd al-Dajlil i els seus successors. Husayn ben Ismal en fou pasha vuit vegades. El 1834 , el solda va posar fi als derebeys i va acabar amb l'autonomia i va destituir el pasha Yahya ben Numan al-Djalili.

El 1879 , fou feta cap d'un wilayat anomenat Mossul amb els kadas de Mossul, Kirkuk . Arbil i Sulaymaniyya , pero el 1895 els turcs n'havien perdut el control real i el cap kurd Mustafa ?alabi Sabundji hi va regnar com a sobira fins al 1911 . A finals d'octubre del 1918 fou ocupada pels britanics i, encara que la regio havia de ser lliurada a Franca com establien els acords de Sykes-Picot del 1916 , Clemenceau va acceptar que fos unida a l'Iraq ( desembre del 1918 ), a peticio de Lloyd-George, el primer ministre britanic. Amb la conferencia de San Remo de l' abril del 1920 , la regio fou posada sota mandat britanic i la Societat de Nacions ho va confirmar el 1925 . ^[1] El vilayat fou dividit en 4 provincies: Mossul, Kirkuk, Arbil i Sulaymaniyya.

El marc del 1959 , els notables locals i part de les forces armades van intentar enderrocar el president general Abd al-Karim Kasim, pero van fracassar. El 1969 , la provincia de Mossul fou dividida en dos districtes, Niniveh i Duhuk .

En els anys vuitanta, el regim de Saddam Hussein va comencar una politica d'arabitzacio que en els seguents vint anys va alterar la relacio etnica de la ciutat, abans favorable als kurds , a favor dels arabs . La ciutat tambe tenia una forta minoria de turcmans , i una minoria assiria . La politica, pero, no fou d'abast massiu fins despres del 1991 .

El 1991 , despres de la Guerra del Golf (1990- 1991 ), els kurds es van revoltar i es van acostar a Mossul. La regio al nord de la ciutat va quedar sota domini dels grups insurgents kurds, pero la ciutat i la zona del sud va romandre en mans del govern iraquia, pero dins d'una zona d'exclusio aeria, on els vols militars iraquians estaven prohibits i la zona aeria estava sota vigilancia d'avions americans i britanics. La politica d'arabitzacio es va intensificar i molts kurds foren expulsats de la ciutat, i les cases que deixaven buides eren ocupades per arabs. El cinque cos de l'exercit iraquia es va estacionar a la ciutat.

Despres de la invasio americana del 2003 a l'Iraq, Mossul fou ocupada pels kurds l' 11 d'abril , dos dies despres de Bagdad , quan ja havia estat abandonada per l'exercit, i es van apoderar de tot l'armament i de la infraestructura essencial. L'endema, un comite local es va fer carrec del poder fins a l'arribada dels americans a les seguents hores. La 101 divisio aerotransportada es va establir a la ciutat sota la direccio del general Petraeus.

El fill de Sadam, Qusay Hussein , es va refugiar a la ciutat i s'hi va amagar, pero va morir en una operacio de les forces americanes el 22 de juliol del 2003 . ^[8] El novembre del 2004 , la policia iraquiana es va revoltar i va lliurar la ciutat a les milicies sunnites , pero el desembre els kurds i americans tornaven a tenir el control de la ciutat. Els americans van patir nombrosos atacs, el mes mortifer el del 21 de desembre del 2004 , en que van morir 44 empleats de seguretat (i 72 en foren ferits) en l'atac al menjador de la base de Marez, a l'aeroport de Mossul.

El 14 d'agost del 2007, quatre explosions sincronitzades a la mateixa hora van causar el caos a prop de la ciutat de Mossul, a Qahataniya , a 120 km a l'oest, amb 500 morts i mes de 375 ferits. Les victimes foren de la secta yazidis , una antiga minoria religiosa kurda , que els fonamentalistes sunnites consideren infidels. Fou el pitjor atemptat a l'Iraq despres de la caiguda de Saddam .

El juny de 2014, el grup gihadista conegut com a Estat Islamic de l'Iraq i el Llevant va capturar la ciutat i va iniciar una politica de conversions forcoses, persecucions, expulsions i execucions contra la poblacio de diverses confessions no musulmanes, com ara cristians o iazidites. ^[9] El 27 de febrer de 2015, el Museu de Mossul va ser atacat per Estat Islamic , que va destruir obres d'art mil·lenaries, moltes d'elles de procedencia assiria , i van atacar biblioteques i col·leccions de manuscrits. ^[10] Despres de huit mesos d'enfrontaments amb les forces governamentals iraquianes per recapturar la ciutat ( Batalla de Mossul 2016-2017 ), el 9 de juliol el primer ministre Haider al-Abadi va declarar la victoria total sobre Estat Islamic a la ciutat i el seu alliberament. ^[11]

Referencies [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Hamdanides .
• Uqaylides .
• Atabegs de Mossul (seljucides).
• Zengites .
• Batalla de Mossul (2016) .
• Biblioteca de Mossul .

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Mossul

• ≪Mosul≫ , article en el lloc web Atlas Tours (angles)
• Mapa detallat de Mossul de la National Imagery and Mapping Agency