Mongols

Tipus	etnia
Poblacio total	10.000.000
Llengua	mongol
Religio	budisme , islam , xamanisme , cristianisme ortodox , protestantisme , budisme a Mongolia , tengrianisme , protestantisme a Mongolia i catolicisme a Mongolia
Part de	pobles mongolics
Eponim	tribu mongol
Geografia
Originari de	Buriatia (Russia) , Calmuquia (Russia) , oblast d'Irkutsk (Russia) i krai de Zabaikalie (Russia)
Estat	Republica Popular de la Xina , Mongolia i Russia

Els mongols (en mongol : Mongγol ; mongol cirilic: Монгол Mongol ) son un grup etnic originari de la Mongolia actual, Russia i la Republica Popular de la Xina , principalment en el que avui dia es la regio autonoma de Mongolia interior i les republiques Buriatia , Kalmukia , Tuva i Yakutia de la Federacio Russa . L'any 2004, eren uns 8.500.000 i parlen l'idioma mongol .

Aproximadament, 2,3 milions de mongols viuen a Mongolia, 4 milions a Mongolia interior i altres dos milions a les provincies veines. Alguns grups etnics del nord de la Xina i Russia estan estretament relacionats amb els mongols: els daur, els bryat, els evenki , els dorbod, els tuvans i els calmucs . A la Xina ( Mongolia interior ) i Russia ( Tuva , Buriatia i Calmuquia ) n'hi ha deu milions. En un sentit general, el nom inclou tots els que parlen mongol, i en sentit ampli els mongols inclouen tots els grups que parlen llengues mongoliques, com els calmucs . El seu nom apareix al segle VIII i, al segle  xiii , van fundar el gran Imperi Mongol sota Genguis Kan , en part format per la unio de tribus mongoles i turques.

Les tribus seguents son considerades mongoles: tumed , txahar , ordos , bargut (o barga ), altai uriankhai , buriats , dorbod (dorvod, dorbed), torguud , dariganga , uzemchin (o uzumchin), bayid , khoton , myangad (mingad), zakhchin (zakchin), darkhad , i oirats (o oolds o olots). La majoria de la poblacio de Mongolia son mongols (uns 3,2 milions). ^[1] A la Xina, viuen uns 7 milions de mongols. ^[2] Altres grups mongols son els daur , monguor , dongxiang , bonan i, en part, els uigurs (reconeguts com a nacionalitat separada). A Russia, hi ha els buriats , oirats ( altais ) i calmucs . El poble de Tuva o uriankhai , tot i ser mongol, parla una llengua turca.

Historia [ modifica ]

Gengis Khan [ modifica ]

Originariament, els mongols van ser una confederacio de tribus que s'enfrontaren a les confederacions dels tartars, kerait , markit i naimans . Posteriorment, van ser nomes una divisio del que avui en dia anomenem la nacio mongol . Gengis Khan unifica el poble mongol absorbint les altres confederacions i el terme mongol es comenca a utilitzar per a designar-los a tots. Tot i que no eren gaire nombrosos (uns 200.000 en l'auge del seu imperi), els mongols van tenir gran importancia en la historia euroasiatica. Sota el lideratge de Gengis Khan, els mongols van crear el segon major imperi de la historia, governant 35 milions de km² i mes de 100 milions de persones, gairebe igual que l'Imperi britanic. En el moment de maxima extensio, l'Imperi mongol s'estenia des de Corea fins a Hongria i incloia Afganistan , Pakistan , Georgia , Armenia , Azerbaidjan , Persia , Turquia , Russia , la Xina i gran part de l' Orient Mitja .

Els mongols eren un poble nomada, estretament relacionat amb les tribus turqueses . No obstant aixo, cap d'aquestes civilitzacions, tret del Califat de Bagdad , forma part d'un estat central poderos. Asia, Russia i Orient Mitja declinaven els regnes o les ciutats estatals. Prenent la iniciativa de manera estrategica, els mongols van explotar el seu poder, enllacant aquestes arees en una xarxa de comerc que servia de suport mutu.

Els mongols van dependre de manera destacada d'aquest comerc amb els habitants de les ciutats, pero no van dubtar a assaltar els pobles en temps dificils. Com a nomades, no podien acumular provisions per als temps durs o per donar suport als artesans. Quan el comerc amb el nord de la Xina es redui en els anys 1200, poc despres que Gengis Khan arribes al poder, els mongols van recuperar la tradicio d'obtenir els bens amb assalts al nord de la Xina.

Pero l'expansio militar dels mongols no fou nomes una part de la seva llarga tradicio com a saquejadors. Al contrari, la unificacio de les tribus mongols per part de Gengis Khan va fer que es convertis en una possibilitat i una necessitat. Aixo es deu al fet que, en la cultura mongol de l'epoca, la gent respectava els liders politics pero, sobretot, valoraven els que demostraven les seves virtuts en el combat.

Els arquers mongols usaven fletxes xiuladores per fer senyalitzacions, fletxes capaces de travessar armadures i, fins i tot, fletxes acabades en granades. Una de les tactiques de Gengis Khan consistia a calar foc a animals vius, com elefants i cavalls, per despres enviar-los a tota carrera contra les linies enemigues. Els mongols foren els primers a utilitzar la polvora com a arma de guerra.

Les conquestes per a ells no comportaven la subordinacio d'altres cultures a l'estil de vida nomada. Al contrari, les conquestes estaven lligades a la destruccio en el cas que s'oferis resistencia. Si ningu s'oposava, els mongols deixaven la ciutat no sense abans exigir als ciutadans que abonessin els seus tributs. Com a nomada, Gengis Khan no entenia els beneficis de residir en una ciutat d'una manera estable.

A mesura que els mongols augmentaven de poder, els assessors van aconsellar a Gengis Khan construir un imperi de vassalls. Si als ciutadans de les ciutats se'ls permetia continuar amb el seu estil de vida, podrien produir mes aliments i productes, una part dels quals haurien de ser abonats al Kan en concepte d'impostos. El Khan va acceptar-ho, i grava els ciutadans amb un impost del 10%, pero permetent-los continuar amb la seva cultura. Fins a l'any 1225, els mongols van seguir expandint-se per Asia occidental, Persia, Turquia i Russia.

Costums [ modifica ]

Els mongols tenien per costum usar la mateixa vestimenta tant homes com dones, la qual cosa feia dificil diferenciar-los. A partir dels tres anys, als nens mongols se'ls lligava sovint als cavalls per ensenyar-los a muntar.

Pel que fa a costums matrimonials, eren prou diferents dels occidentals. Podien unir-se entre parents; un home podia casar-se amb la seva germana, pero nomes per part paterna, i amb la dona del seu pare despres de la mort d'aquest. A mes, el germa menor, despres de la mort del major, estava obligat a casar-se amb la seva cunyada.

En la seva condicio de poble nomada, solien viure en tendes de campanya fetes de pell de cavall. A aquest tipus d'habitatge, se li coneix amb el nom de iurta .

Pel que fa a l'alimentacio, menjaven carn de cavall, gos, llop i de guineu, i si era necessari menjaven carn humana. No tenien en la seva alimentacio pa, verdures ni llegums. No produien vi ni cervesa, que l'havien d'importar, quan era possible. No obstant aixo, produien una beguda alcoholica derivada de la fermentacio de llet equina. Bevien molta llet d'egua i tambe de camella, de cabra i d'ovella. Quan la llet escassejava, coien mill en aigua i en bevien el brou.

L'activitat mes important dels homes era la caca i treballaven nomes per a produir armes.

Tenien un gran esperit de cooperacio; mai es robaven ni es barallaven entre ells; dificilment traien el seu senyor i eren molt respectuosos els uns amb els altres.

Mort de Gengis Khan

El 1227, Gengis Khan va morir; el seu tercer fill, Ogatai Khan, fou triat per les tribus com a successor. Ogatai Khan continua amb l'expansio pel nord-est d'Asia: conquista Corea i el nord de la Xina. Per l'oest, les tropes mongols havien aconseguit Polonia, Hongria i Egipte en el 1241. Quan Ogatai Khan va morir sobtadament, la llei mongol va exigir a tots els descendents de Gengis tornar per triar un nou successor. Una decada mes tard, Mongke Jan, net de Gengis i nebot d'Ogatai, va prendre el tron sota l'assistencia de sa mare, Sorghaghtani Beki. En aquesta epoca, l'expansio per Occident havia perdut forca.

Diversos membres de la cort mongol eren cristians. Tot i que la cort era nominalment budista i mantenia una politica d'obertura cap a totes les confessions religioses, sentia una especial simpatia pels cristians.

El 1253, la cort va seguir el suggeriment dels regnes dels croats a Siria (els quals creien veure en els janes mongols el "Presti Joan") d'atacar les capitals musulmanes Bagdad i el Caire. Bagdad fou conquerida i saquejada el 1258, i el califa assassinat. No obstant aixo, quan les tropes es dirigien cap al Caire, Mongha Jan va morir, el 1259. Gran part de les tropes van tornar a casa per a l'eleccio del nou lider i les tropes egipcies van repel·lir l'atac mongol el 1260. Aixo marca la maxima expansio cap a l'oest de l'Imperi mongol.

Dos intents d'invasio al Japo van fracassar en ser desbaratada per tempestes la flota que transportava les tropes mongols; aquestes tempestes van ser anomenades pels japonesos kami-kaze ( kami = 'deus', 'divi', kaze = 'vent').

Kublai Khan succei a Mongha Khan i va traslladar la cort a Pequin, en aquell moment anomenat Kanbalik ('la ciutat del kan / jan') i forma la dinastia Yuan; va reiniciar la invasio de la Xina en la primera guerra en que es van utilitzar pistoles en els dos bandols. Despres de 18 anys, Kublai Khan conquista tant el nord com el sud de la Xina, i forma el major dels imperis, descrit per Marco Polo .

Decadencia de l'imperi [ modifica ]

A principis del segle  xiv , l'augment del comerc i, probablement, el refredament del clima, van facilitar l'expansio de diverses plagues que van animar les revoltes i invasions. Els primers emperadors Ming van dirigir algunes campanyes a Mongolia i van destruir les ciutats d'Harhorin i Kar Kot. Mes tard, els Ming van canviar a una politica mes defensiva. Mentrestant, algunes tribus mongols lluitaven entre si, generalment mongols de l'oest ( oirat ) contra mongols de l'est ( txahar , tumed , ordos i jalja) i van continuar atacant les fronteres xineses. Aquests atacs frequents van portar finalment a la reconstruccio de la Gran Muralla .

Els problemes interns van donar l'oportunitat als manxus d'anar assimilant les tribus mongols pas a pas. El 1636, els xahar de Mongolia interior van ser conquistats; el 1691, van ser els jalja els que es van sotmetre a l'emperador i, el 1750, l'emperador Qianlong va destruir l'Imperi oirat en l'actual Xinjiang .

Historia moderna [ modifica ]

El 1921, la regio de Mongolia exterior es va revoltar, amb ajuda de Russia, i va formar l'actual Mongolia.

Sukhe Bator (1920-1922) fou un lider politic mongol, pare del modern estat mongol.

Balingiin Tserendorj (1868-1928) fou primer primer ministre de Mongolia.

El 1924, s'hi va establir un govern comunista. La Unio Sovietica defensa Mongolia de la invasio japonesa. Mongolia s'alinea de manera voluntaria amb Russia despres de la separacio sinosovietica del 1958. El 1990, es va destituir el govern comunista i, des del 1992, Mongolia te un govern parlamentari.

Mongolia interior forma un estat autonom dins de la Xina. Nombrosos membres de l' etnia han s'han establert a la regio i hi son el grup etnic dominant. La Xina continua mantenint restriccions culturals als mongols, semblants a les que es van establir en l'epoca sovietica. No obstant aixo, els mongols estan exempts de la politica d'un sol fill i el govern xines hi promou l'idioma mongol.

Nambaryn Enkhbayar (nascut el 1958) fou primer ministre de Mongolia del 2000 a 2004. Enkhbayar es tambe escriptor.

Dolgorsurengiin Dagvadorj, d'Ulan Bator, el 1980 era un conegut lluitador de sumo al Japo.

Llengua [ modifica ]

El mongol es l'idioma nacional oficial de Mongolia, on el parlen gairebe 2,8 milions de persones (estimacio de 2010), i la llengua provincial oficial de la regio autonoma de la Xina Mongolia interior , on hi ha almenys 4,1 milions de mongols etnics. ^{[3] [4]} En tota la Xina, la llengua es parlada per aproximadament la meitat dels 5,8 milions de mongols etnics del pais (estimacio de 2005). No obstant aixo, es desconeix el nombre exacte de parlants de mongol a la Xina, ja que no es disposa de dades sobre el domini de la llengua per part dels ciutadans d'aquest estat. ^[3] L'us del mongol a la Xina, concretament a Mongolia Interior, ha tingut periodes de declivi i ressorgiment en els ultims centenars d'anys. Aquesta llengua experimenta un declivi durant el periode Qing tarda, un ressorgiment entre 1947 i 1965, un segon declivi entre 1966 i 1976, un segon ressorgiment entre 1977 i 1992, i un tercer declivi entre 1995 i 2012. ^[5] No obstant aixo, malgrat el declivi de la llengua mongol en algunes zones urbanes i ambits educatius de Mongolia interior, es molt probable que la identitat etnica dels mongols urbanitzats de parla xinesa sobrevisqui a causa de la presencia de comunitats etniques urbanes. ^[6] La situacio multilingue de Mongolia interior no sembla obstaculitzar els esforcos dels mongols etnics per preservar la llengua. ^[7] ( Otsuka , Hitomi. ≪6≫. A: More Morphologies: Contribuciones al Festival de las Lenguas, Bremen, 17 Sep al 7 Oct, 2009 , 30 Nov 2012, p. 99.   </ref>.) Tot i que un nombre desconegut de mongols a la Xina, com els tumets, poden haver perdut totalment o parcial la capacitat de parlar la seva llengua, encara estan registrats com a mongols etnics i segueixen identificant-se com a tals. ^{[3] [8]} Els fills de matrimonis interetnics mongolxinesos tambe afirmen ser i estan enregistrats com a mongols etnics. ^[9]

L'origen especific de les llengues mongoliques i les tribus associades no es clar. Els linguistes han proposat tradicionalment un vincle amb les families linguistiques manxu-tungus i turqueses , incloses al costat del mongol en el grup mes ampli de les llengues altaiques , tot i que aixo continua sent controvertit. En l'actualitat, els pobles mongols parlen almenys una de les distintes llengues mongoliques, com el mongol, el buriat, l'oirat, el dongxiang, i el bonan. A mes, molts mongols parlen rus o xines mandari com a llengues de comunicacio interetnica.

Religio [ modifica ]

Article principal: Budisme mongol

Tsakhiagiin Elbegdorj (nascut el 1968), periodista i politic mongol, fou elegit president de Mongolia en dues ocasions (no consecutives) i es el primer amb tal carrec que no ha estat membre del Partit Revolucionari Popular de Mongolia.

La religio tradicional dels pobles mongols fou el xamanisme, que encara influeix en la cultura mongol i en el seu budisme, i es practicat per una minoria dins de Mongolia. No obstant aixo, el budisme tibeta es la religio tradicional i predominant seguida pel 93% de la poblacio. De fet, el terme dalai-lama es d'origen mongol. Va ser el 1578 quan el militar mongol Altan Khan va decidir aliar-se amb els lames budistes tibetans per promoure el lamaisme en l'Imperi mongol i va ser, finalment, coronat emperador. El budisme tibeta fou la religio oficial de l'Imperi mongol amb el seu propi lider espiritual, anomenat Jebtsundamba Khutuktu .

Referencies [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Mongols

• Yarghu

Viccionari