La literatura de l'Antic Egipte que ha arribat fins a l'actualitat i mostra l'esplendor d'aquella epoca s'ha conservat gracies al fet que esta gravada a temples i tombes, i que els papirs que la recullen estaven guardats i segellats en les tombes, protegits. La literatura egipcia arriba a la seva esplendor amb la Historia de Sinuhe i els Texts dels Sarcofags . ^[1]

Llengua [ modifica ]

La llengua egipcia antiga, que es una branca de la familia de llengues afroasiatiques, fou una de les primeres llengues escrites, i es coneix per inscripcions jeroglifiques preservades en monuments i fulles de papir. El copte , l'unica llengua descendent de l'egipci, es en l'actualitat el llenguatge liturgic de l' Esglesia ortodoxa copta . La koine , un dialecte de la llengua grega, fou parlat a Alexandria durant l' epoca ptolemaica , utilitzat en l'administracio, en ambients filosofics i culturals, essent posteriorment estudiat per erudits arabs. A partir del segle  vii , els invasors arabs imposaren llur llengua, que es la parlada avui dia a Egipte.

Sistemes d'escriptura [ modifica ]

Els jeroglifics foren un sistema d'escriptura ideat i emprat pels antics egipcis des de l'epoca predinastica fins al segle  iv , i representen tant ideogrames com fonogrames. ^[2]

Hi ha tres tipus basics d'escriptura: jeroglifica , hieratica i demotica , aquesta ultima corresponent al periode tarda de l'Antic Egipte. Els documents mes antics coneguts foren trobats a la tomba del sobira predinastic Horus Escorpi II , trobada l'any 1997 a Umm al-Qa'ab , a Abidos , datats mitjancant carboni-14 entre el 3300 i el 3200 aC, i l'ultima esta datada el 24 d'agost de 394 al temple d' Isis , a Files .

Literatura [ modifica ]

La literatura egipcia antiga es remunta al Regne Antic , al tercer mil·lenni aC. La literatura religiosa es coneix millor, pels seus himnes a diversos deus i els seus texts funeraris. L'obra literaria mes antiga que ha arribat fins a l'actualitat es els Texts de les Piramides : la mitologia i els rituals inscrits a les cambres funeraries de les piramides de diversos faraons de l'Imperi Antic. Mes endavant sorgi la literatura de texts seculars, com els texts sapiencials, en forma d'instruccio filosofica. Les Instruccions de Ptahhotep , per exemple, es una col·leccio de proverbis morals escrits per un cortesa egipci.

Tambe hi ha una amplia col·leccio de papirs amb texts tecnics i medics, com els Papirs de Lahun sobre matematiques, tot i que n'hi ha de literatura recreativa, com el Papir Westcar , que conte una col·leccio de contes de la dinastia IV . Es conserven la Historia del camperol eloquent i la Disputa entre un home i el seu ba , coneguda tambe com a Dialeg del desesperat de la vida amb la seva anima (segle  xxi  aC). Aquest darrer text sembla una mostra d'un genere literari molt antic (hi ha expressions semblants a un escriptor anterior, Ipuur ); ecos d'aquest genere ressonen al molt posterior Llibre de Job hebreu. El desesperat exposa les amargors de la vida i la seva anima intenta de rebatre'l exposant-li les bondats que te. Contrariament, el Cant de l'arpista , gravat en moltes tombes de l'epoca, s'identifica amb l'anima i busca una evasio a aquestes amargors.

Els autors de la literatura dels regnes Antic i Mitja (mitjans del segon mil·lenni aC) semblen haver estat una elit de la classe administrativa, i foren celebrats a l' Imperi Nou (a finals del segon mil·lenni).

Durant el Primer Periode Intermedi , fundant-se en els Textos de les Piramides , sorgiren els Textos dels Sarcofags i, finalment, la literatura del Mes Enlla produi la seva obra mes celebre, el Llibre dels Morts , durant l' Imperi Nou , epoca en que s'escrigueren tambe els Papirs de Berlin . L'Imperi Nou fou el segle d'or de la literatura egipcia. Entre els texts notables s'hi inclouen la Profecia de Neferti , les Instruccions d'Amenemhat , la Historia de Sinuhe , la del Mariner Naufrag , datada cap al segle  xviii  aC, i que sembla esser l'antecedent no nomes de la literatura d'Ulisses entre els faecis que es mostra a l' Odissea d' Homer , sino tambe de la historia de Sindbad que apareixera mes reelaborada a Les mil i una nits ; la del Camperol eloquent , o la de la narracio de La presa de Iapu ( Jaffa ).

Les instruccions arribaren a ser un genere literari popular a l'Imperi Nou, prenent la forma de consells per seguir la conducta apropiada. La Historia d'Unamon , el Poema de Pentaur i les Instruccions d'Anos son els exemples mes coneguts d'aquest periode.

Durant el periode grecoroma (del 332 aC al 639 ), la literatura egipcia fou traduida a altres llengues, i la grecoromana es fongue amb l'art natiu en un nou estil d'escriptura. D'aquest periode prove la Pedra de Rosetta , que arriba a ser el text clau per poder desxifrar els misteris de l'antiga escriptura egipcia.

Biblioteca [ modifica ]

Hi havia biblioteques als temples, concretament les denominades cases de la vida , on es guardava el coneixement.

Diodor de Sicilia refereix l'existencia de la biblioteca d'un farao que ell denomina Osimandias (probablement Ramses II ), que estava a la ciutat de Luxor , on els exploradors Champollion i Wilkinson descobriren indicis d'una biblioteca que hague d'existir al segle  xiv  aC.

La ciutat d' Alexandria es jacta de la seva famosa Biblioteca , d'entre 400.000 i 700.000 rotlles escrits a ma, que era la mes gran del mon. ^[3] Fou fundada a comencaments del segle  iii  aC , durant el regnat de Ptolemeu II Filadelf , despres que el seu pare hagues creat el Temple de les Meditacions o Museu. L'organitzacio inicial es atribuida a Demetrius Phalereus, pero a penes hi ha informacio d'ell. Al centre d'estudis d'Alexandria s'hi elabora la traduccio al grec de la Biblia hebrea, la Septuaginta .

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Literatura de l'antic Egipte