Julien Offray de La Mettrie

Biografia
Naixement	12 desembre 1709 Sant-Malou (Bretanya)
Mort	11 novembre 1751 (41 anys) Potsdam
Sepultura	Friedrichstadt (en)
Dades personals
Religio	Ateisme
Formacio	Universitat de Rennes
Director de tesi	Herman Boerhaave
Activitat
Camp de treball	Medicina , neurociencia , epistemologia i filosofia politica
Ocupacio	filosof , escriptor de no-ficcio , metge , escriptor
Membre de	Academia Prussiana de les Ciencies
Moviment	Ateisme i materialisme

Julien Offray de La Mettrie ( Saint-Malo , 25 de desembre de 1709 ? Berlin , 11 de novembre de 1751 ) va ser un metge i filosof frances, ^[1] un dels primers escriptors materialistes de la Il·lustracio .

Vida i Obra [ modifica ]

Despres d'estudiar teologia en les escoles jansenistes durant alguns anys, de cop i volta va decidir adoptar la professio medica. El 1733 va anar a Leiden per a cursar estudis sota la tutela de Herman Boerhaave i el 1742 va retornar a Paris, on va obtindre la feina de cirurgia militar.

Durant unes febres va fer unes observacions en la seva propia persona sobre l'accio del pols accelerat en el pensament, el que el va portar a concloure que els fenomens fisics eren els mateixos tant en el cervell com en el sistema nervios. Aquesta conclusio la va elaborar en un dels seus primers escrits filosofics, la Historia natural de l'anima (1745). Dita obra, va tenir tal impacte per la seva publicacio que La Mettrie va haver de refugiar-se a Leiden, on va desenvolupar les seves teories de forma forca original i d'una manera mes completa i atrevida, en el que serien les seves seguents obres titulades: l'"Home maquina" ^[2] i l'"Home planta", ambdos tractats eminentment materialistes.

L'etica d'aquests principis va ser treballada en el Discurs sobre la felicitat i en L'art de Gaudir o L'escola de la Voluptuositat , on proposa que el final de la vida es trobi en els plaers dels sentits i que la virtut pot reduir-se a amor propi. L' ateisme es l'unica manera d'assegurar la felicitat del mon, que ha fet que sigui impossible per les guerres dels teolegs, amb l'excusa d'una "anima" inexistent. Quan la mort arriba, la "farsa s'acaba" ( la farce est jouee ), de manera que hem de prendre el plaer mentre puguem. Tan forta va ser la reaccio contra La Mettrie i el seu pensament, que aquest es va veure obligat a sortir dels Paisos Baixos , per anar a viure a Berlin , on Frederic el Gran no nomes li va permetre continuar exercint la seva practica medica, sino que a mes a mes el va titular lector de la cort. ^[3] Alla va ser on La Mettrie va escriure el seu principal llibre el Discurs sobre la felicitat (1748), que li va valer el rebuig dels liders de la Il·lustracio com Voltaire , Diderot i Paul Henri Thiry d'Holbach .

Mort [ modifica ]

Va morir forca jove (41 anys) a Berlin el 1751 , al moment al qual l'ambaixador frances Tirconnel que havia estat guarit gracies a La Mettrie d'una malaltia, va donar un banquet per a celebrar la seva recuperacio. En aquesta celebracio La Mettrie hauria volgut fer gala de la seva resistencia i devorar una gran quantitat de pate de trufes. Com a resultat, va desenvolupar una febre que va intentar guarir amb una sangria prescrita per ell mateix que va posar fi a la seva vida. Al moment de la mort, li van sobreviure la seva filla de nomes cinc anys i la seva dona.

Referencies [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Julien Offray de La Mettrie

• Ramon Alcoberro, ≪La Mettrie, una filosofia del materialismo≫ (castella) , Biografia del filosof frances (1709-1751) amb exposicio del seu pensament (en catala: La Mettrie, una filosofia del materialisme)]