Joseph Losey

Biografia
Naixement	(en) Joseph Walton Losey 14 gener 1909 La Crosse (Wisconsin)
Mort	22 juny 1984 (75 anys) Londres
President del jurat del Festival de Canes 1972 ? 1972 ←  Michele Morgan ? Ingrid Bergman  →
Dades personals
Formacio	Universitat Dartmouth Universitat Harvard La Crosse Central High School (en)
Activitat
Ocupacio	director de cinema , director de teatre , productor de cinema , guionista , realitzador
Activitat	1939  ?
Participa en
24 juny 1977	documenta 6
Obra
Localitzacio dels arxius	Cinematheque Francaise
Premis (1977)   Cesar a la millor pel·licula , per l'obra El senyor Klein (1971)   Palma d'Or   Premi Jean Le Duc

Joseph Losey ( La Crosse ,   14 de gener de 1909   - Londres ,   22 de juny de 1984 ) va ser un director de cinema i de teatre estatunidenc . Despres d'estudiar a Alemanya amb Bertolt Brecht , va tornar als Estats Units. ^[1]

Biografia [ modifica ]

Va neixer en una familia d'emigrants neerlandesos. Va comencar estudis de medicina tot fent teatre. El 1912 estudia lletres a Harvard , estudis que va abandonar un any despres per fer de critic literari a diaris i revistes a Nova York. De 1930 a 1931 se'n va cap a Europa amb sojorns a Anglaterra i Alemanya. ^[2] En tornar es va dedicar al teatre. El 1932, va viatjar cap a Suecia i Finlancia i despres va estudiar teatre a Moscou , Leningrad i Kiiv . ^[2] De 1937 a 1942 realitza als Estats Units uns quaranta curtmetratges per a l'Administracio Publica i mes de setanta per a la Fundacio Rockefeller . ^[2]

El 1947 s'estableix a Hollywood , va co-dirigir Galileo , amb el mateix Brecht i amb Charles Laughton . Aquestos dos darrers van treballar en l'adaptacio de l'obra teatral de l'alemany. A mes a mes, Losey va aprofitar per rodar un migmetratge de 30 minuts basat en aquesta tematica.

Exiliat durant el Maccarthisme [ modifica ]

Durant l' era McCarthy i la caixa de bruixes pel ≪Comite d'Activitats Antiamericanes≫ Losey va ser investigat pel seu suposat suport al Partit Comunista i va ser inscrit a la llista negra dels caps dels estudis cinematografics. ^[3] El seu compromis i militancia amb les esquerres l’obliguen a exiliar-se ^[4] i va marxar a Londres, on va continuar treballant com a director.

Ja al Regne Unit va rodar The Sleeping Tiger (1954), una pel·licula de cinema negre, que va suposar que els seus interprets tambe foren inclosos a la llista negra de Hollywood. No va ser l'unic problema; dos anys despres, va ser contractat per la Hammer per rodar X the Unknown , pero el seu principal protagonista, Dean Jagger, va rebutjar treballar amb ≪un simpatitzant comunista≫, amb la qual cosa l'estudi va acomiadar Losey del projecte.

Col·laboracio amb Harold Pinter [ modifica ]

Als anys seixanta, Losey va comencar a treballar amb l'escriptor i guionista Harold Pinter . D'aquesta col·laboracio van sorgir tres pel·licules: The Servant (1963), Accident (1967) i The Go-Between (1970). The Servant es un dels grans treballs de Bogarde , actor emblematic en la carrera de Losey. ^[5] Totes tres van tindre una bona acollida i van ser nominades per a premis i certamens, fins al punt que la tercera va guanyar la Palma d'Or a Cannes l'any 1971. Pinter tambe va escriure una adaptacio de Proust, pero no es van trobar els fons per dirigir-la.

Aquestos films examinen el sistema de classes britanic, com ara la relacio entre els caps i els serfs, els graus d'hipocresia entre la classe mitjana o una relacio amorosa entre una jove de classe alta i un de classe baixa. L'habilitat dels dialegs de Pinter van trobar un bon company en els plans de Losey, les quals creaven elements d'ambiguitat.

Anys setanta [ modifica ]

El 1975, Losey va realitzar una nova adaptacio de l'obra de Brecht, ara anomenada Life of Galileo , que tot i rodar-se a Anglaterra va ser financada per l'American Film Theatre. Aquesta obra va ser produida per a televisio. El 1979, roda l'opera de Mozart Don Giovanni , en espais naturals, amb els mateixos cantants ?entre d'altres Ruggero Raimondi , Jose van Dam , Kiri Te Kanawa i Teresa Berganza ? que surten a manera d’actors. ^[6] El film va ser nominat com a millor director, entre altres categories, als Cesar de 1980.

El 2009 la Filmoteca de Catalunya va celebrar el centenari del cineasta Joseph Losey amb la projeccio integra de la seva obra. ^[4] En el marc del Festival de Sant Sebastia de 2017 es va fer una retrospectiva de tots els 32 llargmetratges i es va publicar un monografic entitolat Joseph Losey . ^[7] El 2020 el critic de cinema Alex Gorina i presentador del programma La finestra indiscreta el va classificar entre els ≪125 grans cineastes de 125 anys d'historia del cine≫. ^[8]

Filmografia com a director [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Casas , Quim (ed.); Iriarte , Ana Cristina (ed.). Joseph Losey . ICAA, p. 376. ISBN 978-84-88452-88-7 .  
• Michel Ciment, Le Livre de Losey. Entretiens avec le cineaste , Paris, Stock/Cinema, 1979, 465 p.
• Michel Ciment, Joseph Losey: l'oeil du Maitre , Institut Lumiere/Actes Sud, 1994, 360 p.
• Penelope Houston, "Losey's Paper Handkerchief", Sight and Sound , Summer 1966, pp. 142?143.
• Gilles Jacob, "Joseph Losey, or The Camera Calls", Sight and Sound , Spring 1966, pp. 62?67.

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Joseph Losey

• Callaghan , Dan. ≪ Losey, Joseph ≫. Great directors . Senses of Cinema, marc 2003.