De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Joan X
(
Borgo Tossignano
, ? ?
Roma
, maig del
928
) va ser papa de l'
Esglesia Catolica
del
914
al
928
.
[1]
[2]
Va ser el quart papa del periode conegut com a
pornocracia
, i com els seus predecessors va ser escollit gracies a l'ajuda i l'influeencia del senador roma
Teofilacte
, la seva esposa
Teodora
i la seva filla
Mariozza
. Abans d'esdevenir papa havia ocupat les dignitats eclesiastiques de
bisbe de Bolonya
i
arquebisbe de Ravenna
gracies als seus mentors.
El seu pontificat s'inicia amb l'increment dels atacs musulmans a les costes italianes des de les seves bases a
Sicilia
. Per tal de posar fi als atacs va aconseguir formar una coalicio de diferents princeps italians, entre els quals hi havia el marit de Marozia
Alberic I
,
Landulf de Benevent
i el rei
Berenguer I d'Italia
, que fou atret a la causa en l'ocasio de la seva coronacio el
915
com emperador del
Sacre Imperi
.
Va ser el primer papa a la historia de posar-se al capdavant d'un exercit quan el
916
va liderar les forces que van aconseguir derrotar els musulmans.
El
924
va ser assassinat
Berenguer I d'Italia
, l'ultim emperador del Sacre Imperi descendent de
Carlemany
. El carrec d'emperador va quedar vacant fins que el
962
l'ocupara
Oto I
.
El tron d'Italia tambe va quedar vacant amb la mort de Berenguer I, i el papa Joan X va decidir ajudar com a successor a
Hug el Negre
, cosa que li va suposar l'enfrontament amb Mariozza, qui va ordenar al seu segon marit
Guiu de Toscana
a dirigir-se a
Roma
al front d'un exercit, deposar el papa i empresonar-lo. Joan X va morir a la preso el maig de
928
.
- ↑
≪
John X (860-928)
≫ (en angles). Find A Grave Memorial. [Consulta: 23 novembre 2020].
- ↑
≪
Ioannes X
≫ (en llati).
Operum Omnium Conspectus seu 'Index of available Writings'
. Cooperatorum Veritatis Societas. [Consulta: 23 novembre 2020].
|
|---|
Des de l'establiment de l'Esglesia (
30
)
|
|---|
|
|  Escut d'armes del Papat
|
|
|
|
|
|
