Jaume Cabre i Fabre
Jaume Cabre (2018)
 |
| Nom original
| (ca) Jaume Cabre
|
|---|
|
| Naixement
| 30 abril 1947
(77 anys)
Barcelona
|
|---|
|
|
|
|
|
|
|
|
| Formacio
| Universitat de Barcelona
|
|---|
|
| Ocupacio
| escriptor
,
filoleg
,
politic
,
professor d'universitat
,
guionista
,
critic literari
,
llibretista
|
|---|
| Ocupador
| Universitat de Lleida
|
|---|
| Membre de
| |
|---|
|
|
| 28 marc 2022
| Defensem l'escola en catala
|
|
|
|
| Primeres obres
| Faules de mal desar
(
narracions
)
Galceran, l'heroi de la guerra negra
(
novel·la
)
|
|---|
Obres destacables
|
Premis
- (2017)
Premi Trajectoria
- (2014)
Creu de Sant Jordi
- (2012)
Premi de Narrativa Maria Angels Anglada
, per l'obra
Jo confesso
- (2012)
Premi de la Critica de narrativa catalana
, per l'obra
Jo confesso
- (2011)
Premi Joan Crexells de narrativa
, per l'obra
Jo confesso
- (2010)
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
- (2007)
Premi El sete cel de Salt
, per l'obra
Les veus del Pamano
- (2005)
Premi de la Critica de narrativa catalana
, per l'obra
Les veus del Pamano
- (2004)
premi Mediterranee
, per l'obra
Senyoria
- (2003)
Premi Jaume Fuster
- (1997)
Premi Lletra d'Or
, per l'obra
L'ombra de l'eunuc
- (1996)
Premi Ciutat de Barcelona de literatura en llengua catalana
, per l'obra
L'ombra de l'eunuc
- (1992)
Premi de la Critica de narrativa catalana
, per l'obra
Senyoria
- (1992)
Premi Prudenci Bertrana de novel·la
, per l'obra
Senyoria
- (1991)
Premi Joan Crexells de narrativa
, per l'obra
Senyoria
- (1985, 1992, 1997, 2001, 2012)
Premi Critica Serra d'Or de Literatura i Assaig
, per l'obra
Fra Junoy o l'agonia dels sons
,
Senyoria
,
L'ombra de l'eunuc
,
Jo confesso
- (1985)
Premi de la Critica de narrativa catalana
, per l'obra
Fra Junoy o l'agonia dels sons
- (1983)
Premi Prudenci Bertrana de novel·la
, per l'obra
Fra Junoy o l'agonia dels sons
- (1983)
Premi Sant Jordi de novel·la
, per l'obra
La teranyina
|
|
| Lloc web
| jaumecabre.cat
|
|---|
  |
Jaume Cabre i Fabre
(
Barcelona
,
30 d'abril
del
1947
) es un
escriptor
i
guionista
catala
, natural de
Terrassa
.
Llicenciat en
Filologia Catalana
per la
Universitat de Barcelona
, catedratic d'ensenyament mitja en excedencia i professor a la
Universitat de Lleida
, es membre de la Seccio Filologica de l'
Institut d'Estudis Catalans
.
Durant molts anys, ha compaginat l'escriptura literaria amb l'ensenyament. Tambe ha treballat en guions televisius i cinematografics. Amb
Joaquim Maria Puyal
, va ser el creador i guionista de la primera serie televisiva:
La granja
(1989-1992), a la qual van seguir altres titols com
Estacio d'enllac
(1994-1998),
Crims
(2000) i els telefilms
La dama blanca
(1987),
Nines russes
(2003) i
Sara
(2003). En el terreny cinematografic, ha estat coautor (juntament amb
Jaume Fuster
,
Vicenc Villatoro
i
Antoni Verdaguer
) del guio de la pel·licula d'
Antoni Verdaguer
La teranyina
(1990), basada en la seva
novel·la
,
Premi Sant Jordi de novel·la
1984.
[1]
Amb el mateix equip va fer el guio d'
Havanera 1820
(1993).
Ha rebut els principals premis de la literatura catalana a obra inedita i obra publicada, aixi com el
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
, atorgat per
Omnium Cultural
, pel conjunt de la seva obra i trajectoria.
[2]
El 2014, va ser distingit amb la
Creu de Sant Jordi
en tant que persona destacada pels serveis prestats a
Catalunya
.
[3]
El 2017 fou guardonat amb el
Premi Trajectoria
durant la
Setmana del Llibre en Catala
per l'excel·lencia de la seva obra com a escriptor i guionista i la defensa de la cultura en catala.
[4]
El 2017 va anar a les llistes de
Junts per Catalunya
per Barcelona a les
Eleccions al Parlament de Catalunya
de 2017
[5]
i va col·laborar a la revista
Illegal Times
.
[6]
Obra literaria
[
modifica
]
Es dona a coneixer amb dos llibres de narracions,
Faules de mal desar
(1974) i
Toquen a morts
(1977).
[7]
La seva primera novel·la,
Galceran, l'heroi de la guerra negra
(1978), ja fa apareixer el que seran temes recurrents de la seva obra: el poder i la condicio humana. El personatge del bandoler
Jaume Galceran
, ple de contradiccions, esta dibuixat com un heroi malgrat ell mateix durant la
Guerra dels Matiners
(
Segona Guerra carlina
).
La segona novel·la,
Carn d'olla
(1978), fa ressaltar un personatge ben diferent, la
Barringa Barranga
, una exprostituta que ha establert una xarxa de relacions en el barri barceloni de
Sant Antoni
.
En
El mirall i l'ombra
(1980), apareix per primer cop la musica i, en certa manera, la reflexio sobre el valor de la creacio artistica, que mes endavant seran temes presents de manera constant.
L'any 1980, publica una obra de literatura infantil, la novel·la
La historia que en Roc Pons no coneixia
i, un any mes tard, un conte que porta el titol d'
El blauet
.
La consolidacio
[
modifica
]
Durant els anys 1984 i 1985, apareixen els tres titols que conformaran el
cicle de Feixes
i que treballava des de feia molts anys. El 1984, apareix
La teranyina
, historia emmarcada en la
Setmana Tragica
i que narra les vicissituds d'aquells moments, pero no a Barcelona sino a la ciutat de
Feixes
, correlat literari de
Terrassa
. La lluita pel poder politic, economic, familiar, es reflecteix en els moviments dels diversos personatges de la familia Rigau i dels altres personatges que viuen en aquesta novel·la.
El mateix 1984, apareix
Fra Junoy o l'agonia del sons
, una novel·la de gestacio lenta, com seran a partir d'ara les novel·les que publiqui Cabre, en que, a mes dels moviments subterranis del mon eclesial de Feixes i del
monestir de la Rapita
, del qual el frare protagonista es confessor, la musica hi te un protagonisme destacable. Alguns dels personatges de
La teranyina
i el mon de Feixes tambe son presents en aquesta novel·la, que en certa manera n'es una continuacio. Hi destaca la figura de
fra Junoy
, una mena de victima dels que tenen poder de manipulacio.
El 1985, publica la "nouvelle"
Luvowski o la desrao
, que es el punt final d'aquests personatges i families que han viscut en les altres dues novel·les. Aquest relat va ser publicat dins d'un llibre de narracions:
Llibre de preludis
, en que la musica encara hi es mes present.
El 1984, va publicar la seva segona novel·la infantil:
L'home de Sau
.
Diada de Sant Jordi
2014 a Barcelona
El 1991, apareix
Senyoria
, una novel·la sobre la corrupcio judicial que emana del poder absolut i situada a la Barcelona de finals del segle
xviii
. Si amb fra Junoy va pintar una victima, ara amb
don
Rafel Masso
, el regent civil de l'
Audiencia de Barcelona
, pinta la figura del
botxi
, amb totes les seves pors i els seus egoismes.
L'ombra de l'eunuc
(1996) es una novel·la que relata els anys del final del franquisme, la transicio i els anys posteriors des de la perspectiva de la generacio de l'autor, personificada per
Miquel Gensana
, el protagonista. Al mateix temps, es una novel·la de reflexio sobre el fet creatiu i, especialment, el fet musical. L'estructura del relat esta basada en la mateixa estructura del
Concert per a violi i orquestra
, d'
Alban Berg
.
Mentre inicia la seguent novel·la fa una incursio en altres generes. El 1999, publica
El sentit de la ficcio
, un assaig sobre la creacio literaria, sobre l'escriptura, sobre la cuina de l'escriptor.
El 2000, hi ha un retorn al conte amb el llibre de relats
Viatge d'hivern
. Catorze histories relacionades entre si per impulsos amagats. El lector va descobrint aquestes relacions a mesura que avanca en els relats; i el lligam s'hi mante malgrat que cada relat s'esdeve en llocs i epoques ben diferents. Es una mirada a l'
Europa
que no hem sabut construir de cap altra manera.
L'any seguent, el 2001, publica i estrena al
Teatre Nacional de Catalunya
, l'obra de teatre
Pluja seca
, en que apareix el tema de la tergiversacio de la memoria historica i sobre el fet que la historia l'escriuen els vencedors. El drama comenca al castell de
Peniscola
convertit en cort papal (veritable per a ells, cismatica per a
Roma
) el dia que mor
Benet XIII
i el delmat col·legi cardenalici decideix nomenar un successor, que a Roma qualifiquen d'
antipapa
.
La seva novel·la
Les veus del Pamano
(2004) arrenca als anys quaranta, en un poble del
Pallars Sobira
i arriba fins avui en dia, amb un fris de personatges com els mestres
Oriol Fontelles
i
Tina Bros
, o la senyora
Elisenda Vilabru
. La memoria historica, la impossibilitat del perdo, la por de l'oblit son alguns dels temes que apareixen en aquesta novel·la. El
16 de novembre
del
2009
,
TV3
va estrenar una miniserie de 2 capitols basada en la novel·la.
[8]
El 2005, publica el segon assaig:
La materia de l'esperit
, sobre la lectura literaria.
El 2011, publica
Jo confesso
, una novel·la de novel·les que reflexiona sobre la idea del mal en la historia de la humanitat a partir de la vida d'un personatge culte i molt intel·ligent nascut a la Barcelona de la postguerra. La novel·la esdeve un gran exit de public dins i fora de l'ambit linguistic catala, i es traduida a setze llengues.
[9]
El 2017 publica
Quan arriba la penombra
, un recull de contes que exploren la violencia i la maldat com a part de la condicio humana.
[10]
El 2021 publica la novel·la curta
Consumits pel foc
.
Cabre es tambe autor del llibret de l'opera
Llull
, amb musica de
Francesc Cassu
. L'obra neix d'un encarrec de Josep Lagares, mecenes i president de Metalquimia, i fou estrenada en dues funcions el 23 i 24 de novembre de 2018 a l'Auditori de Girona.
[11]
[12]
Bibliografia
[
modifica
]
- Faules de mal desar
(
Editorial Selecta
, Barcelona 1974)
- Toquen a morts
(
Edicions La Magrana
, Barcelona 1977)
- Tarda lliure
(1981) (Premi Recull, 1980)
- La historia que en Roc Pons no coneixia
(Vaixell de Vapor, Barcelona 1980)
- Llibre de preludis
(
Edicions 62
, Barcelona 1985 /
Proa
, Barcelona 2002)
- Viatge d'hivern
(Proa, Barcelona 2000)
- Baix continu
(Proa, Barcelona 2007)
- Quan arriba la penombra
(Proa, Barcelona 2017)
- Galceran, l'heroi de la guerra negra
(Laia, Barcelona 1978 / Proa, Barcelona 1990)
- Carn d'olla
. (Moll, Palma 1978 / Proa, Barcelona 1999)
- El mirall i l'ombra
(Laia, Barcelona 1980)
- La teranyina
(Proa, Barcelona, 1984)
- Fra Junoy o l'agonia dels sons
(Edicions 62, Barcelona 1984 / Proa, Barcelona 1998)
- Senyoria
(Proa, Barcelona 1991)
- El llibre de Feixes
[
La teranyina
,
Fra Junoy o l'agonia dels sons
i
Luwovski o la desrao
] (Proa, Barcelona 1996)
- L'ombra de l'eunuc
(Proa, Barcelona 1996)
- Les veus del Pamano
(Proa, Barcelona 2004)
- Jo confesso
(Proa, Barcelona 2011)
- Consumits pel foc
(Proa, Barcelona 2021)
- El sentit de la ficcio
(Proa, Barcelona 1999)
- La materia de l'esperit
(Proa, Barcelona 2005)
- Les incerteses
(Proa, 2015)
- Tres assaigs.
Proleg de D. Sam Abrams (Proa, Barcelona 2019)
- Pluja seca
(Proa-TNC, Barcelona 2001)
Novel·les i relats infantils
[
modifica
]
- La historia que en Roc Pons no coneixia
(
Editorial La Galera
, Barcelona 1980)
- L'any del blauet
(
Editorial Barcanova
, Barcelona 1981)
- L'Home de Sau
(Editorial La Galera, Barcelona 1985)
- En Pere i el bosc
(Editorial Estrella Polar, Barcelona 2015)
Obra traduida
[
modifica
]
- Traduccions de
Jo confesso
- Castella
:
Yo confieso
(trad. de Concha Cardenoso Saenz de Miera). Destino.
Barcelona
, 2011.
- Alemany
:
Das Schweigen des Sammlers
(trad. de
Kirsten Brandt
i Petra Zickmann). Insel Verlag.
Berlin
, 2011.
- Italia
:
Io confesso
(trad. de
Stefania Maria Ciminelli
). Rizzoli.
Mila
, 2012.
- Neerlandes
:
De Bekentenis van Adria
(trad. de
Pieter Lamberts
i Joan Garrit). Uitgeverij Signatuur.
Utrecht
, 2013.
- Polones
:
Wyznaj?
(trad. d'
Anna Sawicka
). Wydawnictwo Marginesy.
Varsovia
, 2013.
- Frances
:
Confiteor
(trad. d'
Edmond Raillard
) Actes Sud.
Arle
, 2013.
- Albanes
:
Une Rrefehem
(trad. de Bashkim Shehu). Instituti i Dialogut dhe Komunikimit.
Tirana
, 2013.
- Danes
:
Jeg bekender
(trad. d'Ane-Grethe Østergaard). Turbine Forlaget.
Aarhus
, 2014.
- Noruec
:
Jeg bekjenner
(trad. de Kjell Risvik). Cappelens Damm Forlag.
Oslo
, 2014.
- Angles
:
Confessions
(trad. de
Mara Faye Lethem
). Arkadia Books.
Londres
, 2014.
- Hongares
:
En vetkem
(trad. de Zsuzsanna Tomcsanyi). Libri Kyado.
Budapest
. 2014.
- Portugues
:
Eu confesso
(trad. de Maria Joao Teixeira Moreno). Edicoes Tinta da China.
Lisboa
, 2015.
- Turc
:
Itiraf Ediyorum
(trad. de Suna Kilic). Alef Yayinevi.
Istanbul
, 2015.
- Rus
:
Я исповедуюсь
(trad. de Е. Гущина; А. Уржумцева; М. Абрамова). Азбука-Аттику.
Moscou
, 2015.
- Bulgar
:
Изповядвам
(trad. de Мая Генoва). Colibri.
Sofia
, 2015.
- Txec
:
P?iznavam, ?e...
(trad.
Jan Schejbal
). dybbuk.
Praga
, 2015.
- Grec
:
Confiteor
(trad. d'
Evriviadis Sofos
). εκδ?σει? Π?λι?.
Atenes
, 2016.
- Eslove
:
Confiteor
(trad. de Vesna Velkovrh Bukilica). Cankarjeva Zalo?ba.
Ljubljana
, 2016.
- Croat
:
Ispovijedam
(trad. de Boris Duman?i?). Fraktura.
Zagreb
, 2016.
- Suec
:
Jag bekanner
(trad. de Jens Nordenhok). Nilsson forlag.
Malmo
, 2016.
- Ucraines
:
Мое каяття
(trad. de Petro Tarashchuk). Folio,
Kharkiv
, 2017.
- Xines tradicional
:
我?悔
(trad. de Qiu Meilan). Dreamland Shu Guangx.
Pequin
, 2018
- Leto
:
Es atz?stos
(trad. de Dace Meiere). Mansards.
Riga
, 2019.
- Corea
:
나는 告白한다 1,2,3
(trad. de Garam Kwon). Minumsa.
Seul
, 2020.
- Romanes
:
Confiteor
(trad.
Jana Balacciu Matei
). Editura Pandora M.
Bucarest
, 2021.
- Macedonic
: Исповед (trad. de Margarita Malenkova). Bata Press.
Skopje
, 2021.
- Traduccions de
Les veus del Pamano
- Hongares
:
A Pamano zugasa
(trad. de Zsuzsanna Tomcsanyi). Europa Konyvkiado.
Budapest
, 2006.
- Alemany
:
Die Stimmen des Flusses
(trad. de
Kirsten Brandt
). Insel Verlag.
Frankfurt
, 2007.
- Neerlandes
:
De stemmen van de Pamano
(trad. de
Pieter Lamberts
i Joan Garrit). Uitgeverij Signature.
Utrecht
, 2007.
- Italia
:
Le voci del fiume
(trad. de
Stefania Maria Ciminelli
). La Nuova Frontiera.
Roma
, 2007.
- Portugues
:
As vozes do rio Pamano
(trad. de Jorge Fallorca). Edicoes Tinta da China.
Lisboa
, 2008.
- Grec
:
Οι φων?? του ποταμο? Παμ?νο
(trad. d'
Evriviadis Sofos
). Papyros Public Group.
Atenes
, 2008.
- Romanes
:
Vocile lui Pamano
(trad. de
Jana Balacciu Matei
). Editura Meronia.
Bucarest
, 2008.
- Frances
:
Les voix du Pamano
(trad. de
Bernard Lesfargues
). Christian Bourgois Editeur.
Paris
, 2009.
- Noruec
:
Stemmene fra Pamano
(trad. de Kjell Risvik). Cappelens Forlag.
Oslo
, 2009.
- Eslove
:
?umenje Pamana
(trad. de Veronika Rot). U?ila International.
Ljubljana
, 2010.
- Castella
:
Las voces del Pamano
(trad. de Concha Cardenoso Saenz de Miera). Ediciones Destino.
Barcelona
, 2012.
- Croat
:
Glasovi Pamana
. (trad. de Boris Duman?i?). Fraktura.
Zapre?i?
, 2012.
- Serbi
:
Glasovi reke
. (trad. de Silvija Monros Stojakovi?). Laguna.
Belgrad
, 2014.
- Polones
:
Glosy Pamano
(trad. d'
Anna Sawicka
). Wydawnictwo Marginesy.
Varsovia
, 2014.
- Xines tradicional
:
河流之聲
(trad. de Wen-Yuan Chang). Nanfan Chiayuan, Co. Ltd.
Taipei
, 2015
- Rus
: Голоса Памано (trad. d'
Elena Zernova
). Иностранка, Азбука-Аттикус.
Moscou
, 2017.
- Suec
:
Rosterna fran floden
(trad. de Maria Cederroth). Nilsson forlag.
Malmo
, 2019.
- Ucraines
:
голоси Памано
(trad. de Petro Tarashchuk). Folio,
Kiiv
, 2022.
- Traduccions de
L'ombra de l'eunuc
- Hongares
:
Az eunuch Arnyeka
(trad. de Zsuzsanna Tomcsanyi). Europa Konyvkiado.
Budapest
, 2004.
- Romanes
:
Umbra eunucului
(trad. de
Jana Balacciu Matei
). Editura Meronia.
Bucarest
, 2004.
- Frances
:
L'ombre de l'eunuque
(trad. de
Bernard Lesfargues
). Christian Bourgois Editeur.
Paris
, 2006.
- Eslove
:
Evnuhova senca
(trad. de
Simona ?krabec
). Beletrina.
Ljubljana
, 2006.
- Italia
:
L'ombra dell'eunuco
(trad. de
Stefania Maria Ciminelli
). La Nuova Frontiera.
Roma
, 2010.
- Castella: La sombra del eunuco (trad. de Concha Cardenoso Saenz de Miera). Ed. Destino. Barcelona, 2015.
- Neerlandes: De schaduw van de eunuch (trad. de
Pieter Lamberts
i Joan Garrit). Uitgeverij Signatuur. Utrecht, 2016.
- Polones:
Cie? eunucha
(trad. d'
Anna Sawicka
). Wydawnictwo Marginesy. Warszawa, 2016.
- Rus
:
Тень евнуха
(trad. d'
Alexandra Grebennikova
). М.: Иностранка, Азбука-Аттикус, 2016. Moscou, 2016.
- Traduccions de
Senyoria
- Castella
:
Senoria
(trad. de Daniel Royo). Grijalbo Mondadori.
Barcelona
, 1993 ? 2a edicio: Random House Mondadori. Barcelona, 2005.
- Hongares
:
Omeltosaga
(trad. de Zsuzsanna Tomcsanyi). Europa Konyvkiado.
Budapest
, 2001.
- Romanes
:
Excelenta
(trad. de
Jana Balacciu Matei
). Editura Meronia.
Bucarest
, 2002.
- Gallec
:
Senoria
(trad. de Dolores Martinez Torres). Editorial Galaxia.
Vigo
, 2002.
- Frances
:
Sa Seigneurie
(trad. de
Bernard Lesfargues
). Christian Bourgois Editeur.
Paris
, 2004.
- Portugues
:
Sua Senhoria
(trad. de Jorge Fallorca). Edicoes Tinta da China.
Lisboa
, 2007.
- Albanes
:
Senjoria
(trad. de
Bashkim Shehu
). Instituti i Librit & Komunikimit.
Tirana
, 2008.
- Italia
:
Signoria
(trad. d'Ursula Bedogni). La Nuova Frontiera.
Roma
, 2009.
- Alemany
:
Senyoria
(trad. de
Kirsten Brandt
). Suhrkamp Verlag.
Frankfurt
, 2009.
- Neerlandes
:
Edelachtbare
(trad. de
Pieter Lamberts
i Joan Garrit). Uitgeverij Signature.
Utrecht
, 2010.
- Polones
:
Ja?nie pan
(trad. d'
Anna Sawicka
). Wydawnictwo Marginesy.
Varsovia
, 2015.
- Traduccions de
Fra Junoy o l'agonia dels sons
- Castella
:
Fray Junoy o la agonia de los sonidos
(trad. d'
Enrique Sordo
). Espasa-Calpe.
Madrid
, 1988.
- Hongares
:
Junoy barat, avagy a hangok halala
(trad. de Zsuzsanna Tomcsanyi). Europa Konyvkiado.
Budapest
, 2009.
- Traduccions de
La teranyina
- Traduccions de
Viatge d'hivern
- Angles
:
Winter Journey
(trad. de Pat Lunn). Swan Isle Press.
Chicago
, 2009.
- Castella
.
Viaje de invierno
(trad. de Concha Cardenoso Saenz de Miera). Ediciones Destino.
Barcelona
, 2014.
- Traduccions de
Llibre de preludis
- Traduccions de
L'Home de Sau
(novel·la infantil)
- Castella
:
El Hombre de Sau
(trad. de Mercedes Caballud). La Galera.
Barcelona
, 1986.
- Traduccions de
La historia que en Roc Pons no coneixia
(novel·la infantil)
- Castella
:
El extrano viaje que nadie se creyo
(trad. de Mercedes Caballud). La Galera.
Barcelona
, 1981.
- Traduccions de
En Pere i el bosc
(conte infantil)
- Castella:
Pedro y el bosque
(trad. de Concha Cardenoso Saenz de Miera). Editorial Timunmas. Barcelona, 2015.
- Traduccions de
Les incerteses
- Castella:
Las incertidumbres
(trad. de Ricard Vela). Ed. Destino. Barcelona, 2015.
Premis literaris obtinguts
[
modifica
]
Amb
Muriel Casals
al
Palau de la Musica Catalana
.
Jaume Cabre (esquerra) rep un quadre del pintor
Joan-Pere Viladecans
(segon per l'esquerra) dins la
Setmana del Llibre en Catala
, Barcelona 2017.
- Joaquim Ruyra
, 1977, per
Galceran, l'heroi de la guerra negra
- Fastenrath
, 1980, per
Carn d'olla
- Recull, 1980, per
Tarda lliure
- Critica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil
, 1981, per
La historia que en Roc Pons no coneixia
- Premi Sant Jordi de novel·la
, 1984, per
La teranyina
[1]
- Prudenci Bertrana
, 1983, per
Fra Junoy o l'agonia dels sons
- Critica Serra d'Or de novel·la
, 1985, per
Fra Junoy o l'agonia dels sons
- De la Critica
, 1985, per
Fra Junoy o l'agonia dels sons
- Crexells
, 1991, per
Senyoria
- Lectors d'"El Temps", per
Senyoria
- Prudenci Bertrana
, 1992, per
Senyoria
- Critica Serra d'Or de novel·la
, 1992, per
Senyoria
- De la Critica
, 1991, per
Senyoria
- Prix Mediterranee a la millor novel·la estrangera, 2004, per
Sa Seigneurie
- Premi Nacional de Literatura
, 1992, per
La Granja
- Ciutat de Barcelona
, 1996, per
L'ombra de l'eunuc
- Critica Serra d'Or de novel·la
, 1997, per
L'ombra de l'eunuc
- Lletra d'Or
, 1997, per
L'ombra de l'eunuc
- Fundacio Enciclopedia Catalana, 1999, per
Viatge d'hivern
- Critica Serra d'Or de narracio
, 2001, per
Viatge d'hivern
- De la Critica
, 2005, per
Les veus del Pamano
- Premi El sete cel
, 2007, per
Les veus del Pamano
- De la Critica
, 2012, per
Jo confesso
- Critica Serra d'Or de novel·la
, 2012, per
Jo confesso
- Premi de Narrativa Maria Angels Anglada
, 2012, per
Jo confesso
[13]
- La Tormenta en un vaso
, 2012, per
Jo confesso
- Crexells
, 2012, per
Jo confesso
[14]
Premis a la trajectoria
[
modifica
]
- ↑
1,0
1,1
≪
Jaume Cabre i Fabre
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
≪
Jaume Cabre, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
≫. Vilaweb, 08-04-2010. Arxivat de l'
original
el 2010-06-20. [Consulta: 8 abril 2010].
- ↑
≪
Jaume Cabre, Vicky Pena i Josep Maria Marti, entre les Creus de Sant Jordi 2014
≫.
324.cat
, 01-04-2014 [Consulta: 1r abril 2014].
- ↑
≪
Jaume Cabre 21e Premi Trajectoria
≫.
La Setmana del Llibre en Catala
, 14-09-2017. [Consulta: 14 setembre 2017].
- ↑
≪
Junts per Catalunya, la llista del PDECat que liderara Puigdemont
≫ (en catalan).
VilaWeb
, 13-11-2017 [Consulta: 13 novembre 2017].
- ↑
≪
Illegal Times o la denuncia en una vinyeta
≫.
Nuvol
.
- ↑
Gracia
, Oriol ≪Entrevista a Jaume Cabre≫.
Sapiens
[Barcelona], num. 109, octubre 2011, p. 24-25.
ISSN
:
1695-2014
.
- ↑
CCRTV, Televisio de Catalunya. ≪
TV3 estrena avui "Les veus del Pamano"
≫, 12-11-2009. [Consulta: 17 novembre 2009].
- ↑
≪
Traduccions de l'obra de Jaume Cabre
≫. [Consulta: 12 abril 2017].
- ↑
≪
Jaume Cabre furga en les tenebres humanes
≫. Diari Ara, 04-04-2017. [Consulta: 12 abril 2017].
- ↑
≪
Opera Llull: Simfonica de Cobla i Corda de Catalunya
≫. Auditori de Girona. [Consulta: 26 novembre 2018].
- ↑
≪
La figura de Ramon Llull vista per Jaume Cabre, Francesc Cassu i Xavier Alberti es converteix en una opera
≫. Vilaweb, 22-11-2018. [Consulta: 26 novembre 2018].
- ↑
Emporda
. ≪
´Jo confesso´ de Jaume Cabre guanya el Premi Anglada - Emporda
≫. [Consulta: 19 maig 2018].
- ↑
Fitxa de Cabre al web de gencat
[
Enllac no actiu
]
- ↑
≪
Jaume Cabre rebra el Premi Trajectoria de La Setmana del Llibre en Catala
≫. Vilaweb, 20-07-2017. [Consulta: 14 setembre 2017].
- ↑
Playa Maset
, Josep ≪
Ruscalleda, Bohigas, Cabre, Peya y Ponsati, entre los Premis Nacionals de Cultura
≫.
La Vanguardia
, 20-03-2019 [Consulta: 5 juliol 2019].
Enllacos externs
[
modifica
]
|
|---|
| Primera etapa
| |
|---|
| Segona etapa
| |
|---|