Prudenci Bertrana i Comte

Retrat d'estudi (1900-1905)
Biografia
Naixement	19 gener 1867 Tordera (Maresme)
Mort	21 novembre 1941 (74 anys) Barcelona
Sepultura	Cementiri de les Corts (Barcelona), Dep. central, ninxol 718, Familia Quintana
Activitat
Ocupacio	escriptor , pintor , periodista
Obra
Obres destacables (1906) Josafat
Localitzacio dels arxius	Fons Prudenci i Aurora Bertrana
Familia
Fills	Aurora Bertrana i Salazar
Premis (1931)   Premi Joan Crexells de narrativa , per l'obra L'hereu (1922)   premi Concepcio Rabell

Prudenci Bertrana i Comte ( Tordera , el Maresme , 19 de gener de 1867 ^[1] ? Barcelona , 21 de novembre de 1941 ) ^[2] fou un escriptor modernista catala , conegut sobretot per la seva novel·la Josafat ( 1906 ). ^[1]

Biografia [ modifica ]

Prudenci Bertrana, fill de Josep Bertrana, un petit propietari rural d'ideologia carlina, va passar una infantesa itinerant seguint les aventures bel·liques, durant la Tercera guerra carlina , del seu pare juntament amb la seva mare.El mateix motiu del seu naixement a Tordera te relacio amb les activitats guerrilleres del pare donat que la familia es va establir a la poblacio seguint el cabdill carli torderenc Salvador Soliva . ^[3]

Va estudiar el batxillerat a Girona i, seguint la voluntat paterna, va comencar els estudis d'enginyeria industrial. Pero el primer any fracassa i el segon ja no va arribar ni a matricular-s'hi. En canvi, es va decantar per la pintura i es va matricular a la Llotja. Va ser en aquell periode que es va casar amb Neus Salazar, amb qui va tenir quatre fills (una de les seves filles, Aurora Bertrana , tambe esdevingue escriptora). ^[4]

El 1899 Prudenci Bertrana va escriure la seva primera novel·la, Violeta , que va restar inedita fins a l'any 2013 . ^[5] Va abandonar la pintura temporalment i el 1902 va entrar a la redaccio de la revista Vida . Bertrana hi va publicar comentaris sobre art, proses poetiques i contes, com La guineu , un relat rural. Va participar en la renovacio de la vida cultural gironina, especialment en l'organitzacio dels Jocs Florals en col·laborar amb el setmanari Lo Gerones . ^[6] El 1903 va publicar Tard . Una part de l'obra primerenca va ser recollida a Crisalides ( 1907 ). El 1906 publica Josafat , la novel·la que el consagra com a escriptor.

A la Fundacio Rafael Maso ^[7] es conserva un retrat de l'arquitecte Rafael Maso, guanyador dels Jocs Florals de Girona de 1905, dibuixat per Prudenci Bertrana. ^[8]

Amb Naufrags ( 1907 ) Prudenci Bertrana va guanyar el primer premi del concurs de novel·la de la Biblioteca del Poble Catala .

La publicacio de la novel·la Josafat i les seves activitats politiques al costat del nacionalisme republica van ser motius d'escandol.

El 1908 van demandar-lo a Barcelona per pronunciar una conferencia a l'Associacio Nacionalista Catalana: "De les belleses de la Natura i el meu goig", amb la qual va proposar una actitud antiintel·lectual totalment enfrontada amb el Noucentisme. D'aquesta conferencia, i animat per Joan Maragall, van sortir les Proses barbares ( 1910 ) (Premi extraordinari del Jocs Florals de Barcelona ).

Va anar a viure a Barcelona, on va dirigir, amb un sou miserable i en condicions de treball precaries, L'Esquella de la Torratxa i La Campana de Gracia , ^[9] i va col·laborar esporadicament a El Poble Catala i a Iberia . ^[10] Visque un periode de marginacio, desplacat, com molts altres modernistes, per la intel·lectualitat noucentista. Malgrat tot, Bertrana va publicar en aquest periode forca reculls de contes: La lloca vidua i altres contes (1905), Els herois (1920, premi Concepcio Rabell el 1922), El meu amic Pellini i altres contes (1923), La bassa roja (1923), El desig de pecar (1924) i L'organ del diputat (1924). A partir de 1923 publicaria a La Novel·la d'Ara diverses narracions curtes.

Va col·laborar assiduament a La Veu de Catalunya . Va compaginar aquestes activitats amb la placa de professor de dibuix i pintura de l' Escola del Bosc , de l' Ajuntament de Barcelona . Quan, despres d'una llarga polemica entorn de la novel·la, va reprendre aquest genere, ho va fer amb Jo! Memories d'un metge filosof ( 1925 ). En aquest llibre, el personatge de Daniel Perez havia estat inspirat pel doctor Diego Ruiz , amb qui Bertrana havia publicat el 1910 el pamflet La locura de Avarez Castro ^[11] i que als camps de concentracio de Franca esdevindra amic intim de Jaume Grau i Casas . ^[12]

El 1929 va publicar Tieta Claudina , pero la veritable revisio de la seva propia trajectoria biografica vindra amb la trilogia Entre la terra i els nuvols , integrada per L'hereu ( 1931 ), amb el qual va guanyar el premi Crexells , El vagabund ( 1933 ) i L'impenitent ( 1948 ). El 1933 va guanyar el Premi Fastenrath per l'obra El Comiat de Teresa .

Va morir el 1941 a Barcelona . A partir del 1968 , per subscripcio popular, es va organitzar a Girona el repartiment del premi de novel·la que porta el seu nom i que s'ha convertit en un dels mes prestigiosos del genere.

Patrimoni literari [ modifica ]

A Tordera, al carrer Sant Ramon, 28 on va neixer, hi ha una placa que ho recorda. La seva poblacio de naixement el va nomenar fill il·lustre amb motiu del 150e aniversari del seu naixement. Tambe li ha dedicat un carrer; un parc on hi ha un bust seu; una instal·lacio escultorica permanent a tocar del carrer Joan Maragall, que simbolitza la relacio entre els dos escriptors, i un espai destinat a l'estudi i a la difusio de la seva vida i obra dins de l'edifici de l'Arxiu historic municipal.

A l'entrada de la biblioteca de Tordera, hi consta en un lloc destacat i en lletres grosses un fragment d'un escrit seu amb el que acabava el discurs presidencial dels Jocs Florals de Barcelona el 1936:

L'any 1873 se'n va anar a viure a Girona amb la seva familia. Primer es van instal·lar a la placa de la Rodona de Santa Eugenia, despres, l'any 1892 , es trasllada al Carrer de les Hortes . El 1898 escriu el conte “ Les meves veines ”, que pel seu context fa suposar que aquell any ja treballa en un taller del carrer de Santa Clara amb vistes al riu Onyar . L'any 1908 se'n va a viure al Carrer Nou. El 1912 decideix abandonar Girona i tots els intel·lectuals de la ciutat li fan un sopar d'homenatge a l'Hotel Imperial. A Girona hi ha una placa amb el seu nom. I tambe van instal·lar un bust seu, copia en bronze d'un altre realitzat el 1902 per Ricard Guino i Boix , a la Placa de Catalunya . ^[13]

L'any 1912 ja s'instal·la a Barcelona, a la Placa del Rei i comenca a donar classes a l' Escola del Bosc de Barcelona. L'any 1920 viu al Carrer de Roger de Lluria. La llibreria Espanyola a La Rambla es un lloc emblematic que Prudenci Bertrana cita en la seva obra L'Impenitent , on relata les tertulies que s'hi realitzaven.

EL 1930 passa una temporada a  la Cerdanya . L'any 1936 , durant la Guerra Civil espanyola , es refugia amb la seva familia a Vilada , i despres a Sant Pere Pescador .

Prudenci Bertrana esta enterrat al Cementiri de les Corts .

Analisi de l'obra [ modifica ]

Bertrana parla en les seves obres de diversos espais de la ciutat de Girona. Es poden trobar algunes d'aquestes referencies a: Prudenci Bertrana, Rutes literaries, Racons i paraules, Ruta Prudenci Bertrana a Girona . D' Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Catala . Llocs com: la Placa de Sant Domenec , Placa dels Lledoners , Catedral de Girona , Carrer dels Alemanys , Torre Gironella , Passeig Arqueologic , Sant Pere de Galligants , Pujada del Rei Marti , Convent de les Clarisses Caputxines , Pont d'en Gomez i el Passeig de Jose Canalejas .

Tambe trobem referencies a altres indrets de la geografia gironina en l'obra de Prudenci Bertrana. Els podem veure a l' Atles Literari de les terres de Girona ^{[ Enllac no actiu ]} i tambe a l'edicio de la Geografia literaria de les Comarques gironines . ^[14] Alguns d'aquests llocs son: Banyoles , la Vall de Sant Daniel , Salt , la Vall de la Llemena , Rocacorba , el Parc de la Devesa , la muntanya del Congost , el Barri Vell de Girona , Santa Eugenia de Ter , el riu Guell , la Selva , L'Esparra , Sant Miquel de Fluvia , Sant Pere Pescador i el Parc Hospitalari Marti i Julia .

En el vessant de pintor, Prudenci Bertrana tambe va reflectir a les seves obres diversos paisatges de llocs on va viure. Se’n poden trobar al cataleg La preso de l'anima, Prudenci Bertrana. Editat per la Diputacio de Girona .

Obra [ modifica ]

Novel·la

• Josafat . Palafrugell, Publicacio Emporium (Joanola i Ribas). 1906.
• Naufrecs . Barcelona, Biblioteca d' El Poble Catala (E. Domenech). 1907.

• 

  L'orgue del diputat . Barcelona, Impr. de l'Avenc Grafic (Imp. L'Unio). 1924.
• Jo! Memories d'un metge filosof . Barcelona, Llibreria Catalonia , 1925.
• Tieta Claudina . Barcelona, Mentora. 1929.
• L'hereu . Barcelona, Llibreria Catalonia , 1931.
• L'Os benemerit i altres besties . Barcelona, Edicions Enlla. 1932.
• El vagabund . Barcelona, Llibreria Catalonia. 1933.
• La ruta abandonada , Barcelona. Il·lustracio Catalana . 1914, 1934.
• El Rossinyol que jo he tractat . Barcelona, Publicacio de l'Institut del Teatre. 1937.
• L'impenitent . Barcelona, Dalmau i Jover. 1948

Teatre

• ¡Enyorada solitud! . Barcelona, La novel·la teatral catalana (Impr. Rafols). 1918.
• Les ales d'Ernestina . Barcelona, La novel·la teatral catalana (Impr. Rafols). 1921.
• La dona neta . Barcelona, R. Duran Alsina. 1924.
• El comiat de Teresa . Barcelona, Llibreria Verdaguer. 1932.
• El fantasma de Montcorb . Barcelona, Llibreria Milla. 1933.
• Els atropellats . Barcelona, El Nostre Teatre . 1935.

Contes

• 

  Tard! . Mataro, Impr. F. Horta. 1903.
• Crisalides . Barcelona. L'Avenc. 1907.
• La lloca de la viuda i altres narracions . Barcelona, Societat Catalana d'Edicions. 1915.
• L'illa perduda . Barcelona, Llibreria Catalonia. 1920.
• Els herois . Barcelona, Editorial Catalana . 1920.
• La bassa roja . Barcelona, Imp. L'Avenc Grafic. 1923.
• El meu amic Pellini i altres contes . Barcelona, Editorial Catalana . 1923.
• El desig de pecar . Barcelona, Imp. L'Avenc grafic. 1924.
• Una nit de nuvis al bosc. Barcelona. 1924.

Altres

• La locura de Alvarez de Castro . Girona, Impr. Dalmau. 1910. (amb Diego Ruiz).
• Proses barbares . Barcelona, Societat Catalana d'Edicions. 1911.
• L'oca de la molinera . Barcelona, Impr. Rafols. 1917.
• La Margarideta . Barcelona, La Novel·la Nova. 1918.
• L'home de la gorra peluda: fantastiques aventures d'en Poli i l'Adrianet . Barcelona, Llibreria Varia. 1924.
• La tragedia d'un gos xato . Barcelona, Llibreria Varia. 1924.

Fons personal [ modifica ]

El Fons personal de Prudenci Bertrana que es conserva a l' Arxiu Historic de la Ciutat de Barcelona esta integrat per un total de trenta-vuit documents relacionats amb la seva obra com a escriptor i com a artista. Vint-i-un son textos originals, manuscrits i mecanoscrits, principalment de novel·les i comedies. Un conjunt de retalls de diari, ordenats i classificats pel mateix autor en dues llibretes, aplega nombroses critiques de la seva produccio literaria i artistica i una col·leccio d'impresos, aixi com les estrenes i representacions d'algunes de les seves obres de teatre.

Tambe trobem el Fons Prudenci i Aurora Bertrana conservat a la Biblioteca de la Universitat de Girona . Aquest fons inclou part de les biblioteques personals dels Bertrana aixi com documents personals. Els manuscrits de Prudenci Bertrana integren correspondencia, articles, conferencies, documents literaris i dibuixos. Aquests documents es poden consultar a text complet al Repositori de Fons Especials de la Universitat de Girona i a la Memoria Digital de Catalunya . ^[15]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Premi Prudenci Bertrana de novel·la
• Al doctor Diego Ruiz, medico psiquiatra . Poema dedicat per Jaume Gran Casas

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Cataleg "La preso de l'anima, Prudenci Bertrana". Editat per la Diputacio de Girona.

Enllacos externs [ modifica ]

Vegeu texts en catala sobre Prudenci Bertrana i Comte a Viquitexts , la biblioteca lliure.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Prudenci Bertrana i Comte

• Manuscrits de Prudenci Bertrana al Repositori de Fons Especials de la Universitat de Girona (DUGi)
• Obra de Prudenci Bertrana i Comte al Projecte Gutenberg
• Audiolectures de Prudenci Bertrana a LletrA : Josafat / Contes