Indiana Jones
 |
| Tipus
| personatge huma de ficcio
personatge cinematografic
personatge de serie de televisio
personatge de videojoc
|
|---|
| Creat per
| George Lucas
|
|---|
| Interpretat per
| Harrison Ford
,
Corey Carrier
,
River Phoenix
,
Sean Patrick Flanery
,
George Hall
i
Anthony Ingruber
|
|---|
|
| Present a l'obra
| A la recerca de l'arca perduda
,
Indiana Jones i el temple maleit
,
Indiana Jones i l'ultima croada
,
Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall
,
Indiana Jones i el dial del desti
,
comics d'Indiana Jones
,
The Adventures of Indiana Jones Role-Playing Game
,
Indiana Jones and the Fate of Atlantis
,
Indiana Jones and the Last Crusade: The Graphic Adventure
,
Indiana Jones and the Infernal Machine
,
Indiana Jones and the Staff of Kings
,
Indiana Jones et le Temple du Peril
i
The Young Indiana Jones Chronicles
|
|---|
| Univers
| univers Indiana Jones
|
|---|
|
| Nom de naixement
| Henry Walton Jones Jr.
|
|---|
| Pseudonim
| Indiana Jones i Indy
|
|---|
| Sobrenom
| Indy
|
|---|
| Genere
| masculi
|
|---|
| Ocupacio
| arqueoleg
,
espia
,
militar
,
professor d'universitat
i
aventurer
|
|---|
| Nacionalitat
| Estats Units d'America
|
|---|
| Naixement
| Princeton
, 1r juliol 1899
|
|---|
| Mort
| valor desconegut
, valor desconegut
|
|---|
|
| Conjuge
| Marion Ravenwood
|
|---|
| Mare
| Anna Mary Jones
|
|---|
| Pare
| Henry Jones
|
|---|
| Fills
| Mutt Williams
|
|---|
|
| Rang militar
| coronel
|
|---|
| Arma
| fuet de bou
|
|---|
|
El
Dr. Henry Walton "Indiana" Jones, Jr.
, tambe anomenat
Indy
, es un personatge
fictici
,
arqueoleg
aventurer i professor
universitari
estatunidenc
.
Es el protagonista d'una serie de
pel·licules
d'aventures (realitzada per la
Paramount
) formada pels films seguents:
(Quan parlen d'aquesta serie de films, els mateixos creadors sovint s'hi refereixen, en angles, amb les paraules clau:
Raiders
,
Temple
,
Crusade
,
Skull
i
Dial
. En catala es poden designar, doncs,
Arca
,
Temple
,
Croada
,
Calavera
i
Dial
.)
Caracteritzacio
[
modifica
]
Indiana Jones es un professor
universitari
d'
arqueologia
. Tanmateix, com a arqueoleg la seva feina preferida es cercar arreu del
mon
objectes antics perduts amb un gran valor. Des del punt de vista interpretatiu, es caracteritza per un cert cinisme i un panic terrible a les
serps
; tambe el caracteritzen el seu atractiu fisic, un
barret
caracteristic i un
fuet
llarg.
Com que molts dels objectes que cerca tenen propietats
magiques
, sovint tambe son cobejats per altres persones amb fins poc honorables, de manera que Jones s'hi ha d'enfrontar. Les seves activitats i el seu talent fan que, en un principi, Jones sigui cridat pels
serveis secrets
nord-americans per tal d'evitar que aquests objectes caiguin en males mans (
Arca
) i a la llarga acabara treballant com a agent
governamental
(tal com es despren d'alguns dialegs del darrer film (
Calavera
)).
Les cerques, les baralles, les persecucions i les discussions tenen lloc a tot el mon: des d'
America del Nord
(on viu i treballa Jones) fins al
Tibet
(
Arca
), passant per la
Xina
(
Temple
), l'
India
(
Temple
), l'
America del Sud
(
Arca
i
Calavera
),
Egipte
(
Arca
), el
Marroc
(
Dial
),
Jordania
(
Croada
) i
Europa
-concretament
Portugal
,
Austria
,
Grecia
,
Alemanya
i
Italia
- (
Croada
i
Dial
).
Mapa dels viatges d'Indiana Jones. Vermell =
A la recerca de l'arca perduda
, Verd =
El temple maleit
, Blau =
L'ultima croada
.
Els tres primers films estan ambientats a la segona meitat dels anys 30 del segle
xx
. En dues d'aquestes ocasions (
Arca
, ambientada el
1936
, i
Croada
, ambientada el
1938
) s'enfronta a l'
exercit
nazi
, primer buscant l'
arca de l'alianca
dels antics
israelites
i despres buscant el
Sant Greal
. Per la seva banda, al segon film (
Temple
, ambientat el
1935
) s'enfronta a una secta india que vol controlar el territori gracies a les pedres
sankara
, tres rocs sagrats amb propietats magiques. Al quart film (
Calavera
, ambientat el
1957
, factor condicionat per l'edat de l'actor que l'interpreta, ja que gairebe havien passat vint anys des que es va filmar la tercera pel·licula) ha de lluitar contra els
sovietics
per tal que no s'apoderin de la poderosa calavera de cristall, guardada en una ciutat secreta
inca
del
Peru
. Al cinque film (
Dial
, ambientat el
1969
, just despres de l'
arribada dels humans a la Lluna
) torna a enfrontar-se als nazis.
Aspectes historics
[
modifica
]
El personatge d'Indiana Jones va ser creat el
1973
(amb el nom d'
Indiana Smith
) per
George Lucas
. Lucas es va inspirar en personatges reals i en personatges de
comic
dels anys 20 i 30 del segle
xx
.
Les quatre pel·licules han estat conduides per
George Lucas
(com a productor, a traves de la seva empresa
Lucasfilm
) i
Steven Spielberg
(com a productor i director), amb la col·laboracio de
Frank Wilton Marshall
(com a productor). La cinquena pel·licula va ser dirigida per
James Mangold
, que tambe n'es co-
guionista
conjuntament amb Jez Butterworth, John-Henry Butterworth, i
David Koepp
; pero Spielberg i Marshall van supervisar la produccio.
En principi nomes era previst de filmar les tres primeres pel·licules (
Arca
,
Temple
i
Croada
); pero les peticions dels
fans
d'aquesta saga va fer que Lucas i Spielberg en fessin una altra entrega el 2008 (
Calavera
). Aquesta darrera entrega va tardar forca temps a fer-se perque tots els implicats (Lucas, Spielberg i Ford) tenien l'agenda plena quan van decidir-se, i perque el primer
guio
(elaborat pel cineasta
M. Night Shyamalan
, especialitzat en pel·licules de misteri) no va satisfer els productors, de manera que se'n va haver de fer un altre.
Acabada la quarta entrega es va rumorejar la possibilitat de fer una
cinquena entrega
, que va acabar rodant-se entre el 2021 i el 2022.
En els cinc
llargmetratges
, Indiana Jones es interpretat per l'
actor
Harrison Ford
. En un principi se n'havia d'encarregar
Tom Selleck
, que hi va renunciar perque treballava en la filmacio de la
serie de televisio
Magnum
.
Figura de cera que representa
Harrison Ford
, caracteritzat d'Indiana Jones
A l'inici del tercer film (
Croada
) el personatge hi apareix de jove amb 13 anys i es interpretat per
River Phoenix
. Es va triar aquest actor perque a la pel·licula
La costa de 'Los mosquitos'
ja havia encarnat el fill d'un personatge caracteritzat pel mateix Ford. En les series televisives posteriors, on Indiana Jones hi surt d'infant, de jove i de vell, el personatge ha estat interpretat per
Corey Carrier
(infant),
Sean Patrick Flanery
(jove) i
George Hall
(vell).
Hi ha molts altres personatges que participen en les aventures d'Indiana Jones:
- Marion Ravenwood
, parella sentimental de Jones, valenta i llancada, interpretada per
Karen Allen
(
Arca
,
Calavera
i
Dial
).
- Sallah
, excavador
egipci
i amic de Jones, interpretat per
John Rhys-Davis
(el paper estava pensat originalment per a l'actor
Danny DeVito
) (
Arca
,
Croada
i
Dial
).
- Marcus Brody
, director del museu i de la universitat on treballa Jones (anys 30-40), despistat i poc versat en aventures intrepides, interpretat per
Denholm Elliott
(
Arca
i
Croada
).
- Short Round
, xiquet xines astut i valent que acompanya Jones, interpretat per
Jonathan Ke Quan
(
Temple
).
- Wilhelmina "Willie" Scott
, cantant nord-americana instal·lada a la Xina, interpretada per
Kate Capshaw
(
Temple
).
- Wu Han
, jove xines ajudant de Jones i assassinat pel fill de Lao Che, interpretat per
David Yip
(
Temple
; tambe apareix al videojoc
Indiana Jones and the Emperor's Tomb
).
- Prof. Henry Jones Sr.
, historiador i pare de Jones, interpretat per
Sean Connery
(
Croada
).
- Mutt Williams
, jove aventurer, interpertat per
Shia LaBeouf
(
Calavera
).
- Harold "Ox" Oxley
, arqueoleg col·lega de Jones i mestre de Mutt Williams, interpretat per
John Hurt
(
Calavera
).
- Charles Stanforth
, dega de la universitat on treballa Jones (anys 50), interpretat per
Jim Broadbent
(
Calavera
).
- Basil Shaw
, arqueoleg britanic i col·lega de Jones (anys 40-50), interpretat per
Toby Jones
(
Dial
).
- Helena Shaw
, filla de Basil Shaw i fillola de Jones (anys 60), interpretada per
Phoebe Waller-Bridge
(
Dial
).
- Renaldo
, barquer i
bus
, interpretat per
Antonio Banderas
(
Dial
).
- Teddy Kumar
, lladre adolescent marroqui que ajuda Helena Shaw, interpretat per Ethann Isidore (
Dial
).
- Rene Belloq
, arqueoleg frances i col·laborador nazi, antagonista de Jones, interpretat per
Paul Freeman
(
Arca
).
- Major Arnold Ernst Toht,
interrogador de la
Gestapo
, interpretat per
Ronald Lacey
(
Arca
).
- Satipo
, ajudant de Jones a la primeria, a qui acaba traint, interpretat per
Alfred Molina
(
Arca
).
- Mola Ram
, sacerdot indi que vol controlar el mon, interpretat per
Amrish Puri
(
Temple
).
- Lao Che
, senyor del crim de
Xangai
, interpretat per
Roy Chiao
(
Temple
).
- Dra. Elsa Schneider
, arqueologa
austriaca
, que col·labora amb Jones pare i Jones fill per a despres ajudar els nazis, interpretada per
Alison Doody
(
Croada
).
- Walter Donovan
, filantrop
estatunidenc
que col·labora amb els nazis, interpretat per
Julian Glover
(
Croada
).
- Coronel Vogel
,
militar
alemany
despietat de les
SS
, interpretat per
Michael Byrne
(
Croada
).
- Kazim
, lider de la Germandat de l'Espasa Cruciforme, interpretat per
Kevork Malikyan
(
Croada
).
- Irina Spalko
, cientifica ucrainesa al servei dels sovietics, interpretada per
Cate Blanchett
(
Calavera
).
- George "Mac" McHale
, col·laborador de Jones al servei secret, a qui finalment traira per
diners
, interpretat per
Ray Winstone
(
Calavera
).
- Jurgen Voller
, cientific i arqueoleg alemany en epoca nazi que acaba col·laborant amb la
NASA
, interpretat per
Mads Mikkelsen
(
Dial
).
- Coronel Weber
, militar alemany de l'epoca nazi interpretat per
Thomas Kretschmann
(
Dial
).
- Klaber
, esbirro al servei de Voller, interpretat per
Boyd Holbrook
(
Dial
).
Mentre es preparava el quart film (
Calavera
) es va especular amb la possibilitat que tambe hi sortis el pare d'Indiana Jones, interpretat per Sean Connery, malgrat que aleshores ja s'havia retirat. Tanmateix, finalment no hi surt perque no participava en la trama, i es va preferir evitar-ne una aparicio puntual.
A les pel·licules hi ha forca
cameos
curiosos. Aixi, Ronald Lacey, que interpreta el major Toht a
Arca
, apareix momentaniament interpretant
Heinrich Himmler
a
Croada
. Igualment, tant a
Arca
com a
Temple
un dels malvats es una persona molt forta i corpulenta, amb la qual s'ha de barallar Indiana Jones; aquests dos personatges secundaris van ser interpretats pel mateix actor,
Pat Roach
, be que degudament caracteritzat, i encara Roach fa un
cameo
a
Croada
. Finalment,
Frank Wilton Marshall
, productor, fa un cameo al proleg del primer film (
Arca
) com a
pilot
d'
avioneta
.
Aspectes tecnics
[
modifica
]
El gran exit de tots els films es deu a cinc elements:
- Un argument d'aventura, amb les tipiques situacions de perill, reptes, etc., i amb uns dolents molt malvats i sovint amb mes poder militar.
- Un ritme narratiu trepidant (escenes d'accio, persecucions, etc.).
- Forca dosis d'humor (a tall d'exemple, la topada casual amb
Adolf Hitler
a
Croada
, la discussio amb Marion Ravenwood sobre la seva relacio en un sorral mentre s'enfonsen a
Calavera
, l'incendi provocat per Henry Jones Sr. a
Croada
mentre ell i son fill estan lligats; el robatori d'un vehicle a
Croada
i un altre a
Dial
; el sopar del palau a
Temple
; la resolucio d'un dubte d'un alumne a la biblioteca havent-hi entrat patinant amb moto a
Calavera
; com Jones passa a cavall pel costat dels tres astronautes de l'
Apollo 11
durant una desfilada a
Dial
, etc.).
- La caracteritzacio dels personatges (no tan sols d'Indiana Jones, sino tambe dels altres, com son pare o Short Round).
- La musica que acompanya les escenes d'accio.
Per aquests fets, la primera pel·licula (
Arca
), va rebre forca
premis
.
Els
guionistes
han dotat la serie de films d'alguns elements comuns. Aixi, la primera imatge sempre es un con amb la punxa cap dalt (excepte a
Dial
), coincident amb la forma de la muntanya que serveix de
logotip
de la productora
Paramount
. Un altre element que es repeteix sempre es que Jones no deixa mai enrere el seu barret. En cada film tambe hi ha una escena amb animals perillosos:
serps
a
Arca
,
insectes
a
Temple
,
rates
a
Croada
,
formigues
gegants carnivores a
Calavera
i
anguiles
a
Dial
. A banda, els quatre films contenen petits lligams anecdotics entre uns i altres. Aixi, si be l'
arca de l'alianca
es el tema central del primer film (
Arca
), al tercer film (
Croada
) apareix dibuixada en una paret i Indiana Jones la reconeix; i al quart film (
Calavera
) fins i tot es pot veure al magatzem on es guardada al final de la primera pel·licula.
Tots cinc films tenen una mena de
proleg
que constitueixen petites aventures al marge de l'argument principal (al quart film,
Calavera
, el proleg forma part de la trama principal). A mes, al tercer film (
Croada
) el proleg, ambientat el
1912
, explica per que Jones du barret i fuet, te panic a les serps i te una
cicatriu
sota el
llavi
. La intencio dels productors era que a l'espectador li fes la sensacio que es tractava de l'escena final d'una pel·licula d'aventures, quan tot just havia acabat de comencar el film.
La
banda sonora
, a carrec de
John Williams
, es basa en dues
melodies
que han esdevingut molt populars des que es va estrenar el primer film.
Les cinc pel·licules han estat doblades al
catala
(l'actor
Jesus Ferrer
dona veu a Indiana Jones en les quatre primeres). L'edicio en
DVD
dels films comercialitzats a
Espanya
contenen la versio catalana.
Altres productes
[
modifica
]
A mes de les pel·licules, les aventures del personatge tambe inclouen una serie de televisio emesa entre
1992
i
1996
titulada
Les aventures del jove Indiana Jones
(titol original en angles:
The Young Indiana Jones Chronicles
), on se'l pot veure amb 10, 16-21 i 93 anys, interpretat per altres actors diferents de la serie de pel·licules.
Tambe se n'han fet diversos
videojocs
(
Indiana Jones and the Fate of Atlantis
,
Indiana Jones and the Infernal Machine
i
Indiana Jones and the Emperor's Tomb
).
Les pel·licules, alguns capitols de la serie televisiva i els videojocs s'han adaptat com a
novel·les
i com a
comics
(aquests darrers, publicats per
Marvel
i
Dark Horse
). Amb el format de comic s'hi ha introduit una altra historia ambientada a
Irlanda
el
1945
en que participen tant Indiana Jones com son pare.
A
Disneyland Paris
hi ha la
muntanya russa
Indiana Jones i el temple del perill
, construida per
Intamin AG
.
[1]
- ↑
Lainsbury
, Andrew.
Once Upon an American Dream: The Story of Euro Disneyland
(en angles). University Press of Kansas, 2000, p. 113-114.
ISBN 070060989X
.
Enllacos externs
[
modifica
]
|
|---|
| Com a director
| |
|---|
| Com a guionista
| |
|---|
| Serie de televisio
| |
|---|
| Llibres
| |
|---|
| Franquicies
| |
|---|
| Relacionat
| |
|---|