Historia de la filosofia
Antiga Medieval Renaixentista ( humanisme ) Moderna ( il·lustracio ) Filosofia contemporania Filosofia postmoderna
Per cultura: Filosofia India Filosofia xinesa Filosofia japonesa Filosofia jueva Filosofia cristiana Filosofia islamica

L' humanisme es un moviment de renovacio cultural que va sorgir a Italia , al segle  xiv , i que va ser expandit per Europa durant els segles  xv i xvi . ^[1]

Una de les concrecions de l'humanisme va ser el moviment europeu de retorn a l'estudi i valoracio dels classics grecollatins, que es va desenvolupar a partir del segle  xvi , el vessant cultural del qual va ser el Renaixement . L' erasmisme n'es un dels exponents mes emblematics. ^[2]

La filosofia de l'humanisme [ modifica ]

• El filosof grec Protagores va mantenir una postura d' agnosticisme (questionant la possibilitat de coneixement de deu o no), que es reivindicada habitualment per l'humanisme, tot i que altres branques d'aquest moviment es declaren formalment atees (com l' existencialisme ) i, fins i tot, existeix l'anomenat humanisme cristia .
• Al corrent del laicisme , en la seva defensa de la independencia de l'esser huma i la societat de tota influencia religiosa, tambe hi ha participat l'humanisme.
• Socrates va centrar en l'esser huma, especialment en l'aspecte etic, la reflexio filosofica, i la majoria dels altres filosofs se'n van ocupar.
• La filosofia de l'humanisme te com a objecte l'esser huma, no sols com a ens natural, sino tambe en el seu esser essencial i, en consequencia, intenta fer de pont entre les ciencies positives i la metafisica .
• Ludwig Feuerbach ( 1804 - 1872 ), amb la seva critica de la religio (que Karl Marx considerava definitiva), reclamava que l'antropologia substituis la teologia.
• L'esser huma, segons l'humanisme, te un lloc especial en el cosmos gracies a les caracteristiques humanes d'obertura al mon, llibertat de comportament, poder de transcendir l'immediat i el seu caracter d'esperit.
• L'aportacio de l' estructuralisme replanteja les questions de llibertat, subjecte, historia, cultura, societat, i les mes recents sobre el sentit de l'esser huma.

Expansio de l'humanisme [ modifica ]

La impremta hi va tenir un paper molt important; gracies a aquesta, l'humanisme es va poder expandir molt mes rapidament, a partir del 1450. ^[3] A mes, les academies i les universitats tambe van tenir un paper clau en la seva expansio, i se centraren en la llengua, la filosofia i la literatura. Estaven formades per erudits que, sota la proteccio economica (mecenatge) d'un senyor, es dedicaven a la traduccio de manuscrits antics i a l'intercanvi de coneixements i idees. ^[4]

La Reforma religiosa [ modifica ]

Al final de l'edat mitjana, hi havia un cert malestar en amplies capes de la societat pel rumb que havia pres l'Esglesia:

• Luxe exagerat amb que s'envoltava l'alta jerarquia eclesiastica.
• Escassa cultura i relaxament de costums del clergat.
• Compravenda de carrecs eclesiastics per a benefici propi.
• Venda de butlles i indulgencies per a obtenir el perdo de Deu.

Alguns humanistes, com Erasme de Rotterdam , van criticar-ho i van defensar una religiositat mes intima basada en la lectura de la Biblia. Aixo va suposar la divisio de l'Esglesia el 1515 .

La ruptura de Marti Luter [ modifica ]

Marti Luter va ser un sacerdot alemany de l'orde dels agustins que, en un viatge que va fer a Roma l'any 1510, va poder observar la decadencia moral en que vivia l'Esglesia i, per tant, va iniciar les seves critiques a l'Esglesia i la forma de vida de la jerarquia eclesiastica. Va comencar amb la publicacio de les 95 tesis contra la doctrina de l'Esglesia catolica i la jerarquia eclesiastica. Luter va rebre el suport dels princeps i dels nobles alemanys, que volien fer seves les propietats de l'Esglesia i reforcar la seva autoritat davant de l'emperador Carles V i davant del papa de Roma. La Reforma luterana fomenta:

• La salvacio per la fe
• El sacerdoci universal
• L'autoritat de la Biblia

La seva doctrina es va difondre rapidament per Alemanya, Noruega, Suecia, Suissa, Anglaterra, Dinamarca i els Paisos Baixos. Juntament amb el luteranisme, van sorgir altres religions protestants.

Calvinisme [ modifica ]

El va propagar per Suissa Joan Calvi . Es encara mes radical que el luteranisme . La salvacio nomes s'aconsegueix per mitja de la predestinacio (Deu destina a algunes persones a la salvacio i a altres a la condemnacio, aquesta afirmacio negava la llibertat humana). Tenen 2 sagraments: el baptisme i la comunio . No creuen ni en la Mare de Deu ni en els sants. La missa es reemplacada per la lectura de la Biblia, els sermons i els cants. Les cerimonies religioses son molt senzilles. Els fidels son guiats per un pastor, i aquest pot estar casat. No hi ha obediencia al papa. No hi ha bisbes ni cardenals, negaven la jerarquia episcopal, el cap de l'Esglesia era el monarca, ja que no reconeixien l'autoritat del papa.

Anglicanisme [ modifica ]

Creat per Enric VIII quan el papa Climent VII es va negar a concedir-li l'anul·lacio del matrimoni amb Caterina d'Arago . Per mitja de l'Acta de supremacia, es va autoproclamar cap suprem de l'Esglesia anglicana. La salvacio s'obte per mitja de la fe. Hi ha dos sagraments: baptisme i comunio. No es creu en la Mare de Deu ni els sants. La missa es reemplacada per la lectura de la Biblia, els sermons i els cants. Mantenen la fastuositat en les celebracions. Els temples no tenen ni altar ni imatges. Els fidels son guiats per un pastor, que pot ser casat. El rei/reina es la maxima autoritat religiosa. Es mantenen els bisbes.

L'humanisme a la corona d'Arago [ modifica ]

L'humanisme en la Corona d'Arago sorgeix d'un periode original i creatiu, tot i que erudits estrangers afirmaven que les novetats de finals del segle  xiv eren pura imitacio d'Italia i Franca . Es poden distingir diferents trets, pero, indicatius de la penetracio de les noves idees humanistes: els fets del 1380 , amb la donacio de la biblioteca reial per part de Pere el Cerimonios al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet (acompanyada d'una lletra en que el rei subratlla la importancia de l'historiador sobre el protagonista dels fets narrats), i l'elogi que el mateix rei fa de l' Acropolis d'Atenes ; i els documents del 1450 , que incideixen en els contactes amb Grecia i l'existencia de determinats traductors de classics a la llengua vulgar, entre els quals destaca Bernat Metge , que tradui classics com De Vetula d' Ovidi , o Jaume Conesa , que ja el 1367 tradueix les Histories troianes de Guido delle Colonne . ^[5]

Aquest corrent classic va fer que al segle  xv es modifiques la literatura catalana vulgar, "donant rapida perfeccio a la prosa en mans d' Antoni Canals i Bernat Metge ". ^[6]

Pero, no va ser fins a partir dels anys 20 que es comenca a tenir consciencia d'un periode humanistic a la Corona d'Arago , i els historiadors comencen a utilitzar l'expressio "humanisme catala". Qui popularitza aquesta perioditzacio historica fou principalment l'historiador i intel·lectual catala Antoni Rubio i Lluch , amb la presentacio del treball Joan I, humanista i el primer periode de l'humanisme catala , i l'exaltacio dels textos de l'escriptor i notari Bernat Metge , sobretot amb la seva obra Lo somni . Rubio i Lluch llistava els grans temes de l'humanisme catala: la personalitat de Jaume I , l'hel·lenisme absolutament unic a Europa del rei, el classicisme llati de la cort de Joan I , o la mateixa presentacio del rei com a humanista en l'esmentat Lo somni .

De la mateixa manera, Rubio i Lluch tambe proposava la seguent perioditzacio de l'humanisme catala: 1378 - 1416 (de Joan I a Ferran d'Antequera ), 1416 - 1458 (regnat d' Alfons el Magnanim ) i 1458 - 1518 (de Joan el Sense Fe a Ferran el Catolic ).

Exemples [ modifica ]

• Ferran Valenti (?-1476): format a Italia, mantingue contactes amb humanistes com Antonio Beccadelli . Versiona la Paradoxa de Cicero i hi introdui un proleg que, segons Marti de Riquer , ve a ser " el mes esquematic precedent que posseim d'un assaig d'historia de la nostra literatura, comparable al Prohemio del Marques de Santillana ".
• Jeroni Pau (m. 1497): el primer hel·lenista catala i, segons Menendez y Pelayo, el primer de la peninsula. Autor d'epigrafs llatins escrits amb un estil acurat i preciosista i diverses obres de caracter historic i erudit escrites en llengua classica.
• Joan Margarit i Pau (Girona, 1422 - Roma, 1484): educat a Bolonya , l'obra mes important del qual es Paralipomenon Hispaniae , una critica dels historiadors precedents, que es remunta fins a l'epoca d'August .
• Bernat Metge (1340/1346-1413): el primer de la peninsula que assimila el vessant humanista de Petrarca i Boccaccio . Traductor del Griseldis de Petrarca. El 1395, redacta (i no acaba) l' Apologia , un peca que recrea un dialeg filosofic a la manera de Cicero i Petrarca, pero no en llati, en vulgar. La seva obra mes coneguda es Lo somni , una defensa dirigida al nou rei, Marti I l'Huma (germa de difunt rei Joan I ), contra els carrecs que l'acusaven d'haver intervingut en la mort de l'antic rei, de malversacio, d'abus de poder, i d'apropiacio indeguda de fons publics. ^[7]

A la vida publica [ modifica ]

En politica [ modifica ]

El segell distintiu de l'humanisme contemporani en politica es la demanda de laicisme. ^[8] El filosof Alan Haworth va dir que el laicisme ofereix un tracte just a tots els ciutadans d'un estat-nacio, ja que tots son tractats sense discriminacio; La religio es una questio privada i l'estat no hauria de tenir cap poder sobre aixo. ^[9] Tambe defensa que el laicisme ajuda a la pluralitat i la diversitat, que son aspectes fonamentals del nostre mon modern. ^[10] Tot i que la barbarie i la violencia es poden trobar a la majoria de civilitzacions, Haworth assenyala que la religio normalment alimenta la retorica i permet aquestes accions. Tambe va dir que els valors del treball dur, l'honestedat i la caritat es troben en altres civilitzacions. ^[11] Segons Haworth, l'humanisme s'oposa a la irracionalitat del nacionalisme i el totalitarisme , tant si aquests formen part del feixisme com del comunisme marxista-leninista . ^[12]

Segons el professor Joseph O. Baker, en teoria politica, l'humanisme contemporani esta format per dues tendencies principals; el primer es individualista i el segon s'inclina cap al col·lectivisme . La trajectoria de cada tendencia pot conduir al libertarisme i al socialisme respectivament, pero existeix un ventall de combinacions. Els humanistes individualistes sovint tenen una perspectiva filosofica de l'humanisme; en la politica, aquests s'inclinen pel llibertarisme i en l'etica tendeixen a seguir un enfocament cientific. Els col·lectivistes tenen una visio mes aplicada de l'humanisme, s'inclinen cap al socialisme i tenen un enfocament humanitari de l'etica. ^[13] El segon grup te connexions amb el pensament del jove Marx , especialment les seves opinions antropologiques que rebutgen les seves practiques politiques. ^[14] Un factor que repel·leix a molts humanistes des de la visio llibertaria son les consequencies neoliberals o capitalistes que consideren que comporta. ^[15]

L'humanisme ha format part dels dos principals corrents ideologics del segle XX: el liberalisme i el marxisme. El socialisme de principis del segle XIX estava relacionat amb l'humanisme. Al segle XX, una interpretacio humanista del marxisme es va centrar en els primers escrits de Marx, considerant el marxisme no com un " socialisme cientific ", sino com una critica filosofica destinada a la superacio de la " l'alienacio " . Als EUA, el liberalisme s'associa principalment amb principis humanistes, que es diferent de l'us europeu de la mateixa paraula, que te connotacions economiques. ^[16] A l'era posterior al 1945, Jean-Paul Sartre i altres existencialistes francesos van defensar l'humanisme, vinculant-lo al socialisme mentre intentaven mantenir-se neutrals durant la Guerra Freda . ^[17]

En psicologia i assessorament [ modifica ]

L'assessorament humanista es una psicologia aplicada inspirada en l'humanisme, que es un corrent important d'assessorament. Hi ha diversos enfocaments com ara la discussio i el pensament critic , que responen a l' ansietat existencial i se centren en les dimensions socials i politiques dels problemes. ^[18] L'assessorament humanista se centra en respectar la visio del mon del client i situar-la en el context cultural correcte. L'enfocament posa l'accent en l'impuls inherent d'un individu cap a l' autorealitzacio i la creativitat. Tambe reconeix la importancia de les preguntes morals sobre les interaccions d'un amb les persones segons la visio del mon. Aixo s'examina mitjancant un proces de dialeg. ^[19] L'assessorament humanista es va originar als Paisos Baixos despres de la Segona Guerra Mundial. ^[20]

L'assessorament humanistic es basa en els treballs dels psicolegs Carl Rogers i Abraham Maslow . Va introduir una psicologia positiva i humanista en resposta al que Rogers i Maslow van veure com la visio massa pessimista de la psicoanalisi a principis dels anys seixanta. Altres fonts inclouen les filosofies de l'existencialisme i la fenomenologia. ^[20]

Algunes organitzacions d'assessorament modernes tenen origens humanistes, com l' Associacio Britanica per a Assessorament i Psicoterapia , que va ser fundada per Harold Blackham , que va desenvolupar juntament amb el Servei d'Assessorament Humanista de la British Humanist Association . ^[21] La cura pastoral humanista moderna al Regne Unit i als Paisos Baixos es basa en elements de la psicologia humanista. ^[22]

Grans pensadors de l'humanisme [ modifica ]

Edat antiga

• Cicero (106 aC - 43 aC)

Edat mitjana

• Dante Alighieri (1265-1321)
• Francesco Petrarca (1304-1374)
• Giovanni Boccaccio (1313-1375)
• Francesc Eiximenis (c. 1330-1409) ^[23]
• Bernat Metge (c. 1340-1413) ^[24]
• Leonardo Bruni (1374-1444)
• Poggio Bracciolini (1380-1459)
• Leon Battista Alberti (1404-1472)
• Lorenzo Valla (1407-1457)
• Jeroni Pau (1458-1497)

Renaixement

• Lorenzo Valla (1406-1457)
• Marsilio Ficino (1433-1499)
• Pico della Mirandola (1463-1494)
• Guillaume Bude (1467-1540)
• Erasme de Rotterdam (1469-1536)
• Thomas More (1478-1535)
• Francois Rabelais (1490-1553)
• Joan Bosca i Almogaver (c. 1490-1542)
• Joan Lluis Vives i March (1493-1540)
• Pierre de la Ramee (1515-1572)
• Michel de Montaigne (1533-1592)

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Baker , Joseph O. ≪The Politics of Humanism≫. A: Anthony B. Pinn . The Oxford Handbook of Humanism . Pemberton, 2020, p. 1?20. DOI   10.1093/oxfordhb/9780190921538.013.20 . ISBN 978-0-19-092153-8 [Consulta: 23 setembre 2021].  
• Barnes , Jonathan . Early Greek Philosophy . Penguin Books , 1987. ISBN 978-0-14-044461-2 [Consulta: 11 novembre 2022].  
• Blackham , H. J. . ≪A definition of humanism≫. A: Paul Kurtz . The Humanist Alternative: Some Definitions of Humanism . Pemberton, 1974. ISBN 978-0-87975-013-8 [Consulta: 8 juliol 2021].  
• Butler , Philip. ≪Humanism and the Conceptualization of Value and Well-Being≫. A: Anthony B. Pinn . The Oxford Handbook of Humanism . Pemberton, 2020, p. 644?664. DOI   10.1093/oxfordhb/9780190921538.013.20 . ISBN 978-0-19-092153-8 [Consulta: 20 juliol 2021].  
• Cherry , Matt . ≪The Humanist Tradition≫. A: Heiko Spitzeck. Humanism in Business . Cambridge University Press, 2009, p. 26?51. ISBN 978-0-521-89893-5 [Consulta: 16 juliol 2021].  
• Childers , Joseph W.; Hentzi , Gary. The Columbia Dictionary of Modern Literary and Cultural Criticism . Columbia University Press, 1995. ISBN 978-0-231-07242-7 [Consulta: 26 juliol 2021].  
• Copson , Andrew . ≪What is Humanism?≫. A: A. C. Grayling . The Wiley Blackwell Handbook of Humanism . John Wiley & Sons, 2015, p. 1?72. ISBN 978-1-119-97717-9 [Consulta: 2 juliol 2021].  
• Crosson , J. Brent. ≪Humanism and Enlightenment≫. A: Anthony B. Pinn . The Oxford Handbook of Humanism . Pemberton, 2020, p. 1?35. DOI   10.1093/oxfordhb/9780190921538.013.33 . ISBN 978-0-19-092153-8 [Consulta: 23 setembre 2021].  
• Curd , Patricia. ≪Presocratic Philosophy≫. A: Edward N. Zalta . Stanford Encyclopedia of Philosophy . Metaphysics Research Lab, Stanford University, 2020 [Consulta: 11 novembre 2022].  
• Davies , Tony. Humanism . Psychology Press, 1997. ISBN 978-0-415-11052-5 [Consulta: 27 maig 2021].  
• Dierksmeier , Claus . ≪Kant's Humanist Ethics≫. A: Humanistic Ethics in the Age of Globality . Springer, 2011, p. 79?93. ISBN 978-0-230-31413-9 [Consulta: 1r desembre 2021].  
• Ellis , Brian ≪Humanism and Morality≫. Sophia . Springer Science and Business Media LLC, 50, 1, 30-03-2010, pag. 135?139. DOI : 10.1007/s11841-010-0164-x . ISSN : 0038-1527 .
• Engelke , Matthew. ≪Humanist Ceremonies: The Case of Non-Religious Funerals in England≫. A: A. C. Grayling . The Wiley Blackwell Handbook of Humanism . John Wiley & Sons, 2015, p. 216?233. ISBN 978-1-119-97717-9 [Consulta: 2 juliol 2021].  
• Fowler , Jeaneane D. Humanism: Beliefs and Practices . Sussex Academic Press, 1999. ISBN 978-1-898723-70-7 [Consulta: 6 juliol 2021].  
• Fowler , Merv R. ≪Ancient China≫. A: A. C. Grayling . The Wiley Blackwell Handbook of Humanism . John Wiley & Sons, 2015, p. 133?152. ISBN 978-1-119-97717-9 [Consulta: 2 juliol 2021].  
• Freeman , Charles R. ≪Humanism in the Classical World≫. A: A. C. Grayling . The Wiley Blackwell Handbook of Humanism . John Wiley & Sons, 2015, p. 119?132. ISBN 978-1-119-97717-9 [Consulta: 2 juliol 2021].  
• Goodman , Lenn E. Islamic Humanism . Oxford University Press, 2003. ISBN 978-0-19-988500-8 [Consulta: 6 juliol 2021].  
• Grayling , A.C. . ≪The Good and Worthwhile Life≫. A: A. C. Grayling . The Wiley Blackwell Handbook of Humanism . John Wiley & Sons, 2015, p. 87?84. ISBN 978-1-119-97717-9 [Consulta: 2 juliol 2021].  
• Harper , Douglas. ≪ Humanism ≫. Arxivat de l' original el 16 gener 2023. [Consulta: 3 setembre 2022].
• Jakeli? , Slavica. ≪Humanism and Its Critics≫. A: Anthony B. Pinn . The Oxford Handbook of Humanism . Pemberton, 2020, p. 264?293. DOI   10.1093/oxfordhb/9780190921538.013.8 . ISBN 978-0-19-092153-8 [Consulta: 19 juliol 2021].  
• Hardie , Glenn M ≪ Humanist history: a selective review ≫. Humanist in Canada . Gale Academic OneFile, 132, 2000, pag. 24?29, 38. Arxivat de l' original el 16 gener 2023 [Consulta: 27 juliol 2021].
• Haworth , Alan. ≪Humanism and the Political Order≫. A: A. C. Grayling . The Wiley Blackwell Handbook of Humanism . John Wiley & Sons, 2015, p. 255?279. ISBN 978-1-119-97717-9 [Consulta: 2 juliol 2021].  
• Heavens , Timothy ≪ Confucianism as humanism ≫. CLA Journal , 1, 2013, pag. 33-41. Arxivat de l' original el 2 febrer 2022 [Consulta: 2 juliol 2021].
• Hook , Sidney . ≪The snare of definitions≫. A: Paul Kurtz . The Humanist Alternative: Some Definitions of Humanism . Pemberton, 1974. ISBN 978-0-87975-013-8 [Consulta: 8 juliol 2021].  
• Huang , Chun-chien. ≪Humanism in East Asia≫. A: Anthony B. Pinn . The Oxford Handbook of Humanism . Pemberton, 2020, p. 1?29. DOI   10.1093/oxfordhb/9780190921538.013.31 . ISBN 978-0-19-092153-8 [Consulta: 23 setembre 2021].  
• Hussain , Khuram. ≪Humanism in the Middle East≫. A: Anthony B. Pinn . The Oxford Handbook of Humanism . Pemberton, 2020, p. 1?17. DOI   10.1093/oxfordhb/9780190921538.013.35 . ISBN 978-0-19-092153-8 [Consulta: 23 setembre 2021].  
• Kline , David. ≪Humanism Against Religion≫. A: Anthony B. Pinn . The Oxford Handbook of Humanism . Pemberton, 2020, p. 224?244. DOI   10.1093/oxfordhb/9780190921538.013.20 . ISBN 978-0-19-092153-8 [Consulta: 23 setembre 2021].  
• Kristeller , Paul Oskar ≪ HUMANISM ≫. Minerva . Springer, 16, 4, 1978, pag. 586?595. Arxivat de l' original el 16 gener 2023. DOI : 10.1007/BF01100334 . ISSN : 0026-4695 . JSTOR : 41820353 [Consulta: 29 octubre 2022].
• Kristeller , Paul Oskar. ≪Humanism≫. A: The Cambridge Companion to Renaissance Philosophy . Cambridge University Press, 2008, p. 111?138. ISBN 978-1-139-82748-5 [Consulta: 9 juliol 2021].  
• Monfasani , John. ≪Humanism and the Renaissance≫. A: Anthony B. Pinn . The Oxford Handbook of Humanism . Oxford University Press , 2020, p. 150?175. DOI   10.1093/oxfordhb/9780190921538.013.30 . ISBN 978-0-19-092153-8 [Consulta: 19 juliol 2021].  
• Ljamai , Abdelilah. ≪Humanistic Thought in the Islamic World of the Middle Ages≫. A: A. C. Grayling . The Wiley Blackwell Handbook of Humanism . John Wiley & Sons, 2015, p. 153?169. ISBN 978-1-119-97717-9 [Consulta: 2 juliol 2021].  
• Law , Stephen . Humanism: A Very Short Introduction . OUP Oxford, 2011. ISBN 978-0-19-161400-2 [Consulta: 27 maig 2021].  
• Law , Stephen . ≪Science, Reason, and Scepticism≫. A: A. C. Grayling . The Wiley Blackwell Handbook of Humanism . John Wiley & Sons, 2015, p. 55?71. ISBN 978-1-119-97717-9 [Consulta: 2 juliol 2021].  
• Lamont , Corliss . The Philosophy of Humanism . Continuum, 1997. ISBN 978-0-8044-6379-9 [Consulta: 19 juliol 2021].  
• Mann , Nicholas. ≪The origins of humanism≫. A: Jill Kraye. The Cambridge Companion to Renaissance Humanism . Cambridge University Press, 1996. ISBN 978-0-521-43624-3 [Consulta: 15 juliol 2021].  
• Masolo , D.A.. ≪Humanism in Africa≫. A: Anthony B. Pinn . The Oxford Handbook of Humanism . Pemberton, 2020, p. 1?30. DOI   10.1093/oxfordhb/9780190921538.013.28 . ISBN 978-0-19-092153-8 [Consulta: 23 setembre 2021].  
• Morain , Lloyd; Morain , Mary. Humanism as the Next Step . Humanist Press, 1998. ISBN 978-0-931779-09-1 [Consulta: 15 juliol 2021].  
• Zalta , Edward N. ≪ Civic Humanism ≫. Stanford Encyclopedia of Philosophy , 08-09-2020. Arxivat de l' original el 12 setembre 2021. [Consulta: 12 setembre 2021].
• Nida-Rumelin , Julian . ≪Philosophical grounds of humanism in economics≫. A: Heiko Spitzeck. Humanism in Business . Cambridge University Press, 2009. ISBN 978-0-521-89893-5 [Consulta: 16 juliol 2021].  
• Norman , Richard . On Humanism . Routledge, 2004. ISBN 978-1-136-70659-2 [Consulta: 2 juliol 2021].  
• Norman , Richard. ≪Life Without Meaning?≫. A: A. C. Grayling . The Wiley Blackwell Handbook of Humanism . John Wiley & Sons, 2015, p. 325?246. ISBN 978-1-119-97717-9 [Consulta: 2 juliol 2021].  
• Rohlf , Michael. ≪ Immanuel Kant ≫. Edward N. Zalta , 2020. Arxivat de l' original el 23 octubre 2022. [Consulta: 1r desembre 2021].
• Savage , David ≪The Development of Non-Religious Pastoral Support in the UK≫. Religions , 12, 10, 2021, pag. 812. DOI : 10.3390/rel12100812 .
• Schroder , Stefan. ≪Humanism in Europe≫. A: Anthony B. Pinn . The Oxford Handbook of Humanism . Pemberton, 2020, p. 1?24. DOI   10.1093/oxfordhb/9780190921538.013.32 . ISBN 978-0-19-092153-8 [Consulta: 23 setembre 2021].  
• Schuhmann , Carmen. ≪Counselling and the Humanist Worldview≫. A: A. C. Grayling . The Wiley Blackwell Handbook of Humanism . John Wiley & Sons, 2015, p. 173?193. ISBN 978-1-119-97717-9 [Consulta: 2 juliol 2021].  
• Shook , John R. ≪Humanism, Moral Relativism, and Ethical Objectivity≫. A: A. C. Grayling . The Wiley Blackwell Handbook of Humanism . John Wiley & Sons, 2015, p. 403?425. ISBN 978-1-119-97717-9 [Consulta: 2 juliol 2021].  
• Soper , Kate . Humanism and Anti-humanism . Open Court, 1986. ISBN 978-0-8126-9017-0 [Consulta: 26 juliol 2021].  
• Trejo , A.G. Yasmin. ≪Changing demographics of humanism≫. A: Anthony B. Pinn . The Oxford Handbook of Humanism . Pemberton, 2020, p. 1?25. DOI   10.1093/oxfordhb/9780190921538.013.15 . ISBN 978-0-19-092153-8 [Consulta: 23 setembre 2021].  
• Walker , Corey D. B.. ≪Humanism and the Modern Age≫. A: Anthony B. Pinn . The Oxford Handbook of Humanism . Pemberton, 2020, p. 1?18. DOI   10.1093/oxfordhb/9780190921538.013.17 . ISBN 978-0-19-092153-8 [Consulta: 23 setembre 2021].  
• White , Carol Wyene. ≪Humanism in the Americas≫. A: Anthony B. Pinn . The Oxford Handbook of Humanism . Pemberton, 2020, p. 1?40. DOI   10.1093/oxfordhb/9780190921538.013.11 . ISBN 978-0-19-092153-8 [Consulta: 23 setembre 2021].  
• Wilson , Edwin H. ≪Humanism's many definitions≫. A: Paul Kurtz . The Humanist Alternative: Some Definitions of Humanism . Pemberton, 1974. ISBN 978-0-87975-013-8 [Consulta: 8 juliol 2021].  
• Yao , Xinzhong. An Introduction to Confucianism . Cambridge University Press, 2000, p. 15?25. ISBN 978-0-521-64430-3 [Consulta: 6 juliol 2021].  

Bibliografia [ modifica ]

• ESPADALER, Anton M. Historia de la literatura catalana. Barcanova. Barcelona: 1993.
• BADIA, Lola. De Bernat Metge a Joan Rois de Corella . Quaderns Crema, assaig. Barcelona: 1988.
• Kristeller , Paul Oskar . El pensamiento renacentista y sus fuentes . Fondo de Cultura Economica, 1982. ISBN 968-16-1014-8 .  

Vegeu tambe [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Humanisme

• Literatura espanyola del Renaixement
• Renaixement