한국   대만   중국   일본 
Historia de l'humor - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Historia de l'humor

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure

Una historia de l' humor hauria de presentar els aspectes mes importants del tema recollint dades de diversos estudis publicats. Els treballs indicats poden ser generals o particulars. En aquest darrer cas, dedicats a un genere, un autor, una epoca o una cultura determinada. [1] [2] [3] [4] [5] [6] [7]

Pel que fa a l'objecte directe de l'article, l' humor en la seva definicio mes general (relacionada amb els punts de vista comics o divertits), [8] [9] cal tenir-ne en compte les diverses variants possibles: humor blanc, humor negre , humor procac, humor escatologic, humor absurd, humor surrealista, etc. Tambe son importants altres topics que poden estar relacionats amb l'humorisme: satira , parodia , ironia, sarcasme, simpatia, alegria, comicitat, hilaritat, acudit , facecia , broma … i molts altres.

Antigues civilitzacions [ modifica ]

Segons alguns testimonis, hi ha exemples d'humor en texts sumeris [2] i assiris. [10] Tambe hi ha documents grafics i escrits en la cultura de l'antic Egipte. [11]

Dibuixos en un papir en forma de tira comica

Antiga Grecia [ modifica ]

Una de les formes mes conegudes d'humor es la comedia grega . [12] Cal tenir en compte tambe l'existencia d'un llibre d'acudits d'aquell periode ( Philogelos ) i les representacions grafiques divertides que s'han conservat en la ceramica pintada. [3]

Aristotil va tractar de la comedia a la seva Poetica [13] [14] i feu nombroses referencies a l'humor (humor refinat, aplicat amb moderacio en moments escaients; humor groller, exagerat i expressat en ocasions inoportunes). [15]

Antiga Roma [ modifica ]

De manera semblant als grecs, els romans conrearen la comedia. Cal destacar-ne dos autors: Plaute [16] i Terenci . [17]

Un genere satiric nou, l' epigrama , fou inventat i practicat per Marc Valeri Marcial . Alguns dels seus poemes son una mostra d'humor al mes alt nivell. [18] [19]

L'unica novel·la llatina conservada integrament, Les Metamorfosis de Luci Apuleu , presenta diverses anecdotes comiques. [20]

Un altre genere d'invencio romana fou la satira , si mes no en el nom "satura", en llati. [21]

Epoca medieval [ modifica ]

Les obres amb aspectes humoristics formen una part petita, pero significativa, de la literatura medieval . Hi ha estudis diversos [22] sobre aspectes concrets de l'humor en aquest periode. Les obres (i els autors) mes importants han estat comentades i citades pels especialistes:

Humor oral [ modifica ]

De l'humor oral de l'epoca considerada hi ha nombroses referencies i pocs documents conservats. Alguns predicadors empraven figures i histories amenes (a vegades de tons prou apujats) en els seus sermons religiosos. La idea era, probablement, atraure l'atencio dels fidels divertint-los una mica entre els feixucs consells morals i teologics.

Una mena d'humor oral estable el produien els bufons en les corts reials i castells nobiliaris. Es tractava d'una comicitat a dues bandes: el bufo exposava acudits o donava repliques enginyoses, pero era la victima facil de facecies i critiques dels altres.

L'humor itinerant anava a carrec de trobadors, goliards i comics ambulants.

Escultura [ modifica ]

En l'escultura en pedra ( capitells i gargoles ) i obres de fusta tallada de l'arquitectura religiosa i civil hi ha exemples de representacions escatologiques i erotiques que alguns relacionen amb l'humor. [25] [26] [27]

Colegiata de San Pedro de Cervatos

Manuscrits [ modifica ]

En tota mena de manuscrits, incloent-hi les obres religioses (que eren les mes nombroses) hi ha mostres d'humor grafic o notes comiques. Els dibuixos poden trobar-se en les caplletres , els motius de decoracio o en els marges de pagina. La denominacio generica i plural de tot el que no forma part del text principal son les "marginalia". [28] Els motius "humoristics" son sovint escatologics, representacions de monstres i besties fantastiques, o pornografics. [29] [30] [31] [32]

Cartes privades [ modifica ]

[33]

[34]

Anecdotes [ modifica ]

Hi ha algunes notes biografiques de persones famoses que expliquen anecdotes humoristiques o frases ocurrents o enginyoses. Exemples:

  • L'astrolabi del marques de Villena. [35]
  • La carta a mossen Gralla de la seva muller: "Mossen Gralla, lo meu N no menja palla...". [36]

Edat moderna [ modifica ]

En aquesta epoca hi ha dos canvis intimament relacionats: la difusio de la impremta a Europa i el Renaixement. Aquests canvis determinen una revolucio en la produccio d'obres humoristiques (o amb continguts parcialment humoristics) i en el consum i concepte social de l'humor. [37] L'humor simple i barroer medieval es transforma en un humor mes sofisticat i refinat. [38] L'humor que acompanya, de forma evident o subtil, algunes obres considerades “serioses” en facilita la comprensio i les situa de manera mes encertada en una escala de valors. Una obra “completament” seriosa podria dir-se que se situa en un nivell superior, intocable i inabastable. [7]

L'humanista Giovanni Pontano, membre actiu de la cort d' Alfons el Magnanim de Napols -en la seva obra De Sermone - va definir l'home ideal d'aquella epoca: “vir doctus et facetus” (“home savi i divertit”). [39] [40]

Retorn als classics [ modifica ]

[41]

Humanistes i cortesans [ modifica ]

Epoca barroca [ modifica ]

Any 1600 [ modifica ]

Any 1700 [ modifica ]

Edat contemporania [ modifica ]

Any 1800 [ modifica ]

The Posthumous Papers of the Pickwick Club . Quatre personatges principals: Tracy Tupman, Nathaniel Winkle, Samuel Pickwick i Augustus Snodgrass

Any 1900 [ modifica ]

Humorisme teatral [ modifica ]

L'escena dramatica conte moltes obres comiques universalment reconegudes. Algunes d'aquestes comedies, principalment destinades a fer riure, mostren aspectes humoristics prou subtils. No sempre es facil seleccionar obres de teatre (comedies o tragicomedies) que ofereixen matisos d'humor. Els autors seleccionats s'han llistat mes amunt, entre els altres escriptors.

Humorisme grafic [ modifica ]

Acudit de Junceda que acabaria desencadenant els Fets del Cu-Cut!

Caricaturistes [ modifica ]

Humorisme cinematografic [ modifica ]

El maquinista de la General

Els films amb elements humoristics poden ser de diversos graus. Pel fet que les comedies cinematografiques acostumen a ser el resultat de diverses persones (societat productora, productor, director, guionista, actors, redactor de dialegs, maquillatge, efectes especials, etc.) treballant en equip, la llista d'humoristes cinematografics queda substituida per una de pel·licules ordenades per l'any de l'estrena. En cada cas, l'article pot recordar els responsables mes importants (particularment el director i actors mes importants) que haurien de consultar-se en l'article especific del film.

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ Paul McDonald. The Philosophy of Humour . Humanities-Ebooks, marc 2013, p. 12?. ISBN 978-1-84760-238-1 .  
  2. ↑ 2,0 2,1 Salvatore Attardo. Encyclopedia of Humor Studies . SAGE Publications, 25 febrer 2014, p. 68?. ISBN 978-1-4833-6471-1 .  
  3. ↑ 3,0 3,1 A. Foka; J. Liliequist Laughter, Humor, and the (Un)making of Gender: Historical and Cultural Perspectives . Springer, 6 maig 2015, p. 165?. ISBN 978-1-137-46365-4 .  
  4. ↑ Elisabeth Cheaure; Regine Nohejl Humour and Laughter in History: Transcultural Perspectives . transcript Verlag, 31 octubre 2014. ISBN 978-3-8394-2858-0 .  
  5. ↑ Alfred Guy Kingan L'Estrange. History of English Humour, Vol. 1 With an Introduction upon Ancient Humour . tredition, 7 febrer 2012. ISBN 978-3-8472-1117-4 .  
  6. ↑ Georges Minois. Histoire du rire et de la derision . Fayard, 27 setembre 2000. ISBN 978-2-213-64859-0 .  
  7. ↑ 7,0 7,1 Luca Stanchieri. Scopri le tue potenzialita. Come trasformare le tue capacita nascoste in talenti con la psicologia positiva e il coaching: Come trasformare le tue capacita nascoste in talenti con la psicologia positiva e il coaching . FrancoAngeli, 2008-08-01T00:00:00+02:00, p. 199?. ISBN 978-88-464-9378-1 .  
  8. ↑ GDLC. Humor.
  9. ↑ DCVB: Humor.
  10. ↑ Fred E. H. Schroeder. 5000 Years of Popular Culture: Popular Culture Before Printing . Popular Press, 1980, p. 37?. ISBN 978-0-87972-147-3 .  
  11. ↑ John A. Wilson. The Culture of Ancient Egypt . University of Chicago Press, 17 octubre 2013, p. 146?. ISBN 978-0-226-14822-9 .  
  12. ↑ S. Douglas Olson; Stuart Douglas Olson Broken Laughter: Select Fragments of Greek Comedy . OUP Oxford, 17 maig 2007, p. 83?. ISBN 978-0-19-928785-7 .  
  13. ↑ Aristotle; Professor of Greek Richard Janko; Richard Janko Aristotle on Comedy: Towards a Reconstruction of Poetics II . University of California Press, 1984. ISBN 978-0-520-05303-8 .  
  14. ↑ Amelie Rorty. Essays on Aristotle's Poetics . Princeton University Press, 1992, p. 380?. ISBN 0-691-01498-1 .  
  15. ↑ Daniel E. Lee, Psy.D.. Aristotle’s Biopsychosocial Model of Psychology and Conceptualization of Character: Points of Congruence with Modern Models of Psychology . Daniel E. Lee, Psy.D., 1 setembre 2011, p. 215?. ISBN 978-1-243-53846-8 .  
  16. ↑ The Old Roman World: the Grandeur and Failure of Its Civilization . C. Scribner, 1870, p. 272.  
  17. ↑ Evangelos Karakasis. Terence and the Language of Roman Comedy . Cambridge University Press, 16 maig 2005. ISBN 978-1-139-44445-3 .  
  18. ↑ Marcus Valerius Martialis; Martial Epigrams of Martial . University of California Press, 1987. ISBN 978-0-520-04240-7 .  
  19. ↑ Martial. The Epigrams of Martial . G. Bell & Daldy, 1871, p. 9?.  
  20. ↑ Apuleius. Appuleii metamorphoseon libri XI.: Cum notis integris Petri Colvii, Joannis Wowerii ... & aliorum, inprimis cum animadversionibus hucusque ineditis Francisci Oudendorpii .. . apud Van der Eyk et Vygh, 1786, p. 676.  
  21. ↑ Quintus Ennius. Ennianae poesis reliquiae . B. G. Teubner, 1854, p. 82.  
  22. ↑ Jeannine Horowitz; Sophia Menache L'humour en chaire: le rire dans l'Eglise medievale . Labor et Fides, 1994. ISBN 978-2-8309-0734-6 .  
  23. ↑ Norman Furlong. English Satire: An Anthology . CUP Archive, 1946, p. 23. GGKEY:R49W9TJZDR9.  
  24. ↑ Shawn R. Tucker. The Virtues and Vices in the Arts: A Sourcebook . Wipf and Stock Publishers, 22 gener 2015, p. 10. ISBN 978-1-63087-846-7 .  
  25. ↑ Gregory I. Halfond. The Medieval Way of War: Studies in Medieval Military History in Honor of Bernard S. Bachrach . Routledge, 9 marc 2016, p. 241?. ISBN 978-1-317-02419-4 .  
  26. ↑ Thomas A. Fudge. Medieval Religion and its Anxieties: History and Mystery in the Other Middle Ages . Palgrave Macmillan US, 20 octubre 2016, p. 106?. ISBN 978-1-137-56610-2 .  
  27. ↑ Erotismo en el arte romanico y medieval. Enrique Martinez-Salanova.
  28. ↑ Elected Fellow of the British Academy in 1993 and Director and Manuscript Expert Peter Beal; Peter Beal A Dictionary of English Manuscript Terminology: 1450 to 2000 . OUP Oxford, 2008, p. 247?. ISBN 978-0-19-926544-2 .  
  29. ↑ Naughty nuns, flatulent monks and other surprises of sacred medieval manuscripts. Hunter Oatman-Stanfor.
  30. ↑ Alixe Bovey. Monsters and Grotesques in Medieval Manuscripts . University of Toronto Press, 2002, p. 5?. ISBN 978-0-8020-8512-2 .  
  31. ↑ Jennifer E. Boyle; Helen J. Burgess The Routledge Research Companion to Digital Medieval Literature . Taylor & Francis, 22 novembre 2017, p. 294?. ISBN 978-1-317-44476-3 .  
  32. ↑ Justin Edwards; Rune Graulund Grotesque . Routledge, 29 maig 2013, p. 43?. ISBN 1-134-10598-3 .  
  33. ↑ Ian Mortimer. The Time Traveler's Guide to Medieval England: A Handbook for Visitors to the Fourteenth Century . Simon and Schuster, 25 octubre 2011, p. 63?. ISBN 978-1-4391-1290-8 .  
  34. ↑ Roy Martin Haines. King Edward II: His Life, His Reign, and Its Aftermath, 1284-1330 . McGill-Queen's Press - MQUP, 8 maig 2003, p. 7?. ISBN 978-0-7735-2432-3 .  
  35. ↑ MEDICION DE ALTURAS EN TIEMPO DE DON ENRIQUE DE VILLENA. JOSEP M." MII.LAS VALLICROSA .
  36. ↑ Philippe de Commines (sieur d'Argenton). Las Memorias de Felipe de Comines ... de los hechos y empresas de Luis undecimo y Carlos octavo, reyes de Francia . Iuan Meursio, 1643, p. 1.  
  37. ↑ Funny Times ? a Look at Renaissance Humour. Conference at the University of Leicester.
  38. ↑ Barbara C. Bowen. One Hundred Renaissance Jokes: An Anthology . Summa Publications, Inc., 1988, p. 16?. ISBN 978-0-917786-65-5 .  
  39. ↑ Giovanni Gioviano Pontano. Pontani de Bello Neapolitano et De Sermone. [Edited by P. Summonte.] . Ex officina Sigismundi Mayr, 1509.  
  40. ↑ La poesia burlesca del Siglo de Oro: problemas y nuevas perspectivas . Presses Univ. du Mirail, 2007, p. 11?. ISBN 978-2-85816-957-3 .  
  41. ↑ E.P. Goldschmidt. The Printed Book of the Renaissance: Three Lectures on Type, Illustration and Ornament . Cambridge University Press, 10 juny 2010, p. 37?. ISBN 978-0-521-16706-2 .  
  42. ↑ Baldassare Castiglione. Il Cortegiano . Apresso G. Alberti, 1606.  
  43. ↑ Luis Milan. Libro intitulado El cortesano . Impr. y estereotipia de Aribau y c.a (sucesores de Rivadeneyra), 1874.  
  44. ↑ Harm den Boer. El Humor en Espana . Rodopi, 1992, p. 12?. ISBN 90-5183-398-9 .  
  45. ↑ Cyrano de Bergerac; P. L. Jacob Œuvres comiques, galantes et litteraires . Delahays, 1858.  
  46. ↑ Addison's humorous essays, selected from the 'Spectator'. , 1863.  
  47. ↑ Tobias Smollett. The Adventures of Peregrine Pickle: In which are Included, Memoirs of a Lady of Quality. In Four Volumes. ... . R. Baldwin. [sic] and Robinson and Roberts; and T. Becket and T. Cadell, 1776, p. 295.  
  48. ↑ Charles Dickens. Posthumous Papers of the Pickwick Club . Chapman and Hall, 1866.  
  49. ↑ The Monthly Review . R. Griffiths, 1837, p. 153.  
  50. ↑ Revue britannique: ou Choix d'articles traduits des meilleurs ecrits periodiques de la Grande-Bretagne . Revue britannique, 1872, p. 280.  
  51. ↑ Hymns Ancient & Modern Ltd. ThirdWay . Hymns Ancient & Modern Ltd, novembre 1981, p. 14.  
  52. ↑ Stephen Lambe. The Three Men in a Boat Companion: The Thames of Jerome K. Jerome . Amberley Publishing Limited, 15 setembre 2012. ISBN 978-1-4456-1574-5 .  
  53. ↑ Video: LA SENORITA DE TREVELEZ de CARLOS ARNICHES.
  54. ↑ Josep Maria Folch i Torres. Les Formidables aventures d'en Pere Fi . La Llar del Llibre, 1983. ISBN 978-84-7279-156-5 .  
  55. ↑ Brian Taves. P.G. Wodehouse and Hollywood: Screenwriting, Satires and Adaptations . McFarland, 18 maig 2006. ISBN 978-0-7864-8443-0 .  
  56. ↑ Salvador Paniker. Conversaciones en Cataluna . Editorial Kairos, 1966, p. 87. GGKEY:6PKZDBY98G0.  
  57. ↑ Alan R. Perry. Don Camillo Stories of Giovannino Guareschi: A Humorist Potrays the Sacred . University of Toronto Press, 23 febrer 2008. ISBN 978-1-4426-9239-8 .  
  58. ↑ Giovannino Guareschi. Il destino si chiama Clotilde . Bur, 1 juny 2013. ISBN 978-88-586-3173-7 .  
  59. ↑ Gaetana Marrone; Paolo Puppa Encyclopedia of Italian Literary Studies . Routledge, 26 desembre 2006, p. 900. ISBN 978-1-135-45530-9 .  
  60. ↑ Helen Fielding. El diari de Bridget Jones . Grup 62, 12 novembre 2013. ISBN 978-84-297-7272-2 .  
  61. ↑ Kevin Starr. The Dream Endures: California Enters the 1940s . Oxford University Press, 28 novembre 2002, p. 462?. ISBN 978-0-19-992393-9 .  
  62. ↑ Wheeler W. Dixon. Re-Viewing British Cinema, 1900-1992: Essays and Interviews . SUNY Press, 1994, p. 96. ISBN 978-0-7914-1861-1 .  
  63. ↑ Ed Andreychuk. Burt Lancaster: A Filmography and Biography . McFarland, 18 abril 2005, p. 60. ISBN 978-1-4766-0649-1 .  
  64. ↑ Michel Chion. The Films of Jacques Tati . Guernica Editions, 2003, p. 31. ISBN 978-1-55071-175-2 .  

Vegeu tambe [ modifica ]

Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Historia_de_l%27humor&oldid=33408253 ≫