Charles Chaplin
"Charlot", un dels principals humoristes del
cinema mut
L'
humor
(del
llati
humor
) es definit com la manera de presentar, enjudiciar o comentar la realitat, ressaltant el costat comic, rialler o ridicul de les coses. Joseph Klatzmann, en la seva obra
L'humour juif
('L'humor jueu'), el defineix segons la seva necessitat: ≪Riure per no plorar≫. Mes pessimista, es pot citar igualment
Nietzsche
: ≪L'esser huma pateix tan profundament que ha hagut d'inventar el riure≫, concepcio que l'aproxima a la filosofia
cinica
i que estableix que l'humor es, en el fons, un tipus de
catarsi
o antidot espiritual.
No tan substantivament, l'humor o, millor dit, la
comicitat
es una forma
d'entreteniment
i de
comunicacio
humana, que te la intencio de fer que la gent no sigui infelic i rigui. Riure es, a mes a mes, una de les poques coses que individualitzen l'esser huma i algunes especies d'hominids respecte a altres animals; els etolegs assenyalen que l'humor es, davant de tot, un rictus que apareix en els llavis dels primats i es mostra quan aquests s'enfronten a situacions absurdes o incomprensibles per a ells: ensenyar les dents es una forma de desviar un impuls agressiu o de resumir-lo mimicament, un tipus de
sublimacio
. Es per aixo que ensenyar les dents o riure, entre els humans esta sovint lligat a dissociar-se d'esdeveniments que susciten normalment una profunda inquietud i, que moltes vegades, s'associa amb la desgracia (
humor negre
). Fins i tot, a vegades es parla del que anomenen
riure nervios
com un
acte fallit
del
subconscient
. Des d'aquest punt de vista, l'humor es constitueix en un acte de purificacio que permetria evacuar aquesta violencia, nascuda de la
frustracio
i del patiment.
Monolegs humoristics de l'any 1903 publicats a Barcelona dins la col·leccio
Biblioteca Nova Catalunya
L'humor, doncs, vindria a interpretar una funcio
catartica
semblant a la de les llagrimes, pero diferent, ja que l'humor suposa una separacio i no una identificacio amb l'objecte que es el seu suport, un menyspreu i no compassio. D'aixo, deriva tambe la curiosa relacio sadomasoquista entre l'humorista i l'auditori, que s'expressa en el riure; l'humorista es presenta molt sovint davant dels oients com a ressentit i humiliat. L'origen del terme
humor
ve de la teoria dels
quatre humors
del cos de la medicina grega, que regulaven l'estat d'anim: la
bilis
, la
flegma
, la
sang
i la
bilis negra
o
altra bilis
. El caracter humoristic correspon a l'humor sanguini.
Hi ha diferents tipus d'humor adaptats a distintes sensibilitats i grups humans. Per exemple, els nens acostumen a riure mes de les caigudes i ensopegades, pero no comprenen la subtilesa de la
satira
o de la
ironia
.
Caricatura
de Darwin
Tambe hi ha variacions culturals del sentit de l'humor, que pot fer que el que es divertit en un lloc no tingui gracia en un altre. Aixo es deu al fet que en l'humor te molta importancia el context, els
a priori
. L'humor negre es recolza en elements trists o desagradables que, per a fer-los mes suportables, transforma i degrada en irrisio (l'humor jueu i el britanic, per exemple, son sovint negres: una obra de
Thomas de Quincey
es titula
De l'assassinat considerat com una de les Belles Arts
i una altra,
A Modest Proposal
(1729), 'Una modesta proposicio' de
Jonathan Swift
, tracta ni mes ni menys que d'aprofitar els nens petits i utilitzar-los d'aliment. Riure en aquest cas es forcat i amarg. No obstant aixo, en el mon modern, on es general l'us de mitjans de comunicacio de masses, les fronteres desapareixen i, per exemple, per a
Paul Reboux
(
A la maniere de…
), l'humor consisteix simplement a no donar importancia a les coses greus, i donar-n'hi massa a les coses lleugeres. Un exemple tipic del que es serios i de l'enaltiment del que es vulgar seria el cinema de
Woody Allen
. D'altra banda, es important assenyalar que s'ha intentat utilitzar l'humor com un instrument educatiu (d'aqui el celebre
adagi
castigat ridendo mores
, 'corregeix els costums rient', que s'empra com a definicio de la utilitat de la
comedia
classica i neoclassica).
Hi ha algunes tecniques especifiques d'humor verbal, com per exemple la
ironia
, el
sarcasme
, la
hiperbole
, l'
anticlimax
("Deu ha mort, Marx ha mort i jo no gaudeixo de bona salut", Woody Allen), l'
enigma
o definicio incompleta o el·liptica,
l'antitesi
, l'
oximoron
, l'atenuacio o
litote
, l'
al·lusio
, el
non sequitur
, la
sil·lepsi
, el
joc de paraules
, la
satira
, la
parodia
o la
paradoxa
. I d'altres no verbals, referents a una
retorica
paral·lela que juga amb els gestos, postures, caigudes, relliscades, etc., que s'acostumen a denominar
humorisme de situacio
. Es pot, d'altra banda, establir-ne una altra taxonomia:
- Comicitat de gestos
- Comicitat verbal, que inclou els jocs de paraules
- Comicitat de costums
- Comicitat de situacio
- Comicitat de caracter
- Comicitat de repeticio
Hi ha hagut estudis mes o menys seriosos respecte a l'humor per part d'
Aristotil
,
Sigmund Freud
,
Arthur Schopenhauer
o
Henri Bergson
.
No sols es fa servir en la vida corrent, com a procediment per a evitar i curar les circumstancies traumatitzants de la vida, sino tambe en els espectacles i en la literatura (
literatura d'humor
) amb certa frequencia, i forma una part molt important de corrents literaris com el
teatre de l'absurd
. Els generes literaris comics son la
comedia
, l'
entremes
, l'
acudit
i l'
epigrama
. El genere comic teatral de la comedia provoca la
catarsi
o purificacio de l'espectador mitjancant el riure i el distanciament. Per contra, inversament al genere tragic, que ho fa per mitja de la compassio i les llagrimes,
Plato
afirmava que la tragedia era el genere literari mes semblant a la veritat, mentre que el genere comic era el que menys s'hi assemblava, i aquesta va ser la postura que mantingue
Socrates
al final del dialeg conegut com a
El convit
.
Esta comprovat que els estats d'anim influeixen de manera molt positiva en la salut de les persones, fins i tot en les persones que es troben en estats terminals.
[1]
[2]
La paraula
humor
prove de l'
angles
humour
, manllevat del
frances
"humeur".
[3]
"Humor", del
llati
humor
('liquid'), originariament es referia als
liquids corporals
(
sang
,
bilis
…), que es pensava que influien en el comportament. L'humor s'ha associat durant molt de temps amb la
teoria dels humors
abans d'estar vinculat a la historia de la subjectivitat en l'edat moderna i contemporania.
[4]
Cap al
1760
, els anglesos utilitzen el terme
humour
en el sentit de "temperament ludic, alegria, capacitat de veure o mostrar l'humor de les coses" per presumir de tenir un determinat estat d'anim actualment anomenat
humor britanic
.
Humoristes famosos
[
modifica
]
- Categoria principal:
humoristes
Un
humorista
actuant en un
pub
Enllacos externs
[
modifica
]