Art
Algunes obres d'art prestigioses
Historia
Arquitectura  · Pintura  · Escultura  · Literatura  · Cinema  · Fotografia  · Musica  · Teatre
Escoles i historiografia
Historiografia de les arts plastiques  · Estudi de les arts literaries i esceniques  · Estudi del cinema  ·   Estudi de la musica  · Estudi de la fotografia
Metode d'investigacio
Hermeneutica  · Interpretacio  · Observacio  · Cerca biografica  · Cerca historica  · Comparacio
Arees d'estudi
Arts esceniques  · Arts literaries  · Arts plastiques  · Arts visuals  · Arts digitals
Contingut
Art europeu  · Art asiatic  · Art africa  · Art precolombi  · Art oceanic  · Art prehistoric  · Art antic  · Art modern  · Art contemporani
Conceptes
Lexic de la pintura  · Lexic de l'escultura  · Lexic de l'arquitectura  · Lexic del cinema  ·   Lexic de la fotografia  · Lexic del teatre
Portal de les arts

La historia de l'art es una branca de les ciencies socials que estudia l'evolucio de l' art a traves del temps.

Prehistoria [ modifica ]

L' art prehistoric es el que desenvolupa l' esser huma des del paleolitic superior fins al neolitic , periodes on van sorgir les primeres manifestacions que es poden considerar com a artistiques. Al paleolitic, l'home es dedicava a la caca i vivia en coves , elaborant l'anomenada pintura rupestre . Durant el neolitic, es torna sedentari i es dedica a l' agricultura , amb societats cada vegada mes complexes en les que te mes importancia la religio , com es pot observar en els monuments megalitics , i inicia la produccio de peces d' artesania . ^[1] Representades com a escultures, apareixen unes exuberants figures femenines de pedra en una exaltacio artistica de la fertilitat ; son les ≪ venus prehistoriques ≫, com la Venus de Willendorf i la Venus de Lespugue . A partir del segle  v  aC , en el darrer periode de l' edat del ferro , els celtes van desenvolupar la cultura de La Tene , propagant-la per tot Europa ; va representar una evolucio de l'art de la cultura de Hallstatt . ^[2]

L' art iberic es l'art que es va desenvolupar a la peninsula Iberica de manera coetania a la cultura de La Tene , principalment a Andalusia i a la zona de llevant i, en menor mesura, a la Meseta Central i al sud de Franca . L'arquitectura es basava en els murs adovellats , realitzant arcs i voltes falses per aproximacio de filades. Les ciutats s'acostumaven a construir en acropoli , com a Azaila , Ullastret i Olerdola . L'escultura es va desenvolupar notablement, destacant les ≪dames≫, com la Dama d'Elx i la Dama de Guardamar . ^[3]

Antiguitat [ modifica ]

L' art egipci era intensament religios i simbolic. Destaquen en arquitectura les mastabes , les piramides i els hipogeus , com els de la Necropolis de Guiza i la Vall dels Reis . L' escultura i la pintura mostren la figura humana de forma realista, encara que hi ha un exces de hieratisme i esquematisme a causa de la rigidesa dels seus canons simbolics de la seva religio. ^[4]

L' art mesopotamic es desenvolupa a la zona compresa entre els rius Tigris i Eufrates , on es van anar succeint diverses cultures, com la dels sumeris , els accadis , els assiris i els perses . Dins l' arquitectura destaquen els ziggurats , uns grans temples de forma graonada i piramidal. Pel que fa a l'escultura, es desenvolupa en talla exempta o relleu, en escenes religioses, de caca i militars, amb la presencia de figures humanes i animals reals o mitologics. ^[5]

A l' antiga Grecia es van desenvolupar les principals manifestacions artistiques que van marcar l'evolucio de l'art a Occident . Despres d'uns inicis d'esplendor de les cultures minoica i micenica , l'art grec es va desenvolupar en tres grans periodes: l' arcaic , el classic i l' hel·lenistic . En l'arquitectura, son ben representatius els temples, que presenten tres ordres constructius diferenciats: el doric , el jonic i el corinti . Destaca especialment el conjunt de l' Acropolis d'Atenes . En escultura predomina la representacio del cos huma , amb una evolucio des de formes inicials mes rigides i esquematiques, passant pel naturalisme del periode classic ?amb l'obra de Miro , Fidies i Policlet ?, fins al recarregament i la sinuositat del periode hel·lenistic. Aristotil descriu ja tecniques intel·lectuals com l' oratoria , i distingeix entre les arts que feien possible una ≪educacio liberal≫ ?com ara la gramatica, la logica, la retorica o la geometria?, i les que implicaven el treball amb les mans i, per tant, eren ≪servils i per sota de la dignitat d'un cavaller≫. ^[6]

L' art roma , amb l' art etrusc de precedent, va rebre la influencia de l'art grec. Gracies a l'expansio de l' Imperi Roma , l'art classic grecoroma va arribar a quasi tots els racons d' Europa , nord d'Africa i el Proxim Orient , fixant les bases de l'art occidental. En l'arquitectura civil van destacar grans enginyers i constructors que construiren carreteres , ponts , aqueductes i altres obres urbanistiques , aixi com temples, palaus , teatres , amfiteatres , circs , termes i arcs de triomf . L'escultura, inspirada en la grega, se centra igualment en la figura humana ?encara que amb mes realisme? sense que els importes mostrar defectes que eren ignorats per la idealitzada escultura grega. La pintura es coneguda sobretot per les restes trobades a Pompeia i destaca especialment la tecnica del mosaic . ^[7]

L' art paleocristia es el resultat de l'aparicio del cristianisme i es va generar al llarg de l'Imperi. Va adquirir estatus oficial despres de la conversio al cristianisme de l' emperador Constanti I el Gran . L'art paleocristia va reinterpretar tant les formes classiques com les jueves, per servir com a vehicle d'expressio de la nova religio oficial, tot i que es va produir una atomitzacio d'estils per zones geografiques. Com a tipologia de l' arquitectura paleocristiana , destaca la basilica , mentre que en l'escultura prevalen els sarcofags i tambe ?com a l'epoca romana? la pintura i el mosaic. ^[8]

L' art preromanic esta constituit per diversos estils desenvolupats a Europa a partir de la caiguda de l'Imperi Roma; aquest estil perdura, aproximadament, fins a l'any 1000 . La fusio de la cultura classica amb la dels nous pobladors d'origen germanic genera les diverses nacionalitats que conformaren el continent europeu. S'engloben en aquesta fase diversos estils d'un marcat caracter regional, des de l' art visigotic i dels altres pobles germanics, l' art celtic ?especialment a les Illes Britaniques ? i l' art viking , passant per l' art asturia , l' art carolingi i l' art otonia . ^[9]

La musica te la seva propia historia . L'obra de Boeci ( 480 - 525 ), ≪ De institutione musica ≫, va estendre la seva influencia durant l' alta edat mitjana . El papa Gregori I ( 540 - 604 ), juntament altres papes anteriors o posteriors (malgrat que la tradicio nomes l'assenyala a ell), renova el cant liturgic. El document ≪ Ordini romani ≫ trobat al monestir de Saint Gail en un manuscrit del segle  ix , descriu el cerimonial roma des del segle  vi fins al ix , i en ell s'atribueix al conjunt de papes, encapcalats pel citat Gregori I, haver organitzat el cicle de cants per tot l' any . L'anomenat cant gregoria , fou aixi, el primer conjunt sistematic de musica i el preludi de la notacio musical actual. ^[10]

Edat mitjana [ modifica ]

L' art romanic representa el primer estil de la cultura europea occidental de caracter internacional, amb una identitat plenament consolidada despres de la transformacio del llati en les llengues vernacles . De caracter eminentment religios , quasi tot l'art romanic esta dirigit a l'exaltacio i divulgacio del cristianisme . L'arquitectura destaca per l'us de la volta de cano i l' arc de mig punt , iniciant-se la construccio de grans catedrals i monestirs, que continuara durant el gotic. L'escultura es va desenvolupar principalment en el bastiment arquitectonic; era de caracter religios, amb figures esquematitzades, sense realisme, d'un signe simbolic . Les mostres mes interessants d'imatgeria medieval van ser de dos tipus: el Crist Majestat i la Mare de Deu amb l'Infant , que es van crear principalment a les valls dels Pirineus . La pintura es preferentment mural, tambe de signe religios i amb figures esquematiques. ^[11]

L' art gotic va desenvolupar-se entre els segles XII i XVI, una epoca d'una gran expansio economica i cultural. L'arquitectura va patir una profunda transformacio, amb formes mes lleugeres, mes dinamiques i amb una millor analisi estructural que va permetre fer edificis mes estilitzats, amb mes obertures i, per tant, una millor il·luminacio. Van apareixer noves tipologies com l' arc ogival , la volta de creueria , i la utilitzacio de contraforts i arcbotants que permetien sostenir millor l'estructura de l'edifici, fent possible interiors mes amplis, decorats amb vitralls i rosasses . ^[12] El retaule va ser el suport per a la pintura narrativa i l'escultura va lluir de manera destacada en les portades de les catedrals i, a mes a mes de relleus, es realitzaren imatges exemptes als mainells i dins de fornicules . ^[13]

Edat moderna [ modifica ]

El renaixement fou una epoca de gran esplendor cultural a Europa; la religio va deixar pas a una concepcio mes cientifica de l'home i l'univers, i sorgi l' humanisme . Els nous descobriments geografics van fer que la civilitzacio europea s'expandis per tots els continents, i la invencio de la impremta va suposar una universalitzacio mes important de la cultura. Durant el Trecento , a Italia , les al·lusions de Dant a Cimabue i a Giotto , o les de Petrarca a Simone Martini constitueixen el preludi del renaixement . ^[14] L'art s'inspira en el classicisme grecoroma, per la qual cosa es parla d'un ≪renaixement≫ artistic despres de l'obscurantisme medieval. Inspirat en la natura, sorgeixen nous models de representacio, com l'us de la perspectiva . L'arquitectura va recuperar els models classics, tornats a elaborar amb un concepte mes naturalista i amb bases cientifiques; destaquen Filippo Brunelleschi , Leon Battista Alberti i Bramante . L'escultura va cercar igualment la idealitzada perfeccio del classicisme , com s'observa a l'obra de Lorenzo Ghiberti , Donatello o Juan de Juni . ^[15]

El manierisme representa l'evolucio de les formes renaixentistes; es va abandonar la natura com a font d'inspiracio per cercar un to mes emotiu i expressiu, cobrant importancia la interpretacio subjectiva que l'artista fa de l'obra d'art. L'arquitectura adquireix un signe mes efectista i equilibrat, i cal destacar l'obra d' Andrea Palladio i Miquel Angel . En escultura, sobresurt Miquel Angel, amb unes obres d'un gran dinamisme on ressalta l'expressio de la persona representada; tambe cal citar Benvenuto Cellini i Giambologna . La pintura te un segell mes capritxos, extravagant, amb gust per la forma sinuosa i estilitzada, destacant en primer lloc ?com en les altres arts? Miquel Angel, amb artistes com Bronzino , Correggio , Ticia , Tintoretto i El Greco . ^[16]

El barroc fou una epoca de grans disputes en el terreny politic i religios. Sorgi una divisio entre els paisos catolics contrareformistes , on s'aferma l'estat absolutista , i els paisos protestants , de signe mes parlamentari . L'art es torna mes refinat i ornamentat, amb pervivencia d'un cert racionalisme classicista pero amb unes formes mes dinamiques i efectistes, amb gust pel sorprenent i anecdotic, per les il·lusions optiques i els efectes teatrals. L'arquitectura, sota unes linies classiques, assumi unes formes mes dinamiques, amb una exuberant decoracio; destaquen artistes com Gian Lorenzo Bernini o Francesco Borromini . L'escultura adquiri el mateix caracter dinamic, sinuos, expressiu i ornamental; destaca tambe Bernini, i en l'escultura religiosa, Pedro de Mena i Francisco Salzillo . ^[17] La pintura es va desenvolupar en dues tendencies contraposades: el naturalisme i el classicisme . El naturalisme es basa en una estricta realitat natural, amb el gust pel clarobscur ?l'anomenat tenebrisme ?, amb Caravaggio i Georges de La Tour com a capdavanters. El classicisme es tambe realista pero amb un concepte de la realitat mes intel·lectual i idealitzada; sobresurten Annibale Carracci , Nicolas Poussin i Claude Lorrain . A part d'aquests dos corrents, hi va haver infinitat d'escoles, estils i autors de signe molt divers, pero destaquen dues escoles regionals: la flamenca , amb Rubens , Van Dyck , i l' holandesa amb Rembrandt i Johannes Vermeer . A Espanya sobresurt la figura de Velazquez , aixi com Jose de Ribera , Francisco de Zurbaran i Bartolome Esteban Murillo . ^[18]

El rococo es desenvolupa durant el segle  xviii . Es un estil amb un gran sentit de la decoracio i el gust per l'ornament, portats a un paroxisme de riquesa, sofisticacio i elegancia. L'arquitectura rococo s'assenta sobretot a Franca i Alemanya . L'escultura presenta un aire gracil, refinat, com s'aprecia a l'obra de Jean-Antoine Houdon ; la pintura, mostra l'exaltacio religiosa o el paisatgisme vedutista (a Italia ), les escenes cortesanes de Watteau i Fragonard (a Franca), passant pel conreu del retrat de Joshua Reynolds i Thomas Gainsborough ( Anglaterra ). Francisco de Goya en els seus comencaments va practicar un cert estil rococo que va anar evolucionant fins al romanticisme. ^[19]

El neoclassicisme , despres de la Revolucio francesa , representa l'apogeu de la burgesia i afavori el ressorgiment de les formes classiques, mes pures i austeres, en contraposicio als excessos ornamentals del barroc i el rococo, que s'identificaven amb l' aristocracia . L' arquitectura neoclassica passa a ser mes racional, de signe funcional i un cert aire utopic . L'escultura, amb el corresponent referent de l'art grecoroma, va tenir com a principals figures, Antonio Canova i Bertel Thorvaldsen . La pintura, per la seva banda, va mantenir un segell auster i equilibrat; en aquest camp, cal destacar Jacques-Louis David i Ingres . ^[20]

Edat contemporania [ modifica ]

En el terreny de l'art al pas del segle  xviii al XIX, s'inicia una evolucio dels estils d'un gran dinamisme. Cronologicament, se succeeixen cada vegada amb mes rapidesa, en un proces que culminara al segle  xx amb una atomitzacio d'estils i corrents que conviuen i es contraposen, s'influeixen i s'enfronten.

Segle  xix [ modifica ]

L' arquitectura vuitcentista va evolucionar molt intensament a causa dels avencos tecnics que van acompanyar la Revolucio Industrial ; la incorporacio de nous materials, com el ferro i el formigo , van permetre la construccio d'estructures mes solides i diafanes. Estilisticament, la primera meitat de segle es va caracteritzar per un cert eclecticisme de les formes, aixi com un retorn dels estils precedents que es reinterpretaren a partir de concepcions mes modernes. Es l'anomenat historicisme , que va produir moviments com ara el neoromanic, el neogotic o el neobarroc, entre d'altres. A la fi del segle va sorgir el modernisme , que va suposar una gran revolucio en el terreny del disseny , amb personalitats com Victor Horta , Otto Wagner , Antoni Gaudi , Lluis Domenech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch . ^[21]

El romanticisme fou un moviment d'una profunda renovacio en tots els generes artistics. Els romantics van posar especial atencio en el terreny de l'espiritualitat, de la imaginacio, la fantasia i el sentiment. En el camp de la pintura, despres d'una fase preromantica amb artistes com William Blake i Johann Heinrich Fussli , van destacar Eugene Delacroix , Theodore Gericault , John Constable i Joseph Mallord William Turner . Una derivacio del romanticisme va ser el moviment alemany del natzarenisme .

El realisme va sorgir a partir de mitjans de segle. Fou una tendencia que va posar emfasi en la realitat, en la descripcio del mon circumdant, especialment d'obrers i pagesos situats en el nou context de l'era industrial. El moviment anava acompanyat d'un cert component de denuncia social, lligat a moviments politics com el socialisme utopic . En pintura, destaquen Camille Corot , Gustave Courbet , Jean-Francois Millet , Honore Daumier i Maria Fortuny . A Gran Bretanya va sorgir l'escola dels prerafaelites , que s'inspiraven ?com el seu nom indica? en els pintors italians anteriors a Rafael Sanzio , aixi com en la fotografia , un invent revolucionari.

L' impressionisme fou un moviment profundament innovador, que va suposar una ruptura amb l' art academic i una transformacio del llenguatge artistic, iniciant el cami cap als moviments d' avantguarda . Els artistes s'inspiraven en la natura, de la que pretenien captar una ≪impressio≫ visual, la plasmacio d'un instant al llenc ?per influx de la fotografia ?, amb una tecnica d'una pinzellada solta i tons clars i lluminosos. Es pot esmentar com a principals representants: Edouard Manet ?el precursor?, Claude Monet , Camille Pissarro , Pierre-Auguste Renoir i Edgar Degas . En l'escultura foren igual de renovadores les aportacions d' Auguste Rodin que va crear les bases de l'escultura del segle  xx . En el neoimpressionisme , estil que deriva de l'impressionisme, artistes com Georges Seurat i Paul Signac es preocupaven mes dels fenomens optics i crearen la tecnica del puntillisme . En el postimpressionisme , artistes com Henri de Toulouse-Lautrec , Paul Gauguin , Paul Cezanne , Vincent Van Gogh i Joaquim Sorolla , partiren de les noves troballes tecniques realitzades pels impressionistes, pero les van reinterpretar d'una manera molt personal, i obriren diferents vies de desenvolupament que serien molt importants en l'evolucio de l'art del segle  xx . ^[22]

Segle XX [ modifica ]

Al segle  xx , l'art viu una gran transformacio, ja que en una societat materialista, mes consumista, l'expressio artistica es dirigeix als sentits i no a l'intel·lecte. Igualment, es especialment rellevant el concepte de moda , una combinacio entre la rapidesa de les comunicacions i l'aspecte consumista de la civilitzacio actual. Les ultimes tendencies artistiques perden l'interes en l'objecte artistic; l'art tradicional era un art centrat en l'objecte, i l'actual aten al concepte. Hi ha una revaloracio de l'art actiu, de l'accio, de la manifestacio espontania, efimera , no comercial; dos exemples els trobem en l' art conceptual , videoart , fluxus i el happening . En aquest segle es poden distingir dos grans moviments: les avantguardes i l' art postmodern .

L'arquitectura va patir una profunda transformacio en tots els ambits, des de les formes tradicionals fins als moviments d'avantguarda. Aquest canvi va suposar un nou concepte constructiu basat en una concepcio mes racional de l'espai, que s'estructura d'una forma mes depurada i funcional, amb una especial atencio en les noves tecnologies i en la seva ubicacio mediambiental. La principal tendencia artistica fou el racionalisme , representat fonamentalment per l' Escola de la Bauhaus . Entre els arquitectes mes destacats sobresurten Ludwig Mies van der Rohe , Le Corbusier , Josep Lluis Sert , Oscar Niemeyer , Alvar Aalto , Rafael Moneo i Norman Foster . ^[23]

L' avantguarda fou un primer gran moviment dins el qual s'inclouen estils com el fauvisme , l' expressionisme , el cubisme , el futurisme , el dadaisme , el surrealisme i l' art abstracte . El fauvisme va suposar una experimentacio en el terreny del color que es tractat d'una manera subjectiva i personal. L' expressionisme , impulsat especialment per grups com Die Brucke i Der Blaue Reiter , nasque com una reaccio a l'impressionisme. Es produeix un predomini de l'expressio de la vida interior per sobre de la impressio de la realitat; tot cercant una tematica personal es conrea el gust per tot el que es fantastic. El cubisme cerca organitzar la visio simultania d'objectes dins una trama geometrica i amb una gamma de colors freds; tambe cal destacar l'aparicio del collage . Una de les principals figures d'aquest moviment va ser Pablo Picasso . El futurisme fou un moviment italia que exaltava els valors del progres tecnic i industrial. I el dadaisme , aparegue com una reaccio als desastres de la Primera Guerra Mundial ; personalitats com Hans Arp i Marcel Duchamp es van questionar els temes i les tecniques artistiques tradicionals i experimentaren amb materials nous, com els ready-made . El surrealisme va imposar la fantasia, el mon dels somnis, mostrant l'inconscient de l'artista. Entre els artistes surrealistes sobresurten Salvador Dali , Max Ernst , Joan Miro i Henry Moore . Amb l' art abstracte , iniciat per Vassili Kandinski , es deixa de banda l'aspecte real, la imitacio de la natura, per centrar-se en l'expressivitat de l'artista, mitjancant formes i colors que eviten qualsevol component referencial. L'anomenat constructivisme fou un estil compromes politicament que va neixer a la Russia revolucionaria; va generar una serie d'obres abstractes amb una tendencia a la modelacio geometrica. ^[24]

Darreres tendencies [ modifica ]

A mitjans del segle  xx va apareixer l' informalisme , estil d'unes tendencies basades en l'expressivitat de l'artista que renunciava a qualsevol aspecte racional de l'art. Als Estats Units es va desenvolupar l' expressionisme abstracte amb la utilitzacio de la tecnica del dripping o el degoteig de pintura realitzat amb diversos objectes; en contra d'aquest moviment va sorgir el pop art , d'inspiracio popular i que prenia imatges del mon de la publicitat . El minimalisme va suposar un proces de desmaterialitzacio, amb obres de caracter abstracte i d'una marcada simplicitat; com a reaccio, va apareixer l' hiperrealisme , amb una visio exagerada de la realitat que formalment presentava un aspecte quasi fotografic. L' art conceptual ( happening , fluxus , performance ) se centra en el proces mental de la creacio artistica, basant-se en l'afirmacio que l'art es deu a la idea i no a l'objecte. Inclou tendencies com l' art povera , el body art ?amb el cos huma com a suport?, l' art natura ?utilitza la mateixa natura en les obres? i el bioart ?usa tecniques biologiques. L' art postmodern es l'oposicio a l'anomenat art modern , i assumeix el fracas com a projecte modern dels moviments d' avantguarda . Es l'art autoreferencial, l'art per l'art que no preten cap tasca social. Finalment, es pot afegir l'estil del neoexpressionisme entre els quals es destaca l'artista mallorqui,

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Azcarate Ristori, Jose Maria de; Perez Sanchez, Alfonso Emilio; Ramirez Dominguez, Juan Antonio. Historia del Arte (en castella). Madrid: Anaya, 1983. ISBN 84-207-1408-9 .  
• Bozal , Valeriano . Historia del Arte. La escultura, Tomo II (en castella). Barcelona: Carroggio, 1983. ISBN 84-7254-313-7 .  
• Gombrich , Ernst . Historia de l'art . Barcelona: Columna, 2002. ISBN 84-8300-768-1 .  
• Honour , Hug; Fleming , John. Historia mundial del arte (en castella). Madrid: Akal, 2002. ISBN 84-460-2092-0 .  
• Onians , John. Atlas del arte (en castella). Barcelona: Ed. Blume, 2008. ISBN 978-84-9801-293-4 .  
• Sureda , Joan. Historia Universal del Arte:Romanico/Gotico Volum IV (en castella). Barcelona: Editorial Planeta, 1988. ISBN 84-320-6684-2 .  

Vegeu tambe [ modifica ]

Portal: Art

• Historia del nu artistic
• Historia de la fotografia
• Historia del cinema
• Historia de l'arquitectura
• Historia de la pintura
• Historia de l'escultura
• Historia de la literatura

Enllacos externs [ modifica ]

• Temari de batxillerat Arxivat 2007-01-22 a Wayback Machine .
• Art i societat
• Historia de l'art