L'
Hindu Kush
[a]
(en
persa
: ??????, en
hindi
: ?????? ???) es una
serralada
alpina situada a cavall entre l'
Afganistan
-principalment- i el
Pakistan
. Es l'extensio mes occidental de les serralades del
Pamir
, el
Karakoram
i l'
Himalaia
. Gran part d'aquest sistema supera els 5.000 m d'altitud (alcada mitjana que ronda els 4.500), registrant-se les alcades maximes al NE, davallant vers el SO fins a l'altipla de l'
Iran
. Les muntanyes de l'Hindu Kush disminueixen d'alcada en la direccio oest. Al centre de la serralada, mes o menys a prop de Kabul, arriben als 4.500-6.000 m, mentre que a l'oest amb prou feines arriben als 4.000. Els pics superen els 7.000
msnm
a la part est de l'Afganistan, essent el
Tirich Mir
, amb 7.708 m i situat al Pakistan, el mes alt de la serralada.
[2]
[3]
A l'
antiguitat classica
fou conegut pels grecs durant l'expedicio d'
Alexandre el Gran
, i anomenat per aquests
Paropamisos
(llati
Paropamisus
). S'estenia fins a enllacar amb l’
Imaus
(
Himalaia
). Les principals subdivisions eren la moderna Koh-i-Baba (oest de
Kabul
) i Nishadha (al nord de Kabul fins a
Jalalabad
). Era el territori dels
Parutes
.
La regio de la serralada Hindu Kush va ser un centre historicament significatiu del
budisme
, amb llocs com els
budes de Bamian
.
[5]
[6]
Despres de la conquesta del califat sunnita, una part de l'Hindu Kush coneguda com a
Kafiristan
[7]
va romandre com un bastio de sectes politeistes fins al segle
xix
, quan va ser rebatejat com a
Nuristan
(≪terra de la llum≫) per l'
imperi Durrani
.
[8]
La serralada i les comunitats que s'hi van instal·lar van acollir antics monestirs, importants xarxes comercials i viatgers entre l'Asia central i el Sud d'Asia.
[9]
[10]
La serralada Hindu Kush tambe ha estat zona de pas durant les invasions del subcontinent indi,
[11]
[12]
i continua sent important per a les guerres contemporanies a l'Afganistan.
[2]
[3]
Geologicament parlant, son unes muntanyes relativament ≪noves≫ que encara es troben en creixement, amb una longitud d'uns 1.000 km i una amplada de 240 km. Nomes prop de 600 km de la serralada son anomenats Hindu Kush propiament dit.
La serralada acaba unint-se a les muntanyes del
Karakoram
, i per l'elevada i estreta vall del Wah?n, al nus del Pamir. El port de muntanya mes important es el de Baroghil (3.800 m) que comunica l'Afganistan amb el Pakistan i el
Tadjikistan
.
El
riu Kabul
recull l'aigua del seu vessant meridional, tot i que en estar en una regio desertica, l'Hindu Kush no te vegetacio tret del vessant septentrional, on es troben boscs de coniferes. Altres rius que s'originen en aquestes muntanyes son el
Helmand
i el
Hari Rud
.
Geologicament, la serralada esta arrelada en la formacio del subcontinent d'una regio de
Gondwana
que es va allunyar de l'
Africa Oriental
fa uns 160 milions d'anys, al voltant del periode Jurassic mitja.
[13]
[14]
El subcontinent indi,
Australia
i les illes de l'ocea Indic es van separar mes, derivant cap al nord-est, amb el subcontinent indi xocant amb la
placa eurasiatica
fa gairebe 55 milions d'anys, cap al final del
Paleoce
.
[13]
Aquesta col·lisio va crear l'Himalaia, inclos l'Hindu Kush.
[15]
L'Hindu Kush forma part de la ≪jove serralada eurasiatica formada per roques metamorfiques com l'esquist, el gneis i el marbre, aixi com per intrusius com el granit, la diorita de diferent edat i grandaria≫. Les regions del nord de l'Hindu Kush son testimonis de l'hivern de l'Himalaia i tenen glaceres, mentre que el seu extrem sud-est es testimoni dels monsons d'estiu del subcontinent indi.
[16]
La serralada de l'Hindu Kush continua geologicament activa;
[17]
es propensa als terratremols.
[18]
[19]
El sistema Hindu Kush s'esten uns 966 km lateralment,
[20]
i la seva longitud mitjana nord-sud es d'uns 240 km. Les muntanyes estan descrites
orograficament
en diverses parts.
[16]
Els pics de l'Hindu Kush occidental s'eleven a mes de 5.100 m i s'estenen entre Darra-ye Sekari i el pas de Shibar a l'oest i el pas de Khawak a l'est.
[16]
Els cims centrals de l'Hindu Kush s'eleven a mes de 6.800 m, i aquest tram te nombrosos contraforts entre el pas de Khawak a l'est i el pas de Dur?h a l'oest. Els anys 2005 i 2015 es van produir alguns terratremols importants.
L'Hindu Kush oriental, tambe conegut com l'≪High Hindu Kush≫, es troba principalment al nord del Pakistan i a les provincies de
Nuristan
i
Badakhxan
de l'Afganistan amb pics de mes de 7.000 m. Aquest tram s'esten des del pas de Dur?h fins al pas de Baroghil, a la frontera entre el nord-est de l'Afganistan i el nord del Pakistan. El districte de Chitral del Pakistan es on es troben el
Tirich Mir
, el
Noshaq
i l'
Istor-o-Nal
, els cims mes alts de l'Hindu Kush. Les carenes entre Khawak Pass i Badakshan son mes de 5.800 m i s'anomenen serra de Kaja Mohammed.
[16]
Coberta del sol i us del sol
[
modifica
]
La primera base de dades anual de coberta terrestre de resolucio de 30 metres d'ICIMOD d'HKH
[21]
generada mitjancant imatges de
Landsat
de domini public va demostrar que les praderies eren la coberta terrestre mes dominant, seguida de les terres ermes, que inclouen arees nues. Els anys 2000, 2005, 2010 i 2015, les praderies cobrien el 37,2%, 37,6%, 38,7% i 38,23%, respectivament, de la superficie total de la regio de HKH. Durant els mateixos anys, la segona coberta terrestre dominant eren les zones arides, incloent-hi sol nu i roca nua. Els anys 2000, 2005, 2010 i 2015, el sol nu i la roca nua cobrien el 32,1, 31,37, 30,35 i 30,69%. La terra de conreu l'any 2000 era d'un 5,1% i d'un 5,41% el 2015. Les zones de neu i glaceres cobrien al voltant del 4% de la seccio de la part alta el 2018, mentre que les masses d'aigua i els llits/canals dels rius van representar el 2%. Les condicions meteorologiques tambe tenen un impacte en els patrons de cobertura del sol a les regions. A l'HKH, la coberta forestal es distribueix majoritariament a les zones sud i sud-est, on les precipitacions son mes grans; els prats es distribueixen majoritariament a les parts nord i nord-oest, mentre que les terres de conreu es troben majoritariament a la part sud de la regio.
Origen del terme
[
modifica
]
El nom Hindu Kush s'aplica generalment a la serralada que separa les conques dels rius Kabul i Helmand de la del
Amudaria
(antigament conegut amb el nom d'
Oxus
), o mes especificament a aquella part de la serralada a l'oest de
Kabul
que fou anomenada
Caucas dels Indis
pels historiadors des de l'expedicio d'
Alexandre el Gran
.
L'origen del terme ≪Hindu Kush≫ (i si la seva traduccio correcta ha de ser ≪Assassi d'hindus≫) es un aspecte controvertit. El primer us documentat al·lusiu a aquesta etimologia fou el fet pel viatger
amazic
musulma
Ibn Battuta
, l'any 1334.
Importancia estrategica i economica
[
modifica
]
Nombrosos ports de muntanya, anomenats ≪
kotal
≫, travessen la serra. El mes important es el
pas de Salang
(3.878 m) que permet accedir a la zona nord de l'Afganistan des de Kabul. Des de l'any
1964
, amb la construccio d'un
tunel
, el viatge es va reduir de 3 dies (pel
pas de Shibar
, de 3.260 m) a unes poques hores. A causa de l'us militar donat durant la invasio per part de l'exercit dels
Estats Units
l'any 2002, aquestes vies es troben en molt mal estat. Abans del
tunel de Salang
(a 3.363 m), una altra proesa d'enginyeria era la carretera construida a traves del congost de Tang-e Gharu, prop de
Kabul
, que substituia l'antic
pas de Lataband
i reduia considerablement el temps de viatge cap a la frontera pakistanesa pel
pas de Khyber
.
Altres passos importants son els que condueixen al
subcontinent indi
, especialment el pas de Lataband (2.499 m), a l'est de Kabul, que redueix el viatge de Kabul a la frontera amb el Pakistan de dos dies a unes poques hores.
El
pas de Wakhjir
(4.923 m) permet anar pel corredor de
Wakhan
fins al
Xinjiang
, a la
Xina
, i a les zones nord del Pakistan.
En un altre ordre de coses es destacable l'existencia d'antigues mines productores de
lapislatzuli
, que es troben a la vall de Kowkcheh, mentre que
maragdes
precioses es troben al nord de Kabul, a la vall del riu Panjsher i els seus afluents. Els famosos '
robins
bales' (avui esgotats) van ser extrets fins al segle
xix
a la vall del Ab-e Panj o del Amudaria superior, considerat el punt de trobada entre l'Hindu Kush i el Pamir.
Hindu Kush Oriental
[
modifica
]
L'
Hindu Kush Oriental
, tambe conegut amb el nom de
Baix Hindu Kush
, es troba principalment localitzat al nord del
Pakistan
i a les provincies afganeses del
Nuristan
i
Badakhshan
. Al departament de
Chitral
, al Pakistan, considerada com el sostre de l'Hindu Kush, s'hi troben els pics
Tirich Mir
, el
Noshaq
l'
Istoro Nal
. Aquests son els tres pics mes alts de tota la serralada. A mes dels pics mes alts, innumerables passos i grans glaceres es localitzen a aquesta regio. Les glaceres de
Chiantar
,
Kurambar
i
Terich
son de les mes extenses de l'Hindu Kush, l'aigua que es fon d'elles es recollida pels rius
Kunar
, que transcorre cap al sud vers l'Afganistan i s'uneix al riu
Bashgal
, el
Panjsher
, i finalment el mes petit
riu Kabul
.
Principals cims
[
modifica
]
Alguns dels principals cims de l'Hindu Kush son:
[22]
- ↑
Optem per mantenir "sh" i no pas "ix" al final, ates que a les obres de referencia en catala apareix aixi.
[1]
- ↑
≪
Hindu Kush
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
2,0
2,1
Frank Clements
.
Conflict in Afghanistan: A Historical Encyclopedia
.
ABC-CLIO
, 2003, p. 109?110.
ISBN 978-1-85109-402-8
.
- ↑
3,0
3,1
Michael Ryan
.
Decoding Al-Qaeda's Strategy: The Deep Battle Against America
. Columbia University Press, 2013, p. 54?55.
ISBN 978-0-231-16384-2
.
- ↑
Jan Goldman.
The War on Terror Encyclopedia
.
ABC-CLIO
, 2014, p. 360?362.
ISBN 978-1-61069-511-4
.
- ↑
Deborah Klimburg-Salter (1989), The Kingdom of Bamiyan: Buddhist art and culture of the Hindu Kush, Naples ? Rome: Istituto Universitario Orientale & Istituto Italiano per il Medio ed Estremo Oriente,
ISBN 978-0877737650
(Reprinted by Shambala)
- ↑
Claudio Margottini.
After the Destruction of Giant Buddha Statues in Bamiyan (Afghanistan) in 2001: A UNESCO's Emergency Activity for the Recovering and Rehabilitation of Cliff and Niches
. Springer, 2013, p. 5?6.
ISBN 978-3-642-30051-6
.
- ↑
Cacopardo
, Augusto S..
Pagan Christmas: Winter Feasts of the Kalasha of the Hindu Kush
, 15 febrer 2017.
ISBN 9781909942851
.
- ↑
Augusto S. Cacopardo.
Pagan Christmas: Winter Feasts of the Kalasha of the Hindu Kush
. Gingko Library, 15 febrer 2017.
ISBN 978-1-90-994285-1
.
- ↑
Jason Neelis.
Early Buddhist Transmission and Trade Networks: Mobility and Exchange Within and Beyond the Northwestern Borderlands of South Asia
. BRILL Academic, 2010, p. 114?115, 144, 160?163, 170?176, 249?250.
ISBN 978-90-04-18159-5
.
- ↑
Ibn Battuta; Samuel Lee (Translator)
The Travels of Ibn Battuta: In the Near East, Asia and Africa
. Cosimo (Reprint), 2010, p. 97?98.
ISBN 978-1-61640-262-4
.
; Columbia University
Archive
- ↑
Konrad H. Kinzl.
A Companion to the Classical Greek World
. John Wiley & Sons, 2010, p. 577.
ISBN 978-1-4443-3412-8
.
- ↑
Andre Wink.
Al-Hind: The Slavic Kings and the Islamic conquest, 11th?13th centuries
. BRILL Academic, 2002, p. 52?53.
ISBN 978-0-391-04174-5
.
- ↑
13,0
13,1
Robert Wynn Jones
.
Applications of Palaeontology: Techniques and Case Studies
. Cambridge University Press, 2011, p. 267?271.
ISBN 978-1-139-49920-0
.
- ↑
Hinsbergen
, D. J. J. van;
Lippert
, P. C.;
Dupont-Nivet
, G.;
McQuarrie
, N.;
Doubrovine
; etal
Proceedings of the National Academy of Sciences
, 109, 20, 2012, pag. 7659?7664, for geologic Indian subcontinent see Figure 1.
Bibcode
:
2012PNAS..109.7659V
.
DOI
:
10.1073/pnas.1117262109
.
PMC
:
3356651
.
PMID
:
22547792
[Consulta: free].
- ↑
S. Mukherjee
.
Tectonics of the Himalaya
. Geological Society of London, 2015, p. 55?57.
ISBN 978-1-86239-703-3
.
- ↑
16,0
16,1
16,2
16,3
Ehsan Yarshater
.
Encyclopædia Iranica
. The Encyclopaedia Iranica Foundation, 2003, p. 312.
ISBN 978-0-933273-76-4
.
- ↑
Martin Beniston
.
Mountain Environments in Changing Climates
. Routledge, 2002, p. 320.
ISBN 978-1-134-85236-9
.
- ↑
Frank Clements
.
Conflict in Afghanistan: A Historical Encyclopedia
.
ABC-CLIO
, 2003, p. 90?91.
ISBN 978-1-85109-402-8
.
- ↑
Afghanistan Pakistan Earthquake
National Geographic;
Afghanistan earthquake
BBC News
- ↑
Scott-Macnab
, David.
On the roof of the world
. Londres: Reader's Digest Assiciation Ldt., 1994, p. 22.
- ↑
21,0
21,1
Uddin. Springer International Publishing.
Regional Land Cover Monitoring System for Hindu Kush Himalaya
.
DOI
10.1007/978-3-030-73569-2_6
.
ISBN 978-3-030-73569-2
.
- ↑
Afghanistan ultra-prominent peaks
.
peaklist.org
Enllacos externs
[
modifica
]