Henry Fonda
|
|
Naixement
| (en)
Henry Jaynes Fonda
16 maig 1905
Grand Island (Nebraska)
|
---|
Mort
| 12 agost 1982
(77 anys)
Los Angeles (California)
|
---|
Causa de mort
| Cardiopatia
|
---|
|
|
|
|
|
|
Formacio
| Universitat de Minnesota
Omaha Central High School
|
---|
Alcada
| 185 cm
|
---|
|
Camp de treball
| Interpretacio
,
pel·licula
,
teatre
,
televisio
i
produccio cinematografica
|
---|
Lloc de treball
| Estats Units d'America
|
---|
Ocupacio
| actor de televisio
,
actor de teatre
,
productor de televisio
,
actor
,
guionista
,
oficial naval
,
apicultor
,
actor de cinema
,
productor de cinema
|
---|
Activitat
| 1928
? 1981
|
---|
Partit
| Partit Democrata dels Estats Units
|
---|
Genere
| Western
i
spaghetti western
|
---|
Representat per
| Music Corporation of America, Inc.
|
---|
|
Branca militar
| Marina dels Estats Units d'America
|
---|
Rang militar
| llotinent junior
|
---|
Conflicte
| Segona Guerra Mundial
|
---|
|
Conjuge
| Margaret Sullavan
(1931–1933)
Frances Ford Seymour
(1936–1950),
mort del conjuge
Susan Blanchard
(1950–1956)
Afdera Franchetti
(1957–1961)
Shirley Maye Adams
(en)
(1965–)
|
---|
Fills
| Peter Fonda
(
Frances Ford Seymour
)
Jane Fonda
(
Frances Ford Seymour
)
|
---|
Pares
| William Brace Fonda
(en)
i
Elma Herberta Jaynes
(en)
|
---|
Premis
|
|
|
Henry Fonda
(
Grand Island
,
Nebraska
,
16 de maig
de
1905
-
Los Angeles
,
12 d'agost
de
1982
) fou un
actor
de
cinema
i
teatre
estatunidenc
.
[1]
[2]
El cineasta
John Ford
, quan en una entrevista se li va preguntar que era el cinema per a ell, va contestar: ≪Heu vist caminar Henry Fonda? Doncs aixo es el cinema≫.
[3]
Aquesta frase valdria per resumir la carrera de Fonda, un d'aquests mites del cinema que es van anar forjant a base de talent pur i treball. Henry Jaynes Fonda va neixer el 16 de maig de 1905 a
Grand Island
(
Nebraska
), al si d'una familia d'origen
italia
, fill de William Brace Fonda i de Herberta Krueger Jaynes.
[4]
Despres d'acabar la seva educacio secundaria va treballar com a "noi per a tot" en una oficina i, en aquell periode, va comencar a coquetejar amb la interpretacio. En una entrevista publicada en el numero 175 de la revista
Film Ideal
de 1965, l'actor va assegurar:
[5]
≪
|
No puc explicar com vaig arribar a ser actor, la meva ambicio mai no va ser actor de cinema. Ni tan sols no volia ser actor, mai no vaig pensar a ser-ho, pero on se'm va acudir la idea va ser al teatre. Em vaig veure empes a l'escenari en un petit teatre de Nebraska (...). Jo no volia fer res d'allo, pero una amiga de la meva familia, Dorothy Brando (que despres tindria un fill anomenat
Marlon
), dirigia activament el petit teatre i, literalment, em va llancar a l'escenari.
|
≫
|
Quan "Hank" - com el coneixien els seus amics - va comprendre que la interpretacio podia ser una professio, va decidir traslladar-se a
Nova York
. Despres de participar en nombroses obres de
Broadway
la seva gran oportunitat li va arribar el 1934, en protagonitzar l'obra
The Farmer Takes a Wife
.
L'exit va ser tal que la
Fox
va decidir adaptar-la a la pantalla (
The Farmer takes a Wife
de
Victor Fleming
, 1935) i fer a Fonda un contracte de llarga durada.
[7]
≪
|
De cop em vaig trobar que m'oferien tant diners per fer una pel·licula que, encara que no hi tenia cap interes, vaig pensar que seria estupid no acceptar. Aixi em vaig trobar convertit en actor de cinema.
|
≫
|
L'enamorament sobtat entre la camera i el rostre de Fonda - de ciutada honrat al que l'unic que sembla importar-li es no perdre la dignitat - va ser immediat. Aquest aspecte de la seva mirada el va definir millor que ningu
Peter Bogdanovich
:
Quan Henry Fonda diu alguna cosa, t'ho creus... Aquesta es una qualitat de les veritables estrelles i ningu no la te excepte Fonda".
[8]
De 1935 a 1981, Fonda va desenvolupar una de les carreres mes prolifiques (113 pel·licules protagonitzades) i reeixides de la historia del cinema. Els directors se'l rifaven perque treballes a les seves ordres i ell ho feia amb la naturalitat mes gran, com si actuar fos un
sise sentit
.
[9]
Se'l va comencar a coneixer amb el sobrenom de "One-Take Fonda" (Una Presa Fonda), ja que aconseguia a l'instant brodar el seu paper, sense necessitar repetir desenes de vegades les preses. En els seus primers anys va demostrar la seva valua en titols com
The Trail of the Lonesome Pine
de
Henry Hathaway
(1936),
You Only Live Once
de
Fritz Lang
(1937),
Jezabel
de
William Wyler
(1938),
Jesse James
de
Henry King
(1939),
Young Mr. Lincoln
(1939) i
Drums Along the Mohawk
(1939), aquestes ultimes dirigides per
John Ford
.
La
decada de 1940
va ser la consagracio absoluta, gracies entre d'altres a
El raim de la ira
(1940), de nou a les ordres de John Ford, i per la que va rebre la seva primera nominacio a l'
Oscar
.
[10]
La vida d'ambdos en aquella epoca va ser en paral·lel, col·laborant a mes en
My Darling Clementine
(1946),
El fugitiu
(1947) i
Fort Apache
(1948). La segona nominacio a l'Oscar la va aconseguir per
Dotze homes sense pietat
de
Sidney Lumet
(1957).
Tambe va treballar al costat de molts altres cineastes de renom, com
King Vidor
a
Guerra i pau
(1956),
Alfred Hitchcock
a
Fals culpable
(1957),
Edward Dmytryk
en
Warlock
(1959),
Otto Preminger
a
Tempesta sobre Washington
(1962),
Sergio Leone
a
Fins que li va arribar l'hora
(1968), i
Joseph L. Mankiewicz
en
El dia dels tramposos
(1970).
El
1981
se li va concedir l'
Oscar d'honor
per tota la seva carrera i,
[11]
un any despres, va rebre l'estatueta al millor actor per
On Golden Pond
de
Mark Rydell
(1981), en la que va actuar al costat de
Katharine Hepburn
i la seva filla
Jane Fonda
.
[12]
Al cap de poc temps, el 12 d'agost de 1982, moria a
Los Angeles
a consequencia d'un
cancer
i d'una malaltia de cor, al seu domicili de
Los Angeles
, acompanyat per la seva dona Shirlee i la seva filla
Jane
, que tambe havia participat en el seu darrer film.
[13]
Tambe el seu fill
Peter
es actor.
[14]
Henry Fonda va estar casat cinc vegades: amb Margaret Brooke Sullavan (
1931
-
1932
), Frances Ford Seymour (
1936
-
1950
), Susan Blanchard (
1950
-
1956
), Afdera Franchetti (
1957
-
1961
) i Shirlee Mae Adams (
1965
-
1982
).
- ↑
Bain
, David Haward.
The Old Iron Road: An Epic of Rails, Roads, and the Urge to Go West
. Nova York: Penguin Books, 2004, p. 65?6.
ISBN 0-14-303526-6
.
- ↑
Obituary
Variety
, August 18, 1982.
- ↑
Cervino
, Mercedes. ≪
Henry Fonda, el heroe infeliz
≫ (en espanyol europeu). Diario de Leon, 16-05-2005. [Consulta: 25 juliol 2022].
- ↑
≪
Henry Fonda - His Italian Connection
≫ (en angles). Italia USA. [Consulta: 25 juliol 2022].
- ↑
Mucientes
, Esther. ≪
El legado de Henry Fonda 25 anos despues
≫ (en espanyol europeu).
El Mundo
, 13-08-2007. [Consulta: 25 juliol 2022].
- ↑
Nydia
, Leanne. ≪
The Grapes of Wrath Movie Review
≫ (en angles america). Film night, 01-07-2005. Arxivat de l'
original
el 2005-05-10. [Consulta: 25 juliol 2022].
- ↑
Bogdanovich
, Peter
.
Who the Hell's in It: Conversations with Hollywood's Legendary Actors
(en angles). Random House Publishing Group, 2010-12-22, p. 302.
ISBN 978-0-307-75783-8
.
- ↑
≪
: Henry Fonda (1905 - 1982)
≫ (en castella).
Cinegrafias
. Cinescopia, 16-05-2020. [Consulta: 25 juliol 2022].
- ↑
≪
The 13th Academy Awards - 1941
≫ (en angles). Academy of Motion Picture Arts and Sciences. [Consulta: 25 juliol 2022].
- ↑
Brown
, Rob. ≪
Fonda honored at Academy Awards
≫. Los Angeles Herald, 1981. [Consulta: 25 juliol 2022].
- ↑
≪
The 54th Academy Awards - 1982
≫ (en angles). Academy of Motion Picture Arts and Sciences. [Consulta: 25 juliol 2022].
- ↑
≪
Henry Fonda muere de una crisis cardiaca a los 77 anos
≫ (en castella).
El Pais
[Madrid], 12-08-1982.
ISSN
:
1134-6582
.
- ↑
≪
Muere Peter Fonda, protagonista de 'Easy Rider'
≫ (en espanyol europeu). 20minutos, 17-08-2019. [Consulta: 25 juliol 2022].
Bibliografia
[
modifica
]
|
---|
Decades del 1920
| |
---|
Decades del 1930
| |
---|
Decada del 1940
| |
---|
Decada del 1950
| |
---|
Decada del 1960
| |
---|
Decada del 1970
| |
---|
Decada del 1980
| |
---|
Decada del 1990
| |
---|
Decada del 2000
| |
---|
Decada del 2010
| |
---|
Decada del 2020
| |
---|
1
va refusar el premi aquell any
|
|
---|
1928?1950
|
- Warner Bros.
/
Charlie Chaplin
(1928)
- Walt Disney
(1932)
- Shirley Temple
(1934)
- D. W. Griffith
(1935)
- The March of Time
/
W. Howard Greene
i
Harold Rosson
(1936)
- Edgar Bergen
/
W. Howard Greene
/ Museum of Modern Art Department of Film /
Mack Sennett
(1937)
- J. Arthur Ball
/
Walt Disney
/
Deanna Durbin
i
Mickey Rooney
/
Gordon Jennings
,
Jan Domela
, Devereaux Jennings, Irmin Roberts, Art Smith,
Farciot Edouart
,
Loyal Griggs
,
Loren L. Ryder
, Harry D. Mills,
Louis Mesenkop
, Walter Oberst /
Oliver T. Marsh
i Allen Davey /
Harry Warner
(1938)
- Douglas Fairbanks
/
Judy Garland
/
William Cameron Menzies
/
Motion Picture Relief Fund
(
Jean Hersholt
,
Ralph Morgan
,
Ralph Block
,
Conrad Nagel
)/
Technicolor Company
(1939)
- Bob Hope
/
Nathan Levinson
(1940)
- Walt Disney
,
William Garity
, John N. A. Hawkins, i
RCA Manufacturing Company
/
Leopold Stokowski
i les seus associats / Rey Scott /
British Ministry of Information
(1941)
- Charles Boyer
/
Noel Coward
/
Metro-Goldwyn-Mayer
(1942)
- George Pal
(1943)
- Bob Hope
/
Margaret O'Brien
(1944)
- Republic Studio,
Daniel J. Bloomberg
, i el Republic Studio Sound Department /
Walter Wanger
/
The House I Live In
/
Peggy Ann Garner
(1945)
- Harold Russell
/
Laurence Olivier
/
Ernst Lubitsch
/
Claude Jarman Jr.
(1946)
- James Baskett
/
Thomas Armat
,
William Nicholas Selig
,
Albert E. Smith
, i
George Kirke Spoor
/
Bill and Coo
/
Shoeshine
(1947)
- Walter Wanger
/
Monsieur Vincent
/
Sid Grauman
/
Adolph Zukor
(1948)
- Jean Hersholt
/
Fred Astaire
/
Cecil B. DeMille
/
El lladre de bicicletes
(1949)
- Louis B. Mayer
/
George Murphy
/
The Walls of Malapaga
(1950)
|
---|
1951?1975
| |
---|
1976?2000
| |
---|
2001?present
| |
---|
|
---|
1943?1975
| |
---|
1976?2000
| |
---|
2001?present
| |
---|
|
---|
1950s
| |
---|
1960s
| |
---|
1970s
| |
---|
1980s
| |
---|
1990s
| |
---|
2000s
| |
---|
2010s
| |
---|
2020s
| |
---|