Ferran el Catolic
(
Sos
,
Regne d'Arago
,
10 de marc
de
1452
-
Madrigalejo
,
Regne de Castella
,
23 de gener
de
1516
) fou un dels
Reis Catolics
, juntament amb
Isabel de Castella
. Dit tambe
II d'Arago, Valencia, Mallorca i Barcelona, III de Sicilia, V de Castella
i
I de Navarra
per ser rei d'aquests regnes. Ostenta els titols de
comte de Ribagorca
(
1458
-
1469
),
duc de Montblanc
(
1458
-
1479
),
princep de Girona
(
1461
-
1479
),
rei de Sicilia
(
1468
-
1516
),
rei d'Arago
,
de Valencia
,
de Mallorca
i
comte de Barcelona
(
1479
-
1516
),
rei de Castella
(
1474
-
1504
),
de Sardenya
(1479 - 1516),
de Napols
(
1504
- 1516),
regent de Castella
(
1507
- 1516) i
rei de Navarra
(
1512
-
1515
).
Origens familiars
[
modifica
]
Era fill del rei
Joan II d'Arago
i de la seva segona esposa,
Joana Enriquez
, i per tant germanastre de l'infant
Carles de Viana
. Fou reconegut hereu l'any seguent a la mort del seu germanastre, el
1461
, rebent els titols de
princep de Girona
i
duc de Montblanc
i va ser nomenat
lloctinent de Catalunya
l'any
1462
i, en
1468
rei de Sicilia.
El seu pare, en ascendir al tron d'Arago el
1458
, li concedi el
comtat de Ribagorca
, que romangue en el seu poder fins al
1469
, any en que Joan II el concedi al seu fill natural
Alfons d'Arago
, duc de
Vilafermosa
.
Nupcies i descendents
[
modifica
]
Fora del matrimoni, tingue els seguents fills:
- Amb
Toda de Larrea
tingue Maria d'Arago (
Alaba
1476
- 1530), qui fou abadessa agustina al convent de
Madrigal de las Altas Torres
.
Del seu matrimoni amb la
reina
Isabel I de Castella
el
1469
en nasqueren 5 fills:
Del seu matrimoni amb
Germana de Foix
, neboda del
rei
Lluis XII de Franca
, el 1501, nasque l'any 1509 un fill, el princep
Joan d'Arago i de Foix
, que mori a les poques hores de neixer.
El triomf de Ferran II d'Arago a Castella: la Guerra de Successio Castellana
[
modifica
]
El
1468
fou nomenat
rei de Sicilia
pel seu pare, i al morir el seu cosi, l'infant Alfons de Castella (
1468
) i en ser reconeguda la infanta
Isabel de Castella
, la seva cosina i germanastra d'
Enric IV de Castella
, com a hereva de Castella, Joan II d'Arago va posar tota la seva habilitat per aconseguir el matrimoni de Ferran amb la princesa castellana, que es va realitzar
19 d'octubre
de
1469
a la catedral de
Valladolid
,
Castella
. A la mort d'Enric IV el
1474
va provocar una Guerra civil a Castella entre els partidaris d'Isabel, neboda del rei, i els de
Joana la Beltraneja
, la seva filla. Ferran aconsegui els favors de la noblesa castellana i el proclamaren coorregent de Castella amb tots els mateixos drets que Isabel gracies a la
Concordia de Segovia
(
1475
). Ferran va participar llavors d'una manera definitiva en la direccio militar de les tropes enfrontades a les de Joana la Beltraneja, que nomes tingueren el suport del seu marit,
Alfons V de Portugal
. El
1479
, pel
Tractat d'Alcacovas
, Joana va renunciar al tron en favor d'Isabel i es va recloure en un convent a
Coimbra
. El mateix any, Ferran va succeir el seu pare com a
comte de Barcelona
i
rei d'Arago
.
La fi de la Guerra Civil Catalana i l'entrada de Catalunya en la modernitat
[
modifica
]
500 aniversari del compromis remenca d'acceptar la
Sentencia Arbitral
que dictes
Ferran II d'Arago
≪el Catolic≫ i que els allibera dels
mals usos
(monestir d'
Amer
)
Ferran II d'Arago ≪el Catolic≫ presidint les
Corts Catalanes
. Frontis d'una edicio de
1495
de les
Constitucions catalanes
(Barcelona, Pedro Michel y
Diego de Gumiel
).
[2]
Compilacio de les
Constitucions de Catalunya
acordada en les
Corts de Barcelona (1493)
i publicada el
1494
El regnat de Joan II va estar marcat per les desavinences amb el seu fill Carles i les repercussions politiques que se'n derivaren ?com la divisio dels navarresos en beaumontesos, partidaris de Carles, i agramontesos, favorables a Joan II? van fer esclatar la
guerra civil navarresa
que va acabar amb la derrota de Carles, que va ser apressat i desheretat. Els catalans es van sollevar i van obligar Joan II a alliberar Carles, reconeixer-lo com a hereu i lliurar-li el govern de Catalunya com a lloctinent. Pero poc despres (el
1461
) Carles va morir a
Barcelona
de mort natural, encara que no faltaren els rumors que apuntaven com a causa de la mort un veri que li hauria subministrat la seva madrastra. La mort del Princep de Viana i les intrigues de la reina ocasionaren una nova guerra civil que va enfrontar el monarca amb Catalunya per espai de dotze anys i en la qual Joan II va cercar el suport del rei
Lluis XI de Franca
a canvi d'entregar-li el Rossello i la Cerdanya. Durant aquesta guerra, Ferran, que hi va participar activament,
[3]
es va familiaritzar amb l'administracio de l'Estat a instancies de Joan II d'Arago. Finalment el rei va poder arribar a un acord de pau i entrar a Barcelona, on va confirmar els privilegis de Catalunya i va jurar respectar-los.
Corts de Barcelona de 1480: La consolidacio del Pactisme i la Constitucio de l'Observanca
[
modifica
]
En comencar el seu regnat, Ferran el Catolic va consolidar el
pactisme
a traves de la
Constitucio de l'Observanca
aprovada a les
Corts de Barcelona de 1480-1481
, que establia el principi de submissio del poder reial a les lleis de Catalunya i definia la
Diputacio del General
(Generalitat de Catalunya) i la
Reial Audiencia de Catalunya
com a organismes encarregats de vetllar per l'ordre constitucional del pais. Que forjat de manera definitiva el sistema politic modern del
Principat de Catalunya
que va ser la base del regim constitucional catala vigent fins a la imposicio de l'
absolutisme borbonic
amb els
Decrets de Nova Planta
(1716).
L'alliberament dels pagesos de remenca
[
modifica
]
La
Sentencia Arbitral de Guadalupe
es una disposicio adoptada per Ferran II al
Monestir de Santa Maria de Guadalupe
(
Extremadura
) el
21 d'abril
de
1486
. El seu objectiu era donar solucio als conflictes entre els
pagesos de remenca
i els seus senyors, conflictes que havien motivat les dues
Guerres dels remences
. Les negociacions per la redaccio de la Sentencia foren molt dures i en alguns moments perilla que arribessin a bon terme. Sembla que el mateix monarca tingue una intervencio directa i molt eficac, almenys en el terreny economic. Finalment Ferran II d'Arago ≪el Catolic≫ dicta la Sentencia Arbitral de Guadalupe que possibilita la fi dels
mals usos
a canvi d'un pagament (no tan sols en el mal us remenca), i posterga el conflicte que havia durat mes de quatre segles entre senyors i pagesos.
A canvi d'un pagament de 60 sous per mas s'abolia el dret a maltractar i molts altres abusos senyorials menors. Els pagesos van conservar el domini util del mas, pero havien de fer homenatge al senyor i pagar drets emfiteutics i feudals, tot i que de quantitats irrisories, mes per a marcar de qui era qui tenia el domini directe que no pas per a benefici economic. Aixi doncs, l'abolicio del sistema feudal pel qual lluitaven els pagesos, es va transformar tan sols en la possibilitat de redimir-se dels mals usos, les "consuetuds iniques", tal com la gent d'aleshores ho anomenava. Firmaren per la part remenca, el ja esmentat noble
Francesc de Verntallat
i 18 sindics d'entre ells Llorenc Espigol de
Sant Feliu de Pallerols
. La politica de Ferran II d'Arago ≪el Catolic≫ suposa l'inici d'una nova etapa pel camp catala: la de la lliure contractacio
emfiteutica
, que havia de produir la prosperitat del camp de Catalunya. Els pagesos catalans varen posseir ja al
segle
xv
, una llibertat personal que a la resta de la peninsula Iberica i d'Europa, en molts casos, no aconseguirien fins al segle
xviii
i
xix
.
Recuperacio dels comtats de Rossello i Cerdanya
[
modifica
]
Durant la
Guerra civil catalana
Joan II
, per tal d'aconseguir l'ajuda de
Lluis XI de Franca
, va signar el
1462
el
Tractat de Baiona
pel qual empenyorava al rei de Franca els comtats de Rossello i Cerdanya a canvi de rebre'n armes i diners. El
1463
Lluis XI ocupa els comtats, on, a partir de
1472
, quan la guerra s'havia acabat a la resta de Catalunya, comenca a estendre's la revolta contra els francesos; l'
1 de febrer
de
1473
, Joan II entra amb un exercit a
Perpinya
i s'hi tanca mentre la guarnicio francesa es retirava al castell reial i un nou exercit de Lluis XI tornava a
assetjar Perpinya
; despres d'una treva acordada el
24 de juny
, s'arriba al
Tractat de Perpinya
, pel qual els comtats esdevenien un territori neutral; ara be, Lluis XI incompli el tractat i el 1474 ocupa
Elna
i feu executar el governador
Bernat d'Oms i de Santapau
al castell de Perpinya. El
10 de maig
de
1475
, despres de patir
vuit mesos de setge
, els perpinyanesos acceptaren l'ordre de Joan II de rendir-se als francesos; per haver resistit aquest llarg i penos setge, Joan II concedi a Perpinya el titol de
Fidelissima Vila
. La repressio francesa fou molt dura i hi hague revoltes contra els ocupants com la de
1477
.
Aquesta dominacio francesa finalitza amb el
Tractat de Barcelona
(
1493
) amb el qual
Carles VIII de Franca
accepta restituir els comtats a Ferran II el Catolic. Durant el segle
xvi
, els comtats de Rossello i Cerdanya es veieren afectats per les continues guerres entre la
Monarquia Hispanica
i Franca. El
1520
, un exercit frances s'apodera de la
Tor de Querol
i arriba a Puigcerda; el
1542
, Perpinya fou defensada per
Fernando Alvarez de Toledo y Pimentel
,
duc d'Alba
, contra el setge dirigit per Enric,
delfi de Franca
. Els francesos feren un nou intent d'annexio el
1595
. Arran d'aquesta inseguretat,
Carles I
i
Felip II
reforcaren les fortificacions de Perpinya i convertiren l'antic
Palau dels Reis de Mallorca
en una ciutadella.
Corts de Barcelona de 1493: reforma de les institucions politiques de Catalunya
[
modifica
]
Despres de molts anys d'absencia al Principat de Catalunya, el rei Ferran, acompanyat de la seva esposa
Isabel I de Castella
, va entrar a la capital el 22 d'octubre del 1492. Passat mes i mig, el 7 de desembre, va ser victima d'un
intent d'assassinat
per part del pages
Joan de Canyamars
quan sortia del
Palau Reial Major
on havia mantingut una reunio amb els sindics camperols encarregats de l'aplicacio de la
Sentencia de Guadalupe
.
[4]
A les
Corts de Barcelona (1493)
s'instaura el sistema d'
insaculacio
com a sistema d'
eleccio
de les magistratures politiques de Catalunya. El sistema es basava en el sorteig dels possibles candidats, els noms dels quals -establerts previament- eren ficats en un sac (insaculats) i eren trets a l'
atzar
, sovint per un infant de menys de 7 anys. El sistema instaurat en l'edat moderna venia a substituir l'antic sistema medieval de cooptacio i fou l'utilitzat per a l'eleccio de carrecs en els governs
municipals
, en les confraries o
gremis
, en els consolats i en la
Diputacio del General
del
Principat de Catalunya
. En el cas de la Generalitat de Catalunya, s'instaura a les
Corts de Barcelona (1493)
; la llista dels noms dels insaculats figurava registrada al Llibre de l'Anima. El nombre d'insaculats que es va fixar va ser:
[5]
- 66 membres del brac eclesiastic.
- 250 del brac militar organitzat per
vegueries
.
- 206 del brac reial de les ciutats i viles de
Barcelona
,
Lleida
,
Perpinya
,
Girona
,
Tortosa
,
Vic
,
Puigcerda
,
Cervera
,
Besalu
i
Torroella de Montgri
. El
1524
s'afegiren
Manresa
i
Balaguer
. El
1654
, per un decret signat pel rei
Felip III d'Arago
, els oficis de la Generalitat de Catalunya tambe passen a ser insaculats.
Redrec economic i recuperacio demografica catalana
[
modifica
]
La politica economica de Ferran el Catolic va afavorir el redrecament del
Principat de Catalunya
despres de la greu crisi de la baixa edat mitjana i els efectes de la guerra civil catalana.
[6]
En aquest sentit va dictaminar mesures proteccionistes per a facilitar la recuperacio de les manufactures catalanes com per exemple la reserva del mercat sicilia destinada als productes textils catalans i la limitacio de l'exportacio de la llana, i els
florins
foren batuts fins que foren substituts pel
ducat
.
[7]
Les reformes de Ferran el Catolic acabaren amb la crisi social agraria, sanejaren la moneda, reduiren el
deficit public
de les institucions catalanes, afavoriren la industria manufacturera i enfortiren el comerc; tot plegat contribui al fet que, a finals del
segle
xv
, l'economia catalana experimentes un notable recobrament que fou seguit per un augment demografic.
La Monarquia Catolica: una monarquia composta
[
modifica
]
Unio dinastica de Corones
[
modifica
]
Concordia de Segovia o Sentencia arbitral de Segovia
(
15 de gener
del
1475
) per la qual els infants Ferran II d'Arago i Isabel I de Castella acordaren les competencies pel futur govern formant una
monarquia composta
on cadascun dels estat preservaria la seva sobirania, independencia, lleis, costums i llengua. (
Arxiu General de Simancas
)
Escut d'armes
de Ferran el Catolic i la seva muller amb el lema
Tanto Monta...
, l'
aguila de Sant Joan Evangelista
, el
jou
, les
sagetes
i el
nus gordia
El matrimoni dels
Reis Catolics
(
Isabel I de Castella
i Ferran II d'Arago) va unir les seves corones despres que Isabel hagues ascendit al tron per la victoria sobre
Joana la Beltraneja
a la guerra civil castellana. Tanmateix, cada regne va mantenir la seva propia administracio. En competencia amb
Portugal
, Castella havia intervingut a l'Atlantic, en allo que seria el comencament del seu imperi extra-peninsular, quan
Enric III de Castella
comenca la colonitzacio de les
Illes Canaries
el
1402
en enviar-hi l'explorador frances
Jean de Bethencourt
. Mentrestant, exploradors portuguesos com
Goncalo Velho Cabral
havien colonitzat les
Acores
,
Cap Verd
i l'
arxipelag de Madeira
. El
tractat d'Alcacovas
de
1479
, que va portar la pau a la guerra civil castellana, separa les zones d'influencia de cada pais a l'Africa i a l'Atlantic. El text reservava per a Portugal les terres africanes situades per dessota del
cap Verd
, i concedia a Castella la sobirania de les
Illes Canaries
; el regne
wattassida
es repartia. La butlla papal
Aeterni Regis
del
1481
garantiria a Portugal tota la costa africana al sud de les Canaries. Ferran va col·laborar activament amb Isabel en el govern de Castella, encarregant-se personalment de la politica exterior, al mateix temps que es reservava per a si mateix els assumptes relatius a la
Corona d'Arago
. Aixi doncs va dictar les primeres mesures d'ordenament intern del regne gracies a la figura del
corregidor
(
1480
); el
1481
es va reorganitzar la hisenda reial. Ferran II va introduir a Castella les institucions aragoneses, com el
Consolat de Mar
, i els
gremis
, i afavori aixi el desenvolupament economic de Castella, sobretot en el comerc de la llana.
Organitzacio institucional de la Monarquia Catolica
[
modifica
]
La
Concordia de Segovia
o
Acuerdo de Gobernacion del Reino
es el tractat que dona naixement a la
Monarquia Catolica
i pel qual s'uniren la
Corona de Castella
i la
Corona d'Arago
. Fou firmat el
15 de gener
de
1475
per
Ferran II d'Arago
i
Isabel I de Castella
a la ciutat de
Segovia
. El
Consell d'Arago
o
Consell Suprem d'Arago
, procedent del
Consell Reial
o
curia regia
, fou l'organ de la monarquia encarregat dels afers dels regnes de la
Corona d'Arago
. S'establi el
14 de novembre
de
1494
. El
Consell de Castella
, oficialment i en castella com a
Real y Supremo Consejo de Castilla
(
Real i Suprem Consell de Castella
), era la columna vertebral i principal centre de poder de l'estructura de govern de la
Monarquia Hispanica
durant l'
edat moderna
(segles XVI al XIX), epoca que es coneix com a
regim polisinodial
, es a dir, amb multiplicitat de Consells.
Expulsio dels jueus i conversio dels moriscos
[
modifica
]
En l'aspecte religios, va adoptar el programa de la seva dona, que va assentar les bases ideologiques de l'esperit de la
croada
i la uniformitat religiosa. Aixi es van promulgar els decrets d'expulsio dels jueus el
1492
(
Decret de l'Alhambra
) i de conversio forcosa dels moriscos granadins el
1503
, tot i que aquests havien vist garantits els seus drets de llibertat de culte en la
capitulacio de Granada
. Per tot aixo el
1496
rebe del papa
Alexandre VI
el titol de Catolic com a prototipus de governant modern, titol que s'aplica tambe a Isabel I com a consort.
[8]
El titol de ≪Rei Catolic≫ i la inexistencia del titol del ≪rei d'Espanya≫
[
modifica
]
El titol de ≪Rei Catolic≫ tenia molta tradicio entre els reis d'Arago i comtes de Barcelona. Aquesta mateixa distincio ja li fou atorgada pel Papa al pare de
Jaume el Conqueridor
, el rei
Pere el Catolic
(1178-1213); novament els Papes de Roma li concediren a
Jaume el Just
el
1295
els titols personals de ≪Senyaler, Almirall i Capita General de l'
Esglesia Catolica Romana
≫. I novament, li fou concedit de forma personal a Ferran II d'Arago, i a la seva muller, pel Sant Pare
valencia
Alexandre VI
en la butlla
Si convenit
expedida el
19 de desembre
del
1496
i redactada despres d'un debat en el Col·legi Cardenalici (2 de desembre, amb el consell directe de tres dels cardenals - Oliverio Caraffa de Napols, Francisco Piccolomini de Siena, i Jorge de Costa de Lisboa -) en que per primera vegada van rebre el nom de rei i reina de les Espanyes, en plural per destacar que es tractava d'una
monarquia composta
per diversos estats, i en el qual es varen descartar altres possibles titols (defensors o protectors). Les raons que el text de la butlla invoca per a la concessio del titol son:
- L'alliberament dels Estats Pontificis i del feu papal del
Regne de Napols
, envaits pel rei Carles VIII de Franca.
- Les virtuts personals dels dos Reis manifestades en la pacificacio i enfortiment dels seus regnes.
- La conquesta del
regne de Granada
de mans de l'Islam.
- L'expulsio dels jueus que no hagin acceptat o acceptessin el baptisme el 1492.
- Pels esforcos realitzats per ambdos monarques a intentar tirar endavant la croada contra l'Imperi Turc, i la promesa de fer-la.
En la butlla
Pacificus et aeternum
de l'
1 d'abril
del
1517
el Sant Pare
Lleo X
va concedir el mateix titol de≪Rei Catolic≫ al rei
Carles I de Castella i d'Arago
[9]
amb el que li legitimava el titol reial assumit fins aleshores per Carles de forma il·legal.
[10]
Pero despres Carles va assumir el titol mes important d'Emperador del
Sacre Imperi
. Despres de l'abdicacio de l'
emperador Carles V
, els territoris del seu fill Felip II abastaven territoris a Europa, per tant, aquesta monarquia no era estrictament hispanica, mentre que incloia altres nacions com la italiana o la borgonyona. Aixi doncs, la designacio del sobira com a monarca Catolic no procedeix unicament del titol atorgat als Reis Catolics, sino de tambe per identificar d'una manera comuna i valida a totes les nacions que formaven part de la mateixa
Monarquia Catolica
.
[11]
Felip II doncs va recuperar el titol de ≪Rei Catolic≫ i els seus successors tambe el van seguir utilitzant, ja que aixi s'evitaven cometre un error de dret, perque no existia juridicament un regne d'Espanya. D'aquesta manera el titol de ≪Rei Catolic≫ va evitar ferir la identitat nacional dels subdits dels seus diferents estats que formaven de la
Monarquia Catolica
.
[12]
Al llarg del segle
xvii
, havent fixat els monarques la seva residencia permanent a
Espanya (geografia)
, la Monarquia Catolica fou denominada de manera progressiva com a
Monarquia d'Espanya
.
Conquesta de Granada
[
modifica
]
El
1481
els
Reis Catolics
van iniciar la Conquesta del
Regne de Granada
(
1481
-
1492
). Amb les dificultats de la guerra Ferran II va deixar entreveure clarament els seus dots diplomatics i militars,
prenent Malaga
el
1487
[13]
i
Almeria el 1489
.
[14]
La Guerra va finalitzar amb la Capitulacio de Granada el
2 de gener
de
1492
.
La Conquesta de Granada, l'ultim reducte musulma a Europa occidental, va atorgar als Reis un prestigi que els va ajudar a consolidar la seva autoritat. Als regnes de la Corona d'Arago, Ferran II no va modificar el sistema politic tradicional (que dificultava la concentracio de poder a mans del rei i que l'obligava a pactar sovint amb les Corts). Aixi mateix va resoldre els problemes dels
remences
gracies a l'abolicio dels
mals usos
, i va consolidar els contractes d'
emfiteusi
, gracies a la
Sentencia Arbitral de Guadalupe
(
1486
).
Conquesta de Napols
[
modifica
]
A partir de 1492 Ferran va concentrar la seva activitat en la tradicional expansio aragonesa vers Orient, principalment
Italia
i el nord d'Africa. Mitjancant el
Tractat de Barcelona de 1493
va recuperar el
Rossello
i la
Cerdanya
, en mans franceses des de
1463
. A Italia, per oposar-se a l'intent de
Carles VIII de Franca
d'annexionar-se el
Regne de Napols
, organitza la
Lliga Santa
el
1495
. Aixi, amb les campanyes militars dirigides per
Gonzalo Fernandez de Cordoba
, el
Gran Capita
va expulsar els angevins del
Regne de Napols
el
1504
i incorporar-lo novament a la corona.
[15]
Ferran II d'Arago
i
Lluis XII de Franca
signen en
1500
un tractat reservat (el
Tractat de Granada
) repartint-se el
Regne de Napols
, adjudicant-se el frances les provincies de Gaeta i el Abrucos, amb els titols de rei de
Napols
i de
Jerusalem
i Ferran la resta, amb el titol de duc de la Pulla i de
Calabria
. Coincideix l'acord reservat amb una peticio de suport de
Venecia
, ja que la seva placa a
Modon
(
Grecia
), estava essent atacada pels turcs. Per part espanyola es prepara a
Malaga
una armada de 60 veles que transportava 8.000 homes d'infanteria i cavalleria, que mana Gonzalo Fernandez de Cordoba com a capita general de mar i terra. Despres d'una penosa travessia en que va escassejar l'aigua, morint alguns homes i molts cavallers, arriben les naus a
Messina
. A
Messina
s'uneixen a l'expedicio uns 2.000 soldats espanyols que s'havien quedat en
Italia
a l'expedicio anterior, i diverses naus biscaines, entre les que es de suposar que estava la de Pere Navarro. El
27 de setembre
es fan a la mar, arriben el
2 d'octubre
a temps per socorrer Candia. S'uneix a l'expedicio la flota veneciana i dues carraques franceses amb 800 homes. Pacten prendre
Cefalonia
, prenent-la despres de 40 dies. Tornen a
Sicilia
amb moltes penalitats i alguns motins degut a les penuries.
El
1501
el Papa fa public l'acord secret entre
Franca
i
Espanya
. Els francesos ocupen la seva part amb 20.000 homes, trobant-se resistencia nomes a
Capua
.
Ferran
ordena al Gran Capita ocupar la seva part, pero a
Tarent
troba resistencia al seu avanc. La placa esta ben fortificada i defensada, per la qual cosa s'estableix el setge terrestre i el bloqueig naval, apressant
Juan de Lezcano
una nau amb artilleria i municions per la placa. Davant la impossibilitat de fer-ho per mar, degut a les fortes defenses, es passen per terra 20 caravel·les a la badia interior de
Tarent
, i s'ataca a la placa per on no te defenses. Aixi, el
1502
,
Tarent
es rendeix al Gran Capita, amb lo que els espanyols i francesos han ocupat cadascu la seva part. De bon comencament es produiren disputes entre els espanyols i els francesos pel repartiment de Napols, que desemboquen en la reobertura de les hostilitats. La superioritat francesa obliga a Fernandez de Cordoba a utilitzar el seu enginy com estrateg, concentrant-se en la defensa de les places fortes a l'espera de reforcos. El Gran Capita va derrotar a la
batalla de Cerinyola
a l'exercit dirigit pel duc de Nemours, que va morir en combat (
1503
), i es va apoderar de tot el regne.
Lluis XII
va enviar un nou exercit, que va ser igualment vencut a la costa del
Grella
(
28
-
29 de desembre
de
1503
), i els francesos van haver de cedir la placa forta de
Gaeta
i deixar el camp lliure als espanyols. Acabada la guerra, en
1807
el Gran Capita fou destituit, acusat de malversacio de cabals.
[16]
Nord d'Africa
[
modifica
]
Un cop finalitzada la
Segona Guerra de Napols
, el
cardenal Cisneros
insisteix en la necessitat d'ocupar els ports de Berberia.
[17]
Contrari a ocupacions a gran escala va restringir-hi les accions, signant amb
Manuel I de Portugal
el
Conveni de Sintra
el
1509
, que modificava el
Tractat de Tordesillas
, i pel que es reservava per la
Corona de Castella
la costa entre
Melilla
i
Velez de la Gomera
, i per Portugal la costa occidental fins a les
Illes Canaries
,
[18]
i financant campanyes africanes entre
1505
i
1510
, que van resultar amb la
presa de Mers el-Kebir
,
Ora
,
Bugia
i
Tripoli
, imposant el protectorat de la
Corona de Castella
sobre l'
Emirat de Tlemcen
,
[19]
i en les
Corts de Montso
de
1510
va rebre 500.000 lliures, de les quals, 220.000 lliures aportades pels catalans amb la contrapartida de tenir lliure comerc al nord d'
Africa
.
[20]
Politica europea
[
modifica
]
En la seva lluita contra el domini europeu de Franca, Ferran va mostrar una gran saviesa diplomatica d'enllacos matrimonials, mitjancant els quals va permetre integrar Castella a
Europa
. Aixi, va casar els seus fills amb reis de
Portugal
,
Austria
,
Borgonya
i
Anglaterra
, aillant Franca, la qual va fracassar en tots els intents d'intervencio a Italia.
Conquesta de Navarra
[
modifica
]
Ferran II va aconseguir el suport dels
beaumontesos
a la Guerra civil de Navarra i despres d'aconseguir el suport de la ciutat de
Pamplona
, va aconseguir posar d'acord les
Corts de Navarra
perque el
Regne de Navarra
s'incorpores al
Regne de Castella
el
1515
. La incorporacio a Castella pero, nomes fou de l'
Alta Navarra
, la part navarresa situada al sud dels
Pirineus
, mentre la
Baixa Navarra
continua amb la seva propia linia dinastica.
Descobriment d'America
[
modifica
]
Cristofol Colom davant els
Reis Catolics
a la cort de
Barcelona
Mentrestant
Cristofor Colom
va iniciar l'expedicio que el portaria a descobrir el
Nou Mon
, el continent america, tot i que Colom es pensa sempre que havia trobat el pas fins a les
Indies
. Pel
Tractat de Tordesillas
de
1494
, el mon mes enlla d'Europa es repartia entre les corones de
Portugal
i
Castella
per una linia nord-sud de l'
ocea Atlantic
. Podria ser que el Rei Ferran hagues prohibit expressament als seus subdits la colonitzacio d'America.
[21]
Mort d'Isabel de Castella. Ferran expulsat de Castella
[
modifica
]
El
1504
a la mort d'Isabel, fou nomenat regent de Castella, pero l'oposicio de part de la noblesa castellana, que eren partidaris de
Felip el Bell
, marit de la seva filla
Joana I de Castella
, provocaren que Ferran II renuncies al poder a Castella per evitar un enfrontament armat, i es expulsat ignominiosament de Castella acusat de
"viejo catalanote"
.
[22]
Aixi, malgrat el seu paper a la victoria d'Isabel contra la Beltraneja, malgrat el seu ideal de la unitat del regne, sera vist com un intrus a Castella.
[23]
Recerca d'un successor per a la Corona d'Arago
[
modifica
]
Per la concordia de Villafafila de
1506
, Ferran II es va retirar a Arago, sent Joana i Felip proclamats reis de Castella. En virtut del
Tractat de Blois
de
1505
Ferran es casa de nou amb
Germana de Foix
, amb l'esperanca que li dones un hereu al tron aragones, pero l'infant nascut Joan d'Arago va morir poc despres. A la mort de Felip el Bell, i davant la incapacitat de la seva filla per regnar, va acceptar de nou la regencia castellana. No obstant aixo, es va centrar en les questions aragoneses d'Italia, formant part aixi en la
Lliga de Cambrai
contra
Venecia
el
1511
i va deixar el govern de Castella en mans del
Cardenal Cisneros
.
La mort el va sorprendre el
23 de gener
de
1516
a
Madrigalejo
, provincia actual de Caceres. En el seu ultim testament, datat el
22 de gener
, va declarar hereva dels seus dominis la seva filla Joana, pero que per la seva incapacitat per a regnar, seria al seu net, Carles de Gant, futur
Carles I
, qui governaria "para que en nombre de la dicha Serenisima Reyna, su madre, los gobierne, conserve, rija y administre". Fins a l'arribada de Carles a la peninsula, va nomenar el seu fill natural
Alfons d'Arago
, arquebisbe de Saragossa, regent dels regnes de la Corona d'Arago i al
Cardenal Cisneros
, regent de Castella.
| ≪
|
Un segle despres del
compromis de Casp
, la corona que havia senyorejat la Mediterrania durant dos segles patia un segon canvi dinastic, amb l'entrada dels Habsburg (que passaren a anomenar-se
Austries
), que a mes
heretaven
la unio iniciada per Isabel de Castella i Ferran d'Arago. D'aquesta manera, Catalunya es convertia en un apendix de l'enorme imperi espanyol, que continuaria creixent al llarg del segle
xvi
i que encaixaria com un guant amb la nova forma politica dominat a l'epoca, l'
absolutisme
, una manera de governar contraria al parlamentarisme que havia estat tradicional a la monarquia catalanoaragonesa. Els esforcos d'un dels reis amb mes tremp que va tenir mai Arago i un dels seus governants mes intel·ligents i habils, no van servir de res davant bo d'implacable curs del desti. Ferran II significa el final, amb mes gloria que pena, d'una de les etapes mes brillants de la nostra historia.
[24]
|
≫
|
Avui dia Ferran II esta enterrat a la
Catedral de Granada
al costat de la seva esposa, de la seva filla Joana i el marit d'aquesta aixi com d'un dels seus nets,
Miquel da Paz
.
Heraldica de Ferran II d'Arago
[
modifica
]
La trajectoria politica de Ferran II d'Arago tingue la seva plasmacio en la seva heraldica personal, que ana variant al llarg de les diferents etapes de la seva vida:
-
-
Armes
(1474-1492)
-
Armes
(1492-1504)
-
Armes
(1504-1513)
-
Armes
(1513-1516)
Escut com a senyor de Biscaia
Titols i successors
[
modifica
]
- A
juliol
del
1469
:
Nos, don ferrando, per la gracia de deu Rey de Sicilia, ab lo Serenissim Senyor Rey, nostre pare colendissimo en lo dit Regne de Sicilia conregents, e conregnants en tots sos Regnes e terres, primogenit, gobernador e lochtinent general, princep de Gerona, Duch de monblanch, Comte de Rippagorca e Senyor de la Ciutat de balaguer.
[25]
- A
marc
del
1503
:
Nos Ferdinandus
Dei gratia
Rex Castella, Aragonum, Legionis, Sicilie, Granate, Toleti, Valencie, Gallecie, Maioricarum, Hispalis, Sardinie, Cardube, Corsice, Murcie, Giennis, Algarbii, Algezire, Gibraltaris ac insulum Canarie, Comes Barchinone, Dominus Vizcaye et Moline, Dux Calabrie et Appulie, Athenarum & Neopatrie, Comes Rossilionis et Ceritanie, Marchio Oristani et Gociani
[26]
- A
juny
del
1513
:
Don Fernando,
por la gracia de Dios
, Rey de Aragon, de Navarra e de las Dos Secilias e de Jerusalem, de Valencia, de Mallorcas, de Cerdena, de Corcega, Conde de Barcelona, Senor de las Indias del mar Oceano, Duque de Atenas e de Neopatria, Conde de Ruysellon e de Cerdania, Marques de Oristan e de Gociano
[27]
Ferran el Catolic
Naixement:
Sos del Rey Catolico
10 de maig
de
1452
Mort:
Madrigalejo
22 de gener
de
1516
|
| Titols
|
? Territori conquerit: ?
Guerra de Successio Castellana
(La
Concordia de Segovia
-
1475
-
estipula la unio dinastica de la
Corona de Castella
i la
Corona d'Arago
formant la
Monarquia Catolica
Tractat d'Alcacovas
-
1479
-)
? Destronat ?
Joana la Beltraneja
|
Rei de Castella
(
Llista de reis de Castella
)
-
Corona de Castella
-
Regne de Castella
,
Regne de Lleo
,
Regne de Granada
,
Regne de Toledo
,
Regne de Galicia
,
Regne de Sevilla
,
Regne de Cordova
,
Regne de Murcia
,
Regne de Jaen
,
Regne de l'Algarve
,
Regne d'Algesires
,
Regne de Gibraltar
,
Regne de les Illes Canaries
,
Senyoriu de Biscaia
i
Senyoria de Molina
(1474-1504)
amb
Isabel I de Castella
(muller)
(1474-1504)
|
Succeit per:
Joana I de Castella
"la Boja"
(filla)
|
? Territori conquerit: ?
Conquesta de Navarra
(
1512
)
? Destronat ?
Caterina I de Navarra
|
Rei de Navarra
(
Llista de reis de Navarra
)
(1512-1516)
|
? Territori conquerit: ?
Conquesta de Napols
(
1501
-
1504
)
? Destronat ?
Lluis XII de Franca
|
Rei de Napols
(
Llista de reis de Napols
)
Regne de Jerusalem
,
Regne de Napols
(1504-1516)
|
Succeit per:
Joana I
"la Boja"
(filla)
|
? Territori conquerit: ?
Descobriment d'America
(
1492
)
? Destronat ?
Pobles indigenes d'America
|
Senyor de les Indies del mar Ocea
(1492-1516)
|
Precedit per:
Joan II d'Arago
"el Sense Fe"
|
Rei d'Arago
(
Llista de reis d'Arago
)
-
Corona d'Arago
-
Regne d'Arago
,
Regne de Valencia
,
Regne de Mallorca
,
Regne de Sardenya i Corsega
,
Principat de Catalunya
,
Ducat d'Atenes i Neopatria
,
Comtats de Rossello i Cerdanya
,
Marquesat d'Orista i Gociano
(1479-1516)
|
Rei de les dues Sicilia
- Corona de Sicilia -
Regne de Sicilia
,
Ducat de la Pulla i Calabria
(1468-1516)
|
| Titols d'hereu
|
Precedit per:
Joan II d'Arago
"el Sense Fe"
(pare)
|
Princep de Girona
(1461-1479)
|
Succeit per:
Infant Joan d'Arago
(mort prematurament)
(
1497
)
|
Duc de Montblanc
(
Llista de ducs de Montblanc
)
(1458-1479)
|
Senyor de Balaguer
(1458-1479)
|
Comte de Ribagorca
(
Llista de comtes de Ribagorca
)
(1458-1469)
|
Succeit per:
Alfons VI de Ribagorca
(fill il·legitim)
|
- ↑
≪
web arquebisbat Saragossa
≫. Arxivat de l'
original
el 2016-03-03. [Consulta: 21 gener 2009].
- ↑
Guillermo Fatas y Guillermo Redondo,
Blason de Aragon: el escudo y la bandera
, Zaragoza, Diputacion General de Aragon, 1995, pp. 101-102.
- ↑
≪
Ferran el Catolic
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
Vicens i Vives
, Jaume
.
Historia de los Remensas (en el siglo XV)
(en castella). Ediciones Vicens-Vives, 1978, p. 313-314.
ISBN 84-316-1666-0
.
- ↑
Text integre de les Constitucions Catalanes de 1493
- ↑
Coll i Alentorn
, Miquel
.
Historia
. L'Abadia de Montserrat, 1992, p. 74.
ISBN 8478262997
.
- ↑
Aguado Bleye
, Pedro.
Manual de historia de Espana: Reyes catolicos; casa de Austria, 1474-1700
(en castella). 11a ed.. Espasa-Calpe, 1974, p. 201-211.
ISBN 8423948749
.
- ↑
≪
Al dessota del poder, la religio. Una aportacio del cristianisme catala a l'Europa moderna (1480-1781)
≫. Arxivat de l'
original
el 2011-07-06. [Consulta: 1r juliol 2008].
- ↑
Antonio Maria Rouco Varela y Roberto Serres Lopez de Guerenu (2003)
Teologia y derecho: Escritos sobre aspectos fundamentales de derecho canonico y de las Relaciones Iglesia Estado
, Ediciones Cristiandad,
ISBN 978-84-7057-441-2
, pag. 563.
- ↑
de Francisco Olmos, Jose Maria (2007),
La moneda castellana de los Paises Bajos a nombre de dona Juana (1505-1506)(1517). Medio de reivindicacion de soberania y propaganda de un golpe de Estado
, Real Academia Matritense de Heraldica y Genealogia, pag. 183
- ↑
Jover Zamora, Jose Maria (1997),
Historia y civilizacion: escritos seleccionados
, Universitat de Valencia, pag. 74
- ↑
Perez, Joseph (2003),
Historia de Espana
, Editorial Critica, pag. 214
- ↑
Prescott
, William Hickling.
Historia del reinado de los Reyes Catolicos Don Fernando y Dona Isabel
(en castella). vol.2. M. Rivadeneyra, 1845, p. 172.
- ↑
de Vilanova
, Arnau
.
Arnaldi de Villanova Opera medica omnia
. Edicions Universitat Barcelona, 1998, p. 41.
ISBN 8479354984
.
- ↑
Lynch
, John.
Los Austrias, 1516-1700
(en castella). Editorial Critica, 2007, p. 44.
ISBN 8484329607
.
- ↑
Luciano Tambella
, Franco.
Redes de poder en el Sur de Italia en 1507
(en castella). Revista Chilena de Estudios Medievales, Desembre de 2014, p. 82.
- ↑
Africanus
, Leo.
Descripcion general del Africa y de las cosas peregrinas que alli hay
(en castella). Fundacion El legado andalusi, 2004, p. 22.
ISBN 8493292370
.
- ↑
Los Trastamara y la unidad espa¤ola (1369-1517)
(en castella). vol.5. Ediciones Rialp, 1981, p. 644.
- ↑
Sanchez Doncel
, Gregorio.
Presencia de Espana en Oran, 1509-1792
(en castella). Estudio teologico de San Ildefonso, 1991, p. 128.
ISBN 8460076148
.
- ↑
Soldevila i Zubiburu
, Ferran
.
Historia de Catalunya
. 2a edicio. Historia de Catalunya, 1963, p.879.
[
Enllac no actiu
]
- ↑
≪
Croniques d'una nacio: Una Venecuela protocatalana?
≫. Juliana Morell, Eric Barrat. [Consulta: 13 febrer 2008].
- ↑
Coll i Alentorn
, Miquel.
Historia
. L'Abadia de Montserrat, 1992, pag. 217.
ISBN 978-84-7826-299-1
[Consulta: 2 gener 2013].
- ↑
Bonet Reves
, Carles.
La Espana de los otros espanoles
(en castella). Planeta, 2010, pag. 20 i 37.
ISBN 978-84-08-09454-8
[Consulta: 2 gener 2013].
- ↑
Consul, Arnau i Casals, Angel, a "L'estranya mort de Ferran el Catolic", revista
Sapiens
, num. 54, abril 2007. Pagina 29.
- ↑
Titles of European hereditary rulers:
Perez Collados, Jose Ma.; Gonzalez de San Segundo, Miguel Angel; Solis Fernandez, Jose. Textos de historia del Derecho espanol (Zaragoza : 1998): part 6; Doc.# 247
- ↑
Titles of European hereditary rulers:
Falcon Perez, Maria Isabel. Ordenanzas y otros documentos complementarios relativos a las Corporaciones de oficio en el reino de Aragon en la Edad Media (Zaragoza : Institucion Fernando el Catolico, 1997): p.612-613; Doc.# 267
- ↑
Titles of European hereditary rulers:
[Coleccion de documentos ineditos, relativos al descubrimiento, conquista y organizacion de las antiguas posesiones espanolas en America y Oceania (Madrid): tomo XIII; p.484
Enllacos externs
[
modifica
]