L'
Exposicio Universal
de Saint Louis, tambe anomenada
Louisiana Purchase Exposition
, va ser una
Exposicio Universal
que va estar coordinada per la
Louisiana Purchase Exposition Company
i el
Govern dels Estats Units
, i que va tenir lloc del
30 d'abril
a l'1 de desembre de
1904
, a
Saint Louis
,
Missouri
,
Estats Units
.
[1]
[2]
L'exposicio va ocupar al voltant de cinc-centes
hectarees
en el, avui dia,
Forest Park
i va ser l'exposicio mes gran celebrada fins llavors. Va haver-hi uns 1500 edificis connectats mitjancant 120 km de camins. Es deia que era impossible fer un cop d'ull rapid en menys d'una setmana. La mostra va ser visitada per un total de 19 694 855 persones.
[1]
George Kessler, que va dissenyar molts parcs urbans a
Texas
i el
Mitja Oest
dels Estats Units, va realitzar el disseny de l'exposicio.
[3]
Van acudir a la mostra 60 paisos, el govern dels Estats Units i 43 dels llavors 45 estats dels
EEUU
.
[1]
[4]
Tambe van acudir a la mostra destacades industries, ciutats, organitzacions privades i corporacions, companyies de teatre i escoles de musica. "
El Lucio
" era el centre d'entreteniment de la mostra.
[5]
L'any
2004
es va celebrar a
Saint Louis
una exposicio en commemoracio del centenari de l'Exposicio Universal, en la qual es podien veure records i artefactes de l'esdeveniment.
[6]
-
"
Est del Llac, amb els palaus de la Manufactura i l'Educacio
"
-
Palau de leas Arts Lliberals, 1904
Planol de l'Exposicio
El president de l'Exposicio, David R. Francis, va presidir la inauguracio oficial de la mostra a la placa de Sant Louis. El president
Theodore Roosevelt
va enviar via telegraf des de Washington DC, l'ordre d'obrir la mostra.
[7]
Gairebe 200.000 persones van acudir aquell
30 d'abril
de
1904
a la inauguracio de la mostra. El treball dur dels organitzadors, de comerciants i dels treballadors va ser recompensat amb un dia assolellat. Molts negocis locals es van tancar per donar als seus empleats l'oportunitat de presenciar la cerimonia d'obertura.
[7]
El Palau de Belles arts en l'actualitat.
Com a l'
Exposicio Mundial Colombina
de
Chicago
, totes les construccions excepte una, que era neoclassica, eren de l'estil propi de l'epoca en la qual es va realitzar la mostra. Els edificis van ser construits amb un material anomenat
staff
, una barreja de
guix
, de
fibres de canem
i
escaiola
. Com a
Chicago
, els edificis i les estatues es van deteriorar visiblement durant els mesos en els quals va durar la fira.
[8]
El
Palau de Belles Arts
va ser dissenyat per l'arquitecte Cass Gilbert. Dins del palau destacava una magnifica tribuna basada en les
termes de Caracal·la
. Avui dia es el
Museu d'Art de Sant Louis
.
[9]
L'edifici d'administracio de l'exposicio es ara el "
Brooking Hall
", que es la part mes significativa del campus de la
Universitat Washington a Saint Louis
. Una copia d'aquesta construccio va ser erigida a la
Universitat Nord-oest de l'Estat de Missouri
, fundada en
1905
a
Maryville
(
Missouri
).
[4]
Alguns immobles del
bulevard Lindell
, situat al nord del
Forest Park
, van sobreviure a l'exposicio. Un d'aquests edificis va ser triat per albergar la residencia del bisbe de l'arxidiocesis de Sant Louis.
[10]
L'estatua de Vulca en 1904.
La ciutat de
Birmingham
,
Alabama
, va construir una estatua de ferro colat del
deu
roma
Vulca
, que va ser exposada en el
Palau de Mines i Metal·lurgia
.
[11]
L'exposicio va comptar amb l'orgue mes gran al mon per aquell temps, construit per una empresa d'organs musicals de
Los Angeles
. Despres de l'exposicio va ser guardat en un magatzem i mes tard va ser comprat per John Wanamaker per exposar-ho a la seva nova tenda a
Filadelfia
.
[12]
[13]
Completat en
1913
, el monument del memorial a Jefferson va ser construit prop de l'entrada principal de l'exposicio, en l'encreuament dels carrers Lindell i DeBalivere. Aquesta construccio es va dur a terme amb els beneficis de la fira, amb intencio de commemorar a
Thomas Jefferson
, qui va iniciar la compra de Louisiana. A mes, tambe va ser construit per emmagatzemar els registres i arxius de l'exposicio. Avui dia es l'emplacament del
Museu d'Historia de Missouri
.
[14]
L'aviari en l'actualitat.
La
Smithsonian Institution
va construir un
aviari
que formava part de l'exhibicio del govern dels
Estats Units
en la mostra. La
Smithsonian
volia emportar-se l'aviari a Washington DC. quan acabes l'exposicio, pero els ciutadans de Saint Louis van decidir comprar l'aviari per 3500 dolars. Aquest aviari encara es pot observar al
Parc Zoologic de Sant Louis
.
[15]
La
Model Street
va ser un carrer dissenyat per mostrar idees als alcaldes i als ciutadans i aixi millorar la seva comunitat.
[16]
La
Model Street
va incloure edificis localitzats al voltant d'un Ajuntament. Les ciutats que van tenir un immoble en representacio seva van ser:
Nova York
,
Sant Francisco
, Kansas City,
Boston
,
Buffalo
,
Minneapolis
i
Saint Paul
. A mes dels edificis van incloure un hospital, una guarderia, una biblioteca, una escola, un museu i un casino. Una altra atraccio del carrer va ser un pati de jocs que va ser utilitzat per mes de 7000 nens al llarg de la mostra.
[16]
Edificis dels estats d'EEUU.
[
modifica
]
L'edifici de l'estat de
Washington
va ser un dels mes interessants de la mostra des del punt de vista
arquitectonic
. Arribava als 30 metres d'altura el que proporcionava als visitants unes magnifiques vistes.
[17]
Lewis i Clark.
Un altre estil arquitectonic, el de missio espanyola, va ser usat en les construccions estatals de
Dakota del Sud
i
Idaho
.
[18]
L'estat d'
Oregon
centro la tematica del seu edifici en la historia de l'
expedicio de Lewis i Clark
.
[19]
Els funcionaris de l'estat de
Colorado
van preparar projectes per a una instal·lacio, pero aquesta mai va ser construida. En el seu lloc es van realitzar diverses exhibicions.
[20]
L'estat de
Nova York
tenia un restaurant al qual nomes podien accedir els nascuts alli. El
restaurant
disposava de l'us d'electricitat, la qual cosa fou una de les grans innovacions de la mostra.
[21]
Els clients gaudien d'una vista encantadora i disposaven de "menjar rapid". El restaurant usava
estufes
electriques que feien possible aconseguir pollastre rostit en "nomes" 14 minuts.
Edifici d'Arizona.
En
1904
,
Arizona
era encara un territori dels
Estats Units
visitat per unes poques persones. Aixo va fer que l'edifici d'Arizona tingues un interes especial. Aquesta construccio va ser dissenyada amb un estil arquitectonic de missio espanyola.
[22]
Tant l'edifici de
Mississipi
com el de
Tennessee
eren d'estil meridional. L'immoble de Mississipi va ser construit per reproduir "
Beauvoir
", l'ultima casa de president de la
Confederacio
,
Jefferson Davis
. Les seves amplies galeries i portes donaven la benvinguda als visitants.
[23]
L'edifici de Tennessee va ser adaptat del disseny de l'
Ermitage
, la casa del President
Andrew Jackson
. La neta de Jackson, a l'edat de 76 anys, va actuar com hostalera de l'edifici.
Diversos
estats
de la seccio del sud-oest dels
EUA
. van participar en la mostra. Els seus edificis es van dissenyar per mostrar l'arquitectura propia de cada estat. En moltes de les construccions tambe van destacar artefactes que reflectien la
historia
, el
comerc
i la
geografia
de l'estat.
[24]
L'edifici de
California
era una replica d'un immoble d'una missio
franciscana
. El jardi estava situat en el terrat, on tambe es trobava un restaurant, molt popular, i va estar ple de
plantes
originaries d'aquell estat.
Segell de Texas, on es pot veure l'estel de cinc puntes.
L'estat de
Texas
va presentar un edifici que va ser dissenyat amb la forma d'un estel de cinc puntes, el
simbol de l'estat
.
[25]
Tots els estats del nord-est dels
Estats Units
van tenir el seu edifici en la mostra excepte
Delaware
.
[26]
Una persona que visites les instal·lacions de l'estat de
Maine
podia veure un pavello de
caca
construit amb troncs de les
pinedes
de l'estat i
xemeneies
construides de roques procedents tambe d'alli. L'edifici de l'estat de
Connecticut
era una reproduccio d'una mansio colonial de
Nova Anglaterra
. Els visitants podien observar una serie de mobles d'estil colonial. Entre ells es trobava l'escriptori
Chippendale
de
1765
i la cadira usada per
George Washington
al Primer Congres Continental. L'estat de
Massachusetts
va presentar un immoble en el qual es combinaven l'estil colonial amb molts altres trets d'interes historic. L'edifici de l'estat de
Nova Jersey
era una reproduccio de la
Casa Ford
, lloc on
George Washington
va residir durant la
Guerra d'independencia dels Estats Units
.
El Monticello.
L'estat de
Virginia
va presentar un pavello que era una reproduccio del
Monticello
de
Thomas Jefferson
.
[26]
L'edifici de l'estat de
Pennsilvania
presumia d'un gran
dom
quadrat amb uns preciosos portics. El
8 de juny
,
Dia de la Campana de la Llibertat
, es va celebrar instal·lant la campana en aquest edifici. La campana va abandonar la mostra el
16 de novembre
.
[27]
L'estat de
Wisconsin
va construir un immoble que va ser guardonat amb un
piano
en ser triat el model a seguir pels edificis estatals construits en la mostra.
[28]
El pavello de l'estat de
Minnesota
va rebre milers de visitants procedents d'alli durant l'exposicio.
[28]
L'estat d'
Ohio
va presentar una construccio que tenia una oficina de correus per als procedents de l'estat.
[28]
Els visitants de l'immoble d'Indiana podien passejar pels jardins i despres menjar en el salo de te de l'edifici.
Imatge del tractat de la Compra de Louisiana.
Un altre tret de les construccions dels estats de la part central dels
EEUU
es que incloien grans figures de bronze d'herois de la
Guerra Civil dels Estats Units
, com als edificis de
Iowa
i
Kansas
.
[28]
L'edifici de
Louisiana
proporcionava als visitants l'oportunitat d'experimentar el moment de la signatura del tractat de la Compra de
Louisiana
. L'immoble era una recreacio del
Cabildo
de
Nova Orleans
, el lloc en el qual es va signar el tractat. Tenia la mateixa grandaria que l'original. Perque tingues un major realisme, les portes i el terrat del Cabildo van ser transportades a
Saint Louis
i es van incorporar en les respectives parts de l'edifici. L'escriptori en el qual es va signar el tractat tambe estava en aquest edifici.
[29]
L'immoble de l'estat de
Missouri
va ser dissenyat per ser una estructura permanent, pero es va incendiar el
18 de novembre
de
1904
, i com la fira gairebe havia acabat, no va ser reconstruit. Despres de l'exposicio, el museu de l'Exposicio Universal va ser construit sobre l'emplacament de l'edifici de Missouri. L'arquitecte de l'edifici va ser Isaac S. Taylor. Al centre de l'immoble es trobava una gran cupula daurada. L'edifici comptava a mes amb un sistema de refrigeracio.
[30]
Imatge del Santuari de Nikko.
Edificis d'altres paisos
[
modifica
]
- Pavello del Japo
L'edifici del
Japo
estava situat en el
Lucio
. L'entrada del pavello destacava amb 30 metres d'altura. Aquesta era una replica de l'entrada del
santuari de Nikko
, que esta a uns cent vint-i-vuit
km
de
Toquio
.
[31]
Dins de l'edifici els visitants podien trobar cases de
te
i
restaurants
, tendes amb mercaderies japoneses i un
teatre
japones.
[31]
Pero l'atraccio mes gran de l'edifici del
Japo
era el seu
jardi
. Algunes
plantes
i
arbres
d'aquest jardi provenien del jardi de l'Emperador. L'edifici va ser construit per artesans japonesos que van usar materials portats del Japo.
[31]
- Pavello de l'"Asia Misteriosa"
L'edifici de l'"A
sia
Misteriosa" tambe estava localitzat en el
Lucio
. Una reproduccio de la facana del
Taj Mahal
era el principal focus d'atencio d'aquest pavello.
[32]
El pavello incloia
basars
de l'India, de
Ceilan
(actualment
Sri Lanka
) i d'altres diversos paisos asiatics. Tots els productes exposats en els basars podien ser adquirits.
[32]
- Pavello d'Espanya
Imatge del Pati dels Lleons.
El conjunt d'edificis d'Espanya estaven tambe situats en el
Lucio
i contenien reproduccions del
Pati dels Lleons
de l'Alhambra, de la placa del mercat de
Triana
i de la mateixa
Alhambra
de
Granada
.
[33]
Els visitants tambe podien gaudir d'exhibicions de ballarines espanyoles, d'una
correguda de toros
mecanica i de la
gastronomia espanyola
. Per accedir al recinte d'Espanya calia pagar 25
centaus
.
[33]
- Participacio no oficial de Russia
El govern
rus
va decidir no participar en la mostra quan els objectes que s'anaven a exhibir ja havien arribat a
Saint Louis
.
[34]
Els organitzadors de l'exposicio van aconseguir que la seva peticio, que alguns objectes fossin exposats, fos acceptada per part del govern rus. Un dels objectes que van permetre exposar va ser una reproduccio del
Transiberia
.
[34]
- Pavello d'Alemanya
Imatge del poblet alemany.
El pavello d'
Alemanya
era un poble dels
Alps
tirolesos
coronats de neu.
[35]
L'atraccio dels Alps tirolesos oferia un magnific paisatge i oferia als visitants que degustessin la
gastronomia alemanya
. Castells alpins, cases amb teulades punxegudes i esglesies envoltaven als grups de camperols que cantaven cancons tiroleses. L'hotel
Saint Louis Inn
formava part d'aquesta atraccio.
- Pavello de la Xina
El pavello
xines
era una reproduccio del palau d'estiu del princep Pu Lun a
Pequin
. Va ser construit per parts a la Xina i posteriorment va ser portat a
Saint Louis
. El pavello era luxos, amb una entrada amb adorns escarpats i una
pagoda
.
[36]
El princep xines, Pu Lun, va visitar la mostra i va donar el pavello i el seu contingut al president de l'exposicio. Part del mobiliari se segueix conservant a la Universitat de Washington a St. Louis.
[36]
- Pavello de Franca
Pavello frances.
El pavello
frances
va ser inaugurat el
16 de maig
de
1904
al so de
la Marsellesa
, tocada per la banda de
John Philip Sousa
. Al llarg de la mostra, aquest edifici va ser utilitzat pels
diplomatics
francesos per celebrar banquets i
festes
.
[37]
Aquest pavello era una reproduccio del
palau de Versalles
. Els visitants podien observar un floc de
pel
de
Napoleo
, que es trobava en una urna de
cristall
.
[37]
- Pavello de Mexic
Mexic
va presentar un pavello que va ser inaugurat el
28 de maig
de
1904
. Mexic va ser un dels
paisos
que primer va acabar la construccio del seu pavello.
[38]
Aquest pavello tenia una gran torre i un pati d'estil
arquitectonic
mexica. A mes, hi havia un jardi amb plantes tipiques d'aquest pais.
[38]
Va destacar, aixi mateix, la presencia d'una dona empresaria mexicana: Juana C. Romero; originaria de
Tehuantepec
, Oaxaca va rebre un reconeixement en aquesta exposicio mundial per la produccio i qualitat de la seva industria sucrera.
- Pavello d'Austria
Pavello d'Austria.
Societats
artistiques
austriaques
van enviar treballadors a la mostra perque realitzessin el pavello del seu
pais
.
[39]
El pavello va ser dissenyat per Ludwig Baumann. Els diplomatics austriacs van realitzar recepcions a l'edifici.
Theodore Roosevelt
va visitar aquest pavello.
[39]
- Pavello d'Italia
El pavello d'
Italia
es va inaugurar el
6 de juny
de
1904
. Els visitants que accedien a aquest pavello podien veure restes de
Pompeia
i
art modern
mentre escoltaven
musica
tipica italiana.
[40]
- Pavello de Belgica
El
18 de maig
de
1904
va tenir lloc la inauguracio del pavello
belga
.
[41]
L'edifici va ser construit a
Anvers
i posteriorment va ser portat a
Saint Louis
. Pintures de
ciutats
i
provincies
belgues decoraven els exteriors del pavello.
- Pavello de l'Argentina
Encara que d'escassa grandaria, el pavello de l'Argentina va ser un dels de major bellesa
arquitectonica
de la mostra. El pavello era una reproduccio de la
Casa Rosada
, seu de l'executiu argenti.
[42]
- Pavello del Canada
La cerimonia d'inauguracio del pavello
canadenc
va tenir lloc el
18 de maig
de
1904
. L'arquitecte canadenc Lawrence Fennings Taylor va dissenyar el pavello amb l'estil
gotic
de l'epoca d'
Enric VII d'Anglaterra
.
[43]
El Lucio
era la zona d'entreteniment de la mostra. En ell hi havia
restaurants
, exhibicions de diferents paisos i
atraccions
que podien ser gaudides des del mati fins a prop de les 11.00 de la
nit
. Al llarg del
dia
diverses companyies
teatrals
passaven pel
Lucio
per divertir a la munio.
[44]
L'entrada al
Lucio
costava de 10 a 25
centaus
, i per a les atraccions especials calia pagar una entrada especial.
[44]
En el
Lucio
tambe hi havia exposicions cientifiques. En una d'aquestes mostres es podien veure a
bebes
en incubadores. Els bebes prematurs que naixien als
hospitals
propers a la mostra eren portats a ella. Cada bebe era col·locat en una incubadora i tenia una infermera personal. Aquesta era una de les atraccions per les quals calia pagar una entrada especial, costava 25
centaus
.
[45]
La millor forma d'aconseguir una vista de tota l'exposicio era pujant a una de les 36 cabines de la
sinia
de la mostra que s'elevaven fins a 75
metres
. La capacitat maxima de la sinia era de 60 persones.
El seu inventor va ser
George Washington Gale Ferris
. La sinia de la mostra va apareixer per primera vegada en l'
Exposicio Mundial Colombina
de
Chicago
de l'any
1893
. Aquesta sinia va ser traslladada de
Chicago
a
Saint Louis
mitjancant 175 vagons de
tren
.
En acabar l'exposicio, la sinia va ser
dinamitada
. Anys despres, es van trobar alguns trossos de la sinia en el
Forest Park
.
[46]
Una serie de
cascades
enviaven aigua des del
Festival Hall
fins al
Gran Estany
. Aquestes cascades eren il·luminades amb
colors
vius a la nit. Els adorns florals i les estatues d'Isidore Konti donaven una gran bellesa al conjunt.
[47]
[48]
Les cascades eren tan espectaculars que els directors de la mostra van prendre la decisio de netejar les seves aigues, ja que les
aigues
de
Sant Louis
solien ser fangoses i no cristal·lines.
[47]
El
ragtime
era la musica que sonava habitualment en l'exposicio.
Scott Joplin
va escriure
Les Cascades
expressament per a la fira. Joplin es va inspirar en les cascades del gran estany de l'exposicio.
[49]
Productes innovadors
[
modifica
]
Un gran nombre de nous productes d'alimentacio inventats en la fira van ser molt consumits. L'aliment mes consumit consistia en un gelat que tenia un con semblant a un
gofre
, que es va vendre per primera vegada durant la fira.
[50]
Altres produc
tes
molt consumits van ser l'
hamburguesa
i el
frankfurt
[51]
(tots dos productes d'alimentacio tradicional alemanya), la
mantega de cacauet
, el pontxe crema, el te gelat, i el
coto de sucre
.
[52]
[53]
[54]
Es probable que aquests aliments fossin introduits en la fira per aconseguir mes visitants i popularitzar la mostra. La beguda
Dr Pepper
tambe va ser presentada per primera vegada als consumidors nord-americans en l'exposicio. Els amos de
Doumar's Cones
i
BBQ
, empreses procedents de
Norfolk
,
Virginia
, van vendre els primers cucurutxos de gelat en l'Exposicio Universal de Sant Louis.
Scott Joplin.
Jocs Olimpics de 1904
[
modifica
]
L'Exposicio va acollir els
Jocs Olimpics de Saint Louis de 1904
, que van ser les primeres olimpiades celebrades als
Estats Units
. Al principi havien concedit aquests jocs a
Chicago
, pero quan Saint Louis va amenacar de crear un torneig esportiu paral·lel als jocs, aquests van ser traslladats a Saint Louis. No obstant aixo, els esdeveniments esportius es van estendre diversos mesos i van ser aombrats per l'exposicio. A consequencia dels alts costos del viatge, molts atletes europeus no van acudir a la cita, i tampoc va assistir el fundador de les olimpiades modernes, el Baro
Pierre de Coubertin
.
[55]
Visitants famosos
[
modifica
]
A l'exposicio van acudir una gran quantitat de visitants notables. Alguns d'ells van ser
John Philip Sousa
, la banda musical del qual va tocar en la cerimonia d'inauguracio i diverses vegades al llarg de l'exposicio,
Scott Joplin
, i
Thomas Edison
.
[56]
[57]
[49]
[58]
El president
Theodore Roosevelt
va inaugurar la fira via telegraf, i no va assistir personalment a l'exposicio fins a la seva reeleccio el novembre de
1904
, perque va dir que no volia utilitzar l'exposicio amb finalitats politiques.
[59]
Galeria d'imatges
[
modifica
]
- ↑
1,0
1,1
1,2
≪
Datos de la Exposicion
≫.
Bureau International des Expositions
. Arxivat de l'
original
el 2009-06-19. [Consulta: 12 abril 2007].
- ↑
M. Isaac S. Taylor. ≪
Datos
≫. Arxivat de l'
original
el 27 de setembre de 2007. [Consulta: 20 octubre 2007].
- ↑
Lisa C. Maxwell. ≪
George Kessler
≫. [Consulta: 18 febrer 2007].
- ↑
4,0
4,1
≪
Louisiana Purchase Exposition
≫. St. Louis Convention & Visitors Commission. Arxivat de l'
original
el 9 d'abril de 2007. [Consulta: 12 abril 2007].
- ↑
Jim Crawford. ≪
El Lucio
≫. [Consulta: 13 abril 2007].
- ↑
≪
Exposicion del centenario
≫. Moonshadow. Arxivat de l'
original
el 2007-09-28. [Consulta: 19 febrer 2007].
- ↑
7,0
7,1
≪
Inauguracion
≫. Arxivat de l'
original
el 12 de setembre de 2007. [Consulta: 1r octubre 2007].
- ↑
≪
Staff
≫. Celebrating the Louisiana Purchase. Arxivat de l'
original
el 27 de setembre de 2007. [Consulta: 15 abril 2007].
- ↑
≪
Palacio de Bellas Artes
≫. Saint Louis Art Museum. Arxivat de l'
original
el 2 de febrer de 2007. [Consulta: 12 abril 2007].
- ↑
≪
Archidiocesis de San Luis
≫. Arxivat de l'
original
el 4 d'abril de 2007. [Consulta: 13 abril 2007].
- ↑
≪
Estatua de Vulcano
≫. Arxivat de l'
original
el 16 de febrer de 2007. [Consulta: 12 abril 2007].
- ↑
≪
Construccion y compra del organo wanamaker
≫. Arxivat de l'
original
el 18 de maig de 2006. [Consulta: 14 abril 2007].
- ↑
≪
Organo Wanamaker
≫. Arxivat de l'
original
el 2007-06-25. [Consulta: 13 abril 2007].
- ↑
≪
Memorial a Jefferson
≫. Arxivat de l'
original
el 11 d'agost de 2007. [Consulta: 12 abril 2007].
- ↑
≪
Aviario
≫. Arxivat de l'
original
el 27 de setembre de 2007. [Consulta: 15 abril 2007].
- ↑
16,0
16,1
≪
Model Street
≫. Arxivat de l'
original
el 6 de juliol de 2007. [Consulta: 15 abril 2007].
- ↑
≪
Edificio de Washington
≫. Arxivat de l'
original
el 15 de setembre de 2007. [Consulta: 15 abril 2007].
- ↑
≪
Edificios de los estados de Dacota del Sur e Idaho
≫. Arxivat de l'
original
el 15 de setembre de 2007. [Consulta: 15 abril 2007].
- ↑
≪
Edificio de Oregon
≫. Arxivat de l'
original
el 15 de setembre de 2007. [Consulta: 15 abril 2007].
- ↑
≪
Estado de Colorado
≫. Arxivat de l'
original
el 15 de setembre de 2007. [Consulta: 15 abril 2007].
- ↑
≪
Edificio de Nueva York
≫. Arxivat de l'
original
el 27 de setembre de 2007. [Consulta: 15 abril 2007].
- ↑
≪
Edificio de Arizona
≫. Arxivat de l'
original
el 6 de juliol de 2007. [Consulta: 15 abril 2007].
- ↑
≪
Mississippi y Tennessee
≫. Arxivat de l'
original
el 12 de setembre de 2007. [Consulta: 15 abril 2007].
- ↑
≪
Seccion sudoeste
≫. Arxivat de l'
original
el 14 de setembre de 2007. [Consulta: 15 abril 2007].
- ↑
≪
Edificio de Texas
≫. Arxivat de l'
original
el 14 de setembre de 2007. [Consulta: 15 abril 2007].
- ↑
26,0
26,1
≪
Seccion noreste
≫. Arxivat de l'
original
el 6 de juliol de 2007. [Consulta: 15 abril 2007].
- ↑
≪
Campana de la libertad
≫. Arxivat de l'
original
el 14 de setembre de 2007. [Consulta: 15 abril 2007].
- ↑
28,0
28,1
28,2
28,3
≪
Edificios de Wisconsin, Minnesota, Ohio, Indiana, Iowa y Kansas
≫. Arxivat de l'
original
el 27 de setembre de 2007. [Consulta: 15 abril 2007].
- ↑
≪
Edificio de Luisiana
≫. Arxivat de l'
original
el 6 de juliol de 2007. [Consulta: 15 abril 2007].
- ↑
≪
Edificio de Missouri
≫. Arxivat de l'
original
el 8 de setembre de 2007. [Consulta: 15 abril 2007].
- ↑
31,0
31,1
31,2
≪
Edificio de Japon
≫. Arxivat de l'
original
el 23 de juny de 2007. [Consulta: 15 abril 2007].
- ↑
32,0
32,1
≪
Edificio de la Asia Misteriosa
≫. Arxivat de l'
original
el 14 de setembre de 2007. [Consulta: 15 abril 2007].
- ↑
33,0
33,1
≪
Edificio de Espana
≫. Arxivat de l'
original
el 12 de setembre de 2007. [Consulta: 15 abril 2007].
- ↑
34,0
34,1
≪
Participacion no oficial de Rusia
≫. Arxivat de l'
original
el 27 de setembre de 2007. [Consulta: 15 abril 2007].
- ↑
≪
Pabellon de Alemania
≫. Arxivat de l'
original
el 23 de juny de 2007. [Consulta: 15 abril 2007].
- ↑
36,0
36,1
≪
Pabellon de China
≫. Arxivat de l'
original
el 7 de setembre de 2007. [Consulta: 15 abril 2007].
- ↑
37,0
37,1
≪
Pabellon de Francia
≫. Arxivat de l'
original
el 14 de setembre de 2007. [Consulta: 15 abril 2007].
- ↑
38,0
38,1
≪
Pabellon de Mexico
≫. Arxivat de l'
original
el 13 de setembre de 2007. [Consulta: 15 abril 2007].
- ↑
39,0
39,1
≪
Pabellon de Austria
≫. Arxivat de l'
original
el 14 de setembre de 2007. [Consulta: 16 abril 2007].
- ↑
≪
Pabellon de Italia
≫. Arxivat de l'
original
el 16 de setembre de 2007. [Consulta: 16 abril 2007].
- ↑
≪
Pabellon de Belgica
≫. Arxivat de l'
original
el 23 de juny de 2007. [Consulta: 16 abril 2007].
- ↑
≪
Pabellon de Argentina
≫. Arxivat de l'
original
el 12 de setembre de 2007. [Consulta: 16 abril 2007].
- ↑
≪
Pabellon de Canada
≫. Arxivat de l'
original
el 10 de setembre de 2007. [Consulta: 16 abril 2007].
- ↑
44,0
44,1
≪
El Lucio
≫. Arxivat de l'
original
el 12 de marc de 2007. [Consulta: 15 abril 2007].
- ↑
≪
Las incubadoras
≫. Arxivat de l'
original
el 6 de juliol de 2007. [Consulta: 15 abril 2007].
- ↑
≪
Noria
≫. Arxivat de l'
original
el 27 de setembre de 2007. [Consulta: 15 abril 2007].
- ↑
47,0
47,1
≪
Las cascadas
≫. Arxivat de l'
original
el 22 de juny de 2007. [Consulta: 15 abril 2007].
- ↑
≪
Estatuas de las cascadas
≫. Arxivat de l'
original
el 10 de setembre de 2007. [Consulta: 15 abril 2007].
- ↑
49,0
49,1
≪
Scott Joplin y las cascadas
≫. Arxivat de l'
original
el 1 de juliol de 2007. [Consulta: 12 abril 2007].
- ↑
≪
Aparicion del cono de helado
≫. Arxivat de l'
original
el 17 de marc de 2007. [Consulta: 18 febrer 2007].
- ↑
≪
Aparicion del perrito caliente
≫. Arxivat de l'
original
el 2011-09-21. [Consulta: 18 febrer 2007].
- ↑
≪
Aparicion de la hamburguesa
≫. Arxivat de l'
original
el 29 de desembre de 2006. [Consulta: 18 febrer 2007].
- ↑
≪
Aparicion del te helado
≫. Arxivat de l'
original
el 14 de juliol de 2007. [Consulta: 18 febrer 2007].
- ↑
≪
Algodon de azucar
≫. [Consulta: 16 maig 2007].
- ↑
≪
Juegos Olimpicos de San Luis
≫. [Consulta: 18 febrer 2007].
- ↑
≪
Inauguracion. Paginas 18 y 19.
≫. [Consulta: 12 abril 2007].
- ↑
≪
John Philip Sousa
≫. Arxivat de l'
original
el 6 de juliol de 2007. [Consulta: 15 abril 2007].
- ↑
≪
Thomas Edison en la exposicion
≫. [Consulta: 12 abril 2007].
- ↑
≪
Roosevelt
≫. Arxivat de l'
original
el 6 de juliol de 2007. [Consulta: 12 abril 2007].
Bibliografia
[
modifica
]
- Rademacher
, Diane.
Still Shining: Discovering Lost Treasures from the 1904 St. Louis World's Fair
. Virginia Publishing.
ISBN 1-891442-20-1
.
Enllacos externs
[
modifica
]