De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
L'
Estat independent de Croacia
fou un estat que va existir del
1941
al
1945
en el territori de les actuals
Croacia
i
Bosnia i Hercegovina
. Fou dominat pel moviment
Ustaixa
, partidari del
nacionalsocialisme
i aliat de l'
Alemanya nazi
, de la que se'l va considerar un estat
titella
. Dirigit per
Ante Paveli?
,
[1]
va practicar politiques d'extermini cap als
jueus
,
serbis
i d'altres minories i opositors, basades en la intolerancia etnica i religiosa.
[2]
El
26 d'agost
de
1939
es va garantir l'autonomia de Croacia (
Banavina
, del titol Ban) i quan l'estat iugoslau es va ensorrar el
1941
despres de l'atac de les forces de l'eix, es va proclamar l'estat independent de Croacia el
10 d'abril
de
1941
sota la direccio del partit feixista "
Ustaixa
".
[3]
Els italians exercirien el control militar de la part occidental i els alemanys de l'oriental. El
18 de maig
de
1941
es va decidir que Croacia seria un regne i es va oferir la corona a un princep de la
dinastia savoiana
, Aimon de Savoia Aosta, duc de Spoleto (amb el nom de
Tomislav II
). El
10 de setembre
de
1943
els alemanys van ocupar les antigues zones italianes i la idea del regne fou descartada dos dies despres. El
9 de maig
de
1944
els partisans van declarar a Croacia un estat federal dins de Iugoslavia.
Va existir formalment fins al
6 de maig
de
1945
quan els partisans van entrar a
Zagreb
i els liders
ustaixes
van fugir, si be en els darrers mesos ja els partisans dominaven gairebe tot el territori.
Relacions exteriors
[
modifica
]
El NDH va ser plenament reconegut nomes per les
Potencies de l'Eix
i dels paisos sota ocupacio d'aquest.
[4]
L'Estat va mantenir missions diplomatiques en diversos paisos: ambaixades a l'
Alemanya nazi
,
Italia
, l'
Eslovaquia
de
Tiso
,
Hongria
,
Romania
,
Bulgaria
,
Finlandia
,
Espanya
i
Japo
. A
Zagreb
hi havia oberts consolats d'Italia,
Suecia
,
Suissa
,
Dinamarca
,
Portugal
,
Argentina
i de la
Franca de Vichy
.
[5]
El 1941, l'NDH va ser admes a la
Unio Postal Universal
. El
10 d'agost
de
1942
es va signar un acord a
Brijuni
que va restablir la Companyia de Ferrocarrils del
Danubi-Sava-Adriatic
, gracies a l'acord dels croats amb Hongria, Alemanya i Italia.
[6]
Despres de la declaracio de guerra d'Alemanya contra els
Estats Units
de l'
11 de desembre
de
1941
, el
14 de desembre
l'Estat Independent de Croacia va declarar la guerra als Estats Units i el Regne Unit.
[7]
L'Estat Independent de Croacia va signar les
Convencions de Ginebra
el
20 de gener
de
1943
.
[8]
Llista de governants
[
modifica
]
Croacia i Serbia
Ban de Croacia (autonomia)
[
modifica
]
Lider (Poglavnik)
[
modifica
]
Comandants militars italians (occident 1941-1943)
[
modifica
]
- 1941-1942 Vittorio Ambrosio
- 1942-1943 Mario Roatta
- 1943 Mario Robotti
Comandants militars alemanys (orient 1941-1943, tot l'estat 1943-1945)
[
modifica
]
- 1941 Maximilian Maria Joseph Freiherr von und zu Weichs (primera vegada)
- 1941-1944 Edmund Glaise von Horstenau
- 1944-1945 Maximilian Maria Joseph Freiherr von und zu Weichs (segona vegada)
- 1945 Alexander Lohr
Oficial civil alemany a Croacia
[
modifica
]
- 1941-1945 Siegfried Kasche
- ↑
≪
Estat independent de Croacia
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
Bogdanovic, Igor.
Els Balcans
, Editorial
UOC
, 2005 Volum 5 de
Vull saber
, p.70,
ISBN 84-9788-330-6
,9788497883306
PDF
- ↑
Cambo, Francesc
.
Desfeta iugoslava. Croacia es proclama independent
[
Enllac no actiu
]
, Meditacions: dietari, Volum 2, p.909, Editorial Alpha, 1982,
ISBN 84-7225-209-4
,9788472252097
PDF
- ↑
(angles)
Tomasevich, Jozo,
War and revolution in Yugoslavia, 1941-1945: occupation and collaboration
Stanford University Press, 2001, p.269
PDF
- ↑
(croat)
Vojinovi?, Aleksandar.
NDH u Beogradu
, P.I.P, Zagreb 1995, pp. 18-20
- ↑
(croat)
Lajnert, Sini?a.
Organitzacio dels Ferrocarrils de l'estat de Croacia (1941-1945)
PDF
- ↑
Kisi?-Kolanovi?, Nada.
NDH i Italija: politi?ke veze i diplomatski odnosi
. Ljevak. Zagreb, 2001,p.119
- ↑
(croat)
Vuletic, Dominik.
Kaznenopravni i povijesni aspekti Bleibur?kog zlocina
Arxivat
2011-07-21 a
Wayback Machine
.
, 2007
PDF
